Participació d’alumnes de grau de Filologia a la Biblioteca de Reserva

Com us comentàvem en el post anterior, ens agrada molt poder cedir aquest espai del nostre bloc per a participacions externes que es vinculen amb la nostra biblioteca. Avui tenim una modalitat nova, ja que es tracta del resultat d’una feina de pràctiques de l’assignatura “Èpica romànica” amb la professora Maria-Reina Bastardas del departament de Filologia clàssica, romànica i semítica. Aquí teniu la seva interessant aportació.

Un imprès d’Ogier le Danois en prosa de 1516

Sempre es fa èmfasi en la necessitat i oportunitat de conjuminar la recerca i la docència, dues facetes que s’alimenten mútuament i de manera simbiòtica. Però també cal fer èmfasi en el privilegi i les possibilitats que s’obren quan la docència es fa en una facultat que té, en el mateix edifici, una important biblioteca patrimonial. Això, i les facilitats que existeixen avui en dia per contactar amb experts a l’estranger, possibiliten petits descobriments com el que presentem a continuació.

En el marc d’una assignatura de grau intitulada “Èpica romànica” i, per tant, no especialment dedicada al llibre antic, vam fer notar a Laurent Brun, responsable de la base de dades de literatura medieval ARLIMA (Archives de Littérature du Moyen Âge), l’existència al CRAI de la UB d’un imprès de 1516 de la versió en prosa d’Ogier le Danois que no hi figurava. Va resultar no ser una omissió involuntària, sinó que aquest llibre no apareix en els catàlegs de la BNF ni tampoc en els grans repertoris bibliogràfics que recullen els llibres impresos al segle XVI, com l’USTC (Universal Short Title Catalog), o el d’impresos parisencs de Brigitte Moreau, 1972-, ni tampoc en els catàlegs del patrimoni bibliogràfic de França, Itàlia, Anglaterra o Espanya (només hi apareix l’exemplar de la UB). Per això, creiem interessant donar-lo a conèixer a través d’aquesta entrada al blog, la redacció de la qual ha resultat ser, a més, una activitat, inesperada però enriquidora, per als estudiants del curs, que han fet tres sessions al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB.

L’exemplar de la versió en prosa d’Ogier le Danois de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser imprès el 1516 a París, a la impremta de François Regnault. El títol complet tal com consta a la portada és “Ogier le Da[n]noys Duc de Dannemarche qui fut lu[n]g des douze pers de Fra[n]ce, lequel auec le secours & ayde du roy Charlemaigne chassa les paiens hors de Romme et remist le Pape en son siege, et fut lo[n]g temps en Faerie, puis reuint comme vo[us] pourres lire cy apres en ce prese[n]t liure”. El peu d’impremta es troba en el colofó i s’hi llegeix: “Cy finist le ro[m]mant intitulé Ogier le da[n]noys Nouuellement imprimé pour Fra[n]coys regnauld libraire iuré en l’université de Paris demourant au dict lieu en la rue Sai[n]ct Jacque a l’e[n]seigne Saicnt Claude pres les maturi[n]s. Et fut acheué le viiii. jour d’aoust. M.D. cens et xvi. Finis”.

Seria, per tant i segons ARLIMA, la quarta edició més antiga d’aquesta obra. Les anteriors són a París, de vers 1495; a Lió, el 1496; i altre cop a París, el 1499.

L’impressor François Regnault, segons data.bnf.fr., fou molt actiu i exercí a París entre 1501 i fins a la seva mort el 1540 o 1541.

El llibre no porta foliació ni paginació originals. Ha estat foliat modernament al marge inferior esquerre i consta d’un total de 162 folis. És un llibre en 4º i fa 20 cm. d’alçada. La caixa fa aproximadament 14,7 x 10,4 cm. La presentació és a doble columna, cadascuna amb unes 38 línies de text (en algunes pàgines, alguna menys), i amb lletra de tipus gòtic.

