La fortuna ha volgut que la publicació d’aquesta entrada coincidís en el temps amb la celebració del 8 de Març (Dia Internacional de les dones), i per això és un motiu d’especial satisfacció comunicar-vos que ja teniu catalogat i digitalitzat en accés lliure a BiPaDi el manuscrit 1038 corresponent a l’autobiografia d’Anna Domenge, procedent del Convent de Santa Caterina, tal i com consta al catàleg de llibres prohibits d’aquesta biblioteca conventual. Al primer full del llibre hi trobem una nota manuscrita de Pere Màrtir Anglès (1681?-1754), gramàtic, historiador i bibliotecari de l’esmentat convent.

Ms. 1038
[Autobiografia de sor Anna Domenge]
f. 1r

La història d’Anna Domenge (Perpinyà, 1570 – ca. 1619) s’emmarca dins la interessant tradició de la mística femenina de l’època medieval i moderna. Domenge va assolir un considerable renom a nivell local com a beata i fou empresonada pel Tribunal de la Inquisició de Barcelona el 1609, per revelacions sospitoses “d’escandaloses, temeràries i diabòliques”. De tornada a Perpinyà el 1610, va iniciar la fundació d’un monestir de dominiques dedicat a Caterina de Siena. Però en aquest procés van sorgir divergències amb monges provinents de València i el va haver d’abandonar sense haver professat, a finals de 1613, juntament amb altres companyes espirituals (entre elles Peronella -o Petronila- Piereç, qui també va participar en l’escriptura del manuscrit que presentem). Sabem que totes elles van continuar vivint com a beates a Perpinyà, com a mínim uns anys més, i que Anna Domenge va seguir mantenint contacte amb el seu confessor, fra Darnils, malgrat la prohibició expressa de la Inquisició.

Ms. 1393
Indice de lo que se conté en lo quartet de los llibres prohibits de esta llibreria del convent de Santa Catharina, verge y martir de Barcelona
p. 8

De la considerable repercussió de la figura d’Anna Domenge ens en dóna una idea el fet que ja el 1709 Narcís Feliu de la Penya en els seus Anales de Cataluña… (v. 3, llibre 19, capítol XIV, pàg. 234) ressenyés el següent:

“Hallase tambien la fundacion del Monasterio de Religiosas Dominicas de Perpiñan, que executò a 16 de Deziembre Ana Domenge, de vida muy exemplar, y prodigiosa: salió libre, y calificado su proceder en el Santo Tribunal de la Inquisicion”.

Més recentment han aparegut estudis sobre aquest manuscrit com el de James Amelang (1990), des de la perspectiva de l’autobiografia femenina d’època moderna, o altres centrats en la tradició de les anomenades santes vives i en el problema de l’autoria, com Blanca Garí (1998) (capítol dins l’obra completa) o Elisenda Wolf (2013). En relació a aquesta última qüestió, la dialèctica entre el mandat del confessor i el dictat diví que es produeix en el text adquireix dimensions molt interessants i va modulant-se al llarg de l’autobiografia d’Anna Domenge, ja que si bé l’obra comença de la manera següent:

Ms. 1038
[Autobiografia de sor Anna Domenge]
f. 1r

“Por mandato de mi confessor hago escribir esto”

Significativament l’última frase que hi trobem escrita és aquesta:

“todo esto me dijo mi esposo Jesús”

Ms. 1038
[Autobiografia de sor Anna Domenge]
f. 167v

Aquest procés d’autoafirmació i apoderament d’una dona que passa de la tutela del confessor a una relació més directa amb la divinitat sense passar per intermediaris masculins fa que la qüestió de l’autoria sigui tan interessant en el manuscrit que presentem. Recordem que, mig segle abans, el Concili de Trento (1545-1563, amb períodes discontinus) no havia vist amb bons ulls ni la devotio moderna (que fomentava la connexió personal amb Déu) ni les pràctiques d’aquestes dones beates que vivien en comunitats al marge de la jerarquia eclesiàstica, moltes de les quals van ser abocades a partir d’aquell moment a la clausura. Per tot això és tan remarcable el cas d’Anna Domenge, com a exemple de pervivència d’aquest tipus d’espiritualitat, més enllà de les dificultats esmentades.

En definitiva, es tracta aquesta d’una línia de recerca de molta actualitat tal i com demostren iniciatives com el curs sobre espiritualitat femenina a l’edat mitjana endegat dins el marc del projecte de recerca multidisciplinari “Paisatges espirituals”, o per exemple, la propera publicació d’un llibre sobre les traduccions del “Liber” d’Àngela de Foligno en el qual participa Pablo Acosta García, professor de la Universitat Pompeu Fabra, amb la descripció i anàlisi de dues traduccions catalanes, una de les quals custodia el CRAI Biblioteca de Reserva (Ms 559). Així mateix, cal destacar que aquesta temàtica és objecte de moltes consultes a la nostra biblioteca i per això –a banda d’alegrar-nos per facilitar la vostra tasca investigadora amb la catalogació i digitalització en accés lliure de l’autobiografia d’Anna Domenge- volem aprofitar aquesta entrada al nostre blog per oferir-vos una petita mostra de la presència de dones al nostre fons i que quedarien emmarcades dins la mateixa tradició:

Ángela de Foligno, beata, 1248-1309 (autora, matèria)

Brígida de Suècia, santa, 1303-1373 (autora, matèria)

Caterina de Siena, santa, 1347-1380 (autora, matèria)

Gertrudis, santa, 1256-1302 (autora, matèria)

Hildegarda, santa, 1098-1179 (autora)

Isabel de San Francisco (matèria)

María de Jesús de Ágreda, sor, 1602-1665 (autora, matèria)

Mir i Marc, Teresa, activa segle XVIII (autora i matèria)

Morell, Juliana, 1594-1653 (antiga posseïdora)

Rosa de Lima, santa, 1586-1617 (matèria)

Rocabertí i Soler, Hipòlita de, 1594-1664 (autora, matèria)

Teresa de Jesús, santa, 1515-1582 (autora, matèria)

Joan Miquel Oliver

CRAI Biblioteca de Reserva