Com ja vam comentar en l’apunt sobre els impresos del segle XVI catalogats els tres darrers anys, el nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa, sense oblidar les còpies de repertoris i fonts de referència, brinden a les biblioteques patrimonials una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals ha fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.
Un dels impresos incomplets del XVI que hem catalogat és la famosíssima Silva de varia leccion, una miscel·lània de caràcter enciclopèdic escrita per Pedro Mexía o Mejía. Aquesta obra va esdevenir un autèntic èxit editorial en el segle XVI. Durant uns 130 anys se’n van publicar ni més ni menys que 107 edicions conegudes, 32 d’elles en castellà. En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva n’hi ha 11.
Aquesta gran quantitat d’edicions ha suposat una dificultat afegida a l’hora d’identificar el nostre exemplar, incomplet pel principi del text (falten la portada i els primers quaderns) i també pel final.
Agraïm a la Biblioteca Municipal de Lió (BmL) la seva ajuda en la identificació d’aquesta edició. La seva col·laboració en atendre la nostra consulta ha estat clau per a resoldre un autèntic enigma, ja que Baudrier, en el seu repertori lionès del XVI, cita una edició similar impresa per la vídua de Cotier el 1570, però no acaba de coincidir amb el nostre exemplar, bàsicament en el format, que és diferent (en 8º).
Val a dir que no és gens estrany que en una part dels exemplars d’aquestes edicions de la Silva, com és el cas de la nostra edició lionesa del 1570, manquin els primers quaderns. Segons Palau y Dulcet:
“No obstante, el Santo Oficio entrado el siglo XVII alarmado por la divulgación de las repetidas ediciones mandó expurgar el capítulo IX de la parte referente a la pretendida papisa Juana. De aquí las mutilaciones y tachones de multitud de ejemplares y de la definitiva supresión del capítulo a partir de la edición de 1643”.
Tot fa pensar que és per això que justament en el nostre exemplar manquen els capítols anteriors al X, mentre que al mateix temps hem comprovat que aquesta mutilació es repeteix en altres edicions de la Silva de la nostra col·lecció.
Per acabar aquesta notícia, us parlem d’un cas en el que estem treballant actualment. És un imprès litúrgic sobre pergamí, del qual només en resta una petita part. Es presenta a dues tintes i en lletra gòtica a dues columnes en format foli. Probablement, formava part d’un breviari, missal o llibre d’hores. La part de l’obra que ha perviscut són els fulls cl-clv d’un quadern que contenen l’ofici de difunts (signatures: Xxii-Xxvii). L’incipit està envoltat per una orla xilogràfica de caràcter popular on estan representats els evangelistes, diversos sants i la crucifixió. A la part inferior el Sant Sopar i a l’inici del text una gran inicial amb la mort coronada presidint.
La seva identificació és un autèntic repte, esperem aconseguir-ho com en el cas de l’obra de Mexía. Per cert, tota col·laboració que ens pugueu oferir serà molt apreciada també en aquest cas.
La M del f. clv estaría cercaba a la familia del tipo 88A de Haebler, K. :Typenrepertorium der Wiegendrucke, Abt.4 (Leipzig, 1922. Repr.1968), la reproducción completa de la lista de las M en http://www.ndl.go.jp/incunabula/e/chapter2/chapter2_01_02.html
Gràcies, ho mirem!