Per on anava?

punt de llibreTradicionalment, i fins a la irrupció dels lectors de llibres digitals o e-readers, els punts de llibre han estat companys inseparables de les nostres lectures. Bé, no només de les nostres, ja que els lectors que ens han precedit al llargs dels segles també n’ha fet ús, com bé us hem mostrat en un  parell de posts publicats anteriorment: Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva i Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill.

El punt de llibre que hem localitzat darrerament a l’interior de l’obra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo : vidas de los santos de Nvestra Señora del Carmen que reza su religion, assi en comun como en particulares conventos té quelcom especial, i és que l’obra es troba maquetada en columnes -2 per pàgina- cosa que impedeix que els punts de llibre tradicionals siguin del tot pràctics… “Per quina columna anava?” es podia preguntar l’abnegat lector cada cop que obria el llibre. I per solucionar aquest dilema constant va decidir emprar aquest tipus de punt de llibre que nosaltres no hem trobat documentat enlloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un marcador de pergamí que porta penjant un cordill. Fins aquí, res especial… La curiositat és que aquest marcador de pergamí és dinàmic, té dues peces mòbils també de pergamí, que permeten indicar per quina columna anem (1, 2, 3 o 4) i per quina part de la columna (“P” principi, “M” mig, “F” final). Si més no, aquesta és la interpretació que n’hem fet nosaltres, ja que els dos nusos que trobem al final i al mig del fil que fa de punt ens impedeixen pensar en la funcionalitat de punt de pergamí amb mobilitat vertical al llarg de la pàgina.

De totes maneres, i tenint en compte que estem llançant a l’aire suposicions sobre l’ús d’aquest punt de llibre tan especial, qualsevol explicació d’algun expert en la matèria serà benvinguda!

Sobre rifes i bales de canó

bitllet rifaFa uns mesos vam dedicar un apunt als diversos tipus de materials que anàvem trobant dins dels llibres quan procedíem a catalogar-los: plantes i flors seques, petits gravats, cartes, etc. Les descobertes continuen, i avui us volem parlar d’una de ben curiosa que hem localitzat entre les pàgines del llibre Angleterre ancienne, ou, Tableau des mœurs, usages, armes, habillemens, &c. des anciens habitans de l’Angleterre; : c’est-à-dire, des anciens bretons, des anglo-Saxons, des eanois & des normands i que ens ha cridat força l’atenció: el número d’una rifa de l’any 1859. Es tracta del número 129147 –d’un total de 300.000 bitllets- d’una rifa que tindria lloc el mes de desembre de 1859 a favor del Ejército Expedicionario de África. Cada participació costava 4 reales de vellón.

Si tenim en compte les dates, no ens ha de sobtar que la rifa fos a favor del Ejército Expedicionario de África, ja que precisament a finals de 1859 s’havia iniciat un enfrontament armat entre Espanya i el Marroc després d’un llarg període de tensió a la zona: les ciutat espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins de la regió del Rif i les tropes destinades a la zona, per la seva banda, eren assetjades constantment. La declaració de guerra va tenir lloc el 22 d’octubre de 1859, després de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions a la zona de Ceuta, i aquest seria el punt de partida d’un enfrontament que passaria a ser conegut com a Primera Guerra d’Àfrica. La resposta per part de l’Estat espanyol va ser immediata: s’organitzà un exèrcit expedicionari format per uns 40.000 homes i dirigit pel general O’Donnell.

Suposem que el número de la rifa que hem localitzat entre les pàgines del primer volum d’Angleterre ancienne tenia l’objectiu de sufragar, si més no, en part, la important despesa que suposaria a l’Estat espanyol l’inici d’un nou enfrontament armat, en aquest cas a l’Àfrica. No sabem si es van aconseguir vendre els 300.000 bitllets, ni si la rifa va ser un èxit, però el que està clar és que la iniciativa intentava aprofitar l’ambient d’eufòria i patriotisme que aquest conflicte contra Marroc va generar.

I com no podia ser d’altre manera, els premis de la rifa estaven totalment vinculats a la temàtica bèl·lica. Quin era el premi pel guanyador? Una bala de canó d’or valorada en 100.000 reales de vellón!

