Ens complau moltíssim compartir avui amb tots vosaltres un nou TFG realitzat a partir dels fons bibliogràfics patrimonials del CRAI Biblioteca de Fons Antic i que ja podeu consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Es tracta del treball realitzat per l’alumna Anna Soler Ibáñez -dirigit per la professora Ida Mauro- i que porta per títol Una imatge europea de les Índies Orientals: les relacions de les missions orientals jesuïtes (segles XVI-XVII). L’Anna, a més, ha estat una de les tres estudiants de l’Àrea d’Història Moderna de la UB que ha col·laborat recentment amb nosaltres, ajudant-nos a actualitzar l’exposició virtual Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús i Catalunya (1522-2022) gràcies a l’elaboració d’una de les noves fitxes-comentari.

Des del CRAI Biblioteca de Fons Antic volem felicitar l’Anna per la feina feta i agrair-li la seva bona predisposició a col·laborar amb nosaltres. Us deixem amb la seva interessantíssima entrada al blog. No us la perdeu!

Durant el segle XVI, el món conegut dels europeus no sols es va anar eixamplant cap a les Amèriques, sinó també cap a l’Orient, amb l’obertura de les rutes marítimes portuguesa i castellana. Pels estudiants interessats en aquest moment històric que alguns han batejat com la primera globalització, és una sort que el Fons Antic de la UB compti amb un ric fons bibliogràfic i documental relacionat amb la literatura de viatges d’aquella època. A la possibilitat de consultar aquesta important mostra documental, hi hem d’afegir l’encertat guiatge dels professors i bibliotecaris en els tallers oferts als estudiants d’Història, tant els de caràcter més general, que acompanyen els continguts treballats a l’aula, com els de caràcter més específic que organitzen els grups d’investigació.

Personalment, va ser a partir d’aquests tallers que em vaig introduir en la literatura de viatges d’aquell moment històric tan singular en què s’experimenta per primera vegada la diversitat de les cultures del món. L’interès al voltant d’aquestes temàtiques, i la possibilitat brindada de desenvolupar un Treball Final de Grau sobre el patrimoni del Fons Antic, em van portar a centrar el meu TFG – “Una imatge europea de les Índies Orientals: les relacions de les missions orientals jesuïtes (segles XVI-XVII)”, defensat el juny de 2022- en el retrobament entre Europa i les Índies Orientals, un fet que potser havia quedat més en segon pla respecte als encontres entre els europeus i els habitants de les Amèriques.

M’interessaven sobretot les percepcions que els europeus havien tingut dels habitants i dels territoris d’aquelles geografies acabades de descobrir. La idea va germinar favorablement amb els suggeriments de la meva tutora, la doctora Ida Mauro, que em va proposar centrar-me en el paper que havien tingut els missioners de la Companyia de Jesús com a productors i difusors de coneixements sobre les Índies Orientals, durant els segles XVI i XVII.

La proposta incloïa la possibilitat d’estudiar una selecció de manuscrits i impresos conservats al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB relacionats amb el paper dels jesuïtes a les Índies Orientals. El fet de tractar amb documentació primària em va semblar una oportunitat molt positiva per complementar i enriquir el meu treball i conèixer -si més no, en part- el valuós patrimoni bibliogràfic que guarda la nostra universitat.

Pocs mesos abans, a la tardor de 2021, havia pogut gaudir d’una primera introducció a la Biblioteca de Fons Antic gràcies a l’organització d’una sessió pràctica de fonts històriques dirigida als estudiants de l’assignatura d’Història Moderna d’Espanya. La pràctica va anar a càrrec del doctor Diego Sola, que llavors era el meu professor en aquesta assignatura, juntament amb la Gemma Caballer, bibliotecària del CRAI Fons Antic. Successivament, dins del taller de recerca “Agents de la primera globalització” (organitzat pel projecte de recerca REDIF havíem tornat a explorar el Fons Antic, centrant-nos en volums que en aquell moment ja eren part del repertori que havia seleccionat per al TFG.

