Categoria: Col·laboracions expertes

La Biblioteca d’un ambaixador català: Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles (1545?-1608)

Ens plau donar-vos notícia de la identificació de diverses marques de propietat, que acabem d’incorporar a la base de dades d’Antics Posseïdors, procedents de la biblioteca de Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.

Retrat de Guillem de Santcliment, l’autor és el gravador i pintor flamenc Aegidius Sadler (1570-1629)

Guillem Ramon de Santcliment va néixer a Catalunya al voltant de 1545, fill de Joan de Santcliment i d’Isabel de Centelles. Pertanyia a un destacat llinatge de la ciutat de Barcelona. Des de la baixa edat mitjana els seus membres, ciutadans honrats, mercaders o pertanyents a la petita noblesa, jugaren un paper destacat en els afers de la ciutat.

Fou cavaller de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa i com a tal ocupà el càrrec de comanador de Moratalla (Múrcia). Jugà un paper ben distingit a la batalla de Lepant (1571) i amb la posició d’ambaixador de la monarquia hispànica representà els reis Felip II i Felip III a Flandes, i més endavant a Txèquia, a la cort a Praga de l’emperador Rudolf II (1576-1612), on Santcliment va viure des de 1581 a 1608. L’ambaixador va ser un home de fort prestigi, influent, ben relacionat a la cort imperial, amb bons contactes en diversos dels cercles polítics, socials i culturals del moment.

La mort el va a trobar a Praga, el 1608. Tot i que, en sentir-se malalt, va demanar repetidament l’autorització del rei per retornar a casa, el permís no arribà mai.

Volia ser enterrat en el convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com va fer constar en el testament fet el 1603. En primera instància, però, va rebre sepultura a l’anomenada “cripta dels espanyols”, sepulcre que paradoxalment i amb intenció benèfica, Santcliment havia fet construir a l’església de Sant Tomàs, a Praga, per destinar-lo a aquells conciutadans que morissin sense mitjans per pagar-se l’enterrament.

Gràcies a les aportacions de la historiadora Mercè Gras sabem que finalment les seves restes embalsamades van arribar a Barcelona el 9 de març de 1609 i van poder rebre sepultura, tal com desitjava Santcliment, en el panteó familiar situat a la capella de Sant Martí de l’església del convent de Santa Caterina dels frares predicadors.

Amb tota probabilitat, Santcliment va reunir una biblioteca a Praga. De fet, va fer donacions al Clementinum, l’antic col·legi dels Jesuïtes a Praga que avui està integrat a la Biblioteca Nacional Txeca. Per la nostra part, hem trobat l’ex-dono de Santcliment en llibres de la destacada biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, convent que es trobava situava molt proper a la residència que tenia a Barcelona el diplomàtic català.

La tasca portada a terme per investigadors que han estudiat la figura de Santcliment i la descripció i l’estudi de les marques de procedència que es realitza actualment en les biblioteques patrimonials, permeten aventurar la importància que va tenir la biblioteca de l’ambaixador català, donen prova de la seva vinculació amb personalitats destacades del món intel·lectual i científic del segle XVI i ens indiquen el seu afany pel saber i per adquirir nous coneixements.

Sis són els llibres del nostre fons amb les marques de procedència de Sancliment i es van imprimir entre 1579 i 1595. La seva matèria principal és la història de diversos països: Flandes, Turquia, Hongria, Polònia, tot i que també hi ha representada la ciència militar i la biografia cristiana.

Són llibres relligats en pergamí o en pell. S’aprecia el gust de Santcliment pels super-libris, i ens crida l’atenció la diversitat d’ornaments i divises que s’hi veuen reflectits, sempre relacionats amb el seu llinatge i amb l’orde de Sant Jaume: les campanes per una banda i per l’altra l’espasa, i la petxina, símbols de l’orde al qual va pertànyer.

 

El primer llibre que vam identificar amb la procedència de Santcliment va pertànyer posteriorment a la riquíssima biblioteca del canonge i president de la Generalitat pel braç eclesiàstic Josep Jeroni Besora (-1665), una biblioteca de 5.000 volums que va passar als carmelites descalços de Sant Josep a la seva mort. Du la següent nota manuscrita al full de guarda anterior, escrita en llatí, de la mà del mateix Besora, on ret homenatge a la figura de Santcliment i recorda el seu desig de descansar a casa.

