Dues poesies manuscrites del segle XVI, copiades en un imprès de l’any 1563

Recentment hem descobert, en un imprès del segle XVI, dues poesies manuscrites copiades per dues mans diferents amb lletra del mateix segle. Les poesies es troben en el recto i el verso del full de guarda posterior d’un exemplar de l’edició, datada el 1563, dels comentaris al profeta Isaies, d’Adam Sasbout:

M-5137.01

Sasbout, Adam. In Esaiam prophetam commentaria P. Adami Sasbovt ; opera et indvstria Cornelij Verburch Delphij in lucem edita. Antverpiae : in aedibus Ioan. Stelsii, 1563. ([Antuerpiae] : typis Ioan. Graphei). 377, [7] f.; 8º

Signatura topogràfica: M-5137

Aquesta troballa és fruit de l’especial atenció i cura que el CRAI Biblioteca de Reserva posa a l’hora de catalogar els seus exemplars. Ens referim a les marques de propietat, la rica diversitat de les notes i els texts manuscrits que sovint contenen.

L’edició d’Adam Sasbout ja estava catalogada, però és justament en l’estudi i la descripció de les marques de procedència que conté, entre elles, les del frare agustí Antonio Azevedo, que les dues poesies han sortit a la llum.

L’adscripció d’aquests poemes ha sigut possible gràcies a la identificació portada a terme per la professora Gemma Avenoza (Departament de Filologia Romànica de la UB). La notícia del seu descobriment ha estat publicada fa poc a Philobiblon, la base de dades biobibliogràfica sobre texts antics escrits en diverses llengües romàniques de la península ibèrica en la Edat Mitjana i inicis del Renaixement. L’entrada a facebook de Philobiblion dóna l’enllaç a l’article complet que ha escrit Óscar Perea Rodríguez (Lancaster University), sobre aquesta troballa. El professor Perea és un dels integrants de l’equip de BETA (Bibliografia Española de Textos Antiguos) a Philobiblon.

M-5137.02 M-5137.03

El primer dels poemes, d’autor anònim, està situat en el recto del full de guarda. Va ser catalogat per Brian Dutton en la seva obra El cancionero del s. XV: c. 1360-1520, amb el títol Acabarse am mis plazeres (v. 1, p. 376). És un dels poemes presents en un cançoner (LN1 en la catalogació de Dutton), que pertany al fons de la Biblioteca Nacional de Portugal, Lisboa, (colecção Dr. Ivo Cruz, 60). Es tracta d’un cançoner musical d’origen portuguès, datat cap al 1520 i que conté diverses peces religioses.

A continuació us oferim el text de l’edició que ha realitzat el professor Óscar Perea Rodríguez .

Acabarse án mis placeres

si me voy yo d’esta tierra.

¡Ay, mi Dios! ¿Quién me destierra?

Mis ojos nunca tendrán

otro descanso mayor                                                   5

que es llorar con dolor

la vista que perderán.

Mis entrañas se abrirán

con tan justa y cruda guerra…

¡Ay, mi Dios! ¿Quién me destierra?                      10

Sota el poema, com es pot veure a la imatge, es troba aquesta nota: A 18 de febrero empecé [a] dezir misa.

El segon poema, un sonet copiat en el verso del mateix full, ha estat descrit per Ralph Difranco (Denver University) a la base de dades BIPA Bibliografía de la Poesía Áurea, i s’atribueix a Tablares, amb el títol: Mi ofensa es grande, séalo el tormento.

Novament, us en oferim l’edició de la mà del professor Perea Rodríguez.

Fue grande la ofensa, séalo el tormento,

mas… ¡ay, tu desamor no me atormente!,

¡Ó, buen Jesús!, que de tu gracia ausente

pensarlo mata… ¿qué hará el sufrimiento?

Tu cruz, tu sangre [y muerte] te presento,                         5

¡ó, ricas prendas de la pobre gente!

