La fortuna ha volgut que la publicació d’aquesta entrada coincidís en el temps amb la celebració del 8 de Març (Dia Internacional de les dones), i per això és un motiu d’especial satisfacció comunicar-vos que ja teniu catalogat i digitalitzat en accés lliure a BiPaDi el manuscrit 1038 corresponent a l’autobiografia d’Anna Domenge, procedent del Convent de Santa Caterina, tal i com consta al catàleg de llibres prohibits d’aquesta biblioteca conventual. Al primer full del llibre hi trobem una nota manuscrita de Pere Màrtir Anglès (1681?-1754), gramàtic, historiador i bibliotecari de l’esmentat convent.
Ms. 1038 [Autobiografia de sor Anna Domenge] f. 1r
Louis Armand de Lom d’Arce (1666-1716), més conegut com baró de Lahontan, va ser oficial de les tropes regulars colonials franceses, viatger, antropòleg i escriptor, famós pels seus viatges d’exploració a la Nova França, al país dels indis iroquesos i a la regió dels actuals estats de Wisconsin, Minnesota i l’alta vall del riu Mississipí.
A l’edat de 17 anys Lahontan, oficial gràcies al seu títol de noblesa, embarca amb destinació a Nova França. Tan bon punt arriba a Quebec comença la seva carrera d’observador, escriptor i etnògraf. Els primers anys és destinat a diferents llocs amb tasques de logística que li permeten conviure amb els locals i dedicar el temps d’oci a la caça, la pesca, la lectura i a aprendre l’algonquí. A causa del coneixement d’aquesta llengua, rep l’ordre de comandar un destacament destinat a atacar els indis iroquesos.
Carte de la rivière Longue et de quelques autres qui se déchargent dans le grand fleuve de Missisipi. Carte que les Gnacsitaires ont dessiné sur des peaux de cerfs … A-Et-XVIII-Lahontan, baron de. 8158
Els dies 24 i 25 del passat mes de maig a la Marsh’s Library de Dublin, dins el marc del projecte Iberian Books, es va celebrar la conferència “Typography, illustration and ornamentation in the Early Modern Iberian Book world”. El programa donava cabuda a una gran varietat de temes centrats en la il·lustració i decoració dels llibres impresos en l’àmbit hispànic.
La nostra participació es va centrar en la base de dades Marques d’impressors Donat que aquest any 2018 celebrem el seu 20è aniversari, vam creure que era una bona ocasió per donar-li més visibilitat. Després d’una breu introducció del CRAI Biblioteca de Reserva, es va fer una presentació de l’estructura de la base de dades, tot indicant els seus punts forts i febles. També es van presentar uns gràfics per poder copsar el seu abast, tant geogràfic -amb les xifres de les ciutats europees i espanyoles més representades-, com temporal.
A continuació, es van presentar els resultats obtinguts a partir de cerques a l’aplicació interna del catàleg per tal de mostrar l’ús de les marques d’impressors en els llibres impresos des de l’any 1501 al 1800. A partir de calcular la proporció de llibres amb marca en relació a la totalitat de llibres impresos a les diferents ciutats, europees i espanyoles, es va poder fer un panorama de les que utilitzen més aquest element il·lustratiu. En ser resultats fruit d’un catàleg concret, vam insistir que aquestes dades bibliomètriques no eren concloents, i que calia considerar-les com a punt de partida d’una línia de recerca que les analitzés i argumentés des de la perspectiva de la història del llibre.
Per últim es va fer un esbós d’una llista de propostes d’estudis entorn de les marques d’impressors, abordables des de perspectives geogràfiques i/o cronològiques concretes. Amb aquesta proposta, animem els estudiosos de llibre antic a que tinguin present la nostra col·lecció de llibres antics, la nostra base de dades i el nostre catàleg, ja que proporcionen un material preciós per aquest tipus de recerques.
Podeu llegir la ponència sencera en aquest enllaç al Dipòsit Digital de la UB.
En el marc de la Conferència, es van acollir els actes de llançament de la segona fase de l’Iberian Books, amb la incorporació dels llibres impresos des de l’any 1651 fins al 1700, així com del projecte Ornamento. Pel que fa a Iberian Books, té com a objectiu elaborar un catàleg dels llibres publicats a Espanya, Portugal i el Nou Món o fora d’aquests espais en castellà o portuguès durant el Segle d’Or (1472-1700). El portal actual encara mostra la base de dades antiga, i no serà fins al mes d’agost que es presentarà la nova versió amb les incorporacions de la segona meitat del segle XVII. Quant al projecte Ornamento, que recull les imatges de les xilografies presents en els llibres de la base de dades d’Iberian Books, s’espera que al mes de juny o juliol es faci pública la seva pàgina.
