Feia temps que no parlàvem d’incunables, i ja en teníem ganes.
Continua la lectura de “Dos incunables que surten a la llum i un nouvingut carregat de sorpreses”Dos incunables que surten a la llum i un nouvingut carregat de sorpreses
Novetat de luxe al nostre catàleg: L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, de Xevi Camprubí
Estem d’enhorabona! La tesi doctoral de l’historiador i periodista Xevi Camprubí, un dels nostres usuaris més fidels, acaba de veure la llum en forma de llibre amb el títol L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps.
Continua la lectura de “Novetat de luxe al nostre catàleg: L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, de Xevi Camprubí”Exposició Paradisini, marques tipogràfiques al jardí en commemoració dels 20 anys de l’inici de la base de dades Marques d’Impressors
Va ser l’any 1998 quan, durant el procés catalogràfic del fons antic, es va decidir donar més protagonisme als seus agents.
Continua la lectura de “Exposició Paradisini, marques tipogràfiques al jardí en commemoració dels 20 anys de l’inici de la base de dades Marques d’Impressors“Ens sumem a la celebració del vuitè centenari de l’Orde de la Mercè
Els dies 8 i 9 de novembre d’enguany se celebra a Barcelona el simposi històric L’Orde de la Mercè, 800 anys.
Continua la lectura de “Ens sumem a la celebració del vuitè centenari de l’Orde de la Mercè”Sintonia, entusiasme i moltes ganes de treballar plegats en la segona experiència amb bibliotecaris Erasmus+
Sarah Cusk, del Lincoln College d’Oxford, i el Hannes Schwarzendorfer de la Universitätsbibliothek Augsburg.
Continua la lectura de “Sintonia, entusiasme i moltes ganes de treballar plegats en la segona experiència amb bibliotecaris Erasmus+”Cinc dies amb l’Aušra i la Friederike, o els beneficis de compartir experiències amb col·legues europeus
Aušra Rinkūnaitė, de la Vilniaus universiteto biblioteka i la Friederike Willasch, de la Staatsbibliothek zu Berlin
Continua la lectura de “Cinc dies amb l’Aušra i la Friederike, o els beneficis de compartir experiències amb col·legues europeus”El CRAI Biblioteca de Reserva al servei de la docència. Les classes de la Dra. María José Prieto Villanueva il·lustrades amb exemplars del nostre fons
En relació amb una notícia anterior d’aquest bloc Objectiu 2018: incrementar el suport a la docència del CRAI Biblioteca de Reserva, i per evidenciar la valoració positiva de les sessions pràctiques a la nostra biblioteca, volem retre homenatge a una de les nostres més fidels professores que ha impartit classes amb el nostre fons.
Es tracta de la Dra. María José Prieto Villanueva del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia, que ha estat, durant quinze anys, professora de l’assignatura Història de les ciències naturals i de la biologia, anomenada després, en esdevenir troncal, Evolució del pensament científic biològic.
Des d’un bon inici, es va posar en contacte amb nosaltres per tal d’organitzar una classe, a la sala de manuscrits de la biblioteca, amb documents i edicions de les obres representatives dels autors i de les idees que els alumnes estudiaven a la seva assignatura. Donat l’elevat nombre d’alumnes que tenia a la seva assignatura, la visita a la biblioteca es dividia en diversos grups i durant tots aquests anys, la sessió s’ha anat repetint puntualment.
A tall introductori, en aquestes classes amb documentació de Reserva, un bibliotecari fa una explicació sobre la naturalesa de la nostra col·lecció, els catàlegs per consultar-la, així com la difusió que en fem i els serveis que oferim. La Dra. Prieto sempre ens insistia en què aprofundíssim en conceptes i terminologia del llibre antic, ja que veia important que els alumnes entressin en aquest món per poder entendre millor la realitat de les fonts primàries.
Encara que la Dra. Prieto s’ha jubilat, el seu entusiasme farà possible que segueixi oferint aquests seminaris a la nostra biblioteca dins el marc del nou format de l’assignatura.
Amb el seu permís, us mostrem aquesta relació dels llibres que cada any hem preparat per a la seva visita.
Amb tota seguretat, hem gaudit d’una fructífera col·laboració en tot aquest temps que ens ha beneficiat a tots. Volem agrair-li des d’aquest bloc l’amor i respecte que sempre ha mostrat pel fons antic, i al mateix temps el seu interès pel treball que portem a terme als centres de fons patrimonial, sense oblidar el seu tracte personal exquisit, renovat any rere any.
