Bloc del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Manuscritos bibliográficos en bibliotecas de REBIUN, és la darrera publicació en accés obert del Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de Rebiun del qual el CRAI Biblioteca de Reserva és membre.
Es tracta d’un repertori que recopila els manuscrits d’interès bibliogràfic, majoritàriament anteriors a l’any 1900, de totes les biblioteques històriques universitàries. Inclou catàlegs, índexs, inventaris o llistes referents a lots fundacionals, donatius, llegats o compres.
L’any 2018 vam tenir amb nosaltres Kaspar Kolk, bibliotecari de la Universitat de Tartu, a Estònia, a través del programa Erasmus+. Kaspar és el responsable de Fragmenta membranea Estoniae, la base de dades nacional estoniana de fragments manuscrits medievals. A part del temps dedicat a conèixer la nostra biblioteca, va estudiar diversos fragments manuscrits del nostre fons emprats com a reforços de llom en relligadures d’obres posteriors. El resultat ens va fascinar, i vam decidir impulsar una línia de treball amb aquests documents tan interessants i desconeguts.
Llucia Màrquez i Kilian Molinero van formar part del grup d’estudiants “pioners” en analitzar fragments manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, esperonats per la professora Gemma Avenoza. Llegiu, en les seves paraules, com va ser de gratificant l’experiència, i mireu el vídeo on l’expliquen.
Avui us volem fer partícips d’una de les qüestions més difícils de gestionar del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, que forma part de la nostra realitat i a la qual dediquem tant recursos econòmics com temps. Ens referim a l’estat de conservació del fons. Com moltes vegades ens haureu sentit dir i, com els nostres usuaris han pogut comprovar directament, una gran part dels nostres llibres presenten un aspecte molt deteriorat. La majoria tenen forats d’insectes i moltes enquadernacions estan malmeses, tant perquè els lloms i cobertes estan solts com perquè, directament, els hi falten.
La fortuna ha volgut que la publicació d’aquesta entrada coincidís en el temps amb la celebració del 8 de Març (Dia Internacional de les dones), i per això és un motiu d’especial satisfacció comunicar-vos que ja teniu catalogat i digitalitzat en accés lliure a BiPaDi el manuscrit 1038 corresponent a l’autobiografia d’Anna Domenge, procedent del Convent de Santa Caterina, tal i com consta al catàleg de llibres prohibits d’aquesta biblioteca conventual. Al primer full del llibre hi trobem una nota manuscrita de Pere Màrtir Anglès (1681?-1754), gramàtic, historiador i bibliotecari de l’esmentat convent.
Per segon any consecutiu ens unim a la iniciativa #ColorOurCollections, endegada per The New York Academy of Medicine Library i que enguany celebra la seva quarta edició. A través de #ColorOurCollections, biblioteques, museus i altres institucions culturals compartim imatges de les nostres col·leccions amb la voluntat que els nostres usuaris i seguidors les acoloreixin i les publiquin novament a Twitter, Facebook, Instagram o Pinterest amb el hashtag #ColorOurCollections.
El maig del 2017 vam celebrar la tasca que estem duent a terme sobre els antics posseïdors del nostre fons amb l’organització de la mostra Biblioteques retrobades, la primera d’una sèrie pensada per donar a conèixer un aspecte del llibre antic que ens interessa molt especialment. Aquest mes de novembre aprofitem l’excel·lent pretext de la commemoració del tricentenari de la mort de Pau Ignasi de Dalmases i Ros per exposar una selecció de llibres procedents de la seva col·lecció i conservats al CRAI Biblioteca de Reserva.
Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670-1718) és recordat per la seva condició de patrici barceloní –era fill del ric mercader Pau Dalmases i ostentava el títol de marquès de Vilallonga, concedit per Carles III-, per la seva tasca d’historiador i erudit, i pel seu paper com a ambaixador de les institucions catalanes durant la Guerra de Successió. Malgrat això, tal vegada se’l coneix encara més per haver estat un dels fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats -predecessora de l’actual Reial Acadèmia de Bones Lletres– els membres de la qual es reunien a la cèlebre biblioteca que posseïa al seu palau del carrer Montcada.
El CRAI Biblioteca de Reserva custodia vora de cinc-centes edicions en prop de set-cents volums procedents d’aquesta rica col·lecció, arribades a la Universitat el 1835 entre els fons desamortitzats del Convent de Santa Caterina de la nostra ciutat.
Els dies 8 i 9 de novembre d’enguany se celebra a Barcelona el simposi històric L’Orde de la Mercè, 800 anys. El nostre bloc se’n fa ressò amb un post de la professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB Concepción Rodríguez Parada, a propòsit d’un catàleg del Convent de la Mercè de Barcelona conservat a la nostra biblioteca, on es troben nombrosos documents tant sobre els mercedaris com procedents de diversos cenobis i religiosos pertanyents a l’Orde.