“Hunc maioris momenti, quàm ponderis, librum nactus sum ex bibliotheca Illustr[issi]mi D[omini] Willelmi de S[ancto] Clemente catholicae ad caesaream maiestatem legati, cuius eximiae pietatis, prudentiae, humanitatis, splendoris, [] est recordatio ciuibus suis Barcinonensibus, ad quos voluit corpus e Germania reportari, cum animis ad caelestem patriam vocatus esset”.

Dels altres cinc llibres, tres procedeixen també del convent de Sant Josep de Barcelona (pel llegat de Josep Jeroni Besora). Un d’ells havia pertangut abans a Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera en un intercanvi entre bibliòfils que vam comentar a la nostra exposició “Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Els altres dos els va donar al Convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com ho proven els ex-dono manuscrits.

Per conèixer la persona de Guillem de Santcliment i de la seva biografia pot ser indicada la lectura de la seva correspondència que va ser editada a finals del segle XIX:

En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva hi ha tres impresos que tenen a veure amb alguns litigis derivats de les disposicions testamentaries de Guillem de Santcliment, protagonitzats pels beneficiaris, entre ells el convent de Santa Caterina de Barcelona.

Per saber-ne més, consulteu la notícia del blog Castell interior: Guillem de Santcliment i les carmelites descalces

Compartint experiències

El passat mes de juliol vam gaudir de la visita de dos col·legues bibliotecaris. Miklós Grégász, de la Debreceni Egyetem (Universitat de Debrecen, Hongria), i Diana V. Padilla, de la Universidad de Santo Tomás de Manila, van visitar-nos amb un voluntat ben clara: compartir experiències sobre la gestió dels respectius fons patrimonials.

Miklós Grégász, participant del programa Erasmus+ per a membres del PAS (Personal d’Administració i Serveis) d’universitats europees, s’ocupa de dues tasques, de caire ben diferent. Per una banda, la informació bibliogràfica a la biblioteca de la Facultat de Biologia, i per una altra, la cura i difusió de la Mediateca i, molt especialment, d’una interessant col·lecció de partitures de composicions hongareses romàntiques publicades entre el 1850 i el 1860, un fons per al qual està dissenyant estratègies de preservació i difusió digitals.

dansa hongaresa

Tot i tractar-se d’uns documents allunyats per contingut i època de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, el nostre col·lega hongarès es va mostrar molt atent a les bases de dades – especialment a Marques d’impressors -, a les exposicions virtuals i al BiPaDi, recursos on va percebre elements inspiradors per als seus projectes.

Després d’un recorregut pels diversos i suggestius espais dels CRAI Biblioteques de Lletres i de Reserva, amb la inclusió d’una mirada des de dalt al jardí i patis interiors de l’Edifici Històric, va concloure la visita de la nostra biblioteca, qualificada per Miklós de “jewelry box”. Per la nostra banda, la possibilitat d’entrar en contacte amb una realitat documental tan diferent va resultar francament engrescadora. Per aquest motiu, hem volgut il·lustrar el post amb dues imatges que difonem, naturalment, amb el permís del bibliotecari: una de les danses romàntiques citades més amunt, i el nostre col·lega amb la seva família, encantats d’haver conegut la nostra ciutat.

Miklós_family-photo

 

Com us hem comentat, també va visitar-nos Diana V. Padilla, bibliotecària de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Santo Tomás de Manila, Filipines. La Diana estava interessada en conèixer les pràctiques que portem a terme en àmbits tan diversos com la seguretat, la conservació i la restauració, la cooperació amb altres institucions, la digitalizació o la promoció i difusió del nostre fons, ja que la col·lecció de l’Antonio Vivencio del Rosario Heritage Library -nom que rep la Biblioteca Histórica de la Universidad de Santo Tomás- guarda un cert paral·lelisme amb la nostra, malgrat tenir unes dimensions considerablement inferiors (30.000 volums) i una curta trajectòria (es tracta d’una secció inaugurada el gener de 2006). A més de l’estada al CRAI Biblioteca de Reserva, la Diana també va visitar el Taller de Restauració del CRAI de la UB i el Centre de Digitalització (CEDI), responsable de projectes com BiPaDi.

 

Diana V. Padilla va valorar l’experiència de manera molt positiva, va consultar alguns dels llibres i manuscrits que tenim relacionats amb les Filipines i va fer donatiu a la nostra biblioteca de dos facsímils: un del primer llibre imprès a les Filipines el 1593, la Doctrina christiana en lengua española y tagala , així com d’un facsímil en xinès de la mateixa obra, Doctrina christiana en letra y lengua China.