Com a síntesi del seu periple dins el camp de la biologia, fa poc que ha vist la llum la seva publicació, editada per la Universitat de Barcelona “Pensar la ciencia desde la biología. Una visión evolutiva del conocimiento biológico” que és un excel·lent resultat de la reflexió i la tasca realitzada com investigadora i docent a la Universitat i dins la qual trobem nombroses cites de les obres que ella mostrava en les seves classes.
Creiem interessant remarcar la visió transversal que fa de la història de la ciència on inclou autors que provenen d’altres disciplines com la filosofia, la psicologia, la història o ciències positives com les matemàtiques i la física. En les seves paraules
“Lo evolutivo es, además, en sí mismo una idea integradora, que aporta una visión amplia para entender y hacer ciència, ya que permite aprender también de “la historia de la historia”, y nos conduce a considerar que nunca hay que excluir, siempre hay que influir. Todos los autores, las visiones y las teorías, por sencillas que sean, aportan algo de razón y luz en la construcción de las ciencias y de la vida humana. Por ello es importante, sin caer en sincretismos, valorar en su justa medida todas las aportacions y hacerlo inclusivamente, algo que evita la confrontación y cualquier tipo de exclusión”.
Volem fer-li arribar la nostra felicitació i desitjar-li el millor per aquesta nova etapa que ara enceta.
Us animem a apreciar el valor afegit que aporten les classes i les sessions metodològiques tal com ha fet la Dra. Prieto i aprofitem per donar-vos l’enllaç per sol·licitar-les.
El web del grup de recerca Sciènca.cat de la UB: actualització i presència de la Biblioteca de Reserva del CRAI
Agraïm a Lluís Cifuentes Comamala, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, la col·laboració en el nostre bloc per redactar aquesta notícia.
Ell mateix és el director del projecte Sciencia.cat, i per tant, el millor referent perquè ens en faci la presentació.
L’ull expert que no descansa o la identificació de l’anònim amanuense del Ms 535
Com bé sabeu, la catalogació de manuscrits és una tasca especialment complexa, fet que podreu constatar si observeu qualsevol de les nostres llarguíssimes catalogacions. Sovint, a les peculiaritats del text en si hem de sumar les modificacions posteriors –parts censurades, notes manuscrites, afegitons, etc.- la majoria de vegades d’origen totalment desconegut per a nosaltres.
Aquest post sorgeix gràcies a la perícia de Mercè Gras, que ens va sorprendre novament quan, després de consultar el manuscrit 535, és a dir, les Obres històriques sobre els comtats de Rosselló, Peralada i Empúries, de Josep de Taverner i d’Ardena, ens va fer una sensacional revelació sobre l’anotació manuscrita que podem trobar a la portada de la primera de les obres recollides, el Arbol genealógico de la casa de los condes de Rossellón, Perlada y Empúrias, que escriví lo il·lustre señor Don Joseph Taverner y de Ardena, canónigo y tezorero de la santa Iglesia de Barcelona. Quina era la identitat de l’anònim amanuense? Anem a pams i deixem que la Mercè en ho expliqui…
La Biblioteca d’un ambaixador català: Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles (1545?-1608)
Ens plau donar-vos notícia de la identificació de diverses marques de propietat, que acabem d’incorporar a la base de dades d’Antics Posseïdors, procedents de la biblioteca de Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.
Retrat de Guillem de Santcliment, l’autor és el gravador i pintor flamenc Aegidius Sadler (1570-1629)
Guillem Ramon de Santcliment va néixer a Catalunya al voltant de 1545, fill de Joan de Santcliment i d’Isabel de Centelles. Pertanyia a un destacat llinatge de la ciutat de Barcelona. Des de la baixa edat mitjana els seus membres, ciutadans honrats, mercaders o pertanyents a la petita noblesa, jugaren un paper destacat en els afers de la ciutat.
Fou cavaller de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa i com a tal ocupà el càrrec de comanador de Moratalla (Múrcia). Jugà un paper ben distingit a la batalla de Lepant (1571) i amb la posició d’ambaixador de la monarquia hispànica representà els reis Felip II i Felip III a Flandes, i més endavant a Txèquia, a la cort a Praga de l’emperador Rudolf II (1576-1612), on Santcliment va viure des de 1581 a 1608. L’ambaixador va ser un home de fort prestigi, influent, ben relacionat a la cort imperial, amb bons contactes en diversos dels cercles polítics, socials i culturals del moment.
