Etiqueta: Cartografia

“MATERIAL CARTOGRÀFIC ANTIC”: NOVA COL·LECCIÓ DIGITAL DEL CRAI BIBLIOTECA DE RESERVA A LA MDC”

Atlas_sive_cosmographicae_meditationes_de_fabrica_mvndi_et_fabricati_figvra_4El CRAI de la UB posa a disposició dels usuaris una nova col·lecció digital: la de Material cartogràfic antic.

La col·lecció neix amb l’objectiu de recopilar el material cartogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva i difondre’l íntegrament.

El seu contingut el formen diferents tipus d’obres, des dels grans atles clàssics (Mercator, Blaeu, Ortelius, etc,) a mapes solts i cartes nàutiques i celests, així com altres obres de caràcter geogràfic, totes elles  impreses a Europa entre els segles XVI i principis del XIX.

La col·lecció digital Material cartogràfic antic ha estat incorporada a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) per augmentar la seva visibilitat i consulta, posant així a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat, un material de gran interès. Aquesta col·lecció disposarà de més d’un centenar d’obres que s’aniran incorporant paulatinament al nucli inicial en la mesura que es vagin digitalitzant.

Setges de Barcelona, (antecedents del conflicte successori a Catalunya)
Setges de Barcelona, (antecedents del conflicte successori a Catalunya)

Podeu accedir a la col.lecció digital Material cartogràfic antic des del Web del CRAI > E-dipòsits de la UB > Memòria Digital de Catalunya > Material cartogràfic antic. Les imatges dels mapes es presenten seguint l’ordre alfabètic dels títols. La fitxa descriptiva de cada mapa o atles inclou diferents camps recercables i l’enllaç permanent a la fitxa del mapa del catàleg de la UB.

Aquí us n’oferim una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Els propers 17 i 18 d’octubre tindran lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona.

Tal com indica el programa de les jornades “L’experiència de les Primeres Jornades sobre història de la cartografia de Barcelona, celebrades el maig de 2010 i organitzades conjuntament per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, ha animat les dues institucions a continuar aprofundint en el coneixement del cabal de la cartografia barcelonina i traient a la llum altres peces d’aquesta tradició encara poc estudiada. Els debats mantinguts aleshores són també la font de l’interès especial per abordar amb més deteniment els reptes plantejats per la innovació tecnològica accelerada en els darrers anys en termes de producció, preservació i, ús dels mapes: ara, en funció de les exigències quotidianes, i en el futur, com a fonts històriques.”

Un exemplar de les “Relations de divers voyages curieux” de Melchisedech Thévenot a la Biblioteca de Reserva

La biblioteca de Reserva ha catalogat un exemplar interessant. Es tracta de l’obra de Melchisedech Thévenot Relations de divers voyages curieux…, publicada a Paris en 1696 per Thomas Moette.

Els relats de viatges eren la passió de M. Thévenot. Va recopilar manuscrits de viatgers al llarg de tota la seva vida. Entre els anys 1663 i 1672 va publicar el conjunt de fullets organitzats en quatre parts sota el títol Relations de divers voyages curieux . Després de la seva mort es trobaren altres peces que apareixen a l’edició de 1696 que hem catalogat. Hi ha diverses edicions de cada volum el contingut dels quals varia degut a que certes peces s’anaven exhaurint. És difícil de trobar exemplars complets i el seu valor varia segons ho siguin més o menys.

Thévenot va fer traduir al francès els originals dels viatgers escrits en alemany, castellà, portuguès, holandès, anglès, persa, àrab…, peces separades que descriuen viatges i nous descobriments geogràfics fets entre 1449 i 1672 en diferents regions, països i continents: Rússia, Xina, Tartàia, Tartària India, Pèrsia, Aràbia, Terra Santa, Siam, Bengala, Borneu, Egipte, Filipines, Japó, Àfrica i Amèrica.

Són il·lustrats amb gravats de flora, fauna, indumentària…, amb reproduccions dels sistemes d’escriptura xinesa, mandea…, i amb mapes geogràfics que encara no havien estat publicats a Europa.

Us mostrem alguns detalls de l’obra:

Una de les primeres i més detallades representacions cartogràfiques és la del sud d’Iraq feta pel seu nebot Jean de Thévenot que va visitar la regió. Thévenot fa referència als mandeus de la regió de Bassora, una minoria religiosa de l’Orient Mitjà. Hi inclou una pàgina impresa d’un dels llibres sagrats d’aquesta secta, una de les primeres aparicions impreses de la llengua mandea a Europa.

