Blog de Fons Antic

La Universitat de Girona acaba de publicar una edició crítica a cura d’Anna Garcia Busquets, sobre el nostre manuscrit núm. 6, Rahó del esperit y del que ha passat en lo interior…

Recentment s’ha publicat l’edició crítica de Rahó de l’esperit (1709-1714) de l’olotina Teresa Mir i March (1681-1764) a càrrec d’Anna Garcia Busquets sota la direcció de Pep Valsalobre, text força singular dins la nostra tradició literària, ja que és una de les poques autobiografies espirituals femenines en català, un fenomen que va arribar a ser corrent en castellà a l’època moderna. Es tracta del relat d’un seguit d’experiències místiques d’una dona al seu confessor entre 1709 i 1714. La protagonista descriu en primera persona visions, èxtasis i desmais, però també projectes i lectures durant 289 paràgrafs numerats, al mode del Libro de la vida de Teresa d’Àvila; transcorre entre l’Empordà i la Garrotxa en paral·lel a la Guerra de Successió.

Teresa va ser l’única supervivent de set germans i, hereva de la fortuna familiar, va gaudir d’una formació difusa però superior a la comuna, que incloïa l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. A Rahó de l’esperit esmenta una sèrie d’autors i obres que li servien de fonts i models: sant Pere d’Alcàntara, sant Agustí, Tomàs de Kempis i també Juan de Palafox, sor María de Ágreda, Antonio Molina o Narciso Galindo:

A la tarda, llegint un llibre que·s diu Norte de congregantes, me vingué a la memòria lo del matí, que és del molt que jo estava obligada a ell, ab un gran desitg que jo tenia de acertar en tot en agradar-li, ab un plor y amor tan gran que·m vingué, que tota me desatinava, dexant-me de llegir.(Mir § 272)

A vegades aprofitava el poder evocador de les representacions pictòriques que tenia a l’abast per donar forma a les seves visions:

Al cap de un rato, me n’aní a la capella del gloriós sant Isidro a fer oració al gloriós sant Joseph, hahont està la sua santa imatge, y altre vegada me semblà que veya als matexos gloriosos sants y que·m dèyan que me ajudarien y que intercedirían per mi, ab gran seguretat que interiorment tenia, aparexent-me que·ls veya anar cada hu de sa manera, ço és, a Maria santíssima Adolorida traspassada en son cor de set espasas, a santa Teresa, com a monja y als demés axí com los acostúman pintar.(Mir § 3)

El  sentiment de menyspreu d’ella mateixa pot sorprendre el lector d’avui:

(…) conciderant-me que ja me veya a la sepultura, me aparexia que m’exían cuchs de la boca y del nas, de tal manera que a mi mateixa me feya fasti en tant que·m causava vòmit, tanta era la vivesa de la concideració, ab gran desitg que totas las criaturas me trapitjassen, obligant-me en lo exterior del cos fer la acció de abaixar-me de manera que una vegada o dos me fou precís posar la cara en terra, tal era lo conexament de ma vilesa, suciedat y nada. (Mir § 42)

Teresa no era una religiosa, sinó una dona casada. El seu marit, el doctor en dret Josep Mir, exercia a Castelló d’Empúries i tenien en comú un fill, Domènec. A finals de 1712, en quedar-se vídua, va retornar a Olot, interpretant la mort de Josep com un senyal per tirar endavant els seus projectes: fundar un convent femení i continuar la redacció de Mística Ciudad de Dios de María de Ágreda.

Y de aquell die ensà, me apar que algú me està dient lo que tinch de escríurer y confirmant lo que tinch comprès, y se me ha dit temps ha que la mort de mon marit tenia algun significat, y sempre tinch uns grans desitgs de què la voluntat de Déu se cumple en mi y que lo Señor nos envie una feliz pau. (Mir § 271)

L’establiment del text s’ha basat en l’únic testimoni conegut, el manuscrit núm. 6, Rahó del esperit… del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. El còdex inclou una Relació ‘hagiogràfica’ d’Esteve Gay, prevere de Castelló i pare espiritual de Teresa, encapçalada per la bella portada del cor amb les virtuts de la beata que podeu veure a l’inici del post.

Podeu accedir al text que acaba de publicar el Servei de Publicacions UdG en format electrònic. Conté una breu aproximació a la biografia de Teresa Mir documentada als arxius sagramentals i notarials.