Mentre la biblioteca fa vacances, fins el 24 d’agost, continuen oberts els nostres recursos digitals. Amb la inauguració de la nova web, les nostres exposicions virtuals tenen una nova ubicació i un nou format. Estem duent a terme el procés d’incorporació de totes elles.
Avui volem destacar una exposició que es va dur a terme el mes d’abril de 2013, un estudi sobre les edicions confeccionades a l’impremta plantiniana que conserva el CRAI Biblioteca de Reserva.
Podeu entrar a les vitrines de l’exposició virtual i veure els detalls dels catorze exemplars plantinians escollits per la mostra.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’exposició que ja va passar pel Caixa Fòrum de Barcelona, proposa una reflexió sobre alguns dels valors generadors de la Mediterrània Antiga que van donar lloc a un nou esperit ideològic més proper a l’home i la raó.
Les peces que el CRAI Biblioteca de Reserva ha prestat per aquesta mostra són les següents:
– Plató. Opera / Marsilio Ficino interprete. Florentiae : Laurentius [Francisci de Alopa] Venetus, [1484, ca. maig-1485, abril]. 07 Inc 650
Entre aquesta llista es troba la primera traducció al català de l’obra d’Ovidi, la primera traducció del grec al llatí de les obres de Plató i l’obra de Junius que conté un dels primers emblemes renaixentistes de l’elecció d’Hèrcules. Tots ells són exemple de la transmissió de la cultura grecollatina a l’edat mitjana.
Detall de la portada de: Cavero y Pérez, José Nicolás. Anti-Agredistae Parisienses expvgnati. Saragossa : Domingo Gascón i Diego de Larumbe, 1698 07 XVII-L-2550
Actualment són més de quatre-centes les edicions procedents de Santa Mònica, de l’orde dels agustins descalços, integrades a l’OPAC.
Detall del llom de: Barcia y Zambrana, José de. Despertador christiano. Madrid : herederos de Gabriel de León, 1700 07 XVII-390
El CRAI Biblioteca de Reserva ha dut a terme, durant els últims anys, una sèrie d’iniciatives encarades a la reconstrucció de la història de cada un dels volums que forma part de la seva col·lecció, a les quals es pretén donar la màxima difusió. A la inclusió d’una entrada per als antics posseïdors als registres bibliogràfics i a la inauguració de la base de dades Antics posseïdors, ja fa més de cinc anys, s’han unit la seva presència al CERL Thesaurus i la participació al projecte MEI (Material Evidence in Incunabula).
Ara anunciem la troballa d’un nou incunable pertanyent a la biblioteca de Carbonell. Es tracta dels Opuscula de sant Agustí, impresos a Estrasburg per Martin Flach l’11 d’agost del 1491. L’exemplar, que va ser seleccionat pel professor Juan Bautista Carpallo per formar part de la recent mostra “6 enquadernacions d’incunables al CRAI Biblioteca de Reserva”, està mancat dels quaderns finals, així que no sabem si al colofó hauríem trobat la nota de propietat autògrafa característica dels llibres que va posseïr Carbonell. Tanmateix, la nova descripció de la còpia ha permès identificar la inconfusible cal·ligrafia, tant a les notes i inicials com a les manícules i altres signes de lectura, d’aquest personatge, “malalt” d’una veritable passió pels llibres. El volum, amb posterioritat, i segons diu una nota manuscrita datada el 1574, va ser sotmès a la censura eclesiàstica, sense que s’hi trobés res en contra de la fe catòlica. Més tard, va pertànyer al convent de Nostra Senyora del Bonsuccés, dels servites barcelonins, com ho demostra l’ex-libris manuscrit escrit al full a2.
Curiosament, l’enquadernació que ens ha pervingut no és l’original, sinó que amb tota probabilitat, en un moment indeterminat (potser un cop desamortitzades les biblioteques conventuals?), es va aprofitar per protegir l’imprès, que possiblement es trobava sense relligar. És una relligadura en pergamí sense tapes, del segle XVII, amb daurats, que presenta, al centre de les cobertes, un escut amb sis pinyes en faixa, coronat per un capell episcopal, i al llom, el títol manuscrit de l’obra de Luis de Tena Isagoge in Sacram Scripturam, al costat de “Opuscula san Agustin” escrit per una mà del segle XIX.
