Un valuosíssim material heràldic a la col·lecció de fons antic del CRAI

Avui dediquem l’entrada a una de les moltes disciplines associades amb el món del llibre antic: l’heràldica.

La presència d’escuts en els llibres antics és recurrent. Tot i que gairebé sempre ens els trobem en les portades, també poden aparèixer en altres indrets. Els personatges o institucions a qui fan referència poden correspondre a diferents agents del llibre, com ara autors, dedicataris, impressors o posseïdors, o bé poden aparèixer dins de recopilacions d’escuts, els anomenats armorials.

En la nostra tasca descriptiva, tant al catàleg com a les bases de dades Marques d’impressors i Antics posseïdors, la identificació i el blasonament, és a dir, la descripció dels escuts, són bàsics.

En aquest context, al mes de desembre del 2022, vam conèixer Pere Francesc Puigderrajols i Jarque, heraldista i dissenyador d’escuts. A part d’oferir-nos una visita guiada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb el qual té una gran vinculació, va decidir col·laborar amb nosaltres tot assessorant-nos en el blasonament dels escuts d’armes presents als nostres llibres.

Avui el convidem a fer aquesta entrada al blog per tal que ens expliqui la seva visió com a heraldista dins el context de la nostra biblioteca.

Aprofitem per anunciar que dijous vinent dia 27 de juny a les 18 hores oferirà una xerrada sobre l’heràldica a la catedral de Girona a la nostra sala de manuscrits. Hi sou tots convidats.

Fa aproximadament uns dos anys vaig necessitar acudir al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona. Havia localitzat a la base de dades d’Antics posseïdors un dibuix de l’escut de l’eminent historiador polemista i heraldista Jaume Ramon Vila, que es troba al final de la còpia feta l’any 1613 de la crònica de Jaume I de 1343 —també a la biblioteca— encarregada per ell mateix. M’interessava fer-ne una reproducció exacta, puix que l’estudi, reproducció o rèpliques d’escuts d’armes és una de les activitats a les quals em dedico. L’interès per Jaume Ramon Vila està relacionat amb el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, lloc on ell passà temporades, allunyat del seu càrrec com a prevere de la Catedral de Barcelona.

Com a conseqüència d’aquesta primera visita va començar una relació cultural amb el personal que tan bé gestiona la biblioteca. En saber el meu interès per l’heràldica, em vaig assabentar que en el seu fons hi ha una enorme quantitat de llibres amb escuts d’armes, normalment situats a les seves portades. El seu treball de catalogació és excel·lent. A més d’alimentar el catàleg en línia del fons antic, comporta el manteniment de dues bases de dades: Marques d’impressors i Antics posseïdors. Conversant sobre la necessitat de donar una descripció més detallada dels escuts en aquests dos recursos, vaig proposar d’oferir-los, pel que fa a les marques d’impressors i als antics posseïdors que incloguessin un escut, un blasonament bàsic per incloure’l a les descripcions de les dues bases de dades. Donat que hi ha escuts que requereixen un blasonament molt extens, vam acordar un terme mig entre descripció i blasonament, per tal que el registre no fos excessivament llarg. Tot i que la majoria dels escuts de les marques són monocroms, cal dir que alguns porten representats els esmalts amb el sistema de punts i ratlles que va ser introduït l’any 1600 pel gravador Zangrius en publicar una carta geogràfica de Brabant amb blasons. Aquest nou sistema va ser divulgat pel jesuïta Silvestro Pietrasanta quan publicà a Roma, el 1638, les seves Tesserae gentilitiae. Pel que fa als escuts d’antics posseïdors, en ser manuscrits, són policroms.

La importància informativa que tenen aquests escuts d’armes en els llibres és indiscutiblement extraordinària. Ultra l’aspecte artístic, aquests escuts ens aporten informació de l’origen social del personatge, ja sigui autor, promotor de l’edició, impressor o posseïdor. També és una font d’informació històrica, puix que en aquestes portades amb escuts, també es relacionen els títols nobiliaris, eclesiàstics, càrrecs públics, etc., de molts dels personatges. Heràldicament, en molts casos, és un material inèdit, atès que molts d’ells són escuts que no estan inventariats en els armorials que coneixem. Personalment, són models que em poden servir per dibuixar els escuts que reprodueixo.