Des de la Biblioteca de Reserva celebrem aquestes visites, ja que suposen un enriquiment professional per a tots aquells que hi participem!

Participació d’alumnes de grau de Filologia a la Biblioteca de Reserva

Com us comentàvem en el post anterior, ens agrada molt poder cedir aquest espai del nostre bloc per a participacions externes que es vinculen amb la nostra biblioteca. Avui tenim una modalitat nova, ja que es tracta del resultat d’una feina de pràctiques de l’assignatura “Èpica romànica” amb la professora Maria-Reina Bastardas del departament de Filologia clàssica, romànica i semítica. Aquí teniu la seva interessant aportació.

Un imprès d’Ogier le Danois en prosa de 1516

Sempre es fa èmfasi en la necessitat i oportunitat de conjuminar la recerca i la docència, dues facetes que s’alimenten mútuament i de manera simbiòtica. Però també cal fer èmfasi en el privilegi i les possibilitats que s’obren quan la docència es fa en una facultat que té, en el mateix edifici, una important biblioteca patrimonial. Això, i les facilitats que existeixen avui en dia per contactar amb experts a l’estranger, possibiliten petits descobriments com el que presentem a continuació.

En el marc d’una assignatura de grau intitulada “Èpica romànica” i, per tant, no especialment dedicada al llibre antic, vam fer notar a Laurent Brun, responsable de la base de dades de literatura medieval ARLIMA (Archives de Littérature du Moyen Âge), l’existència al CRAI de la UB d’un imprès de 1516 de la versió en prosa d’Ogier le Danois que no hi figurava. Va resultar no ser una omissió involuntària, sinó que aquest llibre no apareix en els catàlegs de la BNF ni tampoc en els grans repertoris bibliogràfics que recullen els llibres impresos al segle XVI, com l’USTC (Universal Short Title Catalog), o el d’impresos parisencs de Brigitte Moreau, 1972-, ni tampoc en els catàlegs del patrimoni bibliogràfic de França, Itàlia, Anglaterra o Espanya (només hi apareix l’exemplar de la UB). Per això, creiem interessant donar-lo a conèixer a través d’aquesta entrada al blog, la redacció de la qual ha resultat ser, a més, una activitat, inesperada però enriquidora, per als estudiants del curs, que han fet tres sessions al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB.

L’exemplar de la versió en prosa d’Ogier le Danois de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser imprès el 1516 a París, a la impremta de François Regnault. El títol complet tal com consta a la portada és “Ogier le Da[n]noys Duc de Dannemarche qui fut lu[n]g des douze pers de Fra[n]ce, lequel auec le secours & ayde du roy Charlemaigne chassa les paiens hors de Romme et remist le Pape en son siege, et fut lo[n]g temps en Faerie, puis reuint comme vo[us] pourres lire cy apres en ce prese[n]t liure”. El peu d’impremta es troba en el colofó i s’hi llegeix: “Cy finist le ro[m]mant intitulé Ogier le da[n]noys Nouuellement imprimé pour Fra[n]coys regnauld libraire iuré en l’université de Paris demourant au dict lieu en la rue Sai[n]ct Jacque a l’e[n]seigne Saicnt Claude pres les maturi[n]s. Et fut acheué le viiii. jour d’aoust. M.D. cens et xvi. Finis”.

Seria, per tant i segons ARLIMA, la quarta edició més antiga d’aquesta obra. Les anteriors són a París, de vers 1495; a Lió, el 1496; i altre cop a París, el 1499.

L’impressor François Regnault, segons data.bnf.fr., fou molt actiu i exercí a París entre 1501 i fins a la seva mort el 1540 o 1541.

El llibre no porta foliació ni paginació originals. Ha estat foliat modernament al marge inferior esquerre i consta d’un total de 162 folis. És un llibre en 4º i fa 20 cm. d’alçada. La caixa fa aproximadament 14,7 x 10,4 cm. La presentació és a doble columna, cadascuna amb unes 38 línies de text (en algunes pàgines, alguna menys), i amb lletra de tipus gòtic.