07 Inc 315 F. p2 verso
Així, amb els Opuscula, sumen dinou incunables, tres manuscrits i un imprès els volums procedents de la biblioteca de Pere Miquel Carbonell conservats al CRAI Biblioteca de Reserva, la institució que més còpies conserva de la seva col·lecció. Amb la intenció de celebrar aquesta nova incorporació, hem previst reposar la mostra, que per qüestions de calendari es va obrir al públic poc més d’una setmana, fet que anunciarem oportunament a les pàgines d’aquest mateix bloc.
Al Blog de Reserva publiquem de tant en tant notícies sobre les obres del CRAI Biblioteca de Reserva que surten en exposicions externes. Ho continuarem anunciant aquí, però a més a més, a partir d’avui, el Blog disposa d’una nova pestanya que reuneix la informació sobre aquestes exposicions. Fins ara aquestes dades es trobaven a l’ apartat del web anomenat “Peces de Reserva en exposicions externes”, i ara, a partir del nou web del CRAI, hem decidit posar-ho al blog per tal de donar-li més visibilitat.
Aquesta pestanyaconté una llista amb tots els llibres que han viatjat fora de la biblioteca. El primer apartat recull les exposicions que s’estan duent a terme actualment i el segon les que ja han finalitzat. El recull es porta a terme des de l’any 2007. Els apartats s’estructuren cronològicament amb els títols de les exposicions o mostres que han acollit els nostres exemplars , i des d’aquest títol s’enllaça a la pàgina web corresponent. A continuació les dates i el lloc de l’exposició; finalment la cita amb l’enllaç al catàleg de les peces exposades.
Aquets pestanya s’anirà actualitzant a mesura que les obres tornin o s’inaugurin noves exposicions.
El passat dimecres 11 de juny van tenir lloc les Jornades “Fonts documentals per a l’estudi del període de la Guerra de Successió a Barcelona”, organitzades per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, acte del qual ja us vam posar al corrent a través del nostre Facebook.
Ha estat per nosaltres un motiu de satisfacció haver pogut constatar com part de les ponències han estat presentades per investigadors que en el decurs de les seves recerques han consultat els nostres fons i recursos. Aprofitem aquest post per a fer-vos un petit tast i recordar-vos algunes de les fonts i recursos que posem a la vostra disposició.
En primer lloc destaquem la presentació de Mercè Gras, especialista en la comunitat dels Carmelitans Descalços, orde del qual disposem de nombrosos fons a la nostra biblioteca –identificats fins ara a l’OPAC els procedents dels convents de Sant Josep de Barcelona, Nostra Senyora de Gràcia i del Convent de Nostra Senyora dels Dolors, de Vilanova i la Geltrú – provinents de les desamortitzacions. Gras, en la seva ponència “Els efectes de la guerra de la Successió en una comunitat monàstica: la documentació dels Carmelites Descalços”, va mostrar, entre d’altres documents, una curiosa nota manuscrita a la qual havíem dedicat un post l’11 de setembre de 2010, així com l’ex-libris decorat del frare Joaquín de San Alberto, pertanyent a la nostra base de dades de posseïdors. Celebrem plenament que aquestes dues eines virtuals, el blog de Reserva i la Base de Dades de Posseïdors, siguin útils als nostres usuaris.
nota manuscrita
Per la seva banda, l’historiador i periodista Xevi Camprubí, va presentar la ponència “Gasetes i relacions: la utilització de la premsa en un context de guerra”, fruit de la seva tesi doctoral “L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps”. Felicitem Camprubí, que tal i com va posar de relleu a la seva ponència ha basat part de les seves investigacions en el nostre fons de gasetes i relacions, ja que acaba de rebre ex-aequo el XXXè Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics, pel seu treball “La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió”.
