Etiqueta: Digitalització

El projecte de la Biblioteca Digital Mundial

La Biblioteca Digital Mundial és un projecte que pretén agrupar en un únic lloc web els importants materials fonamentals de diverses cultures del món. En la seva interfície de consulta es poden trobar les digitalitzacions de nombrosos tresors culturals en diversos tipus de material com manuscrits, mapes, llibres rars, partitures, gravats, enregistraments musicals, pel·lícules o dibuixos arquitectònics.

La interfície de cerca es presenta en format multilingüe i inclou agrupacions geogràfiques interactives, un cronograma i cerques avançades per tema, tipus d’article i institució, així mateix presenta la possibilitat d’obtenir informació addicional dels documents a través d’entrevistes als conservadors dels articles presentats.

Aquest projecte ha estat desenvolupat per un equip de la Library of Congress, amb la col·laboració de institucions associades, el recolzament de la UNESCO i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.

Participació de la Biblioteca de Reserva en el portal “memòria personal”

Des del passat 12 de novembre és operatiu el portal Memòria personal. Aquest portal ofereix una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, narracions en primera persona, etc.), de Catalunya i dels territoris de parla catalana, que són després d’Itàlia un els territoris més rics en aquest tipus de documentació a tota Europa. La raó d’aquest fenomen s’explica principalment per la tradició escrita del territori i per la proliferació jurídica en els petits pobles i masos.

El projecte Memòria personal està conduït per la Universitat Autònoma de Barcelona, a través del Grup de Recerca de Manuscrits i la Biblioteca d’Humanitats, es tracta d’un projecte viu en el que es van incorporant progressivament les versions a text complet dels manuscrits digitalitzats.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona hi ha participat amb la digitalització dels següents documents:

Pujades, Jeroni, 1568-1635. Dietari sise [Manuscrit] / del Doctor Hieronym Pujadas. 1626-1630

Montfar i Sorts, Josep. Diari.

Parets, Miquel. De molts sucsesos que han sucseÿt dins Barselona y en molts altros llochs de Catalunya, dignes de memòria, en los dies y anys han sucseÿt.

Domenge, Anna. Por mandarmelo mi confesor agora escribo esto.

Soler, Manel. Llibre en lo qual es dona notícia dels Religiosos que son enterrats en la sepultura nova.

Anònim. Dietari o memoria de moltes… (Guerra de Cathalunya contra Filipe IV)

Elsevier digitalitza els seus primers llibres impresos

El grup editorial Elsevier, actualment un dels líders en edició tècnica en el camp de les ciències de la salut, té el seu orígen a finals del segle XVI. L’officina Elzeviriana o casa dels Elzevir va ser fundada el 1580 a Leiden per Lowys Elzevir per donar servei a la primera universitat holandesa establerta el 1575 en aquella mateixa ciutat. Aquesta impremta va ser succeïda per sis generacions de la família Elzivier que es van dedicar principalment a imprimir les tesis sortides de la universitat i a reimprimir els textos clàssics, i es calcula que van publicar entre 2000 i 3000 títols.

El darrer membre de la família originària Elzevir que va succeïr el negoci va morir l’any 1712. L’any 1880 es va fundar la moderna editorial Elsevier que va agafar el nom de l’original casa Elzevir fundada el 1580.

Recentment el grup editoral Elsevier ha dut a terme un projecte de digitalització del fons dels llibres impresos per l’officina Elzeviriana entre els segles XVI i XVIII que es conserven a la seva seu d’Amsterdam. El projecte, que té per títol “The Elsevier Heritage Collection Catalogue” és un catàleg viu on s’aniran incorporant les noves digitalitzacions que es vagin realitzant.

La col·lecció digital neix amb més de 2000 títols dels quals 1100 pertanyen a impresos o publicacions de la firma Elzevier, mentre que els altres són llibres de gran utilitat per a dur a terme comparacions entre ítems similars.

El catàleg inclou informació bibliogràfica així com altra informació que permet la comparació d’ítems i imatges en alta definició tant del corpus del llibre com d’elements externs com les enquadernacions.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona custodia aproximadament uns 50 llibres del segle XVII sortits de les diferents impremtes d’aquesta família d’impressors.

Col·lecció de pragmàtiques i altres documents (s. XVI-XIX) a la UAB

La Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona posa a l’abast de tothom la digitalització de la Col·lecció de pragmàtiques i altres documents (s. XVI-XIX) pertanyents a la Biblioteca Econòmica Carandell.

Des del Catàleg de les Biblioteques de la UAB o el Dipòsit Digital de la Universitat es pot accedir a un total de 1129 documents a text complet, entre els quals hi trobem pragmàtiques, Cédulas Reales i altres impresos de caire informatiu i divers.