L’edició està enriquida amb trenta-set il·lustracions fetes mitjançant la tècnica del gravat xilogràfic de mides diverses (en general, rectangulars, d’aproximadament 8 x 7,5 cm) que representen escenes de l’obra. Les il·lustracions del primer i de l’últim foli ocupen la posició central de la pàgina i són de mida gran (als folis 1v i 162r i v; en l’1r el gravat fa 8×8 cm i la pàgina es completa amb el títol i orles)

Les caplletres, de mida variable però en general de menys de 2×2 cm, tenen ornamentacions florals. Algunes són d’una tipologia i mida diferents com una O, amb una figura humana asseguda; una Q, amb una cara; una C, amb un animal; i una E, amb una figura humana o un animal. A destacar:

  • 58 v: caplletra O diferent de la resta; mida més gran: 2,3×2,3 cm; amb una figura amb caputxa
  • 54r: manca una caplletra
  • 64r: Caplletra gran; A coronada (4,2×3,3 cm)
  • 95r: Caplletra gran; la mateixa A coronada
  • 76r: manca una caplletra.

Donem a continuació un inventari dels gravats, amb una breu descripció i la localització segons la foliació esmentada. En el llibre hi ha un total de 37 gravats, però alguns, com era molt habitual en l’època, es repeteixen, de manera que només n’hi ha 18 diferents.

1r: Un cavaller fereix un altre cavaller abatut; espectadors dalt d’uns merlets (8×8 cm). Orles i títol completen la pàgina

1v: Cavaller sarraí amb simitarra i un escut amb una cara (13,5×9,1 cm)

2v: Escena d’un bateig. Format petit a una columna (5,3×4 cm)

8r: Un missatger lliura un missatge (7,5×8,5 cm)

9v: Dos cavallers cavalquen darrera un gos (o guineu) (6×7,2 cm)

12r: Rei i consellers; grup de cavallers armats a peu, al fons (7,8×8,5)

18v: el mateix gravat que en 8r

22r: el mateix gravat que en 1r

30r: Assalt amb ballestes, escales i canons a una muralla 7×8,6 cm)

31v: Batalla naval (7,5×8,3 cm)

32v: Un cavaller, a genolls, rep un missatge segellat d’un rei. Mida més gran (8,5×9 cm)

33v: Un cavaller aixeca en actitud agressiva un tauler d’escacs (8,7×10 cm)

35v: Un cavaller a peu és atacat per un altre cavaller a cavall (7,7×8,5)

36v: Dos cavallers parlamenten amb d’altres darrere una muralla; tendes al fons. Mida més gran (8,5×9 cm)

41r: Un cavaller en fereix un altre en un torneig. Mida més gran (8,5×9 cm)

45r: Combat general a peu; un castell a l’horitzó (8,7×6,8 cm)

47v: el mateix gravat que en 30r

52r: el mateix gravat que en 41r

62r: el mateix gravat que en 12r

64r: el mateix gravat que en 1r

80r: Un bisbe beneeix una boda (6,4×7,5 cm)

80v: el mateix gravat que en 31v

86r: Dos homes parlamenten davant d’uns artesans picapedrers (6,3×7,2 cm)

87r: el mateix gravat que en 31v

88v: el mateix gravat que en 41r

91r: el mateix gravat que en 1r

125r: el mateix gravat que en 80r

130v: el mateix gravat que en 1r

134v: el mateix gravat que en 32v

135v: Un cavaller condueix un home salvatge (cobert de pèl) lligat amb una corda (7,8×8,5 cm)

137v: el mateix gravat que en 31v

142v: el mateix gravat que en 30r. Completat amb una orla, ocupa tot l’ample de la pàgina

152v: el mateix gravat que en 1r

153v: el mateix gravat que en 41r

160r: el mateix gravat que en 12r

162r: Un cavaller sarraí i un cavaller cristià acarats (9,7×8,4 cm)

162v: el mateix gravat que en 1v, però amb la inscripció “Ogier” a la cinta de llegenda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’exemplar de la UB presentava nombrosos forats d’insectes bibliòfags que van atacar el llibre i hi van fer nombroses galeries. Va ser restaurat el juliol de 2001; s’han perdut petits fragments de text però la majoria no són de més d’una o dues lletres. Potser en el moment d’aquesta restauració, però en tot cas posteriorment a la foliació, s’han enquadernat erròniament una sèrie de folis que actualment es presenten en la seqüència: 77-78-80-82-79-81-83-84.

