Etiqueta: Articles

Publicada la memòria del CRAI Biblioteca de Fons Antic 2022

Ja teniu disponible al Dipòsit Digital la memòria de la nostra biblioteca de l’any passat dins la col·lecció memòries del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Hem seguit la mateixa estructura dels anys anteriors: Serveis als usuaris, Difusió, Catalogació, Gestió de la col·lecció i Tasques internes. Al final es presenten els annexos amb gràfics de l’evolució al llarg dels anys de diferents conceptes.

A la introducció inicial fem un resum dels aspectes més rellevants, que us traslladem en aquesta entrada del blog.

Memòria 2022

Continua la lectura de “Publicada la memòria del CRAI Biblioteca de Fons Antic 2022” →

La cura del fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva: un objectiu que no es pot oblidar

Avui us volem fer partícips d’una de les qüestions més difícils de gestionar del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, que forma part de la nostra realitat i a la qual dediquem tant recursos econòmics com temps. Ens referim a l’estat de conservació del fons. Com moltes vegades ens haureu sentit dir i, com els nostres usuaris han pogut comprovar directament, una gran part dels nostres llibres presenten un aspecte molt deteriorat. La majoria tenen forats d’insectes i moltes enquadernacions estan malmeses, tant perquè els lloms i cobertes estan solts com perquè, directament, els hi falten.

Continua la lectura de “La cura del fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva: un objectiu que no es pot oblidar” →

EL CRAI Biblioteca de Reserva a La Vanguardia

El passat 6 d’agost va aparèixer a La Vanguardia un article titulat “La biblioteca dels tresors ocults”, arran de la notícia publicada per Notícies UB a finals de juliol “Petits tresors que s’amaguen dins els llibres antics”. El diari barceloní ens va fer una visita per oferir un article més extens sobre aquestes troballes.

Ens és molt grat que els mitjans de comunicació externs a la nostra universitat es facin ressò de la nostra biblioteca. És un mitjà molt eficaç per donar a conèixer la col·lecció patrimonial del CRAI de la Universitat de Barcelona, donat que sovint ens adonem que encara és força desconeguda. L’interès d’aquest fons traspassa els límits acadèmics i valorem molt positivament la seva difusió en un entorn més general.

Us convidem a llegir el reportatge redactat a partir de la visita que va fer la periodista, Carina Farreras i el fotògraf Xavier Cervera i volem aprofitar l’entorn del nostre bloc per fer algunes puntualitzacions al text.

En primer lloc, creiem que cal aclarir el concepte de “sala de manuscrits” que apareix nombroses vegades a l’article. La sala de manuscrits és una de les sales on es guarden llibres antics, però no l’única. El fet que la col·lecció del fons del CRAI Biblioteca de Reserva s’ubiqui dins l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, i el seu gran volum (més de set quilòmetres lineals d’estanteria), determina la seva conservació en diferents sales i dipòsits, en alguns casos compartits amb el CRAI Biblioteca de Lletres. La sala anomenada pel personal “de manuscrits” conté, en realitat, una varietat de documents i s’utilitza habitualment per oferir classes i visites. Va ser justament en aquesta sala on es va rebre la periodista i el fotògraf de La Vanguardia.

Possiblement l’ambient que s’hi respira hagi propiciat que al llarg de l’article s’usi diverses vegades el concepte “guardiana de la sala de manuscrits”. Si bé és cert que la nostra biblioteca es va fundar al segle XIX, els bibliotecaris del segle XXI ja fa temps que vam deixar enrere qualificatius com “guardians” o “custodis” dels fons, per molt patrimonials que aquests siguin!

Igualment, com a bons bibliògrafs que ens considerem, ens agradaria matisar algunes afirmacions del text poc acurades, però comprensibles atesa l’especificitat de la matèria tractada.

El text comença anomenant un misteriós escrit que es va deixar en un còdex medieval, mentre que en realitat es tracta d’una nota del segle XVIII abandonada en un imprès del mateix segle.

