Tradicionalment, i fins a la irrupció dels lectors de llibres digitals o e-readers, els punts de llibre han estat companys inseparables de les nostres lectures. Bé, no només de les nostres, ja que els lectors que ens han precedit al llargs dels segles també n’ha fet ús, com bé us hem mostrat en un parell de posts publicats anteriorment: Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva i Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill.
El punt de llibre que hem localitzat darrerament a l’interior de l’obra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo : vidas de los santos de Nvestra Señora del Carmen que reza su religion, assi en comun como en particulares conventos… té quelcom especial, i és que l’obra es troba maquetada en columnes -2 per pàgina- cosa que impedeix que els punts de llibre tradicionals siguin del tot pràctics… “Per quina columna anava?” es podia preguntar l’abnegat lector cada cop que obria el llibre. I per solucionar aquest dilema constant va decidir emprar aquest tipus de punt de llibre que nosaltres no hem trobat documentat enlloc.
Es tracta d’un marcador de pergamí que porta penjant un cordill. Fins aquí, res especial… La curiositat és que aquest marcador de pergamí és dinàmic, té dues peces mòbils també de pergamí, que permeten indicar per quina columna anem (1, 2, 3 o 4) i per quina part de la columna (“P” principi, “M” mig, “F” final). Si més no, aquesta és la interpretació que n’hem fet nosaltres, ja que els dos nusos que trobem al final i al mig del fil que fa de punt ens impedeixen pensar en la funcionalitat de punt de pergamí amb mobilitat vertical al llarg de la pàgina.
De totes maneres, i tenint en compte que estem llançant a l’aire suposicions sobre l’ús d’aquest punt de llibre tan especial, qualsevol explicació d’algun expert en la matèria serà benvinguda!
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 