Us presentem les novetats bibliogràfiques de fons modern de la nostra biblioteca del primer semestre de 2025. A continuació queden llistades totes les novetats, siguin donatius o compra, amb l’enllaç al catàleg:
Comencem el mes de juliol amb l’estrena d’una nova mostra temporal a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Des del 2 de juliol fins a finals de mes es podrà visitar aquesta exposició comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona (UdG), membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i investigador principal del Grup de recerca en Història de la llengua i llengua normativa de la UdG. El doctor Feliu és expert en la vida i obra de l’erudit barceloní Antoni de Bastero, i oferirà una conferència i una visita guiada a l’exposició el 8 de juliol a les 18:00. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu.
Ens omple de satisfacció presentar-vos avui el resum que Miriana Bongiorno ha escrit a propòsit de la seva estada al Fons Antic, des del juliol fins a l’octubre de 2024. La Miriana -en aquell moment estudiant del Dipartimento di Filologia Classica e Italianistica de la Università di Bologna i avui feliç graduada- va obtenir una beca per realitzar la seva tesi di laurea a la nostra col·lecció. El resultat creiem que ha estat molt bo, fruit de la seva intensa dedicació i viu interès, malgrat les dificultats, atès que era el primer cop que treballava amb llibres antics, particularment incunables. La seva feina ens permetrà ampliar i millorar la descripció dels impresos del quatre-cents venecians de la nostra col·lecció: moltes gràcies, Miriana!
Entre el 20 de maig i el 25 de juny es podrà visitar la mostra a les vitrines de l’espai expositiu que compartim amb el CRAI Biblioteca de Lletres. Els comissaris són l’Oriol Brugarolas i la Sílvia Canalda, professors del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. El 26 de maig a les 17h la Sílvia Canalda oferirà una visita guiada i l’11 de juny a les 18h, els comissaris n’oferiran una altra, seguida de la conferència de la mà d’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC, amb el títol L’oratori, una forma musical per descobrir. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu
Com sabeu, des de fa uns anys el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic és objecte de diversos projectes per al seu estudi i recuperació. Així, l’any 2022 es va constituir el GEPAM (Grup per a l’Estudi de Patrimoni Musical), i aquests han sigut els diferents resultats assolits fins ara, tots agrupats al nostre blog: la col·lecció editorial Consonantia, la recuperació de peces que s’han interpretat i enregistrat —incloses al Canal YouTube del GEPAM i a l’espai CORA de Patrimoni Musical, la publicació de la col·lecció especial de Llibrets de música, així com dues exposicions anteriors entorn d’aquest fons musical, Acords sacres i profans i Cap dia sense música.
Avui us presentem una tercera exposició que gira entorn de la important col·lecció de llibrets d’oratori, Diàlegs entre imatges, música i texts als llibrets d’oratori del set-cents barceloní.
Els mateixos comissaris Oriol Brugarolas i Sílvia Canalda ens fan la seva presentació.
Ja tenim disponible la Memòria de la nostra biblioteca del 2024. Per acomiadar l’any, abans del tancament per les vacances nadalenques, vam fer en aquest mateix bloguna entrada dedicada a les activitats més rellevants del 2024en un format resumit i vistós que enllaça amb diferents entrades del nostre Instagram.Ara ja podeu consultar les dades de manera detallada i estructurada.
La peça protagonista del volum és el Manuscrit 1378Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo, que conté la partitura de 79 peces per a tecla de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. La recopilació va anar a càrrec de fra Joaquim de Jesús Maria Josep (1778-1839), carmelita descalç i organista del convent de Sant Josep de Barcelona. Es tracta d’un recull miscel·lani de composicions curtes que van sonar en múltiples espais, com ara temples de Barcelona i entorns de caràcter domèstic i privat de l’aristocràcia i alta burgesia de la ciutat. Totes elles estaven concebudes per a ser tocades amb instruments intercanviables, com el pianoforte, el clavicèmbal, el clavicordi o l’orgue.