Qui no ha utilitzat mai un número de loteria no premiat com a punt de llibre en alguna de les seves lectures? Nosaltres sí, però mai ens havíem plantejat que pogués esdevenir una curiositat més d’un segle i mig després…

Bones festes

nadala-2015-ab2S’acosten les festes i amb aquest apunt ens volem afegir a les felicitacions de nadal del CRAI.

Entre llibres i documents de caire més seriós, de vegades surten a la llum petits tresors curiosos que romanien amagats entre els fulls. És el cas de les mostres de paper calat que vam trobar fa uns mesos, tal com vam explicar aquí. Aquest llibre del segle XVI, prou gros per a conservar-les sense que s’arruguessin, les va allotjar fins que van ser descobertes en catalogar-lo, no sabem des de quan, ni qui va decidir deixar-les allà. Tampoc sabem quina utilitat tenien, tot i que les imaginem decorant la finestra per aquesta època.

A contrallum és com s’aprecia millor aquesta fulla d’arbre (un trèmol potser?) que vam localitzar ja fa anys entre les pàgines de l’exemplar B-69/4/32. Van ser els companys del bloc de lletres qui van anunciar la troballa, doncs encara no existia el bloc de Reserva. Un amable usuari va anotar ens els comentaris la semblança de tècnica amb aquesta altra fulla de l’islam. Una fulla seca qualsevol a primera vista, esdevé una filigrana si la mirem amb llum darrera. Recuperem doncs la imatge, del paisatge bucòlic pastoral que pot encaixar perfectament amb la temàtica pessebrista d’aquesta temporada.

No només és el material annex als llibres el que ens porta sorpreses, també els fulls de guarda o els marges dels impresos s’usen com a glosses o suport per a notes i dibuixos.  En aquest bloc havíem vist caplletres decorades i també els capons de nadal tan adients per recordar en les dates de les festes.

m-170-1

Per seguir amb la temàtica ornitològica, mostrarem la imatge d’un exemplar localitzat fa poc en digitalitzar-se el document. Només passant pàgina per pàgina es podria descobrir aquest ocellet ben amagat.

M-R-1643-1

Hem parlat de decoració, d’aspectes gastronòmics i també afegirem el dels presents, ja que com cada any, està disponible el calendari i els productes del CRAI.

cartell foto

Només manca recordar-vos que la biblioteca tancarà del 24 de desembre al 3 de gener. El 4 i el 5 de gener obrirem de 8.30 a 15h (accés per la porta de matemàtiques de l’edifici antic) i retornarem al nostre horari habitual a partir del 7 de gener. Us desitgem que passeu molt bones festes.

Troballes dins dels llibres: material annex

La catalogació dels llibres de fons antic proporciona veritables sorpreses. Amb el pas dels anys hem descobert, atrapats i ben conservats entre les planes dels llibres, una sèrie de petits gravats, plantes i flors seques, esborranys de sermons, cartes, notes, operacions aritmètiques, algun petit opuscle imprès, retalls de diaris, elements decoratius, punts de llibres i fins i tot agulles de cap … En la seva major part, aquest material ha romàs en el llibre probablement durant diversos segles, fins a l’actualitat.

Material annex de l'exemplar C-
Material annex de l’exemplar C-196/8/5

Aquest volum apreciable de troballes ha sortit a la llum mentre fèiem passar les pàgines per estudiar les signatures de l’imprès, o bé n’examinàvem la completesa o el seu estat de conservació.

Tot aquest material queda descrit al catàleg, concretament en la part del registre d’exemplar, on es detallen les característiques pròpies com ara l’enquadernació, l’estat de conservació, les notes, els ex-libris presents i en aquests casos el material annex trobat.

A continuació, s’arxiva en un dossier individual, que queda ordenat per la signatura topogràfica del llibre. D’aquesta manera, es manté el vincle del material amb el llibre on ha estat trobat.

Alguna troballa ja ha merescut un comentari en aquest bloc, com per exemple:

Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill

 O també Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva

Fa poc han aparegut dos bonics treballs de puntes de paper entre les pàgines d’una edició de Lió del 1538, incompleta, del Corpus Iuris Civilis. Volumen parvum, que hem catalogat recentment.

Estarem encantats si algú de vosaltres, amables lectors, ens podeu ajudar a descriure aquest element decoratiu, ja que ens interessaria posar una data aproximada a la seva execució i potser esbrinar si tenia algun propòsit, més enllà del pur entreteniment.

