“MATERIAL CARTOGRÀFIC ANTIC”: NOVA COL·LECCIÓ DIGITAL DEL CRAI BIBLIOTECA DE RESERVA A LA MDC”

Atlas_sive_cosmographicae_meditationes_de_fabrica_mvndi_et_fabricati_figvra_4El CRAI de la UB posa a disposició dels usuaris una nova col·lecció digital: la de Material cartogràfic antic.

La col·lecció neix amb l’objectiu de recopilar el material cartogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva i difondre’l íntegrament.

El seu contingut el formen diferents tipus d’obres, des dels grans atles clàssics (Mercator, Blaeu, Ortelius, etc,) a mapes solts i cartes nàutiques i celests, així com altres obres de caràcter geogràfic, totes elles  impreses a Europa entre els segles XVI i principis del XIX.

La col·lecció digital Material cartogràfic antic ha estat incorporada a la Memòria Digital de Catalunya (MDC) per augmentar la seva visibilitat i consulta, posant així a l’abast dels investigadors i de tothom que hi estigui interessat, un material de gran interès. Aquesta col·lecció disposarà de més d’un centenar d’obres que s’aniran incorporant paulatinament al nucli inicial en la mesura que es vagin digitalitzant.

Setges de Barcelona, (antecedents del conflicte successori a Catalunya)
Setges de Barcelona, (antecedents del conflicte successori a Catalunya)

Podeu accedir a la col.lecció digital Material cartogràfic antic des del Web del CRAI > E-dipòsits de la UB > Memòria Digital de Catalunya > Material cartogràfic antic. Les imatges dels mapes es presenten seguint l’ordre alfabètic dels títols. La fitxa descriptiva de cada mapa o atles inclou diferents camps recercables i l’enllaç permanent a la fitxa del mapa del catàleg de la UB.

Aquí us n’oferim una petita mostra:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Els propers 17 i 18 d’octubre tindran lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona les Segones Jornades d’història de la cartografia de Barcelona.

Tal com indica el programa de les jornades “L’experiència de les Primeres Jornades sobre història de la cartografia de Barcelona, celebrades el maig de 2010 i organitzades conjuntament per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic de Catalunya, ha animat les dues institucions a continuar aprofundint en el coneixement del cabal de la cartografia barcelonina i traient a la llum altres peces d’aquesta tradició encara poc estudiada. Els debats mantinguts aleshores són també la font de l’interès especial per abordar amb més deteniment els reptes plantejats per la innovació tecnològica accelerada en els darrers anys en termes de producció, preservació i, ús dels mapes: ara, en funció de les exigències quotidianes, i en el futur, com a fonts històriques.”

Un exemplar de les “Relations de divers voyages curieux” de Melchisedech Thévenot a la Biblioteca de Reserva

La biblioteca de Reserva ha catalogat un exemplar interessant. Es tracta de l’obra de Melchisedech Thévenot Relations de divers voyages curieux…, publicada a Paris en 1696 per Thomas Moette.

Els relats de viatges eren la passió de M. Thévenot. Va recopilar manuscrits de viatgers al llarg de tota la seva vida. Entre els anys 1663 i 1672 va publicar el conjunt de fullets organitzats en quatre parts sota el títol Relations de divers voyages curieux . Després de la seva mort es trobaren altres peces que apareixen a l’edició de 1696 que hem catalogat. Hi ha diverses edicions de cada volum el contingut dels quals varia degut a que certes peces s’anaven exhaurint. És difícil de trobar exemplars complets i el seu valor varia segons ho siguin més o menys.

Thévenot va fer traduir al francès els originals dels viatgers escrits en alemany, castellà, portuguès, holandès, anglès, persa, àrab…, peces separades que descriuen viatges i nous descobriments geogràfics fets entre 1449 i 1672 en diferents regions, països i continents: Rússia, Xina, Tartàia, Tartària India, Pèrsia, Aràbia, Terra Santa, Siam, Bengala, Borneu, Egipte, Filipines, Japó, Àfrica i Amèrica.

Són il·lustrats amb gravats de flora, fauna, indumentària…, amb reproduccions dels sistemes d’escriptura xinesa, mandea…, i amb mapes geogràfics que encara no havien estat publicats a Europa.

Us mostrem alguns detalls de l’obra:

Una de les primeres i més detallades representacions cartogràfiques és la del sud d’Iraq feta pel seu nebot Jean de Thévenot que va visitar la regió. Thévenot fa referència als mandeus de la regió de Bassora, una minoria religiosa de l’Orient Mitjà. Hi inclou una pàgina impresa d’un dels llibres sagrats d’aquesta secta, una de les primeres aparicions impreses de la llengua mandea a Europa.

Hi trobem també un dels primers mapes de l’Hollandia Nova (Nova Zelanda), l’arxipèlag fou descobert el 1642 pels holandesos i aquest és una còpia molt similar a la de Joan Blaeu en ‘Archipelagus Asiatico Orientalis’ publicat el 1659 en Kurfürsten Atlas.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