En aquesta obra, l’escriptor, poeta i dramaturg Antonio de Solís y Rivadeneyra (1610-1686), centra la seva atenció en els episodis de la conquesta de Mèxic esdevinguts entre 1517 y 1521, en concret l’avanç cap a Tenochtitlán, l’entrada a la ciutat i la conquesta definitiva. Des del punt de vista historiogràfic l’obra es basa, entre d’altres, en els textos de López de Gómara, Antonio de Herrera, Bartolomé Leonardo de Argensola i Bernal Díaz del Castillo i els esdeveniments del relat són exposats desde la perspectiva del seu protagonista, Hernán Cortés.
Es tracta de la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents a les ciutats burgeses del centre d’Europa al segle XVI. La cura i la fidelitat amb què estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que aquests gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la història de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època, alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI. Trobareu més informació a l’exposició virtual o al Museu Virtual de la UB.
Presentem una nova col·lecció temàtica, la de Relacions de successos. Arran de la participació en el projecte portat a terme pel Grupo de Investigación sobre Relaciones de Sucesos (S.XVI-XVIII), liderat per la Universidade da Coruña, que té com a objectiu principal el Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos (siglos XVI-XVIII), es marquen en el catàleg UB tots els registres bibliogràfics que descriuen obres d’aquest gènere. El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’un bon nombre d’aquest tipus de document: de moment comptem amb 942 edicions i més de 2500 exemplars, dels quals 627 presenten l’enllaç al document digitalitzat dins el registre bibliogràfic del catàleg en línia. La tasca de la introducció de nous registres es porta a terme en la mesura que apareixen noves edicions i exemplars al llarg de la catalogació corrent.
La presentació de la col·lecció, a part de la descripció de la naturalesa de les relacions de successos i l’explicació de la participació en el Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos (siglos XVI-XVIII), porta els enllaços per a la seva consulta, tant en aquest recurs com en el catàleg UB. També s’inclou una bibliografia específica d’aquest tipus de documents dins la pestanya de “Més informació”.
La col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva continua oferint sorpreses tan agradables com la descoberta d’una còpia de Il gazzettiere americano entre el fons del segle XVIII encara per catalogar. Es tracta de la traducció italiana de The American gazetteer, publicada a Londres per A. Millar i J. & R. Tonson el 1762. La versió original, també en 3 volums, va aparèixer in-12, mentre que la italiana, impresa a Livorno per Marco Coltellini el 1763 es presenta en format in–4 gran i a més, respecte a l’anglesa, conté un nombre molt superior de mapes i gravats.
Portada, v. 1
L’objectiu de l’edició es revela de forma diàfana a la dedicatòria al lector. Els ha impulsat a publicar el text, diuen els autors, la necessitat d’un llibre sobre l’Amèrica present, no pas sobre la història del seu descobriment o conquesta, àmbits ja treballats en una nodrida col·lecció de títols. Però el que resulta més interessant és l’especificació del tipus de lector a qui va adreçat, el públic que, interessat pels esdeveniments de la recentment finalitzada guerra dels Set Anys, vol tenir notícia dels territoris que s’han disputat les potències europees al continent americà per poder, d’aquesta manera, entendre millor el que els “pubblici fogli” quotidianament refereixen.
La dedicatòria insisteix igualment en l’actualitat de la informació continguda, així com en la seva utilitat, i no deixa d’oferir algunes reflexions sobre les fonts utilitzades i les solucions lingüístiques adoptades. Així, cita l’obra d’Emmanuel Bowen A complete system of geography com la principal referència, i defensa la no traducció d’alguns termes tècnics o bé noms propis per ser universalment coneguts en la llengua original. En el cas dels topònims, només s’italianitzen els que per tradició ja ho estan. També defensa la presentació per ordre alfabètic dels continguts, per considerar-la més còmoda i útil respecte a altres mètodes “più sublimi”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Però l’interès de Il gazzettiere no es limita al contingut textual, sinó que els seus gravats calcogràfics són una autèntica delícia per als ulls. Es tracta de mapes del continent, de països i regions, plànols de ciutats i imatges explicatives de diverses manufactures, de sucre, cotó, indi i tabac; s’hi troben també representacions de personatges, escenes o indrets pintorescos, així com de diversos animals exòtics. Finalment, el grup de gravats de caire purament decoratiu, en especial el que il·lustra les portades i algunes de les vinyetes que tanquen els blocs alfabètics, destaca per la seva delicadesa.
