Ja fa anys que el CRAI Biblioteca de Reserva té un interès especial per les marques d’impressors, com bé ho demostra la creació i manteniment de la nostra base de dades de Marques d’impressors, iniciada l’any 1998.

Qui s’hagi entretingut una mica consultant la base de dades haurà pogut observar com les imatges representades a les marques són ben diverses, moltes d’elles de tipus al·legòric. Però una altra tipologia de marca molt recurrent i que crida força l’atenció són els monogrames. Sabeu què són? El TERMCAT els defineix com una “signatura abreujada composta de la lletra inicial o de la reunió de diverses lletres d’un nom, entrellaçades en un sol caràcter”. Alguns d’aquests monogrames són senzills i fàcils d’interpretar, com el de l’associació d’impressors francesos Ménard et Desenne, fils. D’altres, com el de l’italià Niccolò Pagliarini, són molt més complexos i presenten una ornamentació addicional que els fa més vistosos.

Habitualment, les marques d’impressors posseeixen un important valor decoratiu, ja que a les portades sovint trobem ja identificat l’impressor al peu d’impremta. En aquests casos, les marques decoren la portada i identifiquen (i ratifiquen) l’impressor. D’altres vegades però, les marques tenen una funció identificadora especialment transcendental, ja que les trobem en obres sense peu d’impremta o on aquest és incomplet.

En els casos en el que el nom de l’impressor no consta al document, però sí la seva marca, part de la nostra tasca és intentar esbrinar el responsable de l’edició consultant la base de dades de Marques d’impressors, o d’altres similars, com MAR.T.E.: Marche Tipografiche Editoriali, Edit16. Censimento delle edizione italiane del XVI secolo o algunes de les obres que podreu localitzar a la nostra Bibliografia de Marques d’Impressors.

Però no sempre les marques ens posen les coses fàcils i ens ajuden a identificar un impressor. Fa uns dies, un monograma “entremaliat” ens va posar les coses difícils… Tot i que el peu d’impremta de l’obra de Giuseppe Sanfelice Riflessioni morali, e teologiche sopra l’istoria civile del Regno di Napoli estava incomplet “In Colonia, MDCCXXVIII”, ens vam sentir afortunats ja que a la portada dels dos volums hi havia el monograma de l’impressor. Vam intentar identificar-lo sense èxit fins que, una mirada atenta a la portada del volum segon ens va fer adonar que l’enrevessat monograma del primer volum estava capgirat, és a dir, que la persona que va compondre la portada del primer volum del llibre es va equivocar i va inserir el motlle del revés. Aquest error es va solucionar en el segon volum, on el motlle de la marca es va posar en la posició correcta. Us oferim una imatge de les dues portades per tal que pugeu contrastar-les.

Amb el primer volum a la mà podíem pensar que es tractava d’una obra publicada a Alemanya –a Colònia, concretament- per un impressor el nom del qual començava per la lletra W (que és la que es podria intuir observant el monograma). Res més lluny de la realitat! En el cas concret d’aquesta obra,  el lloc d’impressió “Colonia” era fals, així que intentar esbrinar un impressor amb un lloc d’impressió equivocat i una marca tipogràfica capgirada podria haver estat una empresa impossible… Però ens en vam sortir: l’obra havia estat impresa a Roma per Girolamo Mainardi. I quin havia estat el motiu pel qual aquest conegut impressor, membre d’una família amb tradició editora, hagués obviat el seu nom al peu d’impremta i, a més, hagués indicat un lloc d’impressió fals? La resposta és ben senzilla: es tractava d’una obra controvertida que presentava la polèmica contra Pietro Giannone, el jurista i historiador italià, que s’havia vist  obligat a exiliar-se després de la publicació de la seva famosa Istoria del Regno di Napoli (1723), on denunciava durament com l’Església havia exercit, al llarg dels segles, un domini absolut sobre l’estat. Tot i que al CRAI Biblioteca de Reserva no disposem de cap exemplar de la primera edició de l’obra de Giannone, us convidem a consultar la traducció francesa publicada a l’Haya el 1742.