En el full de guarda anterior hi ha anotacions del segle XVI d’antics propietaris (Doctor Gonçalo Peres de Córdova y Villaroel; El licenciado Bovadilla; Durango?) i altres anotacions cancel·lades. El full de guarda posterior és un paper reaprofitat amb anotacions manuscrites en francès en lletra cursiva de finals del segle XV o XVI. En els fulls de guarda hi ha signatures antigues. En els folis 1r, 26r, 27r, 162r hi ha segells antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al foli 24r s’hi ha subratllat un fragment de tres línies.

Esperem que aquesta descripció sigui útil i, potser, permeti localitzar i documentar altres exemplars d’aquest imprès.

Cristina Auladell, Anna Barba, Maria-Reina Bastardas, Bernat Corredó, María Esteban, Núria Homs

Bibliografia:

Inventaire chronologique des éditions parisiennes du XVIe siècle, par Brigitte Moreau d’après les manuscrits de Philippe Renouard. [París]: Service des travaux historiques de la ville de Paris, 1972-2004.

Amor i gramàtica

Els bibliotecaris del CRAI Biblioteca de Reserva estem acostumats a trobar entre les pàgines dels llibres vestigis de propietaris anteriors de característiques molt diverses, com ara exlibris, dibuixos, cartes, flors seques o punts de llibre. No recordem però haver ensopegat mai amb un poema d’amor manuscrit com el que es troba a les guardes d’un llibre per aprendre el llatí adreçat a estudiants de gramàtica que inclou oracions i epístoles de Ciceró, imprès a Mallorca el 1645.

Per a la seva anàlisi i transcripció ha resultat fonamental l’ajut brindat per la bibliotecària i filòloga Maria Rosa Serra, autora d’una tesi sobre l’escriptor del set-cents Pau Puig, a qui agraïm molt sincerament la seva dedicació.

Es tracta d’un poema popular format per 15 estrofes de quatre versos heptasíl·labs, amb rima assonant en els versos parells, tot i que amb certa irregularitat. La darrera estrofa és de sis versos pentasíl·labs, els quatre primers rimen per parelles amb rima consonant, mentre que l’últim rima amb aquests primers amb rima assonant. Tot i trobar-se en una edició del segle XVII, pel tipus de cal·ligrafia i el vocabulari sembla més aviat del XVIII.

C-200-8-25_detall

 

El poema desvetlla en qui el llegeix la curiositat per saber com devia ser la noia estimada, aquesta Maria tan plena de gràcies que en una de les estrofes sembla que es confongui amb la mateixa Mare de Déu. L’autor o autors resulten també misteriosos, en aparèixer als versos finals el nom de Rafel Cadena i la menció a dos estudiants de Manresa com a creadors i trobar-se al peu de la composició el nom d’Antoni Cantarell.

Són, amb molta probabilitat, personalitats fictícies o pseudònims sota els quals s’amaga l’autèntic autor, sens dubte un estudiant de gramàtica llatina que utilitza una llengua entenedora amb castellanismes tan de moda a l’època com “debaix”, “antes”, “ditxa” i “baselisco”, guarnida amb metàfores i altres figures retòriques barroques com ara “a cada galta una rosa” o “pareixeu la flor de lliri”. Però com a recurs estilístic l’autor també se serveix d’un canvi a partir de l’estrofa setena: ja no es tracta l’estimada de “vós”, sinó de “tu”, i ja no descriu els encants de la noia, sinó que se centra en el poc valor que té ell per merèixer-ne l’amor, ell que, com relata als últims versos, no només pateix la indiferència de la persona estimada, sinó que carrega una tristesa ja de naixement.

No ens podem estar de presentar la composició transcrita, precedida per les paraules de la pròpia Maria Rosa Serra: “Com el mateix autor reconeix a l’última estrofa, no és un gran poeta. El poema però ens recorda que a casa nostra, a més de la literatura culta que es publicava en castellà o en llatí, en els segles XVII i XVIII hi havia una literatura popular en català de qualitat diversa”.

De [des?] que viu los teus ulls,
ermosísima Maria,
los meus no dormen de nit
ni reposen en lo dia.

És tanta ma veluntat
y tantes las penas mias
quan penso en lo temps pesat
lo cor se me acaba y fina.

Totes les perfections
que són debax del domini
de la lluna y del sol
se troban en vós, Maria.

Quant anau per los carers
paraxeu la flor del lliri
espig [ada?] y gentil,
llansades de amor n’i tira.

Vós sou primete de cos,
ab gallarda perlaria,
que·l mirar matau los hòmens
ab ullets de beselisco.

