Impuls a la catalogació de llibres espanyols del segle XVII

Com ja ens haureu sentit dir repetides vegades, descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva en el catàleg en línia és una de les nostres prioritats. D’aquesta manera, les tasques de difusió i conservació del nostre fons es podran portar a terme amb molt més rigor i propietat.

Tot i que aquesta tasca s’ha complert pel que fa als incunables i impresos del segle XVI, malauradament encara queda per processar una bona part del fons dels segle XVII, on actualment ens estem concentrant, XVIII i primeres dues dècades del segle XIX. Com és sabut, aquests llibres poden ser localitzats als fitxers manuals, tant als cedularis com a l’inventari de fotografies de portades, disponibles en un espai del CRAI Biblioteca de Lletres. Tanmateix, un grup d’impresos del set-cents i primeres dècades del vuit-cents no compten amb cap inventari o catàleg que senyali la seva existència.

Continua la lectura de “Impuls a la catalogació de llibres espanyols del segle XVII”

L’exposició virtual “D’Orient a Occident”: una iniciativa d’Aprenentatge Basat en Projectes

Avui us presentem una exposició virtual ben especial. Es tracta “D’Orient a Occident”, un recurs digital basat en l’exposició presencial que va tenir lloc a inicis de 2019, comissariada pel professor José Luis Ruiz-Peinado, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i per David Ruiz, alumne del Màster Universitari en Estudis Xinesos de la Universitat Pompeu Fabra. El fet que la qualifiquem d’especial no és casual. Aquesta exposició virtual és fruit d’una iniciativa d’Aprenentatge Basat en Projectes que hem portat a terme en col·laboració amb al professor Rubén Alcaraz, responsable de l’assignatura “Concepció i disseny de llocs web culturals” del Màster de Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona.

Amb la voluntat de promoure les experiències professionalitzadores en la formació dels estudiants, el CRAI Biblioteca de Reserva va presentar un briefing del projecte a l’aula, va facilitar accés a tot el material que havia format part de l’exposició presencial i va proposar als alumnes que desenvolupessin el seu propi projecte d’exposició virtual. Avui us presentem l’exposició virtual que més va ajustar-se a les nostres expectatives, l’autora de la qual és Núria Cangròs i Alonso, alumna del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona. Us deixem amb l’exposició i la seva entrada al blog. Felicitats, Núria, per la feina feta!

Continua la lectura de “L’exposició virtual “D’Orient a Occident”: una iniciativa d’Aprenentatge Basat en Projectes”

Un llibre antic en glagolític, objecte d’un TFG del Grau de Llengües i Literatures Modernes

Fa justament un any, el novembre de 2018, vam iniciar la nostra participació a les sessions informatives sobre TFGs que es realitzaven als diferents graus de la Facultat de Filologia presentant propostes de TFGs basades en el nostre fons i vinculades a la filologia catalana o hispànica, als estudis àrabs i hebreus, a llengües i literatures modernes, etc.

Ens fa molta il·lusió presentar-vos avui l’entrada que ens ha fet arribar Judith Paredes, estudiant del grau de Llengües i Literatures Modernes durant el curs 2018-2019,  que es va animar a visitar-nos després de la xerrada i a plantejar-nos el seu interès en treballar sobre fons antic. Vam proposar-li treballar sobre un llibre en glagolític que teníem pendent de catalogar i, amb el suport del professor Ivan Garcia Sala, va tirar endavant el seu TFG, que ha superat amb èxit. Felicitats per la feina feta i gràcies per deixar-nos compartir en aquest bloc les teves impressions!

Continua la lectura de “Un llibre antic en glagolític, objecte d’un TFG del Grau de Llengües i Literatures Modernes”

Les portades soltes de Barcelona. Una nova aproximació

Aquest curs 2018-2019 hem tingut com a becària als matins Alícia Allué, graduada en Conservació-Restauració de Béns Culturals i estudiant del Màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la UB.

Entre altres tasques realitzades, ha ordenat per ordre cronològic les portades soltes de Barcelona i n’ha fet un informe, que presentem en aquest post. De l’interessant fons de portades soltes ja us hem parlat en diferents ocasions en aquest bloc, i ara estem molt contents de poder oferir un resultat sobre els impresos de la nostra ciutat.