Vinyeta, v. 1, p. 150
Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), el catàleg col·lectiu de la xarxa Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), a part d’una còpia conservada al CSIC, a l’estat només existeix la nostra, procedent del col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Tot i que, d’un total d’aproximadament vuitanta gravats, es troba mancada de vuit, el valor textual i visual de l’edició, així com la seva raresa en el conjunt de les biblioteques espanyoles, en fan una aspirant òptima per al projecte “Apadrina un document”.
Portadella gravada
La segona edició que presentem és l’Isolario, obra de Vincenzo Coronelli, imprès a Venècia a expenses del propi autor entre el 1696 i el 1697. Coronelli, framenor venecià, va dedicar la seva vida a la publicació d’obres de caràcter eminentment geogràfic, tot i que va ser la construcció de globus l’activitat que més celebritat li va donar. La seva passió erudita va començar des de molt jove, als setze anys, quan va publicar un Calendario perpetuo sacro profano de què es van fer nombroses edicions. Ben aviat, la seva fama el va portar a París, on va construir un globus celeste i un de terraqüi per al rei Lluís XIV. Més endavant, el 1684, va fundar l’Accademia cosmografica degli Argonauti, la primera societat geogràfica europea, a la qual es van unir personalitats i biblioteques italianes i d’arreu d’Europa, i un any després, el 1685, la seva carrera es va veure culminada pel nomenament de cosmògraf públic de la república de Venècia.
Retrat de Vincenzo Coronelli relligat abans de la 2ª seqüència del f. A1
Dels molts projectes editorials de Coronelli, el més ambiciós va ser l’Atlante veneto, la primera obra publicada a Itàlia i d’autor italià amb “atles” al títol. És una col·lecció de tretze obres de vàlua desigual, dedicada al dux de Venècia Francesco Morosini, que constitueix una mena de versió italiana de la producció cartogràfica holandesa tan en voga durant els tres primers quarts del segle XVII. Segons Augusto De Ferrari, autor de la veu que el Dizionario Biografico degli Italiani dedica al geògraf venecià, tot i que molts dels mapes que conté són còpies de treballs ja publicats, n’hi ha nombrosos d’originals que recullen recents testimonis de viatges i que inclouen detalls sovint molt precisos. Una de les produccions de l’Atlante és aquest Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics, i concebut per a ús dels navegants. S’hi troben descrites amb particular detall les illes venecianes i Anglaterra, a la vegada que resulten especialment interessants les descripcions i els mapes d’Austràlia i de les illes del Pacífic, descobertes uns anys enrere.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El CRAI Biblioteca de Reserva conserva el segon volum d’aquesta important edició, de què el CCPBE recull només una altra còpia a la Real Academia de la Historia de Madrid, mentre que es troba absent del CCUC i del catàleg de REBIUN. L’exemplar, procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans, va ser adquirit per Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde des del 1725 fins a la seva mort, protector de la biblioteca barcelonina del seu convent d’origen. La nota de compra amb el seu nom, present a les portades de sis de les nou edicions de Coronelli custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva, dóna fe del crèdit que li mereixien a Ripoll les obres del framenor venecià. Tot i que el temps ha revelat el discutible rigor científic dels seus treballs, la intensa activitat del venecià, concentrada en produccions monumentals fetes sobretot per a la vista, i la seva pròpia personalitat fan que incloguem l’Isolario entre les obres proposades per al projecte “Apadrina un document”.
Avui volem compartir una notícia del blog de la Biblioteca de Catalunya sobre l’exemplar ideal, un tema bàsic en la catalogació de fons antic. Està redactada per la nostra col·lega Núria Fullà, responsable del Catàleg de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.
