Els manuscrits bibliogrĆ fics de les biblioteques històriques: un mirall de les seves històries i els seus fons

Manuscritos bibliogrÔficos en bibliotecas de REBIUN, és la darrera publicació en accés obert del Grupo de Trabajo de Patrimonio BibliogrÔfico de Rebiun del qual el CRAI Biblioteca de Reserva és membre.

Continua la lectura de “Els manuscrits bibliogrĆ fics de les biblioteques històriques: un mirall de les seves històries i els seus fons” →

La base de dades Marques d’impressors present en una conferĆØncia sobre llibres ilĀ·lustrats a la Marsh’s Library de Dublin

Els dies 24 i 25 del passat mes de maig a la Marsh’s Library de Dublin, dins el marc del projecte Iberian Books, es va celebrar la conferĆØncia ā€œTypography, illustration and ornamentation in the Early Modern Iberian Book worldā€.

Continua la lectura de “La base de dades Marques d’impressors present en una conferĆØncia sobre llibres ilĀ·lustrats a la Marsh’s Library de Dublin” →

Antoni AgustĆ­ i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva

Amb motiu del Simposi Internacional L’arquebisbe Antonio AgustĆ­n en el seu 500ĆØ aniversari del seu naixement el CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra d’alguns dels llibres d’aquest ilĀ·lustre humanista. A les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i de Reserva trobarem tant manuscrits com impresos d’Antoni AgustĆ­, aixĆ­ com els reculls d’Andreas Schottus i PonƧ d’Icart on trobem AgustĆ­. TambĆ© s’afegeix el catĆ leg de la seva biblioteca, imprĆØs per Felip Mei just desprĆ©s de la seva mort, en un exemplar fotocopiat cedit per a l’ocasió.

El seminari estĆ  organitzat per la UAB, la UB i la URV, amb la colĀ·laboració de l’AcadĆØmia de les Bones Lletres, l’Arquebisbat de Tarragona i La Societat Catalana d’Estudis ClĆ ssics i se celebrarĆ  els dies 1 i 2 de juny a Barcelona i Tarragona.

Els llibres estaran a les vitrines esmentades des del dia 31 de maig fins el 2 de juny. La versió virtual de l’exposició la posarem a l’abast properament.

 

 

 

Ā 

Ā 

Ā 

 

El matemĆ tic i astrònom Louis Godin s’afegeix a la nostra base de dades d’Antics PosseĆÆdors

Tal i com us anem informant mensualment, la Base de Dades d’Antics PosseĆÆdorsĀ va creixent mica en mica. Com sabeu, a mesura que anem catalogant llibres, tots els antics propietaris institucionals queden inclosos a la base de dades. Per contra, en el cas de persones individuals, nomĆ©s s’inclouen les que es consideren rellevants per diversos motius, fet pel qual molts personatges, degut al seu caire anònim, queden descartats.

A vegades, però, tenim veritables sorpreses, i aquest seria el cas recent de les tres obres localitzades al nostre fons amb l’ex-libris manuscrit del matemĆ tic i astrònom francĆØs Louis Godin.

13902386am

Louis Godin (ParĆ­s, 1704 – Cadis, 1760) ha passat a ser especialment recordat per haver format part de l’expedició geodĆØsica que l’any 1736 va marxar al PerĆŗ -per encĆ rrec de l’AcadĆ©mie des Sciences, de la que ell formava part-, amb l’objectiu de mesurar un arc de meridiĆ  per tal de determinar la forma de la Terra.Ā L’acompanyaven alguns dels savis mĆ©s reputats de l’època, com els francesos Charles-Marie de la Condamine, Bouguer, Jussieu, Hugot, Morainville i Coplet, i els cientĆ­fics espanyols Jorge Juan i Antonio de Ulloa, com a representants de la monarquia del territori objecte d’estudi. ParalĀ·lelament, un any abans, havia marxat una altra expedició –dirigida pel seu compatriota Pierre Louis Moreau de Mauperturis- cap a Laponia, amb l’objectiu de mesurar l’arc meridiĆ  que passava pel pol. La comparació dels resultats d’ambdues expedicions va permetre determinar que el diĆ metre de la terra era major a l’equador que als pols, constatació que va convertint-se en tota una fita cientĆ­fica.

Malgrat que no tots els ex-libris localitzats estan datats, creiem que efectivament són anteriors a aquest viatge. D’altra banda, el que si que podem assegurar Ć©s la via per la qual aquestes obres de tan ilĀ·lustre propietari han arribat a la nostra biblioteca: totes tenen el segell ā€œB.P.U. Registro de Gobiernoā€, i provenen del llegat de la Casa d’Osuna. A mĆ©s, un dels volums -que contĆ© dues obres relligades juntes-, presenta el super-libris daurat amb l’escut a la coberta de la mateixa famĆ­lia. Aquests indicis corroboren que les tres obres provenen d’un donatiu de la Biblioteca Nacional de EspaƱa amb fons del quĆØ havia estat la biblioteca personal de la Casa d’Osuna. El fet que Louis Godin va acceptar el cĆ rrec de president de l’Academia Naval de CĆ”diz quan va tornar a Europa el 1751, i s’hi va quedar fins la seva mort el 1760, ens fa pensar que la casa d’Osuna, amb la seva caracterĆ­stica avidesa de buscar nous fons notables per la seva biblioteca, va adquirir la del francĆØs desprĆ©s de la seva mort, o potser anys desprĆ©s.