L’edició està enriquida amb trenta-set il·lustracions fetes mitjançant la tècnica del gravat xilogràfic de mides diverses (en general, rectangulars, d’aproximadament 8 x 7,5 cm) que representen escenes de l’obra. Les il·lustracions del primer i de l’últim foli ocupen la posició central de la pàgina i són de mida gran (als folis 1v i 162r i v; en l’1r el gravat fa 8×8 cm i la pàgina es completa amb el títol i orles)

Les caplletres, de mida variable però en general de menys de 2×2 cm, tenen ornamentacions florals. Algunes són d’una tipologia i mida diferents com una O, amb una figura humana asseguda; una Q, amb una cara; una C, amb un animal; i una E, amb una figura humana o un animal. A destacar:

58 v: caplletra O diferent de la resta; mida més gran: 2,3×2,3 cm; amb una figura amb caputxa
54r: manca una caplletra
64r: Caplletra gran; A coronada (4,2×3,3 cm)
95r: Caplletra gran; la mateixa A coronada
76r: manca una caplletra.

Donem a continuació un inventari dels gravats, amb una breu descripció i la localització segons la foliació esmentada. En el llibre hi ha un total de 37 gravats, però alguns, com era molt habitual en l’època, es repeteixen, de manera que només n’hi ha 18 diferents.

1r: Un cavaller fereix un altre cavaller abatut; espectadors dalt d’uns merlets (8×8 cm). Orles i títol completen la pàgina

1v: Cavaller sarraí amb simitarra i un escut amb una cara (13,5×9,1 cm)

2v: Escena d’un bateig. Format petit a una columna (5,3×4 cm)

8r: Un missatger lliura un missatge (7,5×8,5 cm)

9v: Dos cavallers cavalquen darrera un gos (o guineu) (6×7,2 cm)

12r: Rei i consellers; grup de cavallers armats a peu, al fons (7,8×8,5)

18v: el mateix gravat que en 8r

22r: el mateix gravat que en 1r

30r: Assalt amb ballestes, escales i canons a una muralla 7×8,6 cm)

31v: Batalla naval (7,5×8,3 cm)

32v: Un cavaller, a genolls, rep un missatge segellat d’un rei. Mida més gran (8,5×9 cm)

33v: Un cavaller aixeca en actitud agressiva un tauler d’escacs (8,7×10 cm)

35v: Un cavaller a peu és atacat per un altre cavaller a cavall (7,7×8,5)

36v: Dos cavallers parlamenten amb d’altres darrere una muralla; tendes al fons. Mida més gran (8,5×9 cm)

41r: Un cavaller en fereix un altre en un torneig. Mida més gran (8,5×9 cm)

45r: Combat general a peu; un castell a l’horitzó (8,7×6,8 cm)

47v: el mateix gravat que en 30r

52r: el mateix gravat que en 41r

62r: el mateix gravat que en 12r

64r: el mateix gravat que en 1r

80r: Un bisbe beneeix una boda (6,4×7,5 cm)

80v: el mateix gravat que en 31v

86r: Dos homes parlamenten davant d’uns artesans picapedrers (6,3×7,2 cm)

87r: el mateix gravat que en 31v

88v: el mateix gravat que en 41r

91r: el mateix gravat que en 1r

125r: el mateix gravat que en 80r

130v: el mateix gravat que en 1r

134v: el mateix gravat que en 32v

135v: Un cavaller condueix un home salvatge (cobert de pèl) lligat amb una corda (7,8×8,5 cm)

137v: el mateix gravat que en 31v

142v: el mateix gravat que en 30r. Completat amb una orla, ocupa tot l’ample de la pàgina

152v: el mateix gravat que en 1r

153v: el mateix gravat que en 41r

160r: el mateix gravat que en 12r

162r: Un cavaller sarraí i un cavaller cristià acarats (9,7×8,4 cm)

162v: el mateix gravat que en 1v, però amb la inscripció “Ogier” a la cinta de llegenda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’exemplar de la UB presentava nombrosos forats d’insectes bibliòfags que van atacar el llibre i hi van fer nombroses galeries. Va ser restaurat el juliol de 2001; s’han perdut petits fragments de text però la majoria no són de més d’una o dues lletres. Potser en el moment d’aquesta restauració, però en tot cas posteriorment a la foliació, s’han enquadernat erròniament una sèrie de folis que actualment es presenten en la seqüència: 77-78-80-82-79-81-83-84.