El CRAI de la UB vol agrair avui al Dr. Gaspar Coll i Rosell el recent donatiu de diverses obres que s’han incorporat al seu fons. El Dr. Gaspar Coll i Rosell, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i que des de 2012 ocupa el càrrec de Delegat del Rector pel Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, ha donat a la nostra biblioteca diversos títols d’obres impreses entre els s. XVII i XIX.
Les obres posteriors a 1820 –dos manuals escolars i dues obres de caire religiós- datades entre 1853 i 1898, podran ser consultades al CRAI Biblioteca de Lletres.
Podeu consultar totes les obres donades pel Dr. Gaspar Coll i Rosell (en aquest donatiu i en diversos realitzats anteriorment) al catàleg del CRAI de la UB .
Arran de la commemoració del Tricentenari, el CRAI Biblioteca de Reserva ha portat a terme diferents iniciatives, ja que la col·lecció que custodia és rica en documents d’aquest període.
Prèviament, es va recuperar tot el fons relacionat amb aquest tema, manuscrit o imprès, a partir tant del catàleg manual com en línia.
Per una banda, la consulta al catàleg en línia de tots els documents que han estat seleccionats per formar part d’aquesta col·lecció. D’altra banda, l’accés a un fitxer excel des de la pestanya de consulta de la col·lecció temàtica, on es recull exclusivament aquest fons, estructurat en diferents camps que hem considerat importants per a l’investigador: des dels habituals títol, autor, any, lloc i signatura topogràfica, fins al tipus de document, tipus de material i matèria. Remarquem especialment el tipus de document, que ens indica la seva naturalesa: des de cartes, crides, relacions de successos i pamflets, fins a sermons i composicions poètiques.
Finalment, podem enllaçar a l’exposició virtual, ampliada en documents, imatges i comentaris respecte a la versió presencial, que es pot veure a les vitrines de la sala de consulta de Reserva fins al 14 de novembre d’enguany.
Escut de la portada de l’edició de 1556 dels estatuts l’orde.
L’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda amb el nom d’orde de Malta, va ser fundada el 1048 pel provençal Gerard amb l’objectiu d’atendre les necessitats dels pelegrins que arribaven als llocs sants. Gràcies a les riques donacions que reberen, l’orde estengué la seva influència per tota la cristiandat i va assolir un gran poder econòmic, militar i territorial.
L’orde va viure el seu moment de màxim esplendor en el segle XIV, mantenint la seva existència fins a l’actualitat. Les seves seus, on vivien els grans mestres acompanyats dels consells, foren successivament Jerusalem, després Sant Joan d’Acre, Rodes i finalment Malta, illa que van perdre el 1798 davant Napoleó.
Retrocedim uns quants anys cap a principis del segle XVIII, concretament l’any 1709. Per aquesta època li va ser encarregat a Giovanni Battista Brancadori, escriptor Sienès, que escrivís una notícia biogràfica per a cada un dels grans mestres de l’orde de Malta, des del seu fundador, Gerard, fins a Ramon de Perellós i de Rocafull (1637-1720).
Al CRAI Biblioteca de Reserva hem catalogat un volum que conté els retalls d’aquests retrats. Cada gravat inclou el retrat i la notícia biogràfica, però estan retallats i enganxats sobre paper. Un format originalment en foli ha quedat reduït a quart. També s’ha conservat la dedicatòria, que escriu Domenico de Rossi a Perellós. En aquesta hi figura també el peu d’impremta amb data 1709. L’impressor fou el mateix Domenico de Rossi, que aquell any va heretar el destacat taller de Giovanni Giacomo de Rossi, a la ciutat de Roma.
Aquest volum forma part dels llibres duplicats procedents de la Biblioteca del Duc d’Osuna, que foren enviats a finals del segle XIX pel govern de Madrid a la Universitat de Barcelona. Està incomplet: manquen portada, 6 gravats i preliminars i potser part del text. No hem pogut contrastar-ho amb cap altre exemplar, ja que no ha sigut possible localitzar-lo en cap altre catàleg o repertori.
A la Biblioteca Vaticana consta una edició probablement impresa el 1741, ja que conté el retrat d’un gran mestre posterior: Manuel Pinto de Fonseca (1741-1773). Graesse cita una edició de 1725 amb 68 retrats.