B-27-1-9 B-27-1-9 (1)

La biblioteca de Pedro Díaz de Valdés, un bisbe il·lustrat (Gijón 1740-Barcelona 1807)

Pedro Díaz de Valdés, il·lustrat, amic de Jovellanos, va ser canonge d’Urgell (1765), inquisidor-fiscal del tribunal de Barcelona (1779), bisbe de Barcelona entre 1798 i 1807 per recomanació de Campomanes, i membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Publicà nombrosos estudis sobre ciències naturals i les seves aplicacions. Partidari de la creació d’una càtedra de física experimental i química aplicades a les ciències i les arts, va compondre una memòria on establia com havia de ser l’ensenyament d’aquestes matèries “para que fuese igual o acaso superior a las demás de Europa“, que va remetre al conde de Floridablanca. També va defensar la idea d’un clergat “competentemente dotado y provechosamente instruido”, i va ser premiat per la Sociedad Vascongada de Amigos del País per la “Memoria sobre promover el adelanto de la agricultura y la industria por los párrocos españoles, 1774”.

Portades de l'exemplar C-217/5/5
Portades de l’exemplar C-217/5/5

Pedro Díaz de Valdés era propietari d’una interessant biblioteca que va llegar al Convent de Sant Francesc de Barcelona en agraïment pels serveis que va rebre d’aquesta comunitat, especialment per la cura que va tenir d’ell un frare del convent durant una malaltia que va passar.

En una carta dirigida al bisbe Pablo de Sichar, el 1814 (localitzada dins el manuscrit Ms 1505), el Guardià del Convent de frares menors insisteix a reclamar l’entrega de la biblioteca de Díaz de Valdés, que encara es troba al Bisbat. Són moments en què la biblioteca del Convent està més necessitada que mai ”mayormente con el motivo de haber padecido mucho la Bibliotheca que tenia el Convento por haber sido entrada por el Gobierno Frances, y haber sido trasladada, á otro puesto fuera del Convento, sin orden ni miramiento alguno…

carta 1814 dins de Ms 1505
Carta de 1814 dins de Ms 1505

La biblioteca de Díaz de Valdés també era cobejada per un nebot del bisbe, que la va reclamar al convent. Això va produir un petit contenciós que es va resoldre a favor dels franciscans. En una carta datada el 1821, trobada igualment dins el mateix manuscrit, el frare Buenaventura Mestres, sotsbibliotecari del convent, explica els fets amb una certa ironia: “En el mes de Marzo del año 1821, compareció en este Convento de S[a]n Francisco de Barcelona, un sobrino del Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdés, pretendiendonos la Librería q[u]e su Il[ustrísi]mo tio nos dejó (la cual está en la Biblioteca Mariana) pues q[u]e era el heredero ab intestato de los bienes del dicho Il[ustrísi]mo. No ignoraba el Pretendiente la voluntad de su tio y q[u]e habia algunos q[u]e lo certificarian: pero mal informado de q[u]e no obstante eso tenía derecho para pretenderlo, ó imbuido de aquel Adagio: de lo perdido saca partido, solicitóla. Mas, calló luego q[u]e halló resistencia. Llevaba mucha prisa ….”

Més endavant en la mateixa carta el sotsbibliotecari ens assabenta de les condicions del llegat: “En casa del S[eñ]or Notario Miguel Prats se hallaron los procesos […] en q[u]e se manifiesta q[u]e el Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdes por los servicios q[u]e recibió de esa comunidad nos dejó su lLibreria con la condición q[u]e los superiores de ese conv[en]to no removieren á Fr. Hosef Forns, (q[u]e fue su enfermero) de esta comunidad. Y efectivamente no le han removido hasta ahora…” 

carta de 1821 dins de Ms 1505
Carta de 1821 dins de Ms 1505

Als catàlegs de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms 1505-1506) apareix el “Yndice de la Librería q[u]e nos mandó el Il[ustrísi]mo S[eño]r D[o]n Pedro Díaz Valdés / para esta Biblioteca Mariana”. És un índex ordenat alfabéticament per autors i títols d’obres anònimes d’uns 400 títols aproximadament, que reflecteix l’interès d’aquest bisbe per les ciències i les arts aplicades, juntament amb altres temes com el dret, la història o la literatura.