 

Continua la lectura de “Les portades soltes de Barcelona. Una nova aproximació”

Un nou recurs per al fons de portades soltes

El proppassat 31 de gener l’alumne del Grau d’Informació i Documentació Lluís Segura Grifell va defensar el seu TFG, amb el títol Creació d’una base de dades per al fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. No és el primer cop que aquest interessant fons desperta l’atenció d’un estudiant, i el treball del Lluís sembla que hagi sorgit naturalment com a segona part del TFM d’Elena De la Rosa Regot La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva. La nostra satisfacció és doble, ja que a més de veure com una documentació tan peculiar i fins fa poc oculta surt de nou a la llum, comprovem la utilitat de les propostes de TFG i TFM que oferta la nostra biblioteca, entre les quals es comptava el treball que ara us presentem. Moltes gràcies, Lluís!

Lluís

Continua la lectura de “Un nou recurs per al fons de portades soltes”

De Hebraicis Libris al CRAI Biblioteca de Reserva.

Durant el curs que acaba de passar vam tenir la fortuna de comptar amb la col·laboració d’una experta en semítiques: l’alumna de pràctiques del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Documentació (UB) Verónica Vives. Al llarg de tres mesos, la Verónica ha corregit, millorat i ampliat les descripcions de les edicions i dels exemplars dels llibres amb continguts en hebreu custodiats a la nostra col·lecció. El seu coneixement de la matèria – és doctora en Filologia Semítica per la UB -, entusiasme i generositat, es mostren obertament al post que avui us presentem, una excel·lent presentació que esperem que animi els investigadors novells i veterans a aprofundir en aquest fons tan especial.

foto. Verónica Vives

Una part del valuós, variat i extens patrimoni bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva està format pel fons hebreu, del qual hi ha manuscrits i impresos antics. L’adjectivació hebreu comporta certa complexitat, ja que la definició de llibre hebreu o més extensament llibre jueu (Jewish Book) és força complexa.[1] Obviant aquesta problemàtica, diguem que el fons antic en hebreu està integrat per: manuscrits, post incunables i llibres del segle XVI al 1820.

Continua la lectura de De Hebraicis Libris al CRAI Biblioteca de Reserva.”

Col·laboració docent amb el Grau d’Arqueologia: una experiència que ens agradaria fer extensiva a d’altres assignatures

Com ja us hem anat comentant, un dels nostres objectius aquest darrer curs ha estat augmentar el suport a la docència i la col·laboració amb els professors. Amb aquesta voluntat, fa un any vam iniciar converses amb la professora Queralt Solé Barjau de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, per tal de portar a terme alguna iniciativa conjunta dins l’assignatura optativa de tercer i quart curs Arqueologia del món modern i contemporani, dins el Grau d’Arqueologia.

Després d’una primera aproximació al pla d’estudi de l’assignatura i analitzades les possibilitats de la nostra col·lecció vam convenir que els estudiants realitzessin un dels treballs avaluables del curs al CRAI Biblioteca de Reserva. A cada estudiant se li va assignar un document original de la nostra biblioteca on es trobés representat un vestigi -un monument, un edifici, una muralla, etc.- que l’estudiant hauria d’analitzar des del punt de vista documental –suport, autoria, context històric, recorregut-, així com des del mateix vestigi: tipus, material, constructor -si és que es va arribar a construir-, finalitat, història, anàlisi paisagístic, altres rastres documentals o monumentals, etc.

En total es van realitzar 26 treballs: 24 sobre gravats del nostre fons i 2 sobre llibres principalment il·lustrats –Description de ce qui a été pratiqué pour fondre en bronze d’un seul jet la figure equestre de Louis XIV, de Germain Boffrand i Le Tresor des merueilles de la maison royale de Fontainebleau, de Pierre Dan.

Més informació sobre aquesta edició en aquesta notícia.

Continua la lectura de “Col·laboració docent amb el Grau d’Arqueologia: una experiència que ens agradaria fer extensiva a d’altres assignatures”

El catàleg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau

Ambdós recursos, el catàleg de Fons antic de la UB i la base de dades Marques d’impressors, han estat les eines fonamentals per l’elaboració del TFG de l’estudiant Ana de la Fuente de la Facultat de Geografia i Història de la UB que porta per títol Las mujeres en la imprenta catalana de los siglos XVI al XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la recerca portada a terme amb el nostre fons, avui us oferim aquest post redactat per la mateixa autora del TFG, Ana de la Fuente, on ens parla del seu treball. Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem agrair-li la seva col·laboració i felicitar-la per la feina feta!