¿Permitirá tu amor divino, ardiente,

que tales esperanças llev’el viento?

Mas triste de mí, que ya no miro

si tu bondad me salva o me condena:                                  10

tu honra lloro y por tu amor sospiro;

la honra satisfaz con cualquier pena

la culpa quita y quedaré libre d’ella.

[…………………………………]

Sota el poema es troba aquesta nota manuscrita en llatí:

Nihil bene cernit amor, videt omnia lumine caeco. Credit amor caecus dedecus esse decus.

“BARCINO A GALLIS PETITA”: un poema èpic sobre el setge del 1706

Img00001

L’editorial Adesiara acaba de publicar el llibre Barcelona atacada pels francesos. Aquest volum inclou l’edició actualitzada del text llatí del poema èpic “Barcino a Gallis petita et Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata” i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna, en aquest cas el català.

Img00002

Segons fan notar Alejandro Coroleu i Maria Paredes –autors de la introducció i de la traducció-, només és possible localitzar dos exemplars de l’imprès original del segle XVIII: l’un a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (Gi 4º 3) i l’altre al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. L’exemplar que es troba al nostre fons forma part d’un volum factici –amb signautra B-54/1/1-, juntament amb altres documents impresos i manuscrits de l’època (del 1585 al 1744). Aquest llibre forma part de les propostes d’apadrinament del CRAI de la UB.

Img00003

El poema ara traduït va ser imprès a Barcelona per Rafael Figueró al 1706, segons el peu d’impremta. Tot i la data impresa, els autors de la present edició sostenen que el text sortí a la llum el 1708. Dedueixen que la data del poema ha de ser posterior per la referència a Elisabet Cristina com a “Reina”;  ja que el casament entre la princesa i Carles III no es va celebrar fins l’1 d’agost de 1708 a Barcelona. La participació de Figueró –anomenat “impressor reial” l’any 1706- en la publicació del poema i la data d’aparició del text semblen indicar, segons Coroleu i Paredes, que Barcino a Gallis petita va actuar com un instrument propagandístic i de difusió de l’austriacisme a Catalunya –i sobretot a Europa- precisament en un moment en què, després de la desfeta d’Almansa (25 d’abril del 1707), el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V.

Img00004

El manuscrit 18 del CRAI Biblioteca de Reserva, un volum miscel·lani d’exercicis acadèmics a l’entorn de textos de Ciceró, objecte d’estudi d’un article d’Alejandro Coroleu

Ms. 8A la Catalunya del Renaixement dels segles XV i XVI els textos de Ciceró van assolir una notable popularitat. Mostra d’això són tant el nombre de manuscrits en llatí i en traduccions al català d’aquest autor clàssic escrits durant l’esmentat període, com, amb l’arribada de la impremta, el volum d’edicions publicades, algunes de les quals van servir, a la Universitat, per a l’ensenyament de la gramàtica i de la retòrica.

L’ús del corpus ciceronià va ser intensiu per a aquests propòsits. N’és prova el manuscrit 18, conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta d’un volum miscel·lani que conté diversos textos de l’autor clàssic, en llatí, o bé en traduccions al català i al castellà, datat, per l’any que figura en diverses de les seves parts, al voltant del 1572.

Alejandro Coroleu, professor-investigador ICREA del Department de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat recentment un treball sobre aquest manuscrit (COROLEU, Alejandro. Translating Cicero in Renaissance Catalunya. Renaissance Studies. 2013, vol. 27, núm. 3, p. 341-355), centrat en dos dels textos supervivents, atès que el còdex és incomplet. Es tracta d’exercicis acadèmics escrits pel metge Joan Rafael Moix en qualitat d’alumne de Francesc o Francisco Garcia, probablement professor de retòrica a una de les universitats de l’àrea catalana la segona meitat del cinc-cents.