En el paràgraf on parla de les tasques bàsiques que es porten a terme amb el fons antic, hi ha certa confusió en l’ús dels termes de conservació, restauració i catalogació, que pensem que val la pena aclarir. La conservació s’ocupa de la cura del fons per a la seva òptima custòdia dins els espais on s’ubica. La restauració s’aplica sobre els llibres com a peces individuals i requereix un temps i uns costos molt significatius. D’altra banda, la catalogació, des de ja fa gairebé una trentena d’anys en línia, s’ocupa de la descripció bibliogràfica de les edicions i dels exemplars. Per últim, una altra tasca que no queda citada i també bàsica avui en dia és la de la digitalització, és a dir, el procés fotogràfic per tal de poder disposar de reproduccions digitals de tots els documents.

Fet aquest aclariment, la frase “Sé que jo no podré veure en vida tot el fons catalogat”, lamenta Verger, per la falta de recursos en la conservació”, esdevé incongruent ja que barreja dues comeses que són independents una de l’altra. En el mateix sentit, en parlar més endavant del deteriorament d’una enquadernació que ha permès donar a llum un text manuscrit del segle XIV, el relaciona amb les condicions de llum i temperatura quan aquestes mesures de conservació no afecten el descosit de les enquadernacions i estaríem davant el cas d’una restauració.

En relació al poema popular trobat en un volum del segle XVIII, volem precisar que la filòloga que ens va assessorar, Maria Rosa Serra, no és especialista en literatura medieval, com diu l’article, sinó en literatura moderna.

Retornant al volum factici de diverses obres de Pere Alfons de Burgos impreses totes elles per Claudi Bornat a Barcelona, cal fer dues puntualitzacions: en primer lloc va ser el mateix investigador, Daniel Gullo, el responsable de la troballa. En segon, no es pot afirmar que va ser el mateix impressor el creador del relligat del volum, ja que en tractar-se d’un volum factici (reculls de diferents obres), l’enquadernació es va fer en posterioritat a la venda, i per tant la responsabilitat de l’ús de pergamins usats ve de la mà del relligador i no pas del tipògraf.

Quant a la informació general del nostre fons, per ampliar i detallar més la seva naturalesa, podeu adreçar-vos a la pestanya de “Fons i col·leccions” de la pàgina de la Biblioteca de Reserva i l’article enllaçat de la primera pestanya de Descripció.

Per acabar, volem agrair de nou a La Vanguardia l’interès per la nostra col·lecció i els convidem a seguir la tasca de difusió de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona que de ben segur interessarà al públic de la nostra ciutat i país.

El CRAI Biblioteca de Reserva és protagonista en una Notícia UB

Ahir Notícies de la UB es va fer ressò d’una part ben peculiar del nostre fons amb “Petits tresors que s’amaguen en llibres antics.”

En el nostre bloc ja us hem parlat diverses vegades de les troballes dins dels llibres que anem processant com a material annex.

Tot i que l’article parla de més de cent peces de material annex, des del catàleg en comptabilitzem més de 250. Òbviament aquesta informació queda introduïda dins del camp de l’exemplar dels registres del catàleg i la recuperació des de l’opac no és del tot acurada. Per tant, si esteu interessats en aquest material, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. És un material molt interessant, tant per la seva varietat, curiositat i pel seu testimoniatge dels hàbits dels lectors dels nostres avantpassats.

Les notícies sobre material annex del nostre bloc va captar l’atenció de la unitat de comunicació de la UB que ens va fer una visita perquè els féssim una mostra d’aquest material amb els exemples més vistosos.

El resultat és aquesta notícia de premsa.

Esperem que us agradi.

Participació d’alumnes de grau de Filologia a la Biblioteca de Reserva

Com us comentàvem en el post anterior, ens agrada molt poder cedir aquest espai del nostre bloc per a participacions externes que es vinculen amb la nostra biblioteca. Avui tenim una modalitat nova, ja que es tracta del resultat d’una feina de pràctiques de l’assignatura “Èpica romànica” amb la professora Maria-Reina Bastardas del departament de Filologia clàssica, romànica i semítica. Aquí teniu la seva interessant aportació.

Un imprès d’Ogier le Danois en prosa de 1516

Sempre es fa èmfasi en la necessitat i oportunitat de conjuminar la recerca i la docència, dues facetes que s’alimenten mútuament i de manera simbiòtica. Però també cal fer èmfasi en el privilegi i les possibilitats que s’obren quan la docència es fa en una facultat que té, en el mateix edifici, una important biblioteca patrimonial. Això, i les facilitats que existeixen avui en dia per contactar amb experts a l’estranger, possibiliten petits descobriments com el que presentem a continuació.

