Des del CRAI de la UB hem iniciat la tercera edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic, amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic és una de les nostres prioritats. La dels impresos dels segles XV i XVI ja està finalitzada. Del segle XVII falta menys del 15% d’un total aproximat de 38.000 exemplars i del XVIII encara en resta una mica més d’una quarta part d’un total aproximat de més de 65.000.
Aquest darrer trimestre, gràcies a la subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la col·laboració en l’elaboració del Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, s’ha pogut contractar una catalogadora de fons antic, Laia Navarro de Llobet, que ha estat amb nosaltres tres mesos catalogant volums facticis, majoritàriament dels segles XVII i XVIII.
Laia Navarro de Llobet ens fa aquí un resum de la seva tasca:
Avui donem veu a l’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC, i a l’Oriol Brugarolas, especialista en música antiga i professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB, per donar el tret de sortida a la nova col·lecció editorial, Consonantia. L’objectiu de la nova proposta editorial és la publicació de facsímils de tractats de teoria musical, llibrets i partitures provinents del fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic, acompanyats d’estudis introductoris de diferents especialistes.
Aquest extens treball, disponible al Dipòsit Digital de la UB i que s’endinsa en la formació, creixement i dispersió de la Biblioteca (no només com a col·lecció sinó també com a institució) ens ha permès conèixer millor la història d’aquesta part del nostre fons. Sobre aquests volums, una bona part dels quals ja es troben identificats a la base de dades d’Antics Posseïdors, existeix una proposta de treball que podeu consultar en el catàleg de propostes de TFG i TFM basades en el nostre fons.
Li donem la paraula perquè ens expliqui el procés que va donar lloc a la disgregació de la Biblioteca de la Casa d’Osuna i a l’arribada d’un miler d’exemplars a la Universitat de Barcelona.
Interior de la Biblioteca al Palau de las Vistillas. Font: La ilustración, n.º 252.
Després de la pausa causada per la covid-19, estem molt contents d’haver pogut reprendre enguany l’acollida de col·legues d’altres universitats europees, dins del marc del programa Erasmus+.
Us presentem l’entrada de la Martyna Osuch, bibliotecària a la secció de llibres impresos antics de la Universitat de Varsòvia, on fa un resum i balanç de la seva estada entre nosaltres la setmana del 13 de juny. Si després de l’experiència les seves impressions són positives, les nostres també ho són, atès que l’intercanvi de coneixements i de pràctiques va ser elevat i molt enriquidor. Moltes gràcies, Martyna!
Aquest setembre el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona inaugura l’exposició “Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús i Catalunya (1522-2022). Una mirada històrica a través del Fons Antic de la Universitat de Barcelona”, que coincideix amb els cinc-cents anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola (1491-1556) a Catalunya, en un episodi (la visita del fundador religiós basc al santuari de Montserrat i l’estada a la Cova de Manresa) que va esdevenir clau tant en la vida del personatge com en la formació de la futura Companyia de Jesús. Aquest any, coincidint amb l’efemèride, l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa, organitza el IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya (19-22 de desembre de 2022), sota el títol “El món d’Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII”. Aprofitant l’avinentesa, l’exposició ara organitzada vol posar en valor el ric patrimoni bibliogràfic i documental del Fons Antic de la Universitat de Barcelona, així com endinsar-se, a través de les fonts –impreses i gràfiques– en un viatge pels orígens del fenomen ignasià i jesuïta, com també en la seva petja a Catalunya i el món en els segles moderns.
Les biblioteques patrimonials conserven alguns documents que, per un motiu o un altre, i a partir de la seva descoberta, reben una atenció sostinguda al llarg del temps, que augmenta progressivament el seu coneixement. És el cas d’un interessant atles factici format per 56 mapes del segle XVII, amb signatura topogràfica XVII-9029, que volem presentar-vos abans del nostre tancament estival, com una invitació a passejar per la geografia i la història d’altres territoris, en una època en què acostumem a entrar en contacte amb nous paratges, cultures i passats.
Com sabeu, les classes impartides a la nostra Sala de Manuscrits de la mà de professors de la casa amb documentació de la nostra biblioteca és una opció que oferim des de fa anys. L’oportunitat de poder veure directament les fonts primàries és un valor afegit que la nostra universitat pot proposar gràcies a la important col·lecció de fons antic que custodia.
Avui donem veu de nou a les aportacions dels alumnes de la nostra universitat que han realitzat un TFG amb l’ajut de fonts primàries de la nostra col·lecció. És el cas de l’estudiant d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història Joan Luna, que amb la tutorització de José Luis Ruiz-Peinado, va presentar fa uns mesos Presència catalana a la desembocadura de l’Orinoco: Conqueridors i frares caputxins entre els segles XVII i XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.
Va ser a inicis de l’any 2020 que els especialistes en música antiga Oriol Brugarolas, professor d’història de l’art de la Facultat de Geografia i Història de la UB i Antonio Ezquerro del CSIC i la Institució Milà i Fontanals, van plantejar fer una tasca de revisió de tot el fons musical que es custodia al CRAI Biblioteca de Fons Antic. El seu interès per la matèria i la sospita que la dimensió i característiques d’aquesta col·lecció era excepcional ens van animar a donar-los totes les facilitats. En un primer pas, es van extreure els llistats dels documents de naturalesa musical que ja estaven catalogats en línia. La segona fase, molt més laboriosa, va ser una revisió dels catàlegs manuals, amb l’objectiu d’extreure tot allò que no havia aparegut al primer llistat. Aquesta tasca va durar tot el 2021 i amb els resultats a la mà, es va revelar una importància inusitada per a la musicologia, especialment dins el context de Catalunya, tot i que en molts casos també abraça el context espanyol i internacional.