A continuació, podeu veure alguns dels magnífics retrats que conté.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 5 exemplars de l’edició espanyola de l’Índex de llibres prohibits de l’any 1632. Tots ells amb la signatura de l’inquisidor Sebastián de Huerta situada al verso de cada portada. Els diversos exemplars procedeixen de les biblioteques d’alguns dels principals convents de Barcelona: el convent de la Mercè, de Sant Francesc d’Assís, del Carme, de la Santíssima Trinitat i de Sant Agustí.
També conegut per Sebastián García de Huerta (1576-1644), aquest religiós va arribar a ocupar dos càrrecs de la màxima importància en l’àmbit de la Inquisició espanyola: el de secretari del Supremo Tribunal de la Inquisición a partir de 1616 i també el de secretari dels reis Felip III i Felip IV, en el Real Consejo Supremo de la Santa Inquisición.
Al catalogar els exemplars de l’edició de 1632 ens vam preguntar, en primer lloc, si es tractava d’una signatura autògrafa de Huerta. Una consulta a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid ens va permetre autenticar la signatura com a autògrafa.
En segon lloc, ens preguntàvem quin podia ser el motiu pel qual aquesta signatura figurava en el verso de la portada de tots els nostres exemplars de l’edició de 1632. La resposta ens la va donar Susana Cabezas Fontanilla, en el seu article “En torno a la impresión del catálogo de libros prohibidos y expurgados de 1612”. Documenta & Instrumenta, v. 3 (2005), p. 7-30. L’autora precisa, que en les edicions de 1583-84, 1632, 1640 i 1667, els secretaris del Consejo de la Suprema Inquisición van rebre el privilegi de publicació de l’Índex en reconeixement per les tasques de coordinació durant el procés d’edició. Això implicava que els secretaris podien portar a terme tots els acords relatius a l’edició, inclosa la selecció de l’impressor a qui s’encarregaria la publicació.
Per als secretaris de la Inquisició, aquest privilegi representava un esforç econòmic molt important, perquè el Sant Ofici no aportava els diners inicials que eren necessaris per costejar l’edició de l’Índex (paper i treball de l’impressor) sinó que els diners els havien de posar ells. Després, ja se’n rescabalarien amb els guanys provinents de la venda i la distribució. Per assegurar aquests beneficis, es va arribar al punt, com passa en l’edició de 1632, de reproduir-hi un text signat pel cardenal Antonio Zapata que conté la prohibició de vendre exemplars que no fossin signats pel secretari Huerta o pel pare Juan de Pineda.
A continuació reproduïm un fragment d’aquest text que es troba en el f. [creu llatina]4 de l’Índex de 1632.
“Mandamos pena de excomunion mayor … y de cincuenta ducados q[ue] ninguna persona de qualquier estado o condicion que sea, use, ni embie a parte alguna de las Indias, ni a otra alguna, ninguno de los dichos Catalogos è Indices, ni los venda en estos, ni aquellos Reynos, que no esten firmados del dicho Secretario Sebastian de Huerta,o de mano del Padre Iuan de Pineda …”
Les edicions dels Índex de llibres prohibits (la més antiga que consta en el nostre fons és la de l’any 1583) i la literatura relacionada amb aquesta matèria, es troba àmpliament representada en el CRAI Biblioteca de Reserva. A les biblioteques dels convents, comissionats del Sant Ofici revisaven les obres, com es pot veure en la nota de censura de l’edició de 1555 de l’obra d’Andreas Vesal De humani corporis fabrica
“V[idi]t et correxit, ex commisione S[ancti] Officii Inquisit[ionis] contra haereticam grauitatem, Jose[phus] Hiero[nimus] Besora S[acrae] T[heologiae] et P[hilosophae] D[octor] Canon[icus] Ilerden[sis] juxta praescriptum an[no] 1655”
L’any 2012, Carmen Garrido, cap del Gabinet de Documentació Tècnica del Museo del Prado, va autenticar, finalment, com a obra de Diego Velázquez el retrat de Sebastián Huerta que podeu veure en aquest enllaç. Es creu que va ser pintat per l’artista cap al 1629, poc abans del seu primer viatge a Itàlia.