Coroleu examina en primer lloc el grup de cinquanta-tres cartes del llibre XIII de les Ad familiares de Ciceró, copiades o bé també traduïdes per Moix, a què segueix l’anàlisi del mestre Garcia Ratio scribendi epistolas com[m]endatitias. A continuació, estudia la còpia en llatí i dues traduccions catalanes de la mà de Moix del discurs Pro lege Manilia, un text ciceronià que, com les Epístoles, va circular àmpliament durant els segle XV i XVI pel territori català. Igualment, analitza la utilització per part de Moix, d’aquest discurs per a l’escriptura de la Ratio imitandi orationem  legis Maniliae, interessant text en català en què s’estableix un paral·lelisme entre el contingut del discurs ciceronià i la biografia del propi autor.

Els textos recollits al manuscrit, tot i que modestos, són, en paraules de l’autor, “an example of the influence of Cicero on academic oratory in Barcelona in the last three decades of the sixteenth century”, a la vegada que  “they provide a concrete example of the cultural interaction between classical antiquity and Renaissance Catalunya, and can shed light on the relationship between Latin and the vernacular at the time.”

L’apèndix a l’article és una versió preliminar d’un recull de textos clàssics, en llengua original o bé traduïts, produïts a Catalunya entre els anys 1473 i 1600, tant impresos com manuscrits.

El manuscrit 18, procedent del convent de Sant Josep de Barcelona, es troba actualment en procés de restauració a causa, fonamentalment, del mal estat de la seva enquadernació.

Una còpia amb l’escut de Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, entre la col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva

Federico de MontefeltroEl CRAI Biblioteca de Reserva ha recatalogat recentment els incunables 209-1 i 209-2, relligats en un factici que inclou dues edicions romanes del 1471 i 1473 de, respectivament, les obres De sanguine Christi i De potentia Dei, i De futuris contingentibus, del papa Sixt IV.

La còpia es caracteritza per haver pertangut al cèlebre condottiero i mecenes Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, l’escut del qual, bellament il·luminat al f. [a]3 de la primera obra, ha estat identificat amablement per Paz Fernández Rodríguez, bibliotecària de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Posteriorment, Tomàs Ripoll, mestre general dels dominicans entre el 1725 i el 1747 i benefactor de la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona, va adquirir el llibre per a la biblioteca del convent barceloní de què va ser fill i prior, com ho demostra la nota manuscrita i els segells presents al f. [a]1 de la primera obra.

Inc 209

Distingeix igualment l’exemplar l’enquadernació gofrada d’estil renaixentista, en pell de vedell sobre fusta. D’altra banda, la pràctica absència de notes de lectura, la blancor del paper i el fet d’haver estat restaurat, li donen un aspecte inusualment flamant.

El Departament de Filologia Semítica entrega un manuscrit àrab al CRAI Biblioteca de Reserva

A continuació podeu consultar la nota del professor Dr. Julio Samsó Moya, del Departament de Fiologia Semítica, sobre el manuscrit àrab (Ms 2178) entregat per aquest departament al CRAI Biblioteca de Reserva.