Manuscrit 386
Finalment, una menció especial al valuós manuscrit Ms. 386, Llibre d’òbits de religiosos, del frare Manel Soler, i que actualment es pot veure al Museu d’Història de Catalunya, cedit pel CRAI Biblioteca de Reserva, dins el marc de l’exposició “300 onzes de setembre 1714-2014″. Aquest manuscrit, en el qual va basar-se part de la ponència presentada per l’historiador Agustí Alcoberro, també va ser el protagonista del debat final de les jornades, fet que demostra el dinamisme en les recerques d’aquest període. Bona mostra de la rellevància d’aquesta obra és el fet que Agustí Alcoberro i Mireia Campabadal són els responsables d‘una edició d’aquest manuscrit -juntament amb 4 documents més- en un llibre que portarà per títol Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714, i que ben aviat veurà la llum.
Amb la voluntat de continuar treballant per facilitar les recerques als investigadors, i més concretament en el marc de les commemoracions relacionades amb el Tricentenari 1714-2014 us avancem que, en breu, posarem a la vostra disposició una base de dades que recollirà els nostres fons relacionats amb el període de la Guerra de Successió. Esperem que també sigui del vostre interès.
La mostra vol oferir una galeria d’imatges sobre la Catalunya de començament del segle XVIII, concretament a la fi de la Guerra de Successió, a partir de la col·lecció de gravats del museu i de la col·lecció Gelonch-Viladegut. L’exposició mostra com des del col·leccionisme també es pot aportar una visió del context sociocultural del país al voltant del 1714.
La participació del CRAI Biblioteca de Reserva consta d’una imatge del dors d’una medalla de Lluís XIV. La cara de la medalla mostra l’efígie del rei i el dors es presenta a partir de la reproducció de la imatge que es troba en un llibre de la nostra col·lecció:
Medailles sur les principaux evenements du regne de Louis le Grand : avec des explications historiques / par l’Académie Royale des Médailles & des Inscriptions. A Paris : de l’Imprimerie Royale , aux dépens d’Anisson …, 1702.
Avui és el torn per informar-vos de les millores que hem introduït en aquests pdf per complementar la informació. Tant els Índexs com l’Inventari de manuscrits incorporen uns marcadors a l’esquerra per facilitar la cerca. En el cas dels índexs, els marcadors són alfabètics per anar directament a la lletra de l’autor o de la matèria que ens interessa. En el cas de l’Inventari, els marcadors estan estructurats per centenes i en desplegar-les apareixen els números que corresponen a cada volum dels manuscrits. D’aquesta manera si sabem quin és el número del manuscrit que ens interessa consultar, podem anar directament a la pàgina de l’Inventari on hi apareix.
A l’inici de cada volum de l’Inventari trobem el botó de ‘Cerca’, on podem fer cerques basant-nos amb l’OCR del pdf. Així, recuperarem el terme cercat totes les vegades que aparegui en el document. Hem de tenir en compte que el reconeixement de les lletres d’aquest OCR no és sempre acurada, i per això recomanem usar els índexs, on també podem fer servir l’eina de cerca.
Una de les altres millores que s’han implementat amb els recursos del pdf és la creació de l’enllaç al catàleg. Així, si el manuscrit té fitxa al catàleg en línia, clicant al número de manuscrit que es troba a l’inici de la descripció, s’hi accedeix. El registre del catàleg en línia inclou, en cas d’haver-n’hi, els enllaços a les versions completes del text digitalitzat i a altres descripcions.
Podeu veure un exemple al registre del manuscrit 760.
A l’hora de prioritzar els manuscrits per catalogar en línia, hem triat els que estan estudiats a BITECA (Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears) i des de finals de l’any passat aquests 47 ja estan tots incorporats al catàleg. Per als manuscrits d’Eiximenis ens va ser fonamental l’obra dirigida per Jaume de Puig i Oliver: Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques, i vam acabar-los a finals de gener (us en vam donar notícia en aquest bloc).
El darrer incorporat és el Ms 96, una “Miscel·lània de textos manuscrits i impresos del segle XVIII” composta per més d’un centenar de documents solts que es van relligar junts. Són documents de diverses matèries, en diferents llengües i de diferents mides que tenen en comú el període en que van ser escrits.
En breu començarem amb 21 manuscrits àrabs conservats a la nostra col·lecció (poemes, històries de profetes, farmacologia , fàules, santorals, corans, etc.), amb l’ajuda del Departament de Filologia Semítica de la facultat de Filologia de la UB.