Edicions de la UB ha publicat recentment un facsímil de l’edició de Blaquerna de Ramon Llull, impresa per Joan Bonllavi al 1521, exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Aquesta publicació apareix amb motiu de la celebració de l’any Llull, que commemora el setè centenari de la seva mort, i presenta un pròleg de Joan Santanach, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB, especialista en Ramon Llull.

Podeu veure un comentari extens de l’obra i del facsímil a la noticia de la UB.

Creiem interessant fer un incís sobre el títol del facsímil, Blaquerna i no Blanquerna tal com apareix en la majoria d’obres de referència. Després de fer una consulta a Albert Soler, professor de la casa i membre del Centre de Documentació Ramon Llull, la seva explicació ha estat clara:

“No hi ha cap dubte que la forma original és Blaquerna. Els manuscrits més antics (alguns dels quals van pertànyer a Llull) són unànimes. La ena es va afegir a mitjan segle XIV (només en àmbit català, perquè la novel·la té tradició llatina i francesa) per raons d’eufonia (recorda ‘blanc’ i això concorda amb la puresa del personatge).”

Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem parlar una mica de l’exemplar de 1521 que conservem, del qual se n’ha publicat el facsímil, i que podeu consultar la versió digital al portal BiPaDi. El volum presenta una enquadernació de pell amb daurats del segle XX, i curiosament dues marques de propietat de dos convents, la qual cosa ens fa reflexionar sobre aquesta aparent incongruència. Un ex-libris manuscrit de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona a portada i els segells del convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona dels mínims, als full II i CXXXIX verso.

Si ens hi fixem bé, els fulls I i II i CXXXIV, precisament on es troba el segell de Charitas dels mínims, són un centímetre més curts que la resta dels fulls. Això ens dóna una possible  explicació a la presència de dues pertinences conventuals en un sol exemplar. Els fulls més curts es van agafar de l’exemplar dels mínims, que es van enquadernar amb la resta de l’exemplar de la Biblioteca Mariana, possiblement perquè en aquesta còpia aquests hi mancaven. Així, es van enquadernar els dos exemplars per tal de poder oferir una còpia més completa, encara que segueix mancant el quadern T corresponent a la segona obra. Malauradament no hem trobat en l’índex de la biblioteca del convent de Sant Francesc de Paula la menció de Blanquerna, cosa que ens hauria fet presentar un cas ben arrodonit. De tota manera, el fet de no trobar-lo no ha de rebatre la nostra teoria ja que aquests repertoris són proves infal·libles en quant als llibres repertoriats, però no pels no repertoriats. Les biblioteques conventuals tenien nombrosos catàlegs manuscrits, que s’anaven ampliant amb noves versions i que possiblement no es conserven totes.

El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’una col·lecció de més de 150 d’obres impreses de Ramon Llull i autors lul·lians fins el segle XVIII, amb 3 manuscrits i 7 incunables, majoritàriament provinent de convents. De l’obra Blaquerna, de la qual es presenta el facsímil, disposem d’una altra edició de 1749 impresa a Mallorca per la vídua Frau.