Sobre el manuscrito árabe entregado recientemente por el Departamento de Filología Semítica a la Biblioteca de la Universidad de Barcelona:
Se trata de un manuscrito encontrado en la biblioteca particular del Dr Josep María Millàs Vallicrosa, que fue catedrático de la Universidad de Barcelona. Su hijo, Eduardo Millàs Vendrell, me lo entregó y se conservó en la biblioteca del área de Árabe durante unos cuantos años, mientras lo estudiábamos. Mercè Comes identificó autor y obra:
Este manuscrito contiene la colección de tablas astronómicas tituladas Tāŷ al-azyāǧ wa gunyat al-muḥtāŷ del astrónomo Yaḥyà ibn Muḥammad ibn Abī l- Šukr al-Magribī al-Andalusī, llamado también Muḥyī al-Dīn al-Magribī (m. 1283). El Tāŷ fue compilado en Damasco en 1258 y se conserva en el manuscrito de la UB y en otros dos manuscritos: Escorial árabe 932 y Dublín Chester Beatty Ár. 4129. La obra ha sido estudiada en la publicación siguiente (de la que tomo buena parte de los datos que siguen):
Carlos Dorce, El Tāŷ al-azyāŷ de Muḥyī al-Dīn al-Magribī. Anuari de Filologia (Universitat de Barcelona) XXIV-XXV (2002-03) B5 e Instituto “Millás Vallicrosa” de Historia de la Ciencia Árabe”. Barcelona 2002-03. 312 pp.
La mencionada publicación contiene un amplio resumen del contenido de los cánones
(instrucciones de uso de las tablas) y una edición de las tablas numéricas. En la pág. 20 se
describe el manuscrito de Barcelona:
El manuscrito no está fechado aunque sí aparece el nombre del copista: “Abd Allāh al- Ṣanhāŷī al-Dādisī, “el personaje más sobresaliente en la ciencia del ‘mīqāt’ [astronomía aplicada a los problemas del culto islámico] de Marrakesh”. Consta de 111 folios de los que los cánones ocupan los folios 1r-42v y las tablas numéricas los fols. 43v-119v. Cada folio mide 170 x 240 mm. En los cánones cada folio contiene 23 o 24 líneas. La escritura es magribí (aparentemente la copia se hizo en Marrakesh) pero, curiosamente, el ab ŷad (notación alfanumérica) es oriental.
El manuscrito parece haber sido utilizado en la ciudad de Tremecén alrededor del año 1550, ya que las notas que acompañan a las tablas de movimientos medios de cada planeta
añaden posiciones rádix para el año 948H/1541-42 y para el meridiano de esta ciudad. El
manuscrito contiene asimismo una nota en la que se da la posición del apogeo solar para el año 1281H/1864 (fol. 50r), lo que indica que el manuscrito estaba todavía en uso en el siglo XIX.
Este manuscrito ha sido utilizado también en otros trabajos de investigación:
Comes, Mercè, « Les localités du Maghreb et le Méridien d’eau dans le ‘Tāj al-Azyāj’ d’Ibn Abī al-Shukr al-Maghribī». Actes du 7eme Colloque Maghrébin sur l’Histoire des Mathématiques Arabes. Marrakech, 2005, pp. 81-95.
Samsó, Julio “An Outline of the History of Maghrib Zijes from the End of the Thirteenth Century. Journal for the History of Astronomy 29 (1998), 93-102 (cf. págs. 95-97).
Reimpresión en J. Samsó, Astronomy and Astrology in al-Andalus and the Maghrib. Ashgate Variorum. Aldershot, 2007, nº XI..

Dr. Julio Samsó Moya

Exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” del CRAI Biblioteca de Reserva

De l’1 al 12 d’octubre es pot visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres l’exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” que es du a terme de manera paral·lela a les jornades “Catàlegs de venda i publicitat del llibre al món hispànic (dels orígens al segle XX)”. Aquesta exposició també es pot visitar al nostre expositor virtual.

“Els llibres exposats a les vitrines de la biblioteca reuneixen una selecció de setze catàlegs de la col·lecció de Reserva i un catàleg de la de Biblioteconomia del CRAI de la Universitat de Barcelona. En els disset casos de la mostra (una part dels que s’hi conserven) s’ofereix als visitants un recorregut des del segle XVII fins al XIX, tot mostrant a través d’aquestes peces rares i singulars l’evolució de les modalitats de venda de llibres mitjançant catàleg.