En el marc d’una assignatura de grau intitulada “Èpica romànica” i, per tant, no especialment dedicada al llibre antic, vam fer notar a Laurent Brun, responsable de la base de dades de literatura medieval ARLIMA (Archives de Littérature du Moyen Âge), l’existència al CRAI de la UB d’un imprès de 1516 de la versió en prosa d’Ogier le Danois que no hi figurava. Va resultar no ser una omissió involuntària, sinó que aquest llibre no apareix en els catàlegs de la BNF ni tampoc en els grans repertoris bibliogràfics que recullen els llibres impresos al segle XVI, com l’USTC (Universal Short Title Catalog), o el d’impresos parisencs de Brigitte Moreau, 1972-, ni tampoc en els catàlegs del patrimoni bibliogràfic de França, Itàlia, Anglaterra o Espanya (només hi apareix l’exemplar de la UB). Per això, creiem interessant donar-lo a conèixer a través d’aquesta entrada al blog, la redacció de la qual ha resultat ser, a més, una activitat, inesperada però enriquidora, per als estudiants del curs, que han fet tres sessions al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB.

L’exemplar de la versió en prosa d’Ogier le Danois de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser imprès el 1516 a París, a la impremta de François Regnault. El títol complet tal com consta a la portada és “Ogier le Da[n]noys Duc de Dannemarche qui fut lu[n]g des douze pers de Fra[n]ce, lequel auec le secours & ayde du roy Charlemaigne chassa les paiens hors de Romme et remist le Pape en son siege, et fut lo[n]g temps en Faerie, puis reuint comme vo[us] pourres lire cy apres en ce prese[n]t liure”. El peu d’impremta es troba en el colofó i s’hi llegeix: “Cy finist le ro[m]mant intitulé Ogier le da[n]noys Nouuellement imprimé pour Fra[n]coys regnauld libraire iuré en l’université de Paris demourant au dict lieu en la rue Sai[n]ct Jacque a l’e[n]seigne Saicnt Claude pres les maturi[n]s. Et fut acheué le viiii. jour d’aoust. M.D. cens et xvi. Finis”.

Seria, per tant i segons ARLIMA, la quarta edició més antiga d’aquesta obra. Les anteriors són a París, de vers 1495; a Lió, el 1496; i altre cop a París, el 1499.

L’impressor François Regnault, segons data.bnf.fr., fou molt actiu i exercí a París entre 1501 i fins a la seva mort el 1540 o 1541.

El llibre no porta foliació ni paginació originals. Ha estat foliat modernament al marge inferior esquerre i consta d’un total de 162 folis. És un llibre en 4º i fa 20 cm. d’alçada. La caixa fa aproximadament 14,7 x 10,4 cm. La presentació és a doble columna, cadascuna amb unes 38 línies de text (en algunes pàgines, alguna menys), i amb lletra de tipus gòtic.

L’edició està enriquida amb trenta-set il·lustracions fetes mitjançant la tècnica del gravat xilogràfic de mides diverses (en general, rectangulars, d’aproximadament 8 x 7,5 cm) que representen escenes de l’obra. Les il·lustracions del primer i de l’últim foli ocupen la posició central de la pàgina i són de mida gran (als folis 1v i 162r i v; en l’1r el gravat fa 8×8 cm i la pàgina es completa amb el títol i orles)

Les caplletres, de mida variable però en general de menys de 2×2 cm, tenen ornamentacions florals. Algunes són d’una tipologia i mida diferents com una O, amb una figura humana asseguda; una Q, amb una cara; una C, amb un animal; i una E, amb una figura humana o un animal. A destacar:

  • 58 v: caplletra O diferent de la resta; mida més gran: 2,3×2,3 cm; amb una figura amb caputxa
  • 54r: manca una caplletra
  • 64r: Caplletra gran; A coronada (4,2×3,3 cm)
  • 95r: Caplletra gran; la mateixa A coronada
  • 76r: manca una caplletra.

Donem a continuació un inventari dels gravats, amb una breu descripció i la localització segons la foliació esmentada. En el llibre hi ha un total de 37 gravats, però alguns, com era molt habitual en l’època, es repeteixen, de manera que només n’hi ha 18 diferents.