Las dents menudas y blanques,
la cella voltada y prima,
a cada galta una rosa
de color de satalia.

Yo ya sé que mal me vols,
mes o tinch per ymposibla
voler bé a qui no u marex,
pux se troba en tanta dixxa

 

Yo no sé què causa n’és
que yo no·t puga servir-ta,
que·t volia bé de cor
ab tota onra y cortasia.

Yo ya sé que mal me vols,
que no pots negar, Maria,
pus pences que seré teu
tots los dies de ma vida.

Penso ab aquellas paraules
que te’n deya algun dia:
Maria, al cor se me acaba
ab un suspir que te envia.

Antes sabré al morir
y ascanparé sanch y vida
que no dexaré de amar-te
a pesar de la desdixa.

Acabo esta cansó
en de santa Maria,
qu·ella an vulla ayudar,
sia nostro·npar y gia.

Estas quinsa flor de amor
que us envio, reyna y mia,
abseptau-les ab amor,
mirau que són prendes mias.

Si voleu saber mon nom
yo qui só y per qui canto
ma mare me parí en tristesa
y yo nasquí en gran llanto.

Y lo qui l·a treta
no és gran pueta:
lo Rafel Cadena,
que pasa la pena,
y dos estudians
que són de Manresa.

 

 

Antoni Cantarell

 

Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic

No és la primera vegada que reivindiquem l’interès dels antics posseïdors que anem localitzant a mesura que cataloguem els llibres, ja que aquestes marques de propietat ens ofereixen una informació incalculable sobre els hàbits de lectura d’alguns particulars i també del camí que han seguit els llibres fins arribar a conformar el fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Continua la lectura de “Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic” →

Donatiu de tres obres de la biblioteca familiar de Josep Coroleu i Inglada al CRAI Biblioteca de Reserva

llibres donacióConegut per les seves Memorias de un menestral de Barcelona, l’historiador, periodista i polític Josep Coroleu i Inglada (1839-95) va cursar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. La biblioteca familiar ha conservat des de fa dècades una bona col·lecció de llibres de matèria historiogràfica i legal que per força hagueren d’assistir Coroleu en els seus estudis sobre les institucions jurídiques de la Catalunya medieval. Tres d’aquests llibres han passat a formar part recentment del fons de reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

r-4471 Continua la lectura de “Donatiu de tres obres de la biblioteca familiar de Josep Coroleu i Inglada al CRAI Biblioteca de Reserva” →

Soldat abans de frare

Avui ens satisfà especialment publicar aquest post, ja que és fruit de la col·laboració d’una de les nostres usuàries més fidels. És un plaer poder comptar dia a dia amb el suport de Mercè Gras, historiadora i arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, qui sempre està disposada a oferir-nos un cop de mà en la identificació de molts dels ex-libris d’antics posseïdors que pertanyien a l’orde dels Carmelites Descalços. Aquest post és una bona mostra de fins a quin punt la col·laboració del CRAI Biblioteca de Reserva amb els professors i investigadors que ens visiten és enriquidora per a tots. Moltes gràcies Mercè!

Tothom coneix la dita “ser cuiner abans de frare”, que il·lustra com, abans de prendre un estat determinat, existeix una experiència vital prèvia que no hi té cap relació aparent.

A partir de les anotacions de propietat d’un llibre, una vida de San Onofre, obra del mercedari fra Pedro de Arriola, Vida prodigiosa de el rey anachoreta …En Zaragoça : por los herederos de Pedro Lanaja y Lamarca …, 1675 –consultable en línia-, ha estat possible reconstruir una petita història del llibre, del seu original propietari i de les seves, aparentment, divergents trajectòries vitals.

fguarda-b-10-5-23

Continua la lectura de “Soldat abans de frare” →

La col·lecció de manuscrits àrabs del CRAI Biblioteca de Reserva

Ms 1796 (2)La col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Reserva i la Secció d’Àrab del Departament de Filologia Semítica ha permès incorporar al catàleg en línia els registres bibliogràfics actualitzats dels manuscrits en àrab i llengües orientals conservats a Reserva. L’actualització s’ha basat en la lectura i revisió dels manuscrits originals.