El nostre Facebook us mantindrà informats d’aquests dos interessants projectes quan es facin públics, on el CRAI Biblioteca de Reserva hi col·labora amb l’aportació dels seus registres bibliogràfics del catàleg i les seves digitalitzacions del BiPaDi.
Entre llibres i documents de caire més seriós, de vegades surten a la llum petits tresors curiosos que romanien amagats entre els fulls. És el cas de les mostres de paper calat que vam trobar fa uns mesos, tal com vam explicar aquí. Aquest llibre del segle XVI, prou gros per a conservar-les sense que s’arruguessin, les va allotjar fins que van ser descobertes en catalogar-lo, no sabem des de quan, ni qui va decidir deixar-les allà. Tampoc sabem quina utilitat tenien, tot i que les imaginem decorant la finestra per aquesta època.
A contrallum és com s’aprecia millor aquesta fulla d’arbre (un trèmol potser?) que vam localitzar ja fa anys entre les pàgines de l’exemplar B-69/4/32. Van ser els companys del bloc de lletres qui van anunciar la troballa, doncs encara no existia el bloc de Reserva. Un amable usuari va anotar ens els comentaris la semblança de tècnica amb aquesta altra fulla de l’islam. Una fulla seca qualsevol a primera vista, esdevé una filigrana si la mirem amb llum darrera. Recuperem doncs la imatge, del paisatge bucòlic pastoral que pot encaixar perfectament amb la temàtica pessebrista d’aquesta temporada.
No només és el material annex als llibres el que ens porta sorpreses, també els fulls de guarda o els marges dels impresos s’usen com a glosses o suport per a notes i dibuixos. En aquest bloc havíem vist caplletres decorades i també els capons de nadal tan adients per recordar en les dates de les festes.
Per seguir amb la temàtica ornitològica, mostrarem la imatge d’un exemplar localitzat fa poc en digitalitzar-se el document. Només passant pàgina per pàgina es podria descobrir aquest ocellet ben amagat.
Hem parlat de decoració, d’aspectes gastronòmics i també afegirem el dels presents, ja que com cada any, està disponible el calendari i els productes del CRAI.
Només manca recordar-vos que la biblioteca tancarà del 24 de desembre al 3 de gener. El 4 i el 5 de gener obrirem de 8.30 a 15h (accés per la porta de matemàtiques de l’edifici antic) i retornarem al nostre horari habitual a partir del 7 de gener. Us desitgem que passeu molt bones festes.
Ja són disponibles en accés lliure al BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital de la UB) els volums 1 i 2 (Ms 209 i 210 respectivament), corresponents a la segona i tercera part de la Crònica universal del Principat de Catalunya de Jeroni Pujades, en versió manuscrita de 1818.
Jeroni Pujades (Barcelona, 1568-Castelló d’Empúries, 1635) fou cronista, doctor en dret per la Universitat de Lleida, professor de cànons en la de Barcelona, oïdor de l’audiència i apoderat general i jutge del comtat d’Empúries. Va dedicar bona part de la seva vida a recopilar informació sobre la història de Catalunya i les seves institucions. També va destacar per l’elaboració del seu Dietari.
Ens els darrers anys, s’han intensificat molt els estudis i treballs sobre la seva obra des d’un punt de vista interdisciplinari (fonamentalment jurídic, històric i literari), aprofitant el caràcter polièdric de la seva figura. Una mostra d’aquest fet són les Jornades “Jeroni Pujades i el seu temps”, organitzades per la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya el 14-15 d’Abril de 2011, amb aportacions de Pere Molas, Eulàlia Miralles, Xavier Baró, Josep Capdeferro, Albert Rossich, Marc Mayer, Antoni Cobos, James Amelang, Antoni Simon i Eulàlia Duran.
La versió manuscrita de 1818 que s’acaba de publicar en accés lliure té a més la particularitat que va ser copiada de la mà de Raimon Ferrer, prevere de l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona i autor entre altres obres de la Barcelona cautiva, de la qual el CRAI Biblioteca de Reserva en conserva tant l’edició impresa, com la manuscrita (Mss. 1802-1807).
Altres obres de Jeroni Pujades que podem destacar al nostre catàleg són: la primera edició de la Crònica universal del Principat de Catalunya de 1609, restaurada i apadrinada, i el Dietari sisè dels anys 1627-1630 (Ms 975), candidat a ser apadrinat.
El document constitueix una pauta de bons comportaments per travessar amb èxit la duresa d’un calorós dia d’estiu, amb recomanacions interessants, curioses i divertides sobre horaris, manera de vestir i hàbits alimentaris entre altres. Alguns d’ells tan sorprenents com “fer regar primerament la Sala ahont estarà“, això sí, amb mesura per tal de no podrir les bigues. O quan diu que els minyons han de berenar “perque ells com ha porquets gustan sempre de dragar“… Ara bé, no sembla que els consells siguin aplicables als molt treballadors, per molt que al final es digui que “… a las nou à casas retirarà, ahont del treball del dia, en lo llit pot descansar“, ja que el suposat protagonista es passa de fet el dia dormint, passejant, bevent i menjant “fent-se ventant la taula per algun mosso o criat“.
