Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Avui donem veu a l’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC, i a l’Oriol Brugarolas, especialista en música antiga i professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB, per donar el tret de sortida a la nova col·lecció editorial, Consonantia.
Continua la lectura de “Surt a la llum el primer número de la nova col·lecció editorial de la UB especialitzada en patrimoni musical: Consonantia“
Va ser a inicis de l’any 2020 que els especialistes en música antiga Oriol Brugarolas, professor d’història de l’art de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro del CSIC i la Institució Milà i Fontanals, van plantejar fer una tasca de revisió de tot el fons musical que es custodia al CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Continua la lectura de “Acords sacres i profans. El fons antic de música de la Universitat de Barcelona, resultat d’un projecte col·laboratiu d’ampli abast”
En el procés de catalogació del fons de Reserva, hem trobat unes particel·les editades el 1695 de les Trio sonates op. 3 d’Arcangelo Corelli.
Arcangelo Corelli (1653-1713) va compondre l’any 1689 les dotze trio sonates o sonate di chiesa que formaven part del seu opus 3. Les sonate di chesa es feien servir per acompanyar el servei religiós, i és per això que el baix continu el realitza un orgue, enlloc del clave emprat a les sonata di camera.
Aquesta obra de Corelli sembla que va ser impresa per primera vegada l’any 1689, i es van fer dues edicions per part de dos impressors diferents, una a Roma per Giacomo Komarek Boemo i una altra a Modena per Soliani.
L’exemplar ubicat a la Biblioteca de Reserva data de 1695, i està editat a Roma per Giacomo Mascardi. Sembla ser que aquesta és la tercera edició d’aquesta obra, de la qual només tenim constància de tres còpies, una a la British Library, una altra a la Biblioteca Universitària Carl von Ossietzky d’Hamburg, i la de la Biblioteca de Reserva.
Malauradament, la còpia d’aquesta obra ubicada a la Biblioteca de Reserva està incompleta ja que falta la part del primer violí. Aquest fet acostuma a ser bastant freqüent en les particel·les, ja que estan formades per les diverses parts corresponents a cada una de les veus per tal que cada músic es pugui endur la seva per estudiar o bé per utilitzar-la en un concert.
Els continguts del Blog de Fons Antic estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