Fins ara, les fitxes d’aquests manuscrits s’havien de consultar a l’Inventario general de manuscritos de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona (Madrid 1958-1969) de F. Miquel Rosell, el qual les va elaborar amb l’assessorament del Dr. Joan Vernet pel que fa la llengua àrab. Una segona catalogació d’alguns d’aquests manuscrits fou publicada en el catàleg Joies escrites: els fons bibliogràfics àrabs de Catalunya (Barcelona 2002) arran de la seva exhibició en l’exposició que duia el mateix nom.

La col·lecció de manuscrits àrabs consta de 21 documents escrits en àrab més un escrit en àrab, copte i grec. No són manuscrits rics a nivell d’ornamentació. La majoria, tot i que molts no porten data, es poden situar amb molta probabilitat entre els segles XVI i XIX. Geogràficament pertanyen tant al Magrib com al Šām sirilibanès. Alguns van arribar a la UB a través de l’antiga Biblioteca Provincial de Barcelona i provenien de donacions fetes als antics convents de Santa Caterina i de Sant Josep. D’altres se’n desconeix el detall de la seva adquisició. Entre donadors i antics posseïdors podem esmentar a Joseph Grases, Carlos Desessar, Antwān Ben Shukrī, Nemesio Single, Nicola Sammane, Yūnus Gibrail Andrea, Rafael Calvo i el diplomàtic Eduard Toda.

Les descripcions catalogràfiques segueixen el format estàndard dels registres bibliogràfics dels catàlegs online, i pel que fa en concret als retalls corresponents als incipit i els explicit s’hi ofereixen transliterats, atès que el programari no permet, ara per ara, inserir de manera prou satisfactòria els paràgrafs en àrab. Quan això sigui possible, s’hauran de refer els registres bibliogràfics per tal de poder respectar d’una manera més fidel l’ortografia de l’original.

La temàtica dels manuscrits és bastant heterogènia. El gruix de manuscrits de la col·lecció són peces de caràcter religiós musulmà i cristià, com ara santorals i devocionaris de la Verge Maria.

Dels tres alcorans que integren la col·lecció dos són magribins: un complet, copiat el segle XVIII per Muhammad b. Šarīf b. Mūsà, i l’altre amb una selecció de sures per recitar en els funerals. El tercer és un alcorà mudèjar i consta de la selecció de sures que solen presentar els alcorans usats per aquesta comunitat. Alguns detalls decoratius l’apropen als alcorans de Terol (Cervera Fras, M.J.: “Descripción de los manuscritos mudéjares de Calanda (Teruel)”, Aragón en la Edad Media, 10-11 (1993), 165-88).

S’hi troben, a més, un parell de manuals de dret islàmic; unes taules astronòmiques, el Tāğ al-Azyāğ; un tractat de farmacologia i d’oftalmologia; un resum de gramàtica àrab elemental; dos fragments independents de la gramàtica d’Ibn Āğurrūm, la Āğurrūmiyya; i un petit vocabulari amb frases i locucions de l’àrab llevantí per a l’ús particular del frare Jayme Prats.

Mereixen una atenció especial els tres manuscrits amb històries i faules de les Mil i una nits. Els contes d’aquesta col·lecció tradicionalment s’han transmès de dues maneres: formant part del relat emmarcat per la història de Šahrazād i Šahriyār i, també, de manera independent fora d’aquest marc. El manuscrit i els fragments conservats a la col·lecció UB corresponen a la segona tradició i, per tant, són de principal interès en la reconstrucció d’aquesta via de transmissió.

La sorpresa de la catalogació ha estat trobar encartat en un dels manuscrits un imprès incomplet, de 16 pàgines. Aquest imprès conté una notícia sobre la verola, adreçada al divan del Caire, redactada pel baró Desgenettes (transliterat en àrab Dğnṭ), metge en cap de l’exèrcit napoleònic a Egipte. Es tracta d’una segona edició impresa al Caire el 1800 amb la tipografia àrab de l’Imprimerie Nationale francesa.

Encoratgem els investigadors i lectors en general a examinar de prop aquests documents.

Teresa Palacín i Roser Puig

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Volem remarcar la rellevància de l’aportació de la professora Roser Puig, sense la qual la catalogació d’aquests manuscrits no hagués estat possible. La seva intervenció en aquesta tasca no només s’ha centrat en la transcripció i transliteració dels manuscrits, sinó en la contextualització dels mateixos, tant cronològicament com geogràfica, i en la lectura i identificació dels antics posseïdors i altres notes marginals. Gràcies Roser!!

Bloc a WordPress.com.

Up ↑