Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini

Del grup de becaris espavilats amb qui el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut i té el plaer de treballar ha sortit una apassionada en el laberíntic món de les anomenades “variants” bibliogràfiques. Sabina Batlle Baró, arqueòloga i estudiant de filologia llatina, ha tingut la paciència i el coratge de mirar d’entendre i de descriure un monumental embolic bibliogràfic relatiu a una edició del set-cents en 15 volums dels prolífics Remondini de Bassano del Grappa. A continuació podeu llegir el text que ha escrit, un cop aconseguit el seu difícil repte.

Remondini

Fa uns mesos, durant la tasca d’informatitzar els registres d’exemplars que fins ara es tenien en fitxes i catàlegs manuals, vam trobar-nos davant de l’obra Benedicti XIV … Opera omnia : in unum corpus collecta et nunc primum in quindecim tomos distributa, un recull dels escrits del papa Benet XIV. Es tracta d’una obra impresa en 15 volums que aparegué en successives edicions entre el 1767 i el 1892. El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’un total de 55 exemplars en format foli; per tant, us podeu imaginar que el maneig i la comparació de tots ells ha estat una tasca com a mínim voluminosa.

Els volums que teníem pendents de penjar al catàleg en línia pertanyien a una edició impresa el 1767 a Bassano del Grappa (Vèneto, Itàlia) per Giambattista Remondini, o això semblava a primer cop d’ull. En comparar-los amb els altres exemplars ja catalogats, ens vam adonar que alguns d’ells formaven part d’una altra edició feta pel mateix impressor i del mateix any, però completament diferent, de la qual també disposàvem d’altres exemplars. Encuriosits per aquesta coexistència de les dues impressions, i per assegurar que identificàvem bé quins exemplars pertanyien a una i altra, vam proposar-nos d’analitzar totes les còpies d’aquestes dues edicions que tenim a la Biblioteca.

Les dues edicions, que a la part interior presenten diferències evidents, tenen, no obstant això, unes portades pràcticament idèntiques: només un petit detall tipogràfic al peu d’impremta permet distingir-ne les variants. Malgrat tot, no hem pogut refiar-nos només de la portada, perquè en molts casos ens hem trobat exemplars als quals els l’havien arrencada i els n’havien afegit una de diferent, normalment pertanyent a l’altra edició. Així mateix, trobem alguns exemplars que presenten una portada i uns preliminars d’una de les edicions però, en canvi, el cos del text pertany a l’altra. Les combinacions són vàries i d’allò més recargolades.

Aquest aparent embolic ens porta inevitablement a preguntar-nos per què, i a cercar una possible explicació. La resposta no és clara ni segura, però tenim algunes hipòtesis que podrien explicar aquesta naturalesa híbrida dels nostres exemplars.

portades Remondini

Una impremta a tota màquina

En primer lloc, cal que ens posem en situació; l’obra va ser impresa per Remondini a Bassano del Grappa, a mitjans del segle XVIII. Es tracta, ni més ni menys, d’un dels impressors més importants del Vèneto, i del seu moment de màxima producció. La impremta dels Remondini va assolir un nivell d’industrialització notable; a mitjans de segle XVIII hi treballaven, simultàniament, 18 premses, i es controlava tot el procés des de la producció de les mateixes matèries primeres (paper, tipus i tinta). Aquest fet li permetia no només tenir una producció més elevada, sinó també disminuir els costos de transport de manera important. La seva puixança, que li féu possible l’entrada a l’Arte della stampa veneziana el 1750 malgrat la seva ubicació a Bassano, al continent, es va traduir en un increment de la producció, que va arribar a una mitjana de 30 títols per any. Durant la segona meitat del segle XVIII, com explica Mario Infelise a la seva obra L’editoria veneziana nel ‘700, la seva producció va arribar a significar el 14% del total de títols impresos a Venècia. Tot i que, arribats a aquest punt, els investigadors discrepen en el ball de xifres, es creu que vora el 1767, any que es produí la nostra obra, Remondini tenia més de 1000 treballadors en total, nombre que alguns eleven fins a la impressionant xifra de 2400. Aquest auge dels Remondini coincideix amb una crisi de la impremta veneciana, que tingué lloc durant la segona meitat del segle XVIII i que, lluny d’afectar l’empresa bassanenca, sembla que la reforçà.

