Comencem l’any amb una nova exposició dedicada al continent africà, Del Nil al Congo, un recorregut pel coneixement d’Àfrica als segles XVI-XVIII a través dels llibres del CRAI Biblioteca de Fons Antic. En aquesta ocasió, en Guillem Martos Oms, historiador, màster d’Història i Identitats del Mediterrani Occidental de la UB i doctorand en el programa Societat i Cultura d’aquesta universitat, ha preparat la mostra, que coincidirà amb el 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans, que se celebra del 29 al 31 de gener a la Universitat de Barcelona. 

Es podrà visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca de Fons Antic des del 10 al 31 de gener. El dijous 30 el comissari farà una visita guiada, seguida d’una conferència a les 18:00. Us agrairem que confirmeu l’assistència a través del correu: bib.fonsantic@ub.edu 

Us deixem amb la presentació del Guillem, a qui agraïm la seva col·laboració i entusiasme. 

La història d’Àfrica ha estat sovint obviada i envoltada de desconeixement. Des de l’antiguitat clàssica fins a l’època contemporània, el relat sobre aquest continent s’ha vist marcat per silencis, mites i una incomprensió que només recentment s’ha començat a qüestionar. Més enllà del tràgic episodi del comerç d’esclaus, Àfrica alberga una història d’una extraordinària riquesa que mereix ser descoberta.

L’expansió portuguesa, iniciada el 1415 amb la conquesta de Ceuta, obrí les portes a un intercanvi sense precedents. Les naus lusitanes, en la seva recerca de rutes comercials cap a les espècies, van entrar en contacte amb una enorme diversitat de pobles i cultures africanes. Amb el temps, altres potències europees s’uniren a aquest procés, provocant que, entre els segles XVI i XIX, les biblioteques europees s’omplissin d’obres que intentaven desxifrar un continent encara en gran part desconegut.

Els llibres exposats pertanyen a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic, la majoria dels quals provenen de les cases de religiosos catalanes desamortitzades al segle XIX, institucions que fins llavors havien estat guardianes del coneixement. A través d’aquest fons bibliogràfic, l’exposició ofereix una mirada europea a la percepció d’Àfrica entre els segles XVI i XVIII, organitzada en sis àrees que ens porten des de visions generals del continent fins a l’anàlisi de regions específiques.

1.El (des)coneixement d’Àfrica. Durant segles, Àfrica va ser un territori poc conegut a Europa, envoltat de mites i suposicions més que de dades concretes. Mapes medievals i documents del Renaixement mostren un continent sovint esbossat parcialment, amb deserts inexplorats i rius que serpentejaven cap a l’incert. Les obres d’aquesta època reflectien una barreja de fascinació i ignorància, projectant imatges de riqueses fabuloses i perills desconeguts.

2.Africa incognita est. El poc coneixement que es tingué de l’interior del continent fins al segle XIX, va fer que els cartògrafs i erudits del moment haguessin de recórrer als textos clàssics. L’obra de Claudi Ptolemeu, Geografia, fou precisament una de les més utilitzades, cosa que va condicionar les descripcions del moment i provocà l’aparició a la cartografia d’elements tan curiosos com les Muntanyes de la Lluna o un gran llac al centre del continent.

3.L’Àfrica musulmana. Comprèn les zones del continent on l’islam havia arrelat de manera profunda, particularment a l’Àfrica del Nord i part de l’Àfrica Occidental. Des de l’arribada de l’islam a través de les conquestes del segle VII, les societats africanes musulmanes van desenvolupar xarxes comercials, culturals i religioses que connectaven les dues ribes del Sàhara. Aquestes zones eren fonamentals per al comerç de sal, or i esclaus. Gràcies a aquests intercanvis aparegueren i es desenvoluparen ciutats tan importants com Fezan o Tombuctú.

4.L’Àfrica Central Occidental. Fou la regió que durant els segles XVI-XIX més patí el tràfic d’esclaus. La seva proximitat al continent americà afavorí la construcció de factories i ports des d’on iniciar la travessa. Malgrat això, es desenvoluparen un conjunt de cultures que aprofitaren la demanda de mà d’obra per augmentar el seu poder i imposar-se als pobles veïns, tal com passà amb el regne del Congo o Dahomey.

5.Les terres del preste Joan. Regides per un llegendari rei cristià situat inicialment a Àsia i més tard traslladat a Àfrica, especialment a Etiòpia, que captivà l’imaginari europeu durant segles. Aquest personatge simbolitzava l’esperança de trobar aliats cristians en terres desconegudes. Les obres sobre el Preste Joan barregen història i fantasia, reflectint tant el desconeixement com el desig de crear vincles amb una Àfrica que, en realitat, era profundament complexa i diversa. 

6.Les ciutats suahili. Situades a la costa oriental d’Àfrica, foren un nexe entre els pobles locals, el món àrab i persa, l’Índia i fins i tot la Xina. Des de ciutats com Kilwa, Mombasa o Zanzibar, sumptuoses mercaderies creuaven l’oceà Índic i causaven la meravella dels seus compradors. Exemple d’això fou una girafa que acabà a la cort xinesa al segle XV. 

Aprofitant la celebració del 12è Congrés Ibèric d’Estudis Africans, que es celebra a Barcelona els propers 29, 30 i 31 de gener a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, l’exposició vol fer reflexionar els assistents sobre el coneixement que es tenia i que es té avui en dia d’Àfrica, així com animar a totes aquelles persones que ho vulguin, a descobrir la fascinant història d’un continent ple de riques cultures i civilitzacions que s’hi desenvoluparen.

Guillem Martos Oms
Comissari de l’exposició