Primer foli de Ms 1505
Primer foli de Ms 1505

En aquest moment tenim localitzats al nostre catàleg 85 títols de la biblioteca de Valdés, identificats per l’exlibris de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc, acompanyat per la inicial “B”, marca que actualment distingeix aquesta col·lecció. Tot i que també hem trobat un parell d’obres amb la nota “de Valdes” manuscrita a portada i una tercera amb l’exlibris imprès del bisbe. No descartem descobrir-ne altres traces en el futur.

Dues poesies manuscrites del segle XVI, copiades en un imprès de l’any 1563

Recentment hem descobert, en un imprès del segle XVI, dues poesies manuscrites copiades per dues mans diferents amb lletra del mateix segle. Les poesies es troben en el recto i el verso del full de guarda posterior d’un exemplar de l’edició, datada el 1563, dels comentaris al profeta Isaies, d’Adam Sasbout:

M-5137.01

Sasbout, Adam. In Esaiam prophetam commentaria P. Adami Sasbovt ; opera et indvstria Cornelij Verburch Delphij in lucem edita. Antverpiae : in aedibus Ioan. Stelsii, 1563. ([Antuerpiae] : typis Ioan. Graphei). 377, [7] f.; 8º

Signatura topogràfica: M-5137

Aquesta troballa és fruit de l’especial atenció i cura que el CRAI Biblioteca de Reserva posa a l’hora de catalogar els seus exemplars. Ens referim a les marques de propietat, la rica diversitat de les notes i els texts manuscrits que sovint contenen.

L’edició d’Adam Sasbout ja estava catalogada, però és justament en l’estudi i la descripció de les marques de procedència que conté, entre elles, les del frare agustí Antonio Azevedo, que les dues poesies han sortit a la llum.

L’adscripció d’aquests poemes ha sigut possible gràcies a la identificació portada a terme per la professora Gemma Avenoza (Departament de Filologia Romànica de la UB). La notícia del seu descobriment ha estat publicada fa poc a Philobiblon, la base de dades biobibliogràfica sobre texts antics escrits en diverses llengües romàniques de la península ibèrica en la Edat Mitjana i inicis del Renaixement. L’entrada a facebook de Philobiblion dóna l’enllaç a l’article complet que ha escrit Óscar Perea Rodríguez (Lancaster University), sobre aquesta troballa. El professor Perea és un dels integrants de l’equip de BETA (Bibliografia Española de Textos Antiguos) a Philobiblon.

M-5137.02 M-5137.03

El primer dels poemes, d’autor anònim, està situat en el recto del full de guarda. Va ser catalogat per Brian Dutton en la seva obra El cancionero del s. XV: c. 1360-1520, amb el títol Acabarse am mis plazeres (v. 1, p. 376). És un dels poemes presents en un cançoner (LN1 en la catalogació de Dutton), que pertany al fons de la Biblioteca Nacional de Portugal, Lisboa, (colecção Dr. Ivo Cruz, 60). Es tracta d’un cançoner musical d’origen portuguès, datat cap al 1520 i que conté diverses peces religioses.

A continuació us oferim el text de l’edició que ha realitzat el professor Óscar Perea Rodríguez .

Acabarse án mis placeres

si me voy yo d’esta tierra.

¡Ay, mi Dios! ¿Quién me destierra?

Mis ojos nunca tendrán

otro descanso mayor                                                   5

que es llorar con dolor

la vista que perderán.

Mis entrañas se abrirán

con tan justa y cruda guerra…

¡Ay, mi Dios! ¿Quién me destierra?                      10

Sota el poema, com es pot veure a la imatge, es troba aquesta nota: A 18 de febrero empecé [a] dezir misa.

El segon poema, un sonet copiat en el verso del mateix full, ha estat descrit per Ralph Difranco (Denver University) a la base de dades BIPA Bibliografía de la Poesía Áurea, i s’atribueix a Tablares, amb el títol: Mi ofensa es grande, séalo el tormento.

Novament, us en oferim l’edició de la mà del professor Perea Rodríguez.

Fue grande la ofensa, séalo el tormento,

mas… ¡ay, tu desamor no me atormente!,

¡Ó, buen Jesús!, que de tu gracia ausente

pensarlo mata… ¿qué hará el sufrimiento?

Tu cruz, tu sangre [y muerte] te presento,                         5

¡ó, ricas prendas de la pobre gente!