Com és sabut, la gran majoria del fons primigeni de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona prové de les biblioteques de cases de religiosos de la província de Barcelona, arran de les lleis desamortitzadores dels anys 1835/1836. Tot i això, hi ha altres procedències que s’escapen d’aquest recorregut. Un cas destacat és la col·lecció de la Biblioteca de la Casa Osuna, que ocupa un lloc significatiu dins el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Com ja és habitual, al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB commemorem el #8M amb alguna notícia vinculada a iniciatives amb perspectiva de gènere on la nostra col·lecció patrimonial té un paper especial. Avui ens fa molta il·lusió parlar-vos del Viquiprojecte Antigues posseïdores en el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, una iniciativa docent interdisciplinària -coordinada per Mariela Fargas, professora de la Facultat de Geografia i Història-Departament d’Història i Arqueologia de la UB i Gemma Caballer, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Fons Antic-, que pretén revertir el biaix de gènere que existeix actualment a la Viquipèdia en català.
Hem de reconèixer que aquest projecte ens dona una satisfacció especial, perquè en ell conflueixen amb èxit diverses de les nostres línies d’actuació d’aquests darrers anys, com potenciar el suport a la docència i promoure la recerca amb perspectiva de gènere. A més, la iniciativa posa en evidència que comptar amb la complicitat del professorat és un element clau per endegar projectes educatius innovadors que potenciïn el patrimoni bibliogràfic de la UB com element clau d’un procés d’aprenentatge actiu per part de l’alumnat.
Volem agrair a la professora Mariela Fargas el seu compromís amb la innovació docent i la seva empenta per fer front a tots els reptes que li plantegem. Gràcies a la seva col·laboració estem aconseguint una visibilització i dinamització del ric fons patrimonial de la Universitat de Barcelona i que la nostra col·lecció arribi a l’aula com a suport educatiu i esdevingui la llavor de nous projectes.
Professors i alumnes, us animeu a descobrir una iniciativa d’innovació docent que molt probablement podeu adaptar a alguna de les vostres assignatures?
Ens fa molta il·lusió presentar-vos avui un recurs sobre cartografia digital basat en el nostre fons i que és fruit de les pràctiques curriculars i del TFM del David Alvarado Hernández, alumne del Màster en Humanitats Digitals de la Universitat de Barcelona.
El curs passat, el David va dedicar moltíssimes hores a fer realitat una idea que feia temps que teníem en ment: aprofitar les possibilitats de les humanitats digitals per visibilitzar i facilitar l’accés a la nostra col·lecció de mapes antics. Va ser una sort que li apassionés aquest tema, ja que en David ha sabut combinar perfectament la seva vessant d’historiador amb la formació que li ha ofert el Màster en Humanitats Digitals i avui ens presenta aquest fantàstic recurs que, potser, serà la llavor d’una futura tesi doctoral.
El David ha resolt amb èxit les limitacions inicials del projecte -ja que li vam demanar que utilitzés una eina gratuïta i versàtil-, però això també li ha suposat alguns desavantatges. Un d’ells és que no permet enllaçar directament al nostre material cartogràfic digitalitzat a la Memòria Digital de Catalunya i a BiPaDi i cal fer un tallar i enganxar de les adreces que es mostren a l’aplicatiu. És convenient, també, abans de començar a navegar familiaritzar-se amb l’entorn seguint les breus instruccions que trobareu a la dreta de la pantalla.
Hem de reconèixer que el resultat supera amb escreix les nostres expectatives inicials i ha donat com a resultat un TFM excel·lent. Felicitem el David per la feina feta i li donem la paraula, perquè ens expliqui com ha estat la gestació d’aquest recurs tan singular i que, de ben segur, farà les delícies de tots aquells apassionats per la cartografia històrica!
Blog de Fons Antic 