Però tornem a centrar-nos en la nostra obra. En aquesta situació, doncs, no seria del tot escabellat pensar en una producció simultània en dues premses diferents de les dues edicions, amb els consegüents errors i traspaperaments a l’hora del relligat.

Best seller

El fet és que es tracta d’una obra que devia tenir prou èxit, ja que en disposem de fins a sis col·leccions de procedència diversa (que hàgim pogut identificar amb certesa, alguns dels antics posseïdors d’aquestes foren el convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, el convent de la Santíssima Trinitat i el Col·legi de Sant Bonaventura). Fent una petita cerca ens adonarem, també, que aquesta mateixa edició és present a centenars de biblioteques patrimonials d’arreu. Això no ens ha de sorprendre, ja que les obres religioses de la impremta Remondini, que suposaven una part important de la producció d’aquesta, tenien una gran presència a les institucions eclesiàstiques italianes, però també espanyoles i en general europees. En concret, però, l’Opera Omnia del papa Benet XIV es tractava, sens dubte, d’una obra important i amb cert prestigi. Aquesta certesa explicaria l’existència de dues edicions amb la mateixa data; podria haver succeït que l’alta demanda de l’obra hagués fet necessària una segona impressió al mateix any. Així, una possible explicació per als nostres exemplars híbrids és que fossin fruit del moment de “pas” entre una edició i una altra, en aprofitar, per exemple, preliminars sobrers de l’edició primera i relligar-los amb els nous cossos.

Accident o intenció?

Així doncs, les “barreges” d’edicions podrien explicar-se com un fet casual o accidentat, fruit del tragí d’una impremta amb un volum de treball considerable o com a conseqüència de la gestió dels estocs durant una reedició. Caldria, però, també, contemplar la possibilitat que es tractés d’una acció intencionada. No podem descartar que es tracti d’un exemple de la pràctica força estesa de combinar edicions antigues amb noves portades per poder presentar-les com una novetat.

En alguns dels exemplars del nostre fons hem pogut observar que les portades i els preliminars es canviaven per poder mantenir una certa coherència dins una mateixa col·lecció. Això és el que succeeix amb una de les nostres col·leccions, de la qual, malauradament, en desconeixem la procedència: els volums que la formen pertanyen en la seva majoria a una de les dues edicions, però alguns corresponen a l’altra. En aquests casos podríem sospitar que s’optà per relligar els cossos amb preliminars i portades de l’edició majoritària, per tal que tots els volums que es venien conjuntament tinguessin, a simple vista, unes característiques semblants. Fins i tot, en un parell de casos, la portada diferent fou arrancada i substituïda per l’altra; aquí ja és ben clara la intencionalitat de l’acció, i res ens pot fer pensar en errors anecdòtics.

Sigui quina sigui l’explicació, és interessant veure que un objecte com un llibre ens pot il·lustrar una realitat del passat. N’és un testimoni, no només pel seu contingut, sinó ell mateix; més enllà del valor que té l’objecte –per la seva antiguitat, raresa, estètica o altres qualitats intrínseques que qualsevol bibliòfil sabria apreciar– hi veiem el caràcter afegit que li atorga el seu origen i la pròpia trajectòria. És fascinant, doncs, fins a quin punt, estirant el fil, podem arribar a reconstruir la història, com si es tractés d’un trau per on podem ullar allò que succeïa o, si no tenim tanta sort, si més no, intuir-ho prou com per encuriosir-nos-hi i fer-nos ballar el cap una bona estona.

Aquesta entrada s'ha publicat en Impresos i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s