Ens satisfĆ  molt aconseguir identificar els antics propietaris dels llibres, especialment tenint en compte l’interĆØs creixent que aquest tipus d’informació estĆ  prenent. A mĆ©s, en aquest cas en concret, la recompensa ha estat doble, ja que hem transmĆØs la nostra troballa als companys de la Universidad de Salamanca, que tambĆ© tenien una obra que havia pertangut a Louis Godin. El llibre correspon a una obra sobre matemĆ tica, geometria i astronomia que de nou havia format part de la biblioteca privada de la Casa d’Osuna. Ja que en el seu exemplar nomĆ©s hi constava el cognom i la data ā€œGodin 1731ā€, encara no havien aconseguit identificar-lo.

Imatge de la base d’Antics posseĆÆdors del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB

Godin

Imatge de la base d’Antiguos poseedores de la Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca

Ɖs un clar exemple que la comunicació entre biblioteques Ć©s enriquidora. Ara ja, a la base de dades d’aquesta universitat, consta l’entrada de Louis Godin de manera completa.

La catalogació d’exemplars incomplets: una Silva de varia leccion de Pedro Mexia censurada i un imprĆØs litĆŗrgic sobre pergamĆ­

Com ja vam comentar en l’apuntĀ sobre els impresos del segle XVI catalogats els tres darrers anys, el nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa, sense oblidar les còpies de repertoris i fonts de referĆØncia, brinden a les biblioteques patrimonials una magnĆ­fica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals ha fet gairebĆ© impossible la seva catalogació fins ara.

Un dels impresos incomplets del XVI que hem catalogat Ć©s la famosĆ­ssima Silva de varia leccion, una miscelĀ·lĆ nia de carĆ cter enciclopĆØdic escrita per Pedro MexĆ­a o MejĆ­a. Aquesta obra va esdevenir un autĆØntic ĆØxit editorial en el segle XVI. Durant uns 130 anys se’n van publicar ni mĆ©s ni menys que 107 edicions conegudes, 32 d’elles en castellĆ . En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva n’hi ha 11.

Aquesta gran quantitat d’edicions ha suposat una dificultat afegida a l’hora d’identificar el nostre exemplar, incomplet pel principi del text (falten la portada i els primers quaderns) i tambĆ© pel final.

Les diverses leƧons de Pierre Messie gentilhomme de Seuile, contenans variables & memorables histoires mises en franƧois par Claude Gruget Parisien, de nouueau reueuĆ«s, corrigees & augmentees de trois Dialogues, touchant la nature du soleil, de la terre & des metheores. Lyon … : par la vesue [sic] Gabriel Cotier,1570 (imprimĆ© par Iean Marcorelle). 1272, [24] p. ; 16Āŗ

AgraĆÆm a la Biblioteca Municipal de Lió (BmL) la seva ajuda en la identificació d’aquesta edició. La seva colĀ·laboració en atendre la nostra consulta ha estat clau per a resoldre un autĆØntic enigma, ja que Baudrier, en el seu repertori lionĆØs del XVI, cita una edició similar impresa per la vĆ­dua de Cotier el 1570, però no acaba de coincidir amb el nostre exemplar, bĆ sicament en el format, que Ć©s diferent (en 8Āŗ).

Val a dir que no Ć©s gens estrany que en una part dels exemplars d’aquestes edicions de la Silva, com Ć©s el cas de la nostra edició lionesa del 1570, manquin els primers quaderns. Segons Palau y Dulcet:

ā€œNo obstante, el Santo Oficio entrado el siglo XVII alarmado por la divulgación de las repetidas ediciones mandó expurgar el capĆ­tulo IX de la parte referente a la pretendida papisa Juana. De aquĆ­ las mutilaciones y tachones de multitud de ejemplares y de la definitiva supresión del capĆ­tulo a partir de la edición de 1643ā€.

Tot fa pensar que és per això que justament en el nostre exemplar manquen els capítols anteriors al X, mentre que al mateix temps hem comprovat que aquesta mutilació es repeteix en altres edicions de la Silva de la nostra col·lecció.

Per acabar aquesta notĆ­cia, us parlem d’un cas en el que estem treballant actualment. Ɖs un imprĆØs litĆŗrgic sobre pergamĆ­, del qual nomĆ©s en resta una petita part. Es presenta a dues tintes i en lletra gòtica a dues columnes en format foli. Probablement, formava part d’un breviari, missal o llibre d’hores. La part de l’obra que ha perviscut són els fulls cl-clv d’un quadern que contenen l’ofici de difunts (signatures: Xxii-Xxvii). L’incipit estĆ  envoltat per una orla xilogrĆ fica de carĆ cter popular on estan representats els evangelistes, diversos sants i la crucifixió. A la part inferior el Sant Sopar i a l’inici del text una gran inicial amb la mort coronada presidint.

no identificat_PƔgina_01
Cliqueu per veure’l sencer

La seva identificació Ć©s un autĆØntic repte, esperem aconseguir-ho com en el cas de l’obra de MexĆ­a. Per cert, tota colĀ·laboració que ens pugueu oferir serĆ  molt apreciada tambĆ© en aquest cas.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