En el full de guarda anterior hi ha anotacions del segle XVI d’antics propietaris (Doctor Gonçalo Peres de Córdova y Villaroel; El licenciado Bovadilla; Durango?) i altres anotacions cancel·lades. El full de guarda posterior és un paper reaprofitat amb anotacions manuscrites en francès en lletra cursiva de finals del segle XV o XVI. En els fulls de guarda hi ha signatures antigues. En els folis 1r, 26r, 27r, 162r hi ha segells antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al foli 24r s’hi ha subratllat un fragment de tres línies.

Esperem que aquesta descripció sigui útil i, potser, permeti localitzar i documentar altres exemplars d’aquest imprès.

Cristina Auladell, Anna Barba, Maria-Reina Bastardas, Bernat Corredó, María Esteban, Núria Homs

Bibliografia:

Inventaire chronologique des éditions parisiennes du XVIe siècle, par Brigitte Moreau d’après les manuscrits de Philippe Renouard. [París]: Service des travaux historiques de la ville de Paris, 1972-2004.

14 Juny 2017

El fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva. Estudi per al desenvolupament d’un Treball Final de Màster

Com a centre col·laborador del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva ha acollit durant tres mesos l’alumna Elena de la Rosa per a l’elaboració del seu Treball Final de Màster.

Continua la lectura de →

22 febrer 2017

Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini

Del grup de becaris espavilats amb qui el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut i té el plaer de treballar ha sortit una apassionada en el laberíntic món de les anomenades “variants” bibliogràfiques. Sabina Batlle Baró, arqueòloga i estudiant de filologia llatina, ha tingut la paciència i el coratge de mirar d’entendre i de descriure un monumental embolic bibliogràfic relatiu a una edició del set-cents en 15 volums dels prolífics Remondini de Bassano del Grappa. A continuació podeu llegir el text que ha escrit, un cop aconseguit el seu difícil repte.

Remondini

Continua la lectura de “Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini” →

29 Juny 2016

Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades

L’estudiant Mònica Arnau Fernández, del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha triat el tema de les guardes per escriure el seu post perquè ha trobat interessant descobrir “com es van afegint elements als llibres per fer-los més atractius als lectors i possibles compradors i com es pot establir una evolució estilística d’aquests mateixos elements”. Amb aquest segon post d’una estudiant en pràctiques consolidem la nostra intenció de convertir aquests textos en una presència habitual del nostre blog.

Continua la lectura de “Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades” →

30 Setembre 2015

Una mostra del treball realitzat al CRAI Biblioteca de Reserva per una alumna en pràctiques: Manuel de Regàs: benedictí, antic posseïdor, arxiver i bibliotecari de Sant Pau del Camp

Aquest curs tenim la satisfacció de comptar amb la presència de dues estudiants del Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Dolors López estudia els catàlegs manuscrits de la biblioteca del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, mentre que Anabel de la Paz ha treballat en la redacció de registres d’autoritat d’antics posseïdors presents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, alguns dels quals formen, ara, part de la base de dades. Es tracta del Convent de Sant Josep de Girona, de l’Església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de l’eclesiàstic i erudit Jaume Caresmar, del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls i del bibliotecari benedictí Manuel de Regàs. L’especial interès de l’alumna per aquest últim l’ha impulsat a escriure el text que us presentem a continuació.

Remuntem-nos a la història de l’orde benedictina a Catalunya, en concret al monestir de Sant Pau del Camp que es troba actualment al cor del Raval. El cert és que no en sabem gairebé res del seu origen per manca de documentació, encara que és molt probable que el fundés el comte Guifré II entre els anys 897 i 911, car s’hi va fer enterrar (la seva tomba és en part encara conservada i es pot visitar).

Claustre de Sant Pau del Camp (abril 2015)

Vora l’any 1096 el matrimoni Geribert Guitard i Rotlenda van oferir a la població de Sant Cugat una nova comunitat monàstica. El 1117 ells mateixos l’encomanaren a la Santa Seu i n’encarregaren al bisbe de Barcelona i a un grup de prohoms de la ciutat la custòdia.

