Sempre és un plaer que els estudiants de la Universitat de Barcelona escullin alguna de les obres que custodiem al nostre fons per a realitzar els seus Treballs Finals de Grau i Treballs Finals de Màster, però en aquest cas el plaer és doble, ja que la persona que avui ens presenta el resultat del seu TFG és l’Ainoa Balastegui Montoro, becària de la Unitat de Relacions Institucionals i Protocol de la Universitat de Barcelona i responsable de moltes de les visites a l’Edifici Històric que oferim per al públic en general.

L’Ainoa ens aproxima avui a una de les nostres obres més valuoses, objecte del seu TFG, Le Arti di Bologna d’Annibale Carracci.Una aproximació a la producció més inexplorada d’Annibale Carracci, que podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB.

I si després de llegir la seva entrada us animeu a submergir-vos en el nostre fons buscant temàtiques per a realitzar els vostres Treballs Finals de Grau o Treballs Finals de Màster, no deixeu de visitar la pàgina Propostes de TFG i TFM amb fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic on us suggerim algunes recerques basades en la nostra col·lecció. 

Moltes felicitats, Ainoa, per la feina feta! 

Una de les millors coses que m’han succeït sent estudiant a la Universitat ha estat obtenir la beca de col·laboració a la Unitat de Relacions Institucionals i Protocol. Gràcies a aquesta oportunitat, he pogut conèixer millor la història de la Universitat de Barcelona amb les visites guiades que he realitzat i descobrir espais tan singulars com el CRAI Biblioteca de Fons Antic. En una de les moltes visites guiades que vaig fer a l’Edifici Històric i el Fons Antic, un dels llibres que presentava el Joan Miquel Oliver (CRAI Biblioteca de Fons Antic) als visitants em va cridar molt l’atenció. Aquest llibre en concret era Le Arti di Bologna. En aquell moment no m’hagués imaginat que aquesta casualitat acabaria sent tan important per mi. Empesa pels bons records de la meva estada Erasmus a Bolonya, però sobretot pels bons consells de la meva tutora, Dra. Sara Caredda, em vaig decidir endinsar en el meravellós món que envolta Le Arti di Bologna i escollir aquest llibre com l’objecte d’estudi per al Treball Final de Grau. 

Le Arti di Bologna és un llibre que recopila gravats basats en dibuixos del genial artista del Barroc Annibale Carracci (1560, Bolonya – 1609, Roma), en els quals presenta un catàleg dels diferents oficis que hi havia als carrers de la Bolonya del Cinquecento.

El volum va ser publicat per primera vegada a Roma l’any 1646 sota el nom de Diverse figure al numero di ottanta disegnate di penna nell’hore di ricreatione da Annibale Carracci, intagliate in rame e cavate dagli originali da Simone Giulino Parigino per utile di tutti i virtuosi et intendenti della professione della pittura e del disegno. i després se’n van fer tres edicions més. De cara al TFG vaig centrar el meu estudi no tant en els gravats en si, sinó en la qüestió de les diferents edicions, analitzant el context en el qual es van produir, quins agents hi va haver implicats, quina va ser la seva difusió, entre d’altres qüestions, i veure com obres d’aquest tipus van contribuir a consagrar, encara més, l’obra i l’autor bolonyès. 

Dins del corpus artístic d’Annibale Carracci destaquen els cicles decoratius com els de Roma, la Galleria Farnese o la Capella Herrera a l’església de San Giacomo degli Spagnoli, i obres com la Carniseria (c. 1583) conservada a la Christ Church Gallery d’Oxford o la Pietat (1600) del Museu de Capodimonte a Nàpols. Encara que no sigui directament una obra seva, la publicació de Le Arti di Bologna és un exemple del pes de que gaudia, i encara té avui, la seva figura com un dels artistes més importants del Barroc.

No obstant això, malgrat ser un llibre que ha tingut el seu reconeixement i popularitat, queden encara bastants llacunes al voltant de diverses qüestions i queda molt per investigar. Reflex d’això és la poca bibliografia específica que existeix sobre aquest volum, en comparació amb els incalculables estudis que sí que s’han dedicat a l’Annibale Carracci pintor. L’aportació més important encara avui en dia és la de Sir Denis Mahon a Studies in Seicento Art and Theory. Londres: Warburg Institute, 1947, que identifica per primer cop qui havia estat el promotor de l’edició prínceps del llibre, Giovanni Antonio Massani, i que obre les portes a poder descobrir i conèixer millor Le Arti di Bologna. Altres aportacions importants, sobretot respecte al tema de les edicions, és la de Marabottini, Alessandro (ed.). Le Arti di Bologna di Annibale Carracci. Roma : Edizioni dell’elefante, 1979. Una de les principals incògnites que omplen de misteri i curiositat encara a dia d’avui són precisament els dibuixos originals en els quals s’haurien basat els gravats, dels quals només es coneix un custodiat a la National Gallery d’Edimburg. 

D’altra banda, dins de la poca literatura artística sobre Le Arti di Bologna, encara n’hi ha menys sobre la tercera edició de 1740 i la quarta de 1776. Aquest fet em va sorprendre molt perquè precisament l’exemplar que es conserva al CRAI Biblioteca de Fons Antic és una tercera edició i no apareixia citat en cap publicació especifica de Le Arti–, tret de dues publicacions fetes des la UB: Els tresors de la Universitat de Barcelona (amb el text de la Dra Immaculada Socias Batet, p.270-273) i Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (amb el text que li dedica la Dra. Cristina Fontcuberta, p. 259). Aquesta absència va ser una de les principals motivacions per a l’elecció del tema, ja que és un exemplar en bones condicions i l’únic conegut a tot l’estat, i vaig creure que s’havia de posar en valor.

L’experiència de poder treballar amb fonts històriques com aquest llibre ha sigut summament interessant i m’ha enriquit molt. Tot i que em vaig centrar més en la qüestió de les edicions, va ser un luxe poder anar a la sala de consulta totes les vegades que em van fer falta per consultar l’exemplar original. Sobretot perquè, tot i que me’l coneixia molt bé gràcies a la digitalització, cada cop que el consultava en viu trobava detalls que des de la pantalla se m’escapaven. També va ser un plaer comptar amb l’ajuda de la Marina Ruiz Fargas (CRAI Biblioteca de Fons Antic), qui havia dedicat la seva tesi doctoral al personatge que va adquirir el llibre, Fra Tomàs Ripoll, i que producte de la desamortització de 1836 va passar de la Biblioteca del convent de Santa Caterina als fons de la biblioteca de la Universitat de Barcelona.  

Ainoa Balastegui Montoro 
Estudiant del màster d’Estudis Avançats en Història de l’art (curs 2023-2024)