A finals d’aquest 2014, concretament el dia 31 de desembre, tindrà lloc una efemèride ben especial: es commemoraran el cinc-cents anys del naixement del metge flamenc Andreas Vesal. Vesal, més conegut pel nom llatinitzat Vesalius, és considerat el pare de l’anatomia moderna i la seva aportació en aquest camp ha merescut el reconeixement mundial, com bé posa de manifest que el proper dia 18 d’octubre la New York Academy of Medicine celebri el seu segon Annual Festival for Medical History and the Arts precisament sota el títol “Art, Anatomy, and the Body: Vesalius 500″.
Andreas Vesal va néixer a Brussel·les el 31 de desembre de 1514 i, continuant la tradició familiar dins l’àmbit de la medicina, estudià a la Universitat de París on aviat es desvetllà el seu interès per l’anatomia. Va ser participant en expedicions als cementiris on els estudiants recollien material (ossos i parts de cossos) per a l’estudi, on va constatar amb estupor que una bona part dels coneixements anatòmics que s’aprenien a la facultat de medicina eren erronis.
Amb la intenció de donar a conèixer els seus descobriments, va demanar i obtenir l’autorització dels seus mestres per poder fer una dissecció davant d’ells i dels alumnes, la qual cosa va esdevenir un autèntic acte revolucionari, no únicament pel fet de ser un estudiant, sinó bàsicament perquè fins aleshores els professors d’anatomia, fidels a la pràctica medieval, es limitaven a exposar les teories de Galè mentre un cirurgià barber feia la dissecció d’algun animal sota la seva direcció. Vesal, en canvi, creia fermament que l’observació directe de l’objecte d’estudi, el cos humà, era l’única font fiable de coneixement.
Continuà estudis a Lovaina i finalment, després d’un breu parèntesi a Venècia, es doctorà a la Universitat de Pàdua amb la qualificació magna cum laude. Atesa la seva brillant trajectòria i el prestigi que havia assolit, va ser nomenat l’endemà mateix explicator chirurgiae, que seria l’equivalent a una càtedra de cirurgia i anatomia. Tenia només 23 anys.
Vesal és autor del text clau del Renaixement, l’innovador De humani corporis fabrica libri septem publicat originàriament a Basilea el 1543. De humani corporis fabrica libri septem (Sobre l’estructura del cos humà), constitueix el primer tractat d’anatomia moderna. És una obra escrita amb una gran claredat i rigor expositiu on Vesal dóna a conèixer els seus descobriments anatòmics, alhora que corregeix els errors descriptius de Galè. Els set llibres que la componen es dediquen a l’estudi i a la il·lustració dels sistemes constructius de l’organisme (ossos i cartílags, lligaments i músculs), conjuntius (venes, artèries i nervis) i a la descripció morfològica dels òrgans humans. En l’obra destaquen els gravats, magnífics per la seva qualitat, l’exactitud anatòmica i la seva extraordinària bellesa. Sabem que Andreas Vesal i Johan Stefan van Kalkar participaren en els dibuixos de les il·lustracions. Tanmateix, es creu que hi col·laboraren altres artistes, probablement propers al cercle de Ticià. Cal destacar que la major part dels gravats s’utilitzaren també en la segona edició de 1555, per a la que d’altres il·lustracions es referen i algunes foren incloses per primera vegada.
Al CRAI Biblioteca de Reserva comptem amb la primera i la segona edició d’aquesta obra, tot i que a l’exemplar de la primera edició de 1543 li manquen la portada i també una bona part de les làmines anatòmiques.
Us oferim unes imatges de l’edició de 1555, sobre la que trobareu més informació, si ho desitgeu, al Museu Virtual de la UB i us recordem que al CRAI Biblioteca de Reserva disposem de més obres d’Andreas Vesal.
Blog de Fons Antic 