Volem aprofitar aquest article per desmentir la idea generalitzada que solament els nobles tenien escut. Quan els escuts d’armes es converteixen en hereditaris i s’estén el seu ús a totes les classes socials, gairebé tothom adquireix un escut com a distintiu de llinatge o família. Posem, com a exemple, el cas d’un botxí de la ciutat d’Arràs —citat pel Dr. Martí de Riquer— que també tenia escut d’armes tot i que tenia un ofici que es considera gens noble. Puntualitzem que no tots els llinatges tenen escut, i que originàriament els escuts tenien una funció identificativa per als guerrers, ja que van esdevenir irreconeixibles en el camp de batalla a causa de la indumentària que a partir del segle XII els tapava totalment el rostre.

Al segle XIII apareixen els primers armorials —llibres on s’inventarien els escuts d’armes existents—, els quals eren tasca dels reis d’armes o heralds i on podem acudir si necessitem documentar algun escut. Les confraries i després els gremis també van arribar a elaborar els seus propis escuts, així com les corporacions religioses, com l’Orde de la Mercè, els municipis o les nacions.

Escut dels mercedaris a portada de l’obra *Regula et constitutiones Ordinis Beatae Mariae de Mercede redemptionis captiuorum.* Valencia, 1664

Així doncs, en la col·lecció de llibres que es conserven al CRAI Biblioteca de Fons Antic podem trobar una nodrida i valuosíssima quantitat d’escuts que ens poden servir per a diferents finalitats investigadores. Poden pertànyer a diferents agents en els llibres, com ara els impressors, els antics posseïdors, els autors de l’obra o els promotors de la publicació.

Per acabar, vull posar un exemple de blasonament d’un escut que trobem a la col·lecció de fons antic. Es tracta del gravat que hi ha al final de l’obra Aragonensivm rerum commentarii, del cronista aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás, mort l’any 1590, impresa a Saragossa pels germans Diego i Lorenzo Robles l’any 1588.

Jerónimo de Blancas va ser llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de cronista del regne d’Aragó. Al full amb signatura Vv8 recto podem veure un gravat de factura extraordinària, on l’element que centra la nostra atenció és l’escut de la part superior. Abans de blasonar l’escut, cal especificar que aquest es personifica, de manera que l’esquerra de l’espectador és la destra i la dreta és la sinistra. Seria aquest:

Sobreposat a una base arquitectònica en forma de petxina, hi ha un escut quadrilong ibèric. Quarterat: 1r un castell, amb un cavaller amb armes blanques a la destra de la porta i, a la sinistra un cavaller amb armes negres, bordura amb el lema o divisa: CON ARMAS BLANCAS; 2n una mà vestida ixent de la punta sobremuntada d’una estrella de 6 puntes; 3r tres calderes; 4t truncat, 1 un castell sobremuntat de 7 estrelles de 6 puntes posades en semicercle, 2 una petxina. Timbrat d’un casc, amb borlet, plomall i llambrequins.

L’únic quarter que hem pogut identificar, el primer, és el corresponent al llinatge Blancas i la resta queden pendents d’identificació. Tal com hem dit, no especifiquem els esmalts, tot i que els de Blancas els tenim disponibles a l’Enciclopedia Heráldica y genealógica Hispano-Americana, dels germans Arturo y Alberto García Carraffa. El que sí podem afirmar és que el cavaller amb armes blanques és el de la destra (esquerra de la torre) i, amb armes negres, el cavaller de la sinistra (dreta de la torre).

En heràldica, els cascs, mitres, capels, etc., situats a l’exterior, es diuen timbres. El borlet és la capçana col·locada sobre el casc, que serveix per agafar o lligar els llambrequins i és formada per dues tires o més cintes de seda enrotllades, alternativament, d’un metall i d’un color de l’escut d’armes. Respecte al plomall, es dedueix que és el que hi ha afegit sobre el casc i, els llambrequins, els elements que surten de darrere el casc, en aquest queden en una posició quasi horitzontal, però generalment cauen pels costats de l’escut.

No ens passa desapercebut l’emblema que hi ha afegit a sota de l’escut, formant part de tot el conjunt iconogràfic, on a la destra hi ha un núvol d’on surt una mà amb una eina de tall que, rascant la pedra foguera que porta a la mà el braç que surt del núvol de la sinistra, produeix guspires que omplen tot l’espai d’aquest emblema; a sota, una cinta amb l’expressió llatina: SIC EXCUSSA VIRTUS, que vol dir: Així es manifesta la virtut.