Cal dir que una de les col·leccions més singulars que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva és el grup de catàlegs manuscrits de les biblioteques dels convents suprimits de la província de Barcelona. És singular perquè la destrucció i la dispersió del procés desamortitzador no van impedir que arribessin fins a nosaltres prop de 57 catàlegs escrits entre els segles XVIII i principis del XIX, testimonis d’una secular cultura religiosa, però també laica, ja que les comunitats dels diferents ordes i congregacions van ser receptores, al llarg de la seva història, de donacions i llegats de particulars. Es tracta, doncs, de documents molt interessants, mereixedors d’una atenció major de la que fins ara han suscitat; per això agraïm tant la col·laboració de la Concha, autora de la tesi La Biblioteca del convento de Barcelona de la orden de la Merced: una herramienta para la formación de los frailes – on els continguts de la col·lecció conventual tenen un significatiu espai -, i ponent del proper congrés amb la intervenció: “Més enllà de les reformes: l’Orde de la Mercè durant els segles XV-XVII”.
Al CRAI Biblioteca de Reserva es conserven dos índexs manuscrits del fons librari de la biblioteca conventual de Barcelona de la Reial i Militar Orde de la Mare de Déu de la Mercè redempció de captius (Carta del Mestre general fra Pere Nolasc Mora (1788). ACA Monacales-Hacienda, vol. 2821, fol. 106 v-107 r.). Es tracta dels manuscrits 1500 i 1501.[1]
Continua la lectura de “Ens sumem a la celebració del vuitè centenari de l’Orde de la Mercè”
El proppassat 24 d’abril el CRAI Biblioteca de Reserva va rebre la visita de la professora de bibliografia de la Università di Cagliari Giovanna Granata, acompanyada pel professor Pedro Rueda, lector assidu i col·laborador de la nostra biblioteca. Convidada pel Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, la professora va oferir la xerrada “Ricerca della Congregazione dell’Indice: inventari librari dei religiosi italiani allà fine del 500” el dia següent, 25 d’abril, a la pròpia Facultat.
El projecte en curs RICI Le biblioteche degli ordini regolari in Italia allà fine del XVI secolo, coordinat per Granata i altres investigadors, es basa en la transcripció i explotació analítica de les dades bibliogràfiques contingudes als còdexs Vaticans Llatins 11266-11326. Els manuscrits recullen els inventaris de les obres conservades a les biblioteques dels convents i monestirs italians, requerits per la Sagrada Congregació de l’Índex després de la publicació de l’Index librorum prohibitorum. L’enquesta, que es va perllongar fins al 1603 i conté informació de 31 ordes masculins, constitueix una eina extremadament valuosa, en contenir en la majoria dels casos no únicament els títol, sinó també els peus d’impremta complets. Al valor de la informació continguda cal afegir la qualitat del seu tractament, fruit del treball col·laborador d’un nodrit grup de professionals procedents d’àmbits diversos – acadèmics i bibliotecaris – i de disciplines diverses – història de la religió, bibliografia, història i filologia-.
L’estada de Giovanna Granata a Barcelona ha estat impulsada per Exemplar: Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i el projecte Saberes Conectados, Redes de Venta y Circulación de Impresos en España y Latinoamérica, liderat per Pedro Rueda i Mònica Baró. Ambdós investigadors comparteixen l’interès per la circulació del llibre entre la cort espanyola i l’illa de Sardenya, i específicament per les figures del col·leccionista sard d’origen mallorquí Montserrat Rosselló i el llibreter venecià establert a Madrid Simone Vassalini.
El fons del CRAI Biblioteca de Reserva i la seva història van captivar la professora italiana. De la selecció de llibres preparats per a la visita, van ser els dos catàlegs manuscrits de convents barcelonins – el d’autors del convent de Sant Josep i el del “Secret” del de Santa Caterina – els que van despertar més la seva curiositat.
L’estudi de les col·leccions conventuals catalanes és un camp fins ara poc explorat però d’indubtable interès. La nostra biblioteca té la fortuna de conservar una cinquantena de catàlegs manuscrits del set-cents i principis del vuit-cents procedents dels cenobis de Barcelona, alguns dels quals ja poden consultar-se a la Biblioteca Patrimonial Digital de la nostra Universitat (BIPADI), en una col·lecció especial. La visita de Giovanna Granata, ambaixadora d’un projecte tan interessant i afí als nostres fons com RICI, hauria de constituir un estímul per a la investigació d’unes col·leccions que transcendeixen la seva condició de conventuals, en haver estat receptores de donacions i llegats de particulars i haver-se obert algunes al públic.
