Comencem el mes de juliol amb l’estrena d’una nova mostra temporal a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Des del 2 de juliol fins a finals de mes es podrà visitar aquesta exposició comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona (UdG), membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i investigador principal del Grup de recerca en Història de la llengua i llengua normativa de la UdG. El doctor Feliu és expert en la vida i obra de l’erudit barceloní Antoni de Bastero, i oferirà una conferència i una visita guiada a l’exposició el 8 de juliol a les 18:00. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu.

La recent celebració del 300 aniversari de la publicació a Roma del primer volum de  La Crusca provenzale (1724) d’Antoni de Bastero ha motivat enguany la celebració d’un conjunt d’actes en memòria de l’autor i la seva obra, que culminen amb l’organització d’aquesta exposició. Al mateix temps s’ha articulat d’un projecte per a l’edició i estudi crític dels materials, pràcticament desconeguts, que conformen aquesta obra: el primer treball de crítica filològica de què tenim coneixement a Catalunya. Tot plegat conduït pel Dr. Francesc Feliu, qui ja va dedicar la seva tesi doctoral (1994) i, després, diverses publicacions a l’obra de Bastero.

La Crusca provenzale és un extens diccionari d’autoritats concebut per demostrar i quantificar la suposada gran influència de l’antiga “llengua provençal” sobre l’italià literari. L’autor, Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), hi pretenia també articular i argumentar l’existència d’un cànon literari occitanocatalà, en el que suposa, de fet, la primera elaboració crítica d’una història literària nacional. La confecció d’aquesta obra, durant el llarg exili a Roma del seu autor, va comportar una recerca extensa de textos antics en diferents biblioteques i arxius i, molt especialment, un buidatge exhaustiu dels principals còdexs trobadorescos —pràctica que és a la gènesi de la disciplina que hem conegut després com a filologia romànica.

De La Crusca provenzale només se’n va publicar el primer volum, introductori, que va tenir un ressò notable entre els erudits posteriors, però el cos de l’obra roman encara inèdit en nombrosos quaderns manuscrits, alguns d’ells al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, procedents de la biblioteca de l’antic convent de sant Agustí de Barcelona. I és que, amb la mort de l’autor, tots els seus materials de treball van passar a ser propietat del seu germà, Baltasar de Bastero, bisbe de Girona, el qual va llegar-los al pare Joan Izquierdo (OSA), que els va dipositar a la biblioteca del seu convent de Barcelona. Amb la desamortització de 1836, com tants altres volums de les biblioteques conventuals, aquests manuscrits es van dispersar: la part més significativa va anar a parar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on encara es troben, i una altra part important va restar entre els fons conventuals que ara integren el Fons Antic de la biblioteca de la UB. 

Més enllà del primer volum, que conté la justificació de l’obra, la referència dels textos utilitzats i tot un seguit de consideracions de caràcter lingüístic, històric i literari, La Crusca de Bastero—que pren el nom del diccionari italià de referència— constava de dues parts més. El segon volum constitueix el diccionari pròpiament dit, la nomenclatura del qual es basa en una selecció dels lemes de la Crusca italiana (ed. 1691). El tercer volum és una àmplia antologia de poesies i razós trobadoresques extretes dels principals manuscrits medievals de referència.  

Els materials de l’exposició, que es pot visitar a l’espai expositiu compartit entre els CRAI Biblioteca de Lletres i Biblioteca de Fons Antic, es distribueixen en 6 vitrines que responen a diferents eixos temàtics.

La primera vitrina se centra en les circumstàncies vitals d’Antoni de Bastero, marcades per l’entorn familiar, la carrera eclesiàstica a la ciutat de Girona i el seu exili forçós a Roma. La segona vitrina exposa sis documents que il·lustren la manera de treballar d’un filòleg del primer set-cents. Pel que fa la tercera vitrina, mostra les diverses parts del primer volum publicat de La Crusca provenzale, el diccionari d’autoritats catalanooccitanes en què Bastero va concentrar tots els esforços, i on pretenia demostrar d’una forma objectiva la idea que l’italià —o “toscà”— prové d’aquesta llengua que Bastero anomena “provençal”, entenent-hi la llengua dels trobadors medievals, que l’autor estava convençut que era la seva mateixa llengua materna. La quarta i la cinquena vitrina exhibeixen diversos quaderns manuscrits del diccionari i de l’antologia trobadoresca, així com papers relacionats amb d’altres treballs de caràcter lingüístic inacabats, com la Gramàtica italiana per ús dels catalans i la Història de la llengua catalana. També s’hi exposa el manuscrit de la Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català d’Agustí Eura (1684-1763), erròniament atribuïda a Bastero durant molts anys. Per acabar, la sisena vitrina recull alguns testimonis de la valoració posterior de l’obra de Bastero, principalment entre els filòlegs erudits del set-cents i del vuit-cents; entre aquests s’hi compten autors com Schlegel, Torres Amat, Milà i Fontanals o Rubió i Ors.

La trentena de testimonis escrits que recull aquesta exposició, així com els textos explicatius que acompanyen la mostra i la posen en context, suposen una excel·lent oportunitat d’entrar en contacte amb la vida i l’obra del canonge Antoni de Bastero, qui va demostrar una intuïció lingüística excepcional a l’època i va desplegar una feina pionera a Catalunya en el camp de la filologia.

La present exposició és fruit d’un conveni entre la Universitat de Barcelona i la de Girona, i ha propiciat la digitalització per part del CEDI de setze manuscrits d’Antoni de Bastero. Actualment ja es poden consultar a BiPaDi.

Francesc Feliu i Torrent, comissari.