1r: Un cavaller fereix un altre cavaller abatut; espectadors dalt d’uns merlets (8×8 cm). Orles i títol completen la pàgina

1v: Cavaller sarraí amb simitarra i un escut amb una cara (13,5×9,1 cm)

2v: Escena d’un bateig. Format petit a una columna (5,3×4 cm)

8r: Un missatger lliura un missatge (7,5×8,5 cm)

9v: Dos cavallers cavalquen darrera un gos (o guineu) (6×7,2 cm)

12r: Rei i consellers; grup de cavallers armats a peu, al fons (7,8×8,5)

18v: el mateix gravat que en 8r

22r: el mateix gravat que en 1r

30r: Assalt amb ballestes, escales i canons a una muralla 7×8,6 cm)

31v: Batalla naval (7,5×8,3 cm)

32v: Un cavaller, a genolls, rep un missatge segellat d’un rei. Mida més gran (8,5×9 cm)

33v: Un cavaller aixeca en actitud agressiva un tauler d’escacs (8,7×10 cm)

35v: Un cavaller a peu és atacat per un altre cavaller a cavall (7,7×8,5)

36v: Dos cavallers parlamenten amb d’altres darrere una muralla; tendes al fons. Mida més gran (8,5×9 cm)

41r: Un cavaller en fereix un altre en un torneig. Mida més gran (8,5×9 cm)

45r: Combat general a peu; un castell a l’horitzó (8,7×6,8 cm)

47v: el mateix gravat que en 30r

52r: el mateix gravat que en 41r

62r: el mateix gravat que en 12r

64r: el mateix gravat que en 1r

80r: Un bisbe beneeix una boda (6,4×7,5 cm)

80v: el mateix gravat que en 31v

86r: Dos homes parlamenten davant d’uns artesans picapedrers (6,3×7,2 cm)

87r: el mateix gravat que en 31v

88v: el mateix gravat que en 41r

91r: el mateix gravat que en 1r

125r: el mateix gravat que en 80r

130v: el mateix gravat que en 1r

134v: el mateix gravat que en 32v

135v: Un cavaller condueix un home salvatge (cobert de pèl) lligat amb una corda (7,8×8,5 cm)

137v: el mateix gravat que en 31v

142v: el mateix gravat que en 30r. Completat amb una orla, ocupa tot l’ample de la pàgina

152v: el mateix gravat que en 1r

153v: el mateix gravat que en 41r

160r: el mateix gravat que en 12r

162r: Un cavaller sarraí i un cavaller cristià acarats (9,7×8,4 cm)

162v: el mateix gravat que en 1v, però amb la inscripció “Ogier” a la cinta de llegenda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’exemplar de la UB presentava nombrosos forats d’insectes bibliòfags que van atacar el llibre i hi van fer nombroses galeries. Va ser restaurat el juliol de 2001; s’han perdut petits fragments de text però la majoria no són de més d’una o dues lletres. Potser en el moment d’aquesta restauració, però en tot cas posteriorment a la foliació, s’han enquadernat erròniament una sèrie de folis que actualment es presenten en la seqüència: 77-78-80-82-79-81-83-84.

En el full de guarda anterior hi ha anotacions del segle XVI d’antics propietaris (Doctor Gonçalo Peres de Córdova y Villaroel; El licenciado Bovadilla; Durango?) i altres anotacions cancel·lades. El full de guarda posterior és un paper reaprofitat amb anotacions manuscrites en francès en lletra cursiva de finals del segle XV o XVI. En els fulls de guarda hi ha signatures antigues. En els folis 1r, 26r, 27r, 162r hi ha segells antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al foli 24r s’hi ha subratllat un fragment de tres línies.

Esperem que aquesta descripció sigui útil i, potser, permeti localitzar i documentar altres exemplars d’aquest imprès.

Cristina Auladell, Anna Barba, Maria-Reina Bastardas, Bernat Corredó, María Esteban, Núria Homs

Bibliografia:

Inventaire chronologique des éditions parisiennes du XVIe siècle, par Brigitte Moreau d’après les manuscrits de Philippe Renouard. [París]: Service des travaux historiques de la ville de Paris, 1972-2004.