La Biblioteca de Ciències Socials també ofereix una exposició virtual on es presenta la col·lecció, es mostren les pragmàtiques més representatives pel seu valor estètic i es cita una selecció de recursos web d’àmbit català i espanyol sobre aquest tipus de documents.

Digitalització de les relacions de successos de la Biblioteca de Reserva

Les relacions de successos són documents, normalment de poca extensió i dirigits a un públic general, que narren fets de temàtica molt diversa. Poden ser esdeveniments reals (festes religioses, successos històrics i polítics, catàstrofes naturals, etc.) o fets inventats però tractats com a verdaders (miracles i casos extraordinaris).

Són  considerades l’antecedent del periodisme modern i se solien comprar a venedors ambulants o escoltar en lectures públiques. Tal i com es menciona a una de les entrades de “Relación” del Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española, publicat entre 1726 i 1739, la relació de successos: “Significa tambien aquel romance de algun sucesso ò historia, que cantan o venden los ciegos por las calles”.

La Biblioteca de Reserva va iniciar el 2008 una col·laboració amb el Grupo de Investigación de Relaciones de Sucesos en la Península Ibérica amb la finalitat d’introduir les relacions de la Biblioteca al Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos (siglos XVI-XVIII).

En aquest moment hi podem trobar descrites més de 800 edicions de la Biblioteca de Reserva, de les quals una petita part és consultable ja en línia a text complet. Actualment es continua la feina d’introducció de noves fitxes i de digitalització.

Des del catàleg de la UB , les relacions de successos es poden recuperar per Gènere/Forma: Relacions de successos i algunes ja ofereixen l’enllaç cap a la versió digital.

Un turc a cavall en l’obra del papa Pius II

Presentem aquest bonic gravat xilogràfic d’un turc a cavall localitzat en un exemplar de la Asiae Europaeque elegantissima descriptio del papa Pius II impresa a Colònia per Eucharius Cerviconus l’any 1531. Es tracta de la còpia de la nostra Biblioteca amb signatura  topogràfica B-51/6/26-1 relligada amb una altra obra de caire historiogràfic, Historiarum et chronicorum mundi epitomes libellus, d’Achilles Pirmin Gasser, impresa a Venècia per Melchiorre Sessa el 1533. La Biblioteca de Reserva conserva dos exemplars més de la Descriptio, mancats però del gravat.

Les dues interrupcions en la línia del marc a la part superior del gravat indiquen que la planxa xilogràfica estava malmesa. D’altra banda, la presència de la mateixa xilografia en una edició d’una Epistola ad Morbisanum Turcarum principem, obra de Pius II impresa el 1532 per Cerviconus i igualment malmesa, demostra que es tractava d’un material del qual el taller tipogràfic de Colònia va fer un ús intensiu.

La Descriptio de Pius II, en el segle Enea Silvio Piccolomini , que forma part del corpus coneguts com a Historia rerum ubique gestarum i Cosmographia, fou força popular al llarg del segle XVI, com ho indica  el discret nombre d’edicions que se n’imprimiren durant aquest període.

Podeu consultar les còpies virtuals de la Descriptio de 1531 i de la Epistola 1532 conservades a la Bayerische StaatsBibliothek.

La Biblioteca de Reserva al documental “Jaume I, memòria d’un rei” de TV3

Jaume I, memòria d'un reiEl passat diumenge 12 de setembre TV3 va emetre el reportatge Jaume I, memòria d’un rei, conduït per Pasqual Maragall. Un dels moments clau del programa és la visita a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, on es custodia la còpia més antiga en català del  llibre dels Feyts, que constitueix la peça més emblemàtica de la seva col·lecció. El professor italià, Stefano Maria Cingolani, especialista en història medieval catalana, en fa una presentació.

Podeu trobar més informació de la crònica de Jaume I al Museu virtual de la Universitat de Barcelona i podeu consultar l’obra digitalitzada a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

La capçalera del bloc de Reserva (I)

La imatge de l’esquerra de la capçalera del Bloc de Reserva correspon a una il·lustració que es troba al Manuscrit 762 de la Biblioteca de Reserva. Aquest manuscrit és una bíblia en llatí de mitjans del segle XV.

La miniatura representa a Sant Jeroni, primer traductor de la bíblia al llatí, vestit de cardenal. El sant s’envolta amb els estris propis d’un amanuense, i als seus peus descansa el lleó.

En aquest manuscrit també hi trobem inicials ricament il·luminades al principi dels llibres i inicials blaves i daurades ornades amb vermell i morat al principi dels capítols.

Aquest manuscrit ha estat digitalitzat i es pot consultar a la pàgina web de la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