¿Permitirá tu amor divino, ardiente,

que tales esperanças llev’el viento?

Mas triste de mí, que ya no miro

si tu bondad me salva o me condena:                                  10

tu honra lloro y por tu amor sospiro;

la honra satisfaz con cualquier pena

la culpa quita y quedaré libre d’ella.

[…………………………………]

Sota el poema es troba aquesta nota manuscrita en llatí:

Nihil bene cernit amor, videt omnia lumine caeco. Credit amor caecus dedecus esse decus.

Els capons del Nadal del 1833 a Barcelona

M-170 (1)Tot sovint, els llibres que cataloguem al CRAI Biblioteca de Reserva contenen notes manuscrites d’una tipologia ben diversa: textos humorístics, notes relatives a l’autoria i/o contingut de l’obra, apunts de caràcter històric, comentaris diversos …

Ara, en època de quaresma, que la tradició recomana contenció en els aliments càrnics, una nota manuscrita sobre els excesos de l’època nadalenca, ens ha cridat l’atenció. Ben acompanyada per un dibuix que sembla un formós gall d’indi, es troba en el full de guarda anterior del volum XIV dedicat a Barcelona, de l’obra d’Antonio Ponz Viage de España.M-170 (2)

La nota descriu en detall i amb una gran precisió numèrica, el consum d’algunes viandes en el Nadal de la Barcelona de 1833. A continuació, en transcrivim el text:

Se ha hecho tan populosa la ciudad de Barcelona que para las fiestas de Navidad del año 1833 entraron en esta, segun consta del registro de puertas, 2944 capones, 482 patos, 10.584 gallinas, 5320 pollas, 9082 pollos, 6004 pabos, 3694 pabas y 54. 553 dozenas de huevos, 30 capones estrangeros, 15.944 gallinas id[e]m. Y en todo el año se consumieron 769.110 carneros, 6792 machos cabrios, 3206 bueyes, 1791 vacas, 592 terneras

Desconeixem qui pot ser l’autor d’aquesta nota, però amb ella ens ha fet arribar un inventari força eloqüent del consum d’aus de corral, en una festivitat tant senyalada com la de Nadal, a la societat barcelonina del primer quart del segle XIX.

Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill

El mes de març del 2011 presentàvem en aquest bloc la troballa d’un punt de cursor de cordill en una còpia conservada pel CRAI Biblioteca de Reserva.

Recentment hem trobat un altre punt en un exemplar de l’obra de Diego José de Cádiz El hermitaño perfecto, impresa a Sevilla el 1795, i amb signatura topogràfica 07 C-190/5/28.

C-190-5-28 (1)

El punt de cursor té un mecanisme alhora senzill i enginyós que permet recuperar la lectura no tan sols per la pàgina sinó també per la línia. Consta de cordill i una petita peça de pergamí

Es tracta d’una peça rodona de pergamí doblegada i cosida al cordill de manera que pugui lliscar per ell. La peça incorpora una petita fletxa o cursor cosit pel mig. A les dues cares de la rodona figura “1” a la part superior i “2” a la inferior.

La nostra interpretació és que situant el cursor al “1” o al “2” s’indicava el verso o el recto de les pàgines entre les quals es trobava el punt. Desprès, fent lliscar la peça fins a l’alçada que interessava s’aconseguia el punt exacte on s’havia deixat la lectura.

Els punts de cursor de cordill eren d’ús comú a les biblioteques medievals i donada la seva fragilitat n’han sobreviscut molt pocs.

El fet d’haver-lo trobat en un llibre de finals del XVIII, juntament amb la cal·ligrafia que presenten els números fa que dubtem d’una procedència medieval.

La imatge del perfil del bloc de Reserva

Com a imatge per al perfil del bloc de Reserva hem escollit una manícula. Aquest símbol que representa una mà, de vegades amb el dit índex estès, s’utilitzava habitualment  als marges dels llibres manuscrits i posteriorment en les edicions impreses, amb la finalitat de ressaltar una part del text tot captant l’atenció del lector. Seria l’antecedent a l’actual negreta o marcador fosforescent.

En concret hem escollit una manícula de l’obra de Giovanni Lodovico Vivaldi Aureum opus de veritate contritionis editat a Saluzzo el 1503 que utilitza nombroses manícules de diverses característiques als marges..

Bloc a WordPress.com.

Up ↑