Athanasius Kircher (1602-1680), jesuïta alemany, va ser un dels científics més importants del barroc. Desenvolupà una impressionant carrera intel·lectual: teologia, humanitats, llengües clàssiques, ciències naturals, matemàtiques … Instal·lat a Roma des del 1638 sota la protecció papal, va poder dedicar-se a estudiar i escriure. No hi ha pràcticament camp de la ciència o enigma de la seva època pel qual no s’hagi interessat i del qual no hagi tractat en alguna de les moltes obres que va publicar.
Dominava 11 llengües, entre elles el xinès i el copte. Aquesta última llengua el va portar a interessar-se pels jeroglífics egipcis i va aconseguir desxifrar-ne uns quants, malgrat que les seves traduccions resultarien errònies a la llum del descobriment de la pedra Rosetta i l’estudi de Champollion.
Atret pel món subterrani, va estudiar les erupcions de l’Etna i Stromboli i va descendir al cràter del Vesuvi per determinar la seva estructura interna. A més del vulcanisme també va investigar el magnetisme, la llum i els seus fenòmens associats.
Precursor de la geologia com a ciència, va crear un nou concepte que ha passat a formar part del vocabulari científic: “el Geocosmos”. Amb ell pretén explicar els fenòmens naturals globals del planeta. La terra és vista com un ésser viu, una unitat a mig camí entre l’univers (macrocosmos) i l’organisme humà (microcosmos). A Mundus subterraneus Kircher explicà la seva innovadora teoria: la terra és un vast organisme amb un nucli central format de foc del qual recull la seva energia, i de grans cavitats subterrànies per les quals circula aire, aigua i foc.
L’obra, editada per primer cop a Amsterdam el 1665 per Jan Jansson i Elizaeus Weyerstraten, mostra les primeres representacions de l’interior de la terra, així com de les erupcions del Vesuvi i l’Etna. Està profusament il·lustrada amb gravats calcogràfics i xilogràfics que representen volcans, corrents d’aigües subterrànies, maneres d’extreure l’aigua i els minerals, animals, fòssils, vistes del sol i de la lluna, mapes de la terra i els oceans …
El profesor de la UB Raimon Arola, que ha fet el comentari de Mundus subterraneus a Els tresors de la Universitat de Barcelona : fons bibliogràfics del CRAI de Reserva, opina de l’obra: “…la celebritat del nostre llibre no és per les aportacions de Kircher a la historia de la ciència. Ens cal sostreure’l d’aquests paràmetres per poder gaudir d’una fantàstica obra d’art, entenent aquest terme com una creació humana que, com a tal, està acabada i completa, i no com un esglaó més dins del progres del coneixement…“.
A nosaltres ens han cridat l’atenció tres esferes mòbils sense muntar que passen gairebé desapercebudes enmig de tants gravats meravellosos.
Les set peces mòbils que han de completar les esferes es troben en tres petits fulls encartats al lloc corresponent, a punt per ser retallades i muntades, seguint la indicació manuscrita que hi van consignar per a comoditat de l’enquadernador.
El nostre exemplar, amb signatura B-16/1/2 i accés lliure a BIPADI (vol. 1 i vol. 2), procedeix de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. Es tracta de la primera edició, i conserva l’enquadernació de l’època, en pergamí sobre cartó amb estampats en fred i teixell de pell amb títol daurat, relligadura que per les seves característiques podria haver estat feta al propi taller de Jansson i Weyerstraten .Va ser restaurat l’octubre del 2013.
El CRAI Biblioteca de Reserva també conserva tres exemplars de la tercera edició a càrrec els mateixos llibreters d’Amsterdam. Presenten alguns canvis tipogràfics respecte de la primera, però mantenen la mateixa manera de mostrar les esferes mòbils: és a dir, sense muntar. El total d’edicions de l’inquiet jesuïta conservades a la nostra biblioteca s’eleva a 30.
Ens plau donar-vos notícia de la identificació de diverses marques de propietat, que acabem d’incorporar a la base de dades d’Antics Posseïdors, procedents de la biblioteca de Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.
Guillem Ramon de Santcliment va néixer a Catalunya al voltant de 1545, fill de Joan de Santcliment i d’Isabel de Centelles. Pertanyia a un destacat llinatge de la ciutat de Barcelona. Des de la baixa edat mitjana els seus membres, ciutadans honrats, mercaders o pertanyents a la petita noblesa, jugaren un paper destacat en els afers de la ciutat.