Hi trobem també un dels primers mapes de l’Hollandia Nova (Nova Zelanda), l’arxipèlag fou descobert el 1642 pels holandesos i aquest és una còpia molt similar a la de Joan Blaeu en ‘Archipelagus Asiatico Orientalis’ publicat el 1659 en Kurfürsten Atlas.

Imatges del Fons de Reserva en el Calendari del CRAI de la UB

El CRAI de la UB ha elaborat i publicat un calendari de sobretaula per a l’any 2012 dedicat a la promoció del material cartogràfic dipositat a les seves Cartoteques. En aquest calendari s’hi troben nombroses imatges provinents del fons de la Biblioteca de Reserva.

El calendari es pot comprar a la seu d’Alumni UB, Casa Garriga i Nogués, C/Diputació, 250 (Barcelona), al preu de 5 euros per al personal UB i socis Alumni UB, i de 6 euros per a les persones externes a la UB i també es pot visualitzar en la següent presentació.

Exposició dels Atles de Blaeu de la Biblioteca de Reserva

La Biblioteca de Reserva exhibeix a les vitrines de la Biblioteca de Lletres, entre els dies 7 i 18 de novembre, una petita mostra de la col·lecció d’atles de la família Blaeu publicats a Amsterdam durant el segle XVII. Es tracta d’una primera iniciativa fruit de la voluntat de la Biblioteca de donar a conèixer els importants fons cartogràfics antics que custodia.

La recatalogació d’aquestes obres ha permés detallar-ne la descripció bibliogràfica, determinar-ne els antics posseïdors i comprovar la seva rellevància en el conjunt patrimonial català i estatal.

La mostra també es pot visitar virtualment a l’expositor de la pàgina web de la Biblioteca de Reserva. La mostra virtual ofereix informació sobre la composició, la procedència i l’estat de la col·lecció, a la vegada que proporciona imatges d’alguns dels atles, la majoria dels quals van ser bellament acolorits a mà.

Restauracio del llibre de la Biblioteca de Reserva “Description de l’Afrique” d’Olfert Drapper

El Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona ha finalitzat la restauració de l’obra: Dapper, Olfert. Description de l’Afrique, contenant les noms, la situation & les confins de toutes ses parties… Amsterdam : Chez Wolfgang, Waesberge, Boom & van Someren, 1686, dipositat a la Biblioteca de Reserva. En la restauració d’aquest exemplar, els mapes s’han consolidat amb tissú i s’han desadificat a mà amb hitròxid de magnesi.

Drapper realitza en aquesta obra una descripció d’Àfrica de caràcter interdisciplinari on mostra nocions de geografia, economia política, medicina i etnografia. Contràriament al tipus d’obra escrita pels seus contemporanis no descriu curiositats exòtiques sinó que vol dur a terme un tipus de descripció científica utilitzant com a suport nombroses il·lustracions.

Stonehenge: una curiositat a l’atlas de Blaeu

La biblioteca de Reserva posseeix alguns volums de la versió castellana de l’Atlas maior del famós cartògraf holandés Joan Blaeu (1596-1673), publicada a Amsterdam entre 1659 i 1672 amb el títol Nuevo atlas, o teatro del mundo, en en [sic] qual, con gran cuydado, se proponen los mapas y descripciones de todo el Universo. Considerada l’obra mestra cartogràfica de l’època del Barroc, l’edició original en llatí va esdevenir tot un clàssic i actualment és un preuat objecte d’antiquari. A més de nombros mapes l’obra conté també gravats molt interessants d’astronomia, instruments nàutics i de construccions i edificis notables.

Al volum V, dedicat a Gran Bretanya, apareix un gravat calcogràfic colorejat a mà, de gran bellesa, de les ruïnes de Stonehenge, conjunt megalític construït a Salisbury, al sud d’Anglaterra, entre els darrers períodes del Neolític i principis de l’Edat de Bronze i un dels més extraordinaris i enigmàtics del món.

Des de l’antiguitat ha despertat l’atenció i la admiració per la seva estranya i sorprenent arquitectura de grans blocs de pedra. Durant centenars d’anys científics i investigadors han volgut trobar l’origen i el significat del monument, en especial al segle XVIII, amb la fascinació romàntica per les ruïnes i la naturalesa.

Les particularitats del conjunt han alimentat també durant segles les llegendes, com la que afirmava que era un cercle màgic de l’època del rei Artús o donat lloc a interpretacions, sovint fantasioses, com que podria ser una pista d’aterratge extraterrestre.

La finalitat que va tenir la construcció d’aquest gran monument s’ignora, però se suposa que s’utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic que servia per predir estacions.

Una cosa és ben certa: el primer dia d’estiu, el sol surt just travessant l’eix de la construcció el que fa suposar que els constructors tenien coneixements d’astronomia.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