La biblioteca de Reserva posseeix alguns volums de la versió castellana de l’Atlas maior del famós cartògraf holandés Joan Blaeu (1596-1673), publicada a Amsterdam entre 1659 i 1672 amb el títol Nuevo atlas, o teatro del mundo, en en [sic] qual, con gran cuydado, se proponen los mapas y descripciones de todo el Universo. Considerada l’obra mestra cartogràfica de l’època del Barroc, l’edició original en llatí va esdevenir tot un clàssic i actualment és un preuat objecte d’antiquari. A més de nombros mapes l’obra conté també gravats molt interessants d’astronomia, instruments nàutics i de construccions i edificis notables.

Al volum V, dedicat a Gran Bretanya, apareix un gravat calcogràfic colorejat a mà, de gran bellesa, de les ruïnes de Stonehenge, conjunt megalític construït a Salisbury, al sud d’Anglaterra, entre els darrers períodes del Neolític i principis de l’Edat de Bronze i un dels més extraordinaris i enigmàtics del món.

Des de l’antiguitat ha despertat l’atenció i la admiració per la seva estranya i sorprenent arquitectura de grans blocs de pedra. Durant centenars d’anys científics i investigadors han volgut trobar l’origen i el significat del monument, en especial al segle XVIII, amb la fascinació romàntica per les ruïnes i la naturalesa.

Les particularitats del conjunt han alimentat també durant segles les llegendes, com la que afirmava que era un cercle màgic de l’època del rei Artús o donat lloc a interpretacions, sovint fantasioses, com que podria ser una pista d’aterratge extraterrestre.

La finalitat que va tenir la construcció d’aquest gran monument s’ignora, però se suposa que s’utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic que servia per predir estacions.

Una cosa és ben certa: el primer dia d’estiu, el sol surt just travessant l’eix de la construcció el que fa suposar que els constructors tenien coneixements d’astronomia.