S’hi va establir una comunitat, però finalment, per causa del seu mal govern fou destituïda per part del bisbe i dels prohoms de la ciutat, un cop n’hagueren presentat queixa a l’abat de Sant Cugat. Així és com el monestir de Sant Cugat havia perdut tots els seus drets sobre Sant Pau ja a inicis del segle XIII.

Avancem ara cap el segle XVII, moment en què fou aixecat el col·legi noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense al costat del monestir de Sant Pau. En aquesta època va ser quan es va crear la biblioteca i l’arxiu.

El prior que va crear la biblioteca és el nostre protagonista: Manuel de Regàs. El Germà Regàs havia estat monjo refetorer del Monestir de Sant Cugat del Vallès abans de passar a ser monjo del Reial Monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona. Cal aquí recordar la importància per als benedictins dels estudis i la formació intel·lectual que adquirien mitjançant professors i sobretot, a partir dels llibres. La seva biblioteca va ser objecte d’especial cura i atenció.

Ens cridà l’atenció la seva idea moderna de biblioteca així com la rigorositat de la seva tasca. Com a prior, no només creà una òptima biblioteca, sinó que va anar més enllà per arribar a definir-la com a element viu, i cobrir així les necessitats dels investigadors. Va enllaçar per tant, el concepte de biblioteca i d’arxiu, amb el de servei adreçat a les persones interessades a la recerca.

El servei de préstec aleshores ja funcionava com ara l’entenem: es permetia el retorn dins dels 15 dies següents i es controlava mitjançant un rebut. Va ser ell mateix qui s’encarregà de gestionar la col·lecció, de realitzar-ne els inventaris i els índexs complets del fons. De fet, es pot dir que va dedicar tota la seva vida a la classificació, l’ordenació i el manteniment de la biblioteca d’aquest monestir.

El que el nostre personatge no sabia és que pocs anys després de la seva mort, el 1835, l’any de la desamortització, les col·leccions es dispersarien. Tots els llibres passaren a la biblioteca de la Universitat de Barcelona i els documents, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Ex-libris manuscrit de Manuel de Regàs al llibre amb signatura topogràfica 07 XVIII-220

En l’actualitat al catàleg només hem localitzat 16 títols de la biblioteca de Manuel de Regàs, identificats gràcies a l’exlibris manuscrit. Tots aquest llibres són del segle XVIII i de temàtiques molt variades des de poesia, música, teologia, oracions fúnebres i algun de dret. Crida l’atenció que molts d’ells van ser publicats a Cervera. Aquests llibres van passar a formar part de la biblioteca del monestir a la seva mort, tal com descriu ell mateix:

Quando el obtentor de esta mongia muera [és a dir, ell mateix], todos sus libros seran destinados a la Bibliotheca, conforme a lo dispuesto en N. S. constituciones y de lo liquido de su espolio se haran tres partes: una para sufragio de su alma, otra para comprar libros para la misma Librería a conocimiento del prior del Colegio y otra en aumento de la renta de dicba mongia y bonorario de sus obtentores.

També s’han trobat tres exemplars amb la marca manuscrita a portada del monestir de Sant Pau del Camp. No es descarta, per tant, descobrir-ne més en el futur.

Ex-libris manuscrit del Monestir de Sant Pau del Camp al llibre amb signatura topogràfica 07 XVII-6564

Anabel de la Paz

20 Mai 2015

Enquesta als estudiants per conèixer el seu grau de satisfacció sobre els recursos i serveis del CRAI

Blog del CRAI Biblioteca de Lletres

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB vol conèixer quin és el grau de satisfacció dels estudiants sobre els recursos i serveis oferts des dels seus CRAI Biblioteques i Unitats de suport.

Per aquest motiu s’ha elaborat una enquesta de valoració accessible des del Web del CRAI i adreçada als estudiants de la UB.

Esperem i agraïm la vostra col·laboració, ja que l’objectiu d’aquesta enquesta és poder millorar els recursos i serveis oferts pel CRAI UB per tal d’adaptar-los a les vostres necessitats.

L’enquesta estarà disponible fins al dia 20 de juny de 2013.

View original post

6 Juny 2013