Ja es pot consultar la Memòria del 2021 al Dipòsit Digital, inclosa dins la col·lecció memòries del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

La memòria segueix la mateixa estructura que la de l’any anterior, amb unes dades generals del fons i de l’activitat de l’any a l’inici. A continuació es presenten les dades en detall de cada apartat: Serveis als usuaris, Difusió, Catalogació, Gestió de la col·lecció i Tasques internes. Al final es presenten els annexos amb gràfics de l’evolució al llarg dels anys de diferents conceptes.

Com a fets rellevants del passat 2021 volem destacar un any més l’impacte de la pandèmia en els serveis de consulta, les exposicions internes, les visites i el suport a la docència. De tota manera, respecte l’any anterior, s’ha recuperat en part la consulta en sala, el nombre de nous lectors, així com les classes, tant les reglades com les a mida. Més enllà d’aquesta situació d’excepcionalitat, volem destacar, per una banda, el canvi en el sistema de gestió de catàleg de Sierra a ALMA en el marc del CSUC, la qual cosa ha requerit uns mesos d’adaptació cap al nou entorn, amb la consegüent repercussió en volum de la catalogació. D’altra banda, destaquem la migració de les dues bases de dades Marques d’impressors i Antics posseïdors —nascudes el 1998 i el 2009 respectivament— cap a la plataforma COELI, que ofereix una presentació molt més atractiva, així com una explotació més adequada dels dos recursos. La bona acollida de la nova eina queda clarament reflectida en l’augment evident de connexions. 

La nova base Antics posseïdors va ser presentada per Marina Ruiz Fargas en el seminari Les procedències al llibre antic: estudis i projectes organitzat per la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona el novembre 2021.

Aquest proper mes de juliol, dins el marc del seminari De lo analógico a lo digital: gestión, uso y estudio del patrimonio bibliográfico, organitzat per BIDISO i la Universitat de la Corunya, es farà la presentació de les dues bases de dades a càrrec de Núria Cangròs.

Pel que fa al suport a la docència i la recerca, destaquem  el TFM La Biblioteca de la Casa d’Osuna: una aproximació a partir de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques de Núria Cangròs, del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, una part substancial del qual s’ha realitzat a partir de l’anàlisi del fons Osuna del CRAI Biblioteca de Fons Antic. La realització d’aquest TFM ha ajudat en l’impuls per a la celebració de la Taula Rodona organitzada pel Grupo de Patrimonio de Rebiun per fer una posada en comú del tema de la Biblioteca Osuna, l’enregistrament de la qual ha estat penjat al canal Youtube del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

Igualment, remarquem la participació de Marina Ruiz Fargas en el V Encuentro Nacional de Instituciones con Fondos Antiguos y Raros organitzat per la Biblioteca Nacional Mariano Moreno d’Argentina sobre el tractament dels antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Fons Antic. Així mateix la seva ponència al IV Congreso Internacional Sobre Libro Medieval y Moderno celebrat a Saragossa el setembre 2021 «Arca y secreto: el «quartet de llibres prohibits» del Convento de Santa Catalina de Barcelona». Neus Verger, per la seva part, va participar en les Jornadas de buenas prácticas europeas en patrimonio bibliográfico y documental del projecte CODICIS amb la comunicació «Estrategias de difusión del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona».

Per últim, volem destacar l’actualització de la pàgina de Participació del CRAI Biblioteca de Fons Antic en projectes i recursos col·laboratius d’àmbit estatal i internacional.

Recordem que aquest any 2021 és el darrer en què s’utilitza la denominació de CRAI Biblioteca de Reserva. Com sabeu, a partir del gener 2022 es va fer un canvi cap a CRAI Biblioteca de Fons Antic.