Entre el 20 de maig i el 25 de juny es podrà visitar la mostra a les vitrines de l’espai expositiu que compartim amb el CRAI Biblioteca de Lletres. Els comissaris són l’Oriol Brugarolas i la Sílvia Canalda, professors del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. El 26 de maig a les 17h la Sílvia Canalda oferirà una visita guiada i l’11 de juny a les 18h, els comissaris n’oferiran una altra, seguida de la conferència de la mà d’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC, amb el títol L’oratori, una forma musical per descobrir. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu
Com sabeu, des de fa uns anys el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic és objecte de diversos projectes per al seu estudi i recuperació. Així, l’any 2022 es va constituir el GEPAM (Grup per a l’Estudi de Patrimoni Musical), i aquests han sigut els diferents resultats assolits fins ara, tots agrupats al nostre blog: la col·lecció editorial Consonantia, la recuperació de peces que s’han interpretat i enregistrat —incloses al Canal YouTube del GEPAM i a l’espai CORA de Patrimoni Musical, la publicació de la col·lecció especial de Llibrets de música, així com dues exposicions anteriors entorn d’aquest fons musical, Acords sacres i profans i Cap dia sense música.
Avui us presentem una tercera exposició que gira entorn de la important col·lecció de llibrets d’oratori, Diàlegs entre imatges, música i texts als llibrets d’oratori del set-cents barceloní.
Els mateixos comissaris Oriol Brugarolas i Sílvia Canalda ens fan la seva presentació.
El ric fons de llibrets d’oratori del CRAI Biblioteca de Fons Antic, format per més de 365 edicions, la gran majoria d’ells catalans i més concretament barcelonins, ens ofereix la possibilitat d’aprofundir en aquest gènere musical tan fonamental durant el segle XVIII a la Ciutat Comtal. Es calcula que a finals del set-cents, se celebraven una cinquantena d’oratoris a la ciutat cada any.
Els oratoris són un gènere de música religiosa no litúrgica, estructurada en forma narrativa o dialogada, concebuda per a veus, cor i instruments, força proper a l’òpera, tot i que no s’escenificava. Les principals festes religioses se solemnitzaven amb la interpretació d’oratoris, en diferents espais sagrats de la cartografia urbana i tots ells eren interpretats per una capella musical sota la direcció del mestre de capella. D’aquesta manera, els oratoris participaven en la funció d’adoctrinament que s’endolcia per mitjà dels sentits, com és propi de la festa barroca.
A Barcelona les capelles més importants van ser les de la catedral, de Santa Maria del Mar i del Palau Reial Menor, amb els seus mestres respectius: Josep Pujol, Francesc Queralt i Josep Picanyol; Pau Montserrat, Pere Antoni Monlleó i Salvador Figueres, i Bernat Tria i Josep Duran.
El seu text imprès, de poques pàgines i considerat una “menuderia”, s’imprimia amb antelació per tal que els assistents poguessin seguir el text cantat. La seva conservació, tant en format de fullet com dins de volums facticis, ens ofereix un material preciós per tal de reconstruir, no solament el panorama musical de la ciutat, sinó altres aspectes que hi queden implícits: les principals devocions, els poders fàctics de la ciutat (civils i religiosos) i els oficis implicats, com ara els músics, els impressors i els gravadors. Així mateix, la imatge xilogràfica que apareix en molts d’ells també és una font per a l’estudi de la iconografia utilitzada en aquell moment i la seva relació amb altres models d’estampes d’origen internacional.
D’aquesta manera, els llibrets d’oratori esdevenen un gènere literari rellevant, amb valuosos elements textuals i visuals, capaç de donar a conèixer aspectes del patrimoni immaterial i material de la ciutat, com ara noves canonitzacions, renovacions d’altars i devocions o trasllats de relíquies. Així doncs, a l’exposició es presenten diversos eixos temàtics que revelen fins a quin punt el llibret d’oratori exemplifica l’ús de la intermedialitat a la Barcelona d’època moderna, ja que música, text i imatge convergeixen en un gènere literari d’àmplia difusió.
Així, hem organitzat l’exposició en sis vitrines:
- El llibret
- La música i el text
- La imatge
- El paper de les dones
- Els centres d’ensenyament: Sant Sebastià, Montalegre i Betlem
- El llibret com a font d’estudi de les arts i la festa en època moderna
En les cites que es presenten de totes les peces, en un full a part, queden marcats en negreta els llocs de celebració, les capelles musicals i els mestres de capella. Així mateix, darrere la signatura topogràfica i la procedència, s’indica la imatge representada.
A més a més, aprofitem l’ocasió per tornar a presentar el plafó de la cartografia musical de Barcelona que ja vam mostrar a l’exposició de l’any passat Cap dia sense música, creada especialment en aquella ocasió pels seus comissaris, però que torna a ser molt adient per il·lustrar la mostra.
Blog de Fons Antic 