El 24 d’agost tornem a obrir les portes, encara amb horari d’estiu de 8.30 a 15h i l’1 de setembre tornarem al nostre horari habitual de dilluns a divendres de 8.30 a 20.30.
Ara, Pere Bescós Prat, professor de filologia llatina a la Universitat Pompeu Fabra, posa a disposició del públic, en el mateix recurs, un extracte de la seva tesi doctoral sobre el manuscrit 85 que, amb el títol Francesc Alegre: La primera guerra púnica, 1472. Estudi i edició crítica, va llegir el 2011. Es tracta d’una traducció al català, a càrrec de Francesc Alegre, dels Commentarii tres de Primo bello Punico, de Leonardo Bruni. Copiada a finals del segle XV, és escrita amb lletra humanística sobre paper, de factura modesta, i procedeix del convent de Sant Josep de Barcelona, dels carmelitans descalços.
L’obra ha estat digitalitzada pel CEDI (Centre de digitalització de la UB) i ja és consultable en línia a través del BiPadi.
Resulta molt gratificant divulgar un text més sobre els manuscrits conservats al CRAI Biblioteca de Reserva. Així, animem els investigadors a continuar posant a l’abast de tothom els seus treballs sobre documents de la nostra col·lecció a través d’aquest bloc i del Dipòsit Digital de la UB, on recordem que també podeu trobar els treballs dels alumnes de l’assignatura Codicologia del Màster de Cultures Medievals d’aquesta universitat. Es tracta d’estudis individuals de caire eminentment codicològic sobre manuscrits del fons de Reserva.
Ja fa gairebé un any queanunciàvemen aquest blog la inauguració del portal de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi).
La d’Història de la medicina, tal com indica la introducció a la col·lecció del portal, es compon de dos tipus d’obres: d’una banda, tractats que revisen, interpreten o simplement recopilen els coneixements mèdics d’èpoques anteriors; i de l’altra, obres originals o reproduccions ulteriors de grans tractats que, avui en dia, ja són per si mateixes part de la història de la medicina.
A la col·lecció sobre ‘La lluita contra les epidèmies‘ el fons provinent del CRAI Biblioteca de Reserva és menor, ja que l’esclat d’obres amb un enfocament més científic es produeix a la fi del segle XVIII i durant el XIX arran dels inicis de l’epidemiologia, i encara més a partir de mitjan segle XIX.
Podeu consultar aquestes i les altres col·leccions del BiPaDi també des de la pestanya de Fons i col·leccions de la nostra plana web.
Distribuït en tres gruixuts volums enquadernats probablement a mitjans del segle XVIII, el manuscrit constitueix una veritable mina per als investigadors, atesa l’abundància de notícies que aplega, no només relatives al convent dominic, sinó també a la història de Barcelona i fins i tot, en ocasions, a grans esdeveniments que van tenir lloc a Europa.
L’any 1743 Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde dels dominics, va ordenar a qui en aquell moment era prior del convent, Josep Mercader, la sistematització de les cròniques que fins aleshores s’havien escrit sobre Santa Caterina, i l’encarregat va ser el pare bibliotecari Pere Màrtir Anglès. En efecte, la tasca havia estat encetada molts anys enrere, el 1603, per fra Francesc Camprubí qui, per manament del prior, Rafael Rifós, va reunir i posar en ordre “lo que secretament tenia tants anys començat i treballat” i va continuar la redacció dels annals fins a l’any 1634, en què va emmalaltir. A l’Epistola que obre el primer volum Camprubí senyala l’objectiu principal de la seva obra, escrita “per a que amb facilitat, sens regirar los llibres vells plens de carcoma i polilla del nostre arxiu, pugan distinctament saber i entendre coses i successos que per lo temps en dit convent han succeït”.
La dedicatòria al lector del segon volum, signada pel nou cronista, fra Ramon Torner, inclou una deliciosa reflexió sobre l’autoritat d’allò que queda escrit i sobre l’oportunitat de continuar amb la redacció dels annals: “… atenent i considerant lo molt reverend pare mestre fra Pere Màrtir Moixet, prior que és avui del present i sobredit convent i també fill d’ell, i en particular a alguna acció que la comunitat havia feta en la qual molts dels religiosos que viuen se eren trobats presents a ella, al venir a apurar-la (com la memòria és tan fràgil), n’hi hagué pocs d’un parer. Recorregueren al dit llibre i ell fonc lo que tragué de dubtes a tots“.
