Estem d’enhorabona! La tesi doctoral de l’historiador i periodista Xevi Camprubí, un dels nostres usuaris més fidels, acaba de veure la llum en forma de llibre amb el títol L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. L’obra ha estat publicada per la Fundació Noguera, ja que en Xevi va ser premiat l’any 2014 amb la Beca Notari Raimon Noguera en l’especialitat d’Època Moderna i Contemporània. Tan bon punt vam rebre el llibre vam demanar-li al Xevi que ens en parlés, tant des del punt de vista del seu contingut com del paper que ha jugat el nostre fons en la seva recerca. Us deixem amb la seva interessant aportació!
La idea principal que planteja el llibre L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, publicat l’any 2018 per la Fundació Noguera, és que la premsa no va ser un fenomen sorgit de la Revolució Industrial, ni tampoc un producte derivat de l’anomenada “societat de masses”, sinó que la difusió d’informació impresa de forma periòdica entre un públic nombrós i heterogeni era un fenomen present a l’època moderna. A Catalunya, aquesta periodicitat va prendre forma a partir del darrer terç del segle XVII, gràcies al treball d’uns quants impressors de Barcelona, els quals, en un moment de recuperació econòmica i com a forma de diversificar el seu negoci, van apostar per la producció de fulls de notícies: les anomenades gasetes i relacions. L’objectiu del llibre –i de la tesi doctoral que l’ha precedit– ha estat estudiar el funcionament de l’estructura informativa que existia a Catalunya en la segona meitat del segle XVII i primer quart del XVIII, prenent com a eix principal la figura de Rafael Figueró (1642-1726), l’impressor més actiu pel que fa a la producció de notícies, tot i que no fou l’únic.
La investigació s’ha centrat en tres àmbits: el dels productors, el del producte i, finalment, el de la difusió. En primer lloc, el llibre aborda l’estudi de les impremtes i dels impressors, com a responsables de la publicació de fulls de notícies. Un treball de recerca sobre la premsa de l’època moderna ha d’estudiar l’ofici d’impressor des d’una perspectiva econòmica i, a la vegada, el seu encaix en el context social i polític del moment. Per aquesta raó, resulta imprescindible treballar de forma sistemàtica els fons notarials, que contenen dades sobre les relacions familiars, socials i comercials dels professionals de la impremta. Això no obstant, l’estudi del context en el que se situen els impressors no pot deixar de banda institucions de caire social com, per exemple, els gremis, així com tampoc la documentació de caràcter polític i administratiu generada principalment per la Generalitat, el Consell de Cent i les autoritats reials a Catalunya.
L’estudi del producte, és a dir, de les notícies publicades, ha estat realitzat a través de la classificació, descripció i anàlisi d’un corpus format per un total de 1.494 fulls impresos que es conserven en els arxius i biblioteques catalans, apareguts entre 1653 i 1724. A més de gasetes i relacions, en aquest corpus hi figura també la premsa d’opinió, que en conflictes com la Guerra dels Nou Anys o la Guerra de Successió va generar una gran quantitat de pamflets propagandístics. Una descripció formal d’aquests 1.494 impresos es troba en un annex, que ha estat incorporat al llibre en un disc compacte.
El llibre es divideix en tres parts, la primera de les quals està dedicada al funcionament de la indústria editorial i, en concret, a l’estudi dels aspectes econòmics, polítics i socials que van influir en el desenvolupament del negoci del llibre. D’igual forma, aquest apartat aborda qüestions concretes de l’organització empresarial de l’ofici, mentre que en el darrer dels quatre capítols s’analitza l’impacte que la imposició del règim borbònic va tenir, a partir de 1714, en la impremta catalana.
La segona part conté les biografies de les persones que van estar vinculades al món de la impremta durant el període estudiat. La presentació es subdivideix en capítols en funció de les diferents categories laborals: propietaris, mestres, administradors, llibreters amb impremta pròpia i oficials impressors. Seguint aquest criteri de classificació, l’obra aporta les biografies de cinc empresaris-editors, 12 mestres amb impremta pròpia, 14 administradors, cinc llibreters i, finalment, una trentena de treballadors. Això no obstant, tenint en compte la importància del personatge, un dels capítols tracta exclusivament la figura de Rafael Figueró.
Marca d’impressor de Rafael Figueró dins la base de dades Marques d’impressor
Finalment, la tercera de les parts se centra en explicar, per una banda, el fenomen de la circulació de la informació a l’època Moderna i, de l’altra, el procés de producció de les notícies. Aquesta darrera part inclou una proposta de definició i classificació de la premsa publicada a Barcelona, cosa que ha permès, en primer lloc, identificar els principals formats –la gaseta, la relació i el pamflet– i, en segon, els gèneres periodístics més habituals: la notícia, la crònica, la carta i el dietari pel que fa a la informació, i l’assaig, la carta i el manifest, pel que respecta a l’opinió. Aquesta part inclou també una anàlisi quantitativa sobre el total de fulls conservats i una anàlisi de contingut de la premsa publicada a Barcelona durant el període estudiat.