Novetat bibliogràfica amb la participació del personal del CRAI Biblioteca de Reserva

Avui ens complau fer-vos coneixedors d’una nova publicació, La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX) : los catálogos de venta de libreros y editores, una obra realitzada sota la supervisió de Pedro Rueda Ramírez i de Lluís Agustí, ambdós professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El libre, que passa revista al món editorial, a la publicitat i al comerç del llibre a l’època moderna i contemporània a l’Estat espanyol, ha comptat amb una col·laboració ben especial per a nosaltres: la de la nostra companya Marina Ruiz, que és la responsable del capítol “El privilegio de la privativa de libros de común enseñanza de la Universidad de Cervera en tiempos de Manuel Ibarra (1735-1749, 1754-1757)”. La recerca, realitzada en base als fons de l’antiga universitat de Cervera conservats a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, posa sobre la taula les enormes possibilitats que aquest fons d’arxiu ens ofereix sobre la història de la Universitat de Cervera, fet pel qual us animem a submergir-vos-hi.

Us recordem que la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més de 300 obres publicades per la Universitat de Cervera, que presenten diversos exemples de les marques d’impressor que van identificar la Universitat al llarg de la seva existència, i on acostuma a aparèixer la imatge de la Immaculada Concepció, la seva patrona.

  

 

Si us interessa la temàtica podeu consultar el sumari del llibre a través de Dialnet o agafar-lo en préstec a alguna de les biblioteques del CRAI UB.

 

I felicitats a tots els col·laboradors per la feina feta!

 

 

Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic

No és la primera vegada que reivindiquem l’interès dels antics posseïdors que anem localitzant a mesura que cataloguem els llibres, ja que aquestes marques de propietat ens ofereixen una informació incalculable sobre els hàbits de lectura d’alguns particulars i també del camí que han seguit els llibres fins arribar a conformar el fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Continua la lectura de “Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic” →

En el 75è aniversari de la mort d’Eduard Toda

Coincidint amb el 75è aniversari de la mort d’Eduard Toda (1855-1941), el passat mes de desembre va veure la llum l’article que li va dedicar Assumpció Estivill, bibliotecària i investigadora, sota el suggestiu títol “Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, a l’últim número de l’any passat de la revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació.

Al catàleg del CRAI de la UB podreu trobar una trentena d’obres d’aquest polifacètic reusenc que és recordat per les seves més que diverses vocacions: va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor, historiador i bibliòfil, entre d’altres activitats. L’article d’Estivill aprofundeix precisament en la passió pels llibres de Toda i en el seu paper de mecenes, així com la relació que va establir amb l’Escola de Bibliotecàries, dos temes que, com podeu suposar, ens interessen especialment.

Si després de llegir l’article se us obre la curiositat sobre aquest personatge, us recordem que Eduard Toda forma part de la nostra Base de dades d’Antics Posseïdors i fins el dia d’avui s’han localitzat 7 exemplars que havien estat de la seva propietat al nostre fons. Es tracta de dos manuscrits dels segles XVI-XVIII –un llibre de precs maronita i l’obra Kitāb al-Iklīl i cinc impresos, entre els que destacaria la gramàtica de llengua persa The Persian interpreter : in three parts, a grammar of the persian language, persian extracts in prose and verse, a vocabulary persian and english on apareix el seu ex-libris manuscrit a portada, juntament amb el lloc i la data, molt probablement, de la seva adquisició.

10312274ap

Una segona marca de propietat que tenim recollida és la que apareix a l’obra de Manuel Risco Iglesia de Leon y monasterios antiguos y modernos de la misma ciudad, un curiós ex-libris que indica que pertanyia a la biblioteca personal que Toda va reunir al castell d’Escornalbou, una biblioteca que, segons indica Estivill, va acabar desvetllant l’admiració dels seus coetanis.

10312274bm

Us recomanem fermament l’article: un agradable viatge al passat que ens permet submergir-nos en la vida d’un bibliòfil i mecenes ben peculiar.

Soldat abans de frare

Avui ens satisfà especialment publicar aquest post, ja que és fruit de la col·laboració d’una de les nostres usuàries més fidels. És un plaer poder comptar dia a dia amb el suport de Mercè Gras, historiadora i arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, qui sempre està disposada a oferir-nos un cop de mà en la identificació de molts dels ex-libris d’antics posseïdors que pertanyien a l’orde dels Carmelites Descalços. Aquest post és una bona mostra de fins a quin punt la col·laboració del CRAI Biblioteca de Reserva amb els professors i investigadors que ens visiten és enriquidora per a tots. Moltes gràcies Mercè!