—————————————-

A lo largo de toda la Edad Moderna Cataluña destacó por su imparable producción de textos impresos. Tanto es así que rápidamente surgieron importantes familias de impresores y libreros como los Cormellas, los Martí o los Piferrer. Dentro de este gremio, eminentemente familiar, hay constancia de que las mujeres también participaron, de forma discreta en los siglos XVI y XVII, y de manera más activa en el siglo XVIII.

¿Cómo consiguieron hacerse un hueco en una profesión marcadamente masculina?, ¿cuáles fueron sus tareas dentro de los talleres?, ¿qué importancia tuvieron en el desarrollo de la imprenta en Cataluña?, e incluso, ¿hasta qué punto su labor contribuyó a la difusión de la cultura, los saberes y aconteceres de la época? Son las principales preguntas sobre las que se vertebra este estudio.

Antes de nada conviene advertir que descubrir a estas impresoras y acceder a sus obras supone todo un reto debido a los pocos datos conservados sobre su actividad y a la escasa consideración social que desde bien antiguo han experimentado las mujeres en diferentes ámbitos. No obstante, gracias a la base de datos Marques d’impressors, desarrollada desde 1998 por el CRAI Biblioteca de Reserva y en constante actualización, pude comprobar la existencia de las marcas utilizadas por 18 impresoras catalanas de época moderna.

Estas marcas de impresor son unas pequeñas insignias o dibujos que servían a los impresores para identificar las obras producidas por ellos, y, por tanto, constituyen una fuente primordial para este estudio, dado que evidencian la existencia y el protagonismo de las mujeres impresoras en la Cataluña de los siglos XVI al XVIII.

De entre todas ellas resaltan las marcas, colofones y pies de imprenta de María Velasco (1590-1591), viuda del tipógrafo Hubert Gotard, y de Vicenta Cendrada (1590-1609), viuda de Jaume Cendrat. Para el siglo XVII encontramos a dos representantes de la Casa Matevat -Paula (1644-1651) y Caterina Matevat (1652-1657)-, quienes ocuparon el puesto de estamperas del Consell de Cent, así como a María Dexen (1647-1649), viuda de otro impresor de la ciudad, quien imprimió, sobre todo, documentos de carácter comercial. El siglo XVIII es sin duda la época de mayor esplendor con impresoras como María Ángela Galí (1754-1770), viuda de Maur Martí, -cuya producción ronda los 160 títulos-, las viudas Teresa y Eulàlia Piferrer (1750-1793), esta última con el cargo de Impresora Real. También nos encontramos la menos conocida, María Teresa Vendrell y Teixidor (1759-1762), impresora de la Gazeta de Barcelona, y por último las Ibarra, Maria Antonia i Antonia, impresoras al frente de la Estampa de la Universidad de Cervera desde 1757 hasta 1788.

Pero la investigación pretendía ir un poco más allá, necesitaba palpar y conocer de primera mano las obras impresas por estas mujeres, y es aquí donde entra en juego el catálogo de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Reserva, el cual recoge los escritos impresos por estas mujeres, algunos digitalizados y todos ellos consultables en la misma biblioteca.

A pesar de los ejemplos tratados, es justo reconocer que el conocimiento que a día de hoy se tiene sobre las mujeres catalanas al frente de una imprenta es limitado debido a la carencia de estudios que analicen el contexto en que estas mujeres ejercieron su actividad. Igualmente, se tiene escasa información sobre el aprendizaje recibido, las funciones concretas y la posición que ocuparon en los talleres, las condiciones en las que vivieron y trabajaron, el estatus social y económico alcanzado, e incluso, las relaciones establecidas con otros impresores e impresoras.

Con la consulta de estos dos recursos, catálogo y base de datos, y el análisis de la bibliografía específica sobre el tema he podido llegar a unas conclusiones bastante esclarecedoras:

  1. Todas accedieron a este oficio por línea masculina al ser esposas, viudas, madres, hijas o hermanas de un impresor. De entre todas ellas la fórmula más común era la de “viuda de”, aunque también destacaron impresoras solteras como Caterina Matevat, María Teresa Vendrell y Antonia Ibarra.
  2. Se observa un mayor número de impresoras en el siglo XVIII que en los dos siglos anteriores, así como una mayor localización en la ciudad de Barcelona pese a que en el siglo XVII ya había impresoras en Lleida y Tarragona.
  3. Contrariamente a lo que se puede creer, la actividad de estas mujeres como impresoras, encuadernadoras o libreras era bienvenida en unos talleres donde hasta finales del siglo XVIII reinaba una crisis constante. Ellas también intervinieron activamente en los trabajos de dirección y comercialización de todo tipo de impresos, conservando y expandiendo el negocio familiar, algunas con gran éxito.
  4. Su producción fue muy diversa, -religiosa, científica, jurídica, literaria o académica-, además de publicaciones periódicas como la Gazeta de Barcelona (1719) o el Correo de Gerona (1795) y toda una serie de romances, folletos e impresos menores (bulas, albaranes, cartillas, etc.) con los que favorecieron la divulgación de la cultura y la difusión de ideas, saberes, realidades y aconteceres del momento en el que vivieron.