Pel meu treball, seguint el criteri dels TFG del grau d’Història de la Universitat de Barcelona, vaig fer en primer lloc un estat de la qüestió dels estudis dedicats als textos produïts per jesuïtes que documenten l’encontre entre Orient i Occident a l’Edat Moderna. Acabat això, vaig passar a una classificació d’una selecció de manuscrits i impresos relacionats amb les missions que van desenvolupar els jesuïtes a diferents punts de l’Àsia Oriental. Sabent que bona part dels fons d’aquesta biblioteca provenen d’antics convents barcelonins, desamortitzats el primer terç del segle XIX, vaig cercar als seus inventaris i hi vaig trobar documents d’interès procedents de les cases de diversos ordes religiosos.

Entre els manuscrits i impresos consultats, em van semblar interessants les compilacions de cartes edificants, que eren les cartes que escrivien els jesuïtes informant del desenvolupament de les missions al general de la Companyia de Jesús. Aquestes cartes, que l’orde va difondre per Europa, van generar un gran interès entre el públic lector. N’és bon exemple la Copia de diversas cartas de algvnos padres y hermanos de la Compañia de Iesus : recebidas el año de M.D.L.V. de las grandes marauillas … : con la description de las uarias leyes y costumbres de la gente del gran Reyno de la China y otras tierras nueuame[n]te descubiertas en que ay nueuas de gra[n]de admiracio[n] y hedificacion pero muy uerdaderas.

Aquesta compilació de relacions vingudes de Goa, Conchin, Malaca i El Salvador es va imprimir a Barcelona, fet que exemplifica molt bé com els sabers missioners d’arreu del món es van publicar a diferents ciutats europees, circularen pel continent i van contribuir a la construcció d’una determinada imatge europea d’aquests indrets.

A més de relacions, també vaig poder consultar cròniques i històries de jesuïtes tan conegudes com la Istoria de la China i cristiana empressa hecha en ella por la Compañia de Iesus de Nicolas Trigault i Matteo Ricci.

L’obra de Matteo Ricci, més coneguda amb el títol de De Christiana expeditione apud Sinas, va ser publicada per primer cop el 1615 a Aubsburg i va ser àmpliament difosa, traduïda i publicada. El llibre, un dels primers escrits de referència sobre la Xina dels Ming, va marcar un abans i un després en la construcció de la imatge europea de l’Imperi del Centre.

Per concloure el treball, vaig elaborar un model de fitxa per a la classificació de les tipologies documentals estudiades, els camps de la qual abasten informació bàsica i de descripció del document, informació sobre l’autor i els seus contactes, els destinataris i la funció textual, el tipus de descripcions contingudes en la font i la bibliografia relativa del document.

Com a conseqüència del treball realitzat, vaig poder participar en l’exposició virtual “Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús i Catalunya (1522-2022)“, que ampliava aquella celebrada al Fons Antic entre els dies 20 de setembre al 28 d’octubre de 2022, coordinada per Diego Sola de l’Àrea d’Història Moderna. L’exposició commemorava el cinquè centenari del pas d’Ignasi de Loiola per Catalunya i presentava les fonts bibliogràfiques i documentals que guarda el Fons Antic per endinsar-se en el fenomen ignasià i jesuïta.

Concretament, vaig elaborar la fitxa de l’Epistolari de Francesc Xavier, on descric l’epistolari, el corpus literari jesuïta i la importància que tingué Francesc Xavier en el pla missioner.

La participació en el projecte de recerca REDIF, l’exposició i principalment el TFG, m’han brindat una oportunitat d’apropar-me a l’estudi de les fonts primàries, estudi que més endavant he decidit continuar amb un màster d’Arxivística.

Anna Soler Ibáñez
Graduada en Història per la Universitat de Barcelona l’any 2022