La mort el va a trobar a Praga, el 1608. Tot i que, en sentir-se malalt, va demanar repetidament l’autorització del rei per retornar a casa, el permís no arribà mai.
Volia ser enterrat en el convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com va fer constar en el testament fet el 1603. En primera instància, però, va rebre sepultura a l’anomenada “cripta dels espanyols”, sepulcre que paradoxalment i amb intenció benèfica, Santcliment havia fet construir a l’església de Sant Tomàs, a Praga, per destinar-lo a aquells conciutadans que morissin sense mitjans per pagar-se l’enterrament.
Gràcies a les aportacions de la historiadora Mercè Gras sabem que finalment les seves restes embalsamades van arribar a Barcelona el 9 de març de 1609 i van poder rebre sepultura, tal com desitjava Santcliment, en el panteó familiar situat a la capella de Sant Martí de l’església del convent de Santa Caterina dels frares predicadors.
Amb tota probabilitat, Santcliment va reunir una biblioteca a Praga. De fet, va fer donacions al Clementinum, l’antic col·legi dels Jesuïtes a Praga que avui està integrat a la Biblioteca Nacional Txeca. Per la nostra part, hem trobat l’ex-dono de Santcliment en llibres de la destacada biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, convent que es trobava situava molt proper a la residència que tenia a Barcelona el diplomàtic català.
La tasca portada a terme per investigadors que han estudiat la figura de Santcliment i la descripció i l’estudi de les marques de procedència que es realitza actualment en les biblioteques patrimonials, permeten aventurar la importància que va tenir la biblioteca de l’ambaixador català, donen prova de la seva vinculació amb personalitats destacades del món intel·lectual i científic del segle XVI i ens indiquen el seu afany pel saber i per adquirir nous coneixements.
Sis són els llibres del nostre fons amb les marques de procedència de Sancliment i es van imprimir entre 1579 i 1595. La seva matèria principal és la història de diversos països: Flandes, Turquia, Hongria, Polònia, tot i que també hi ha representada la ciència militar i la biografia cristiana.
Són llibres relligats en pergamí o en pell. S’aprecia el gust de Santcliment pels super-libris, i ens crida l’atenció la diversitat d’ornaments i divises que s’hi veuen reflectits, sempre relacionats amb el seu llinatge i amb l’orde de Sant Jaume: les campanes per una banda i per l’altra l’espasa, i la petxina, símbols de l’orde al qual va pertànyer.
El primer llibre que vam identificar amb la procedència de Santcliment va pertànyer posteriorment a la riquíssima biblioteca del canonge i president de la Generalitat pel braç eclesiàstic Josep Jeroni Besora (-1665), una biblioteca de 5.000 volums que va passar als carmelites descalços de Sant Josep a la seva mort. Du la següent nota manuscrita al full de guarda anterior, escrita en llatí, de la mà del mateix Besora, on ret homenatge a la figura de Santcliment i recorda el seu desig de descansar a casa.
“Hunc maioris momenti, quàm ponderis, librum nactus sum ex bibliotheca Illustr[issi]mi D[omini] Willelmi de S[ancto] Clemente catholicae ad caesaream maiestatem legati, cuius eximiae pietatis, prudentiae, humanitatis, splendoris, [] est recordatio ciuibus suis Barcinonensibus, ad quos voluit corpus e Germania reportari, cum animis ad caelestem patriam vocatus esset”.
Dels altres cinc llibres, tres procedeixen també del convent de Sant Josep de Barcelona (pel llegat de Josep Jeroni Besora). Un d’ells havia pertangut abans a Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera en un intercanvi entre bibliòfils que vam comentar a la nostra exposició “Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Els altres dos els va donar al Convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com ho proven els ex-dono manuscrits.
Per conèixer la persona de Guillem de Santcliment i de la seva biografia pot ser indicada la lectura de la seva correspondència que va ser editada a finals del segle XIX:
En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva hi ha tres impresos que tenen a veure amb alguns litigis derivats de les disposicions testamentaries de Guillem de Santcliment, protagonitzats pels beneficiaris, entre ells el convent de Santa Caterina de Barcelona.
Per saber-ne més, consulteu la notícia del blog Castell interior: Guillem de Santcliment i les carmelites descalces