Ms 1007, p. 6
A Torner van seguir com a mínim dos redactors més, els pares Pau Vidal i Salvi Casanova, tot i que no de manera continuada, per la qual cosa una part substanciosa de la crònica va haver de ser escrita molts anys després que van ocórrer els fets. Mentre que la queixa sobre la descurança i abandó de qui els havia precedit és habitual als textos introductoris dels diferents redactors, Pere Màrtir Anglès suavitza i disculpa la falta, “pues tal vegada no tingueren la còpia d’escriptures e instruments que jo he tingut”.
Com dèiem, va ser Anglès qui va sistematitzar i completar el text, “posant i notant exactament, amb tota fidelitat, les notícies segons que les anirà adquirint, o ja sia de papers i autèntics instruments o ja sia de fide dignas persones segons que aquelles hauran vist o oït a dir a altres, a les quals se’ls puga i se’ls dega donar fe”. No només trobem fulls escrits de la seva mà relligats entre pàgines dels seus predecessors, i petits resums marginals, sinó també, al final dels volums 1 i 2, les anomenades “remissions” o ampliacions, i també diversos índexs de gran utilitat.
El volum primer recull els fets del convent des de la seva fundació, el 1219, fins al 1634, mentre que el segon arrenca l’any 1635 i arriba fins al 1700. Respecte al tercer volum, que va iniciar a escriure Pere Màrtir Anglès, comença el 1701 i acaba el 1802. El pare bibliotecari, veritable ànima de l’obra, va morir el setembre del 1754, però el text continua, de la mà d’altres autors, fins a truncar-se bruscament el gener del 1802, seguit per nombroses pàgines en blanc, i mancat d’índexs.
Ms 1005, f. [3]
Com a crònica conventual, el Lumen Domus il·lumina la vida quotidiana del cenobi, les seves petites rutines, la seva economia, els seus conflictes, i dóna fe de l’arrelament i rellevància del convent a la ciutat de Barcelona, de fins a quin punt era present als seus carrers, amb les festes i processons, i de com mantenia contactes regulars amb les institucions de govern, tant municipals com eclesiàstiques. També ens parla de la relació que establia amb altres cases de religiosos i, molt especialment, de les disputes amb els jesuïtes. Les notícies que s’hi descriuen, narrades en moltes ocasions de manera molt viva, van des de la descripció de l’àpat ofert pel nou prior a la comunitat el dia del seu nomenament, fins al relat de la rebuda d’un rei per part dels frares. S’hi llegeixen successos d’allò més diversos, fenòmens naturals, com terratrèmols, pluges torrencials o huracans, i notícies pròpies de la crònica negra, assassinats i robatoris, o escenes colpidores, com l’acte de fe en què la Inquisició va cremar un jueu.
Hi destaca igualment la immediatesa en el relat de fets històrics com ara els últims temps de la Guerra de Successió a la ciutat, narrats en algunes ocasions gairebé a manera de dietari. És aquesta qualitat, probablement, la que ha atret l’atenció de tants investigadors i n’ha fet un dels documents més consultats del CRAI Biblioteca de Reserva. Igualment, enriqueix i singularitza el manuscrit la presència d’impresos contemporanis, fulls plegats o fullets, alguns dels quals importants per la seva raresa, que il·lustren o certifiquen els fets relatats pel cronista.
Celebrem, així, que els annals del convent de Santa Caterina de Barcelona es posin a disposició del públic, i confiem que, com deia un dels seus primers autors, el pare Ramon Torner, serveixin “de claredat i llum, en moltes ocasions, en los temps presents”.
El dia 5 de maig de 2014, el CRAIde la UB ha inaugurat el portal de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi). Ara la Universitat de Barcelona disposa d’un portal dedicat exclusivament a difondre, revalorar i divulgar, mitjançant les còpies digitalitzades, els fons patrimonials, bibliogràfics i documentals custodiats al CRAI.
Tot i que per motius històrics, la nostra biblioteca universitària ha estat receptora i conservadora d’aquests fons bibliogràfics excepcionals – tret que ens diferencia de les altres biblioteques universitàries del nostre entorn-, també es vol incidir en la missió de donar suport a la docència i a la recerca. Volem oferir a la comunitat universitària (investigadors, professorat i alumnat) uns documents únics que, per les seves diferents característiques d’antiguitat i originalitat, poden ser útils en diferents àrees de recerca, docència i aprenentatge, com poden ser la història de l’art, la paleografia, la lingüística o la història de la ciència, per posar uns quants exemples.
El projecte, que a més ha comportat la creació del Centre de Digitalització de la UB (CEDI) i l’inici d’un sistema de preservació digital, ha pogut tirar endavant gràcies al finançament del Health Universitat de Barcelona Campus (HUB) i l’assessorament tècnic de la Facultat de Biblioteconomia.
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 