Tothom coneix la dita “ser cuiner abans de frare”, que il·lustra com, abans de prendre un estat determinat, existeix una experiència vital prèvia que no hi té cap relació aparent.

A partir de les anotacions de propietat d’un llibre, una vida de San Onofre, obra del mercedari fra Pedro de Arriola, Vida prodigiosa de el rey anachoreta …En Zaragoça : por los herederos de Pedro Lanaja y Lamarca …, 1675 –consultable en línia-, ha estat possible reconstruir una petita història del llibre, del seu original propietari i de les seves, aparentment, divergents trajectòries vitals.

fguarda-b-10-5-23

Continua la lectura de “Soldat abans de frare” →

Il·lustratiu article sobre les biblioteques conventuals

La publicació Scripta : revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna acaba de publicar un interessantíssim article d’una de les nostres usuàries més fidels, Mercè Gras – Historiadora i Arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears- , que porta per títol “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”.

ex-libris convent Sant Josep

L’article passa revista a aspectes molt interessants relacionats amb les biblioteques conventuals de l’Orde dels Carmelites Descalços que ens ajuden a conèixer la història d’aquestes col·leccions centenàries, oferint-nos una visió molt allunyada de les concepcions monolítiques, ans al contrari, mostrant-les com quelcom viu -ja que podem parlar de naixements, creixements i disgregacions- i amb unes dinàmiques pròpies.

En aquest sentit, Gras comença destacant la novetat que va suposar que Teresa de Jesús, quan redactava les constitucions per al convent de San José de Ávila l’any 1567, introduís un punt en el qual definia la relació de llibres que la superiora havia de procurar-se per a la lectura de les seves monges, establint així un patró de lectura espiritual a les religioses. Les biblioteques aniran creixent, i Gras aprofita l’article per oferir-nos una imatge ben documentada sobre quin tipus de fons va anar formant part d’aquestes biblioteques. L’article aprofundeix, entre d’altres aspectes, en les diferències que establia l’orde en els hàbits de lectura -o les possibilitats- entre les biblioteques de frares o de monges en relació a qüestions com els continguts de les obres o la seva llengua, així com en les diferències entre biblioteques en funció de la seva ubicació geogràfica o de si donaven –o no- suport a un col·legi, en l’evolució de la figura del bibliotecari, etc.

Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca de Reserva és dipositària, arran la Desamortització de 1835 de diversos fons conventuals, entre ells el del Convent de Sant Josep de Barcelona, del qual actualment es troben identificats 2429 exemplars. En relació amb aquest convent caldria fer una menció especial a l’extraordinari llegat de l’humanista, bibliòfil i canonge Josep Jeroni Besora, qui va llegar-hi el seu fons -amb la condició que fos d’accés públic- i de qui tenim actualment identificats gairebé un miler de volums.

ex-libris Besora

ex-libris Gandullo

També mereix ser destacada, tal i com ressalta Mercè Gras a l’article, la figura de qui va ser prevere i rector de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Vilanova de Cubelles. Ens referim a Baltasar Antón Gandullo Sarria, qui llegà la seva biblioteca personal –de la qual per ara hem identificat 216 exemplars al nostre fons- al seu successor a la parròquia. La seva voluntat era que s’obrís al públic, tot i que amb unes condicions de conservació del fons tan estrictes, que el nou rector declinà fer-se’n càrrec. Finalment, el 1792, deu anys després de la mort de Gandullo, els fons de la seva biblioteca van ser acceptats pel prior del convent de Nostra Senyora dels Dolors de la mateixa població  i ara es poden consultar al CRAI Biblioteca de Reserva.

ex-libris convent Ntra. Sra. Dolors

Ens safisfà comprovar com l’article de Gras fa constants referències al nostre fons, que és emprat per exemplificar diversos dels aspectes que es desenvolupen al llarg del text, no endebades a la nostra base de dades d’Antics posseïdors hi trobem 6 entrades relacionades amb l’orde dels Carmelitans Descalços.

Us recomanem fermament aquesta interessant i amena lectura!

Bloc a WordPress.com.

Up ↑