En definitiva, estas mujeres tuvieron una participación directa y un papel decisivo en las artes del libro en la Cataluña moderna impulsando su actividad y dando continuidad a las dinastías impresoras. De modo que, ignorar su contribución al mundo de la imprenta es ignorar la mitad de la historia de la imprenta, de la cultura y de la sociedad catalana.

Ana de la Fuente Aguilera
Periodista e historiadora
anafuente@msn.com

Amèrica a la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona: el TFM d’una becària del CRAI Reserva

Sempre és un plaer presentar un Treball Final de Màster (TFM) realitzat a partir de documentació conservada a la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió la satisfacció és doble, en ser la seva autora, actualment, becària de la biblioteca. Irene Vilaró conjuga la seva formació en història amb la biblioteconomia al TFM Anàlisi de la presència d’autors americans i obres de temàtica americanista en els inventaris de la biblioteca de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona. El treball va ser defensat al setembre del 2017, dins del marc del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que ofereix la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la nostra Universitat. En la tradició d’aquest blog, que té una predilecció especial per donar protagonisme als estudiants, ella mateixa ens el presenta:

Portada de: López de Gomara, Francisco. La historia general de las Indias. Anvers : Joannes Steels, 1554. CM-317

Continua la lectura de “Amèrica a la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona: el TFM d’una becària del CRAI Reserva”

Nova presentació de la base de dades de marques d’impressor: cronomapa

Com ja us hem esmentat diverses vegades, des de l’any 1998 al CRAI Biblioteca de Reserva es recullen les marques d’impressors que apareixen als llibres de la nostra col·lecció i es presenten a la base de dades de Marques d’impressors. Cada setmana es visualitzen les noves incorporacions i des d’aquest any 2017 fem una noticia mensual al nostre bloc on s’esmenten els impressors i marques nous del mes anterior, juntament amb els nous antics posseïdors i els nous registres al catàleg de fons antic. Aquest mes de juliol, la base compta amb 1772 impressors i 3062 imatges de marques.

Aquestes elevades xifres ens han animat a donar un pas endavant i presentar les dades de forma més interactiva i atractiva. Per això, hem desenvolupat un cronomapa que permet descobrir els impressors de la base de dades a partir d’un mapa d’Europa i una línia del temps.

Us animem a entretenir-vos-hi una estona: podeu localitzar impressors a partir de la seva ciutat d’activitat clicant sobre el mapa o a través del filtre “ciutat”. També podeu bellugar-vos per la línia de temps per accedir a impressors que van treballar uns anys determinats i, evidentment, podeu combinar ambdós criteris. L’inconvenient més evident que trobem és que no permet cercar per períodes. Esperem que amb les noves versions del programa es pugui donar resposta a aquest punt.

El resultat de les cerques, és a dir, el llistat dels impressors ordenats cronològicament, apareix a la dreta del mapa i quan cliquem sobre un d’ells la part inferior de la pantalla es personalitza oferint, la ciutat i el període d’activitat, i la imatge d’una de les seves marques. Des d’aquí podrem accedir a la base de dades Marques d’impressors on apareixeran altres dades complementàries sobre l’impressor (altres noms que l’identifiquen i bibliografia on apareix citat), així com altres imatges de les marques que va emprar, amb la seva descripció, divises i els termes descriptius corresponents.

Com veureu, el cronomapa es troba en una nova pestanya de la base de dades i conté una petita explicació del seu funcionament en les tres llengües de la base. Es tracta d’un recurs viu, ja que a mesura que anem incorporant nous impressors a la base de dades, aquests s’aniran integrant també al cronomapa.

Volem agrair a la nostra becària Sabina Batlle que ha fet possible el traspàs de les dades al programa per tal de fer-lo efectiu. Moltes gràcies, Sabina.

Esperem que trobeu aquesta nova eina útil i ja sabeu que si teniu comentaris que ens ajudin a millorar-la, aquests seran benvinguts.

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