Un reforç de quadern, testimoni de la difusió de l’obra de sant Bonaventura a la península durant la baixa edat mitjana

Els trossos de pergamí i de paper, manuscrits i impresos, emprats per reforçar els quaderns o el llom són elements habituals a les relligadures dels llibres antics. En una cultura en què res no es llençava si podia ser utilitzat per a un determinat propòsit, els documents que, per algun motiu, es destruïen, podien acabar complint la funció de protegir un text que gaudia de més fortuna.

Aquest va ser el destí d’uns Comentaris de sant Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard, un fragment dels quals ha estat identificat per l’investigador Daniel Gullo en un exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, en concret un volum factici que conté diversos tractats de Pere Alfons de Burgos impresos a Barcelona el 1562.

Al llom del volum in-octavo, a la vista per trobar-se solta la senzilla enquadernació de pergamí a la romana, Gullo, responsable del Malta Study Center (Hill Museum & Manuscript Library, Saint John’s University, Collegeville, Mn.), va descobrir aquest fragment fins ara desconegut. El document demostra, en les seves paraules, “no només que la circulació dels Commentaria a la Península Ibèrica es va produir de manera molt lenta a través de còpies manuscrites parcials o incompletes en una àmplia àrea externa a les comunitats franciscanes, sinó que les poques còpies manuscrites existents a la península van ser ràpidament substituïdes per les primeres còpies impreses, a causa de la canonització de sant Bonaventura per Sixt IV a finals del segle XV.”

L’historiador, a Reflections on the transmission of Bonaventure’s Commentary on he Sentences: a fourteenth-century fragment in the Biblioteca de la Universitat de Barcelona, article publicat al volum 72 (2014) de la revista Franciscan studies, conclou que per l’anàlisi paleogràfica el fragment pot ser datat a la meitat o segona meitat del segle XIV, i que molt probablement va ser produït a Catalunya. Destaca, també, les bones condicions en què ens ha pervingut i la seva llegibilitat.

167-5-26

Una part rellevant del seu treball és dedicada a Josep Jeroni Besora, antic posseïdor de l’exemplar on es troba el fragment, en la seva faceta de bibliòfil i donant de la seva col·lecció a la biblioteca del convent de Sant Josep de Barcelona, amb la condició que fos pública.

Documents d’aquestes característiques, reforços de quadern, reforços de llom i pergamins emprats com a cobertes, mereixen un tractament específic que requereix una expertesa considerable. El CRAI Biblioteca de Reserva està estudiant la manera de fer visibles al públic investigador uns testimonis que, nascuts com a objectes eminentment textuals, van acabar esdevenint purament materials.

Aquesta entrada s'ha publicat en Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Un reforç de quadern, testimoni de la difusió de l’obra de sant Bonaventura a la península durant la baixa edat mitjana

  1. Retroenllaç: Reportatge sobre els tresors del CRAI Biblioteca de Reserva | Blog CRAI Universitat de Barcelona

  2. Retroenllaç: EL CRAI Biblioteca de Reserva a La Vanguardia | Blog de Reserva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s