Ens plau donar-vos notícia de la identificació de diverses marques de propietat, que acabem d’incorporar a la base de dades d’Antics Posseïdors, procedents de la biblioteca de Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.

Retrat de Guillem de Santcliment, l’autor és el gravador i pintor flamenc Aegidius Sadler (1570-1629)

Guillem Ramon de Santcliment va néixer a Catalunya al voltant de 1545, fill de Joan de Santcliment i d’Isabel de Centelles. Pertanyia a un destacat llinatge de la ciutat de Barcelona. Des de la baixa edat mitjana els seus membres, ciutadans honrats, mercaders o pertanyents a la petita noblesa, jugaren un paper destacat en els afers de la ciutat.

Fou cavaller de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa i com a tal ocupà el càrrec de comanador de Moratalla (Múrcia). Jugà un paper ben distingit a la batalla de Lepant (1571) i amb la posició d’ambaixador de la monarquia hispànica representà els reis Felip II i Felip III a Flandes, i més endavant a Txèquia, a la cort a Praga de l’emperador Rudolf II (1576-1612), on Santcliment va viure des de 1581 a 1608. L’ambaixador va ser un home de fort prestigi, influent, ben relacionat a la cort imperial, amb bons contactes en diversos dels cercles polítics, socials i culturals del moment.

La mort el va a trobar a Praga, el 1608. Tot i que, en sentir-se malalt, va demanar repetidament l’autorització del rei per retornar a casa, el permís no arribà mai.

Volia ser enterrat en el convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com va fer constar en el testament fet el 1603. En primera instància, però, va rebre sepultura a l’anomenada “cripta dels espanyols”, sepulcre que paradoxalment i amb intenció benèfica, Santcliment havia fet construir a l’església de Sant Tomàs, a Praga, per destinar-lo a aquells conciutadans que morissin sense mitjans per pagar-se l’enterrament.

Gràcies a les aportacions de la historiadora Mercè Gras sabem que finalment les seves restes embalsamades van arribar a Barcelona el 9 de març de 1609 i van poder rebre sepultura, tal com desitjava Santcliment, en el panteó familiar situat a la capella de Sant Martí de l’església del convent de Santa Caterina dels frares predicadors.

Amb tota probabilitat, Santcliment va reunir una biblioteca a Praga. De fet, va fer donacions al Clementinum, l’antic col·legi dels Jesuïtes a Praga que avui està integrat a la Biblioteca Nacional Txeca. Per la nostra part, hem trobat l’ex-dono de Santcliment en llibres de la destacada biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, convent que es trobava situava molt proper a la residència que tenia a Barcelona el diplomàtic català.

La tasca portada a terme per investigadors que han estudiat la figura de Santcliment i la descripció i l’estudi de les marques de procedència que es realitza actualment en les biblioteques patrimonials, permeten aventurar la importància que va tenir la biblioteca de l’ambaixador català, donen prova de la seva vinculació amb personalitats destacades del món intel·lectual i científic del segle XVI i ens indiquen el seu afany pel saber i per adquirir nous coneixements.

Sis són els llibres del nostre fons amb les marques de procedència de Sancliment i es van imprimir entre 1579 i 1595. La seva matèria principal és la història de diversos països: Flandes, Turquia, Hongria, Polònia, tot i que també hi ha representada la ciència militar i la biografia cristiana.

Són llibres relligats en pergamí o en pell. S’aprecia el gust de Santcliment pels super-libris, i ens crida l’atenció la diversitat d’ornaments i divises que s’hi veuen reflectits, sempre relacionats amb el seu llinatge i amb l’orde de Sant Jaume: les campanes per una banda i per l’altra l’espasa, i la petxina, símbols de l’orde al qual va pertànyer.

El primer llibre que vam identificar amb la procedència de Santcliment va pertànyer posteriorment a la riquíssima biblioteca del canonge i president de la Generalitat pel braç eclesiàstic Josep Jeroni Besora (-1665), una biblioteca de 5.000 volums que va passar als carmelites descalços de Sant Josep a la seva mort. Du la següent nota manuscrita al full de guarda anterior, escrita en llatí, de la mà del mateix Besora, on ret homenatge a la figura de Santcliment i recorda el seu desig de descansar a casa.

“Hunc maioris momenti, quàm ponderis, librum nactus sum ex bibliotheca Illustr[issi]mi D[omini] Willelmi de S[ancto] Clemente catholicae ad caesaream maiestatem legati, cuius eximiae pietatis, prudentiae, humanitatis, splendoris, [] est recordatio ciuibus suis Barcinonensibus, ad quos voluit corpus e Germania reportari, cum animis ad caelestem patriam vocatus esset”.

Dels altres cinc llibres, tres procedeixen també del convent de Sant Josep de Barcelona (pel llegat de Josep Jeroni Besora). Un d’ells havia pertangut abans a Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera en un intercanvi entre bibliòfils que vam comentar a la nostra exposició “Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Els altres dos els va donar al Convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com ho proven els ex-dono manuscrits.

Per conèixer la persona de Guillem de Santcliment i de la seva biografia pot ser indicada la lectura de la seva correspondència que va ser editada a finals del segle XIX:

En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva hi ha tres impresos que tenen a veure amb alguns litigis derivats de les disposicions testamentaries de Guillem de Santcliment, protagonitzats pels beneficiaris, entre ells el convent de Santa Caterina de Barcelona.

Per saber-ne més, consulteu la notícia del blog Castell interior: Guillem de Santcliment i les carmelites descalces