A la Biblioteca periodica anual para utilidad de los libreros y literatos [num. 14] s’indicava que els llibres s’anunciaven en les «gacetas, mercurios, y por carteles públicos, que se fijan en las esquinas», però això generava una notable dispersió de la informació, i s’oblidaven amb facilitat els «títulos, los nombres de los autores o traductores, y otras circunstancias que los hacen apreciables». Els anuncis de llibres a la premsa diària de caràcter general, els cartells impresos o manuscrits –conservats molt rarament–, i els catàlegs van ser els mitjans de donar a conèixer els llibres a la venda. Aquests catàlegs van ser essencials i van precedir la premsa periòdica de llibreria, altament especialitzada, la qual oferia informació detallada de les novetats, recopilada en molts casos a partir dels catàlegs mateixos [num. 16].

Els catàlegs de llibreters que es mostren a l’exposició van ser editats per un llibreter, una firma de llibreters o impressors (molt habitual en el cas dels llibreters de Lió o Ginebra), o bé projectes de llibreters que van voler dotar de mitjans el negoci de llibreria tot oferint el conjunt de la producció a la venda en un territori. Una part important són de llibreters estrangers, amb especial pes de les firmes de Lió, encara que també hi ha catàlegs de Gènova i Bassano del Grappa, a més d’alguns casos de notable interès de Barcelona. El Catálogo (1724) [num. 5] del llibreter Ferrer és l’únic exemplar conegut i és, almenys fins ara, el primer catàleg imprès publicat al Principat.

Aquests catàlegs presenten tipologies molt diversificades, poden ser catàlegs de venda de biblioteques particulars, d’encants o subhastes, d’assortiment, o contenir l’oferta d’un fons editorial.

Els catàlegs reunits en l’exposició són, en la major part dels casos, catàlegs amb els llibres a la venda d’una determinada llibreria. Els llibres que contenien podien estar destinats a la venda als particulars, els quals solien demanar els exemplars per carta, o a d’altres llibreters.

En el seu conjunt van estar estretament lligats als interessos dels bibliotecaris, erudits i col·leccionistes, que van utilitzar aquests catàlegs com a mecanisme de consulta de les novetats que podien aconseguir per a les seves biblioteques. És el cas, per exemple, del Catalogus (1763) [num. 10] que porta l’anotació manuscrita: «Pertinet ad conv[en]tum S.P.N. August. Barcinon[ensi]s. 1764». En incorporar-se a la biblioteca al any següent de la seva edició ens ofereix una imatge de la importància que tenia per a la formació i actualització de les col·leccions conventuals.”

Pedro Rueda Ramírez.

Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.

Catalogació d’una edició probablement desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda

La Biblioteca de Reserva ha catalogat recentment una edició amb tota probabilitat desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda. L’exemplar, que no constava a cap dels fitxers manuals de la col·lecció, es trobava entre un conjunt d’impresos desmembrats, donats l’escàs nombre de pàgines, la falta d’enquadernació i l’absència de portada.

Després de veure que es tractava d’una edición de l’Alivio, es va procedir a la seva identificació a diversos repertoris impresos i en línia, en especial al recent Iberian books. Va ser molt útil, igualment, la consulta del Diccionario filológico de la literatura española : siglo XVI, sota la direcció de Pablo Jauralde.

Malgrat que la cerca va ser infructuosa, es va poder comprovar l’escassedat de còpies supervivents d’aquesta obra a les biblioteques, així com la fortuna que va assolir, atès que les ciutats en què va ser impresa, entre el 1563 i el 1603, es troben escampades per tota la península, i que va sortir també dels tallers d’Antonius Tilenius, a Anvers, el 1577.

Segons Juan Montero, professor de la Universidad de Sevilla, que va prestar amablement el seu ajut per a la identificació de l’exemplar, ens trobaríem davant d’una edició impresa després del 1574 en l’àrea castellana o flamenca. Es tracta, però, d’hipòtesis, basades en la presència de contes extrets de la Floresta de Santa Cruz, publicada per primer cop el 1574, que no figuren a les edicions conegudes de l’Alivio, i a la composició de les diverses parts a l’interior de cada una d’aquestes edicions.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