Fou cavaller de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa i com a tal ocupà el càrrec de comanador de Moratalla (Múrcia). Jugà un paper ben distingit a la batalla de Lepant (1571) i amb la posició d’ambaixador de la monarquia hispànica representà els reis Felip II i Felip III a Flandes, i més endavant a Txèquia, a la cort a Praga de l’emperador Rudolf II (1576-1612), on Santcliment va viure des de 1581 a 1608. L’ambaixador va ser un home de fort prestigi, influent, ben relacionat a la cort imperial, amb bons contactes en diversos dels cercles polítics, socials i culturals del moment.
La mort el va a trobar a Praga, el 1608. Tot i que, en sentir-se malalt, va demanar repetidament l’autorització del rei per retornar a casa, el permís no arribà mai.
Volia ser enterrat en el convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com va fer constar en el testament fet el 1603. En primera instància, però, va rebre sepultura a l’anomenada “cripta dels espanyols”, sepulcre que paradoxalment i amb intenció benèfica, Santcliment havia fet construir a l’església de Sant Tomàs, a Praga, per destinar-lo a aquells conciutadans que morissin sense mitjans per pagar-se l’enterrament.
Gràcies a les aportacions de la historiadora Mercè Gras sabem que finalment les seves restes embalsamades van arribar a Barcelona el 9 de març de 1609 i van poder rebre sepultura, tal com desitjava Santcliment, en el panteó familiar situat a la capella de Sant Martí de l’església del convent de Santa Caterina dels frares predicadors.
Amb tota probabilitat, Santcliment va reunir una biblioteca a Praga. De fet, va fer donacions al Clementinum, l’antic col·legi dels Jesuïtes a Praga que avui està integrat a la Biblioteca Nacional Txeca. Per la nostra part, hem trobat l’ex-dono de Santcliment en llibres de la destacada biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, convent que es trobava situava molt proper a la residència que tenia a Barcelona el diplomàtic català.
La tasca portada a terme per investigadors que han estudiat la figura de Santcliment i la descripció i l’estudi de les marques de procedència que es realitza actualment en les biblioteques patrimonials, permeten aventurar la importància que va tenir la biblioteca de l’ambaixador català, donen prova de la seva vinculació amb personalitats destacades del món intel·lectual i científic del segle XVI i ens indiquen el seu afany pel saber i per adquirir nous coneixements.
Sis són els llibres del nostre fons amb les marques de procedència de Sancliment i es van imprimir entre 1579 i 1595. La seva matèria principal és la història de diversos països: Flandes, Turquia, Hongria, Polònia, tot i que també hi ha representada la ciència militar i la biografia cristiana.
Són llibres relligats en pergamí o en pell. S’aprecia el gust de Santcliment pels super-libris, i ens crida l’atenció la diversitat d’ornaments i divises que s’hi veuen reflectits, sempre relacionats amb el seu llinatge i amb l’orde de Sant Jaume: les campanes per una banda i per l’altra l’espasa, i la petxina, símbols de l’orde al qual va pertànyer.
El primer llibre que vam identificar amb la procedència de Santcliment va pertànyer posteriorment a la riquíssima biblioteca del canonge i president de la Generalitat pel braç eclesiàstic Josep Jeroni Besora (-1665), una biblioteca de 5.000 volums que va passar als carmelites descalços de Sant Josep a la seva mort. Du la següent nota manuscrita al full de guarda anterior, escrita en llatí, de la mà del mateix Besora, on ret homenatge a la figura de Santcliment i recorda el seu desig de descansar a casa.
“Hunc maioris momenti, quàm ponderis, librum nactus sum ex bibliotheca Illustr[issi]mi D[omini] Willelmi de S[ancto] Clemente catholicae ad caesaream maiestatem legati, cuius eximiae pietatis, prudentiae, humanitatis, splendoris, [] est recordatio ciuibus suis Barcinonensibus, ad quos voluit corpus e Germania reportari, cum animis ad caelestem patriam vocatus esset”.
Dels altres cinc llibres, tres procedeixen també del convent de Sant Josep de Barcelona (pel llegat de Josep Jeroni Besora). Un d’ells havia pertangut abans a Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera en un intercanvi entre bibliòfils que vam comentar a la nostra exposició “Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Els altres dos els va donar al Convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com ho proven els ex-dono manuscrits.
Per conèixer la persona de Guillem de Santcliment i de la seva biografia pot ser indicada la lectura de la seva correspondència que va ser editada a finals del segle XIX:
En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva hi ha tres impresos que tenen a veure amb alguns litigis derivats de les disposicions testamentaries de Guillem de Santcliment, protagonitzats pels beneficiaris, entre ells el convent de Santa Caterina de Barcelona.
Per saber-ne més, consulteu la notícia del blog Castell interior: Guillem de Santcliment i les carmelites descalces
Els continguts del Blog de Fons Antic estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Bloc del CRAI Biblioteca de Fons Antic 