Com bé sabeu, des del 1986 -data en què es va iniciar la catalogació retrospectiva en línia de la col·lecció històrica de la Biblioteca de Reserva- incloem en les catalogacions un camp específic, susceptible de recuperació, en què recollim les dades relatives a l’exemplar. Mica en mica, aspectes com les enquadernacions, l’estampat de les guardes o bé les marques de propietat han anat prenent més rellevància i la descripció dels exemplars ha acabat esdevenint una tasca tan fonamental com la descripció i identificació de les diferents edicions que tenim a les mans.

Paral·lelament, la nostra base de dades d’antics posseïdors –en marxa des de 2009- no ha parat de créixer i també d’adaptar-se als nous tipus de marques de propietat que han anat sorgint i han captat el nostre interès o el dels nostres usuaris. Aquest seria precisament el cas de les “Súpliques de devolució“, aquelles notes del tipus “Si este libro se perdiere …”

A la nostra base de dades hem diferenciat un segon tipus de súpliques, que serien aquelles que van acompanyades d’una promesa -com ara pregar per qui restituirà el llibre o bé oferir una compensació econòmica- i que anomenem “Promeses de recompensa“. És precisament sobre una d’aquestes “Promeses de recompensa” que avui volem centrar aquest post, ja que la seva lectura ens va sorprendre molt.

Com es pot observar, la primera imatge que presentem correspondria al que coneixem com a “Súplica de devolució” mentre que la segona –els diferents tipus de compensacions- corresponen ja al que identifiquem com a “promeses de recompensa”. Fixeu-vos que la recompensa és totalment diferent si el que retorna el llibre al seu propietari –Antonio Sauquet– és un home o una dona. Sauquet és clar al respecte: si el que li retorna el llibre és home “li donare 1 quarto para beber”, però si és dona li donarà “1 quarto para abujas de coser”. Aquesta promesa de recompensa, localitzada en una edició valenciana de principis del segle XIX de la Gramática latina de Antonio de Nebrija és un clar testimoni de la diferenciació dels rols per gènere al segle XIX i una mostra més de la gran quantitat d’informació que ens poden oferir les marques de propietat, tant des d’un punt de vista cultural –saber què es llegia i qui ho llegia, per exemple- com sociològic.

Un interrogant però ens queda obert… A què es refereix Sauquet quan afirma que si el que li retorna el llibre és un nen li donarà “1 palo de nadal qe rompa costillas y no hase mal”? Algú de vosaltres està familiaritzat amb el significat de “palo de nadal” i ens podria ajudar a resoldre aquesta qüestió?