De l’1 al 12 d’octubre es pot visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres l’exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” que es du a terme de manera paral·lela a les jornades “Catàlegs de venda i publicitat del llibre al món hispànic (dels orígens al segle XX)”. Aquesta exposició també es pot visitar al nostre expositor virtual.

“Els llibres exposats a les vitrines de la biblioteca reuneixen una selecció de setze catàlegs de la col·lecció de Reserva i un catàleg de la de Biblioteconomia del CRAI de la Universitat de Barcelona. En els disset casos de la mostra (una part dels que s’hi conserven) s’ofereix als visitants un recorregut des del segle XVII fins al XIX, tot mostrant a través d’aquestes peces rares i singulars l’evolució de les modalitats de venda de llibres mitjançant catàleg.

A la Biblioteca periodica anual para utilidad de los libreros y literatos [num. 14] s’indicava que els llibres s’anunciaven en les «gacetas, mercurios, y por carteles públicos, que se fijan en las esquinas», però això generava una notable dispersió de la informació, i s’oblidaven amb facilitat els «títulos, los nombres de los autores o traductores, y otras circunstancias que los hacen apreciables». Els anuncis de llibres a la premsa diària de caràcter general, els cartells impresos o manuscrits –conservats molt rarament–, i els catàlegs van ser els mitjans de donar a conèixer els llibres a la venda. Aquests catàlegs van ser essencials i van precedir la premsa periòdica de llibreria, altament especialitzada, la qual oferia informació detallada de les novetats, recopilada en molts casos a partir dels catàlegs mateixos [num. 16].

Els catàlegs de llibreters que es mostren a l’exposició van ser editats per un llibreter, una firma de llibreters o impressors (molt habitual en el cas dels llibreters de Lió o Ginebra), o bé projectes de llibreters que van voler dotar de mitjans el negoci de llibreria tot oferint el conjunt de la producció a la venda en un territori. Una part important són de llibreters estrangers, amb especial pes de les firmes de Lió, encara que també hi ha catàlegs de Gènova i Bassano del Grappa, a més d’alguns casos de notable interès de Barcelona. El Catálogo (1724) [num. 5] del llibreter Ferrer és l’únic exemplar conegut i és, almenys fins ara, el primer catàleg imprès publicat al Principat.

Aquests catàlegs presenten tipologies molt diversificades, poden ser catàlegs de venda de biblioteques particulars, d’encants o subhastes, d’assortiment, o contenir l’oferta d’un fons editorial.

Els catàlegs reunits en l’exposició són, en la major part dels casos, catàlegs amb els llibres a la venda d’una determinada llibreria. Els llibres que contenien podien estar destinats a la venda als particulars, els quals solien demanar els exemplars per carta, o a d’altres llibreters.

En el seu conjunt van estar estretament lligats als interessos dels bibliotecaris, erudits i col·leccionistes, que van utilitzar aquests catàlegs com a mecanisme de consulta de les novetats que podien aconseguir per a les seves biblioteques. És el cas, per exemple, del Catalogus (1763) [num. 10] que porta l’anotació manuscrita: «Pertinet ad conv[en]tum S.P.N. August. Barcinon[ensi]s. 1764». En incorporar-se a la biblioteca al any següent de la seva edició ens ofereix una imatge de la importància que tenia per a la formació i actualització de les col·leccions conventuals.”

Pedro Rueda Ramírez.

Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.