L’aportació del fons de CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona ha tingut una importància cabdal, sobretot de cara a abordar el tercer dels objectius de la recerca, que ha estat estudiar la difusió de la premsa. Aquest aspecte ha resultat el més complex, ja que, com és de suposar, a l’època tractada no existien estudis sobre el consum de productes impresos. Sortosament, però, en el fons de manuscrits i, més concretament, en la correspondència o en els dietaris, s’hi poden trobar referències al consum i lectura de la premsa. Un cas notable és el Diario de Joseph de Monfar y Sorts, escrit entre els anys 1683 i 1687, que inclou referències gairebé setmanals a les notícies que l’autor rebia de Madrid, de Perpinyà i d’altres indrets.
Un altre manuscrit molt útil per l’estudi de la difusió de la premsa ha estat el Lumen domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, principalment la part que abasta el segon priorat de Diego Carlí, de 1693 a 1696. En aquest període va tenir lloc un fet excepcional, com fou l’exitosa campanya de Ramon Sala i Sassala, veguer de Vic, contra els francesos el 1695. El redactor dels annals de Santa Caterina va deixar constància de la gran circulació de notícies impreses que aquell esdeveniment va generar. En una ocasió, va reproduir integrament el contingut d’un número de la Gazeta de Barcelona, creada aquell any per Rafael Figueró, que és la primera publicació periòdica elaborada amb continguts propis de la història de la premsa catalana.
Val a dir també que el Fons del CRAI Biblioteca de Reserva compta amb alguns exemplars únics d’obres impreses per Rafael Figueró. El més rellevant és possiblement el que es titula Phisi-astrológico juyzio del cometa que apareció a 24 de noviembre del año 1664, publicat el 1665. La seva importància rau en el fet que es tracta de l’imprès més antic conservat on el nom de Rafael Figueró apareix en el peu d’impremta. En aquell moment, Figueró administrava la impremta que el seu oncle, el metge Miquel Delmunts, tenia al carrer de la Barra de Ferro, a la cantonada amb el dels Cotoners.
Entre els exemplars únics conservats a la Reserva destaca una carta enviada l’any 1683 per un català que vivia a Viena en la que explicava al seu germà, resident a Barcelona, la victòria de l’exèrcit imperial a la batalla de Khalenberg, que va permetre alliberar Viena del setge turc. Aquesta carta va ser publicada per l’impressor Jacint Andreu, amb el títol de Copia de una carta y relación verdadera escrita por un cavallero catalán residente en Roma a un hermano suyo que vive en esta ciudad de Barcelona en la qual le da razón de la batalla y gloriosa vitoria que han tenido las armas católicas contra el turco sobre la ciudad de Viena.
Seguint amb les rareses, la sala de Reserva conserva dues relacions sobre la batalla de Zenta, la darrera victòria important de l’exèrcit imperial durant la Gran Guerra Turca. La segona –de la qual només n’existeix un exemplar– fou impresa per Rafael Figueró el 1697, amb el títol de Segunda y verídica relación de la victoria obtenida por las armas cesáreas mandadas por el príncipe Eugenio de Saboya contra las otomanas, mandadas por el Gran Sultán, en las vezindades de Zenta, a las orillas del Tibisco, el día 11 de setiembre de 1697, venida de Viena, publicada el viernes 8 de noviembre de 1697. Destaca també com a exemplar únic conservat un número de la Gazeta de Barcelona, en concret, el publicat per Figueró el 17 de febrer de 1712; així com una carta impresa durant el setge de 1713-1714, amb el títol de Carta escrita per lo fervorós zel de un verdader cathalà que desde son retiro clama ab entranyable amor, desitjant estampar la veritat en lo íntim dels cors cathalans per facilitar la gloriosa victòria que ab la divina assistència se deuhen tots promètrer de sos enemichs.
Finalment, és interessant també esmentar que la Reserva compta amb dos exemplars de la única relació conservada que informa sobre la mort del rei Lluís XIV, que va ser publicada el 1715 per l’impressor Josep Texidó, amb el títol de Sucinta relación de las cosas mas principales y notables circunstancias que sucedieron en el Real palacio de Versallas en la enfermedad y exemplar muerte de Luis XIV, Rey Christianíssimo de Francia, desde 24 de agosto hasta 2 de setiembre de 1715.
Xevi Camprubí
Historiador i periodista
Blog de Fons Antic 