Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Aušra Rinkūnaitė, de la Vilniaus universiteto biblioteka i la Friederike Willasch, de la Staatsbibliothek zu Berlin
Continua la lectura de “Cinc dies amb l’Aušra i la Friederike, o els beneficis de compartir experiències amb col·legues europeus”
Avui us comuniquem una notícia extraordinària.
Continua la lectura de “Trobat un exemplar aparentment únic de l’edició barcelonina de l’obra De Imitatio Christi impresa per Tomàs Vassiana l’any 1650”Avui tenim la satisfacció de comunicar-vos una molt bona notícia: la recuperació d’un incunable desaparegut des de feia molt de temps de la nostra col·lecció.
Es tracta de De conceptione Beatae Virginis Mariae, obra apòcrifa de Ramon Llull, en l’edició sevillana del 1491, a costa d’Almodóvar Martín i sortida de les premses dels anomenats “Companys alemanys”.
La còpia es trobava al llegat fet a la Biblioteca de Catalunya per part d’un doctor i catedràtic de Filosofia i Lletres vinculat a la Universitat de Barcelona i a altres institucions acadèmiques. Al document on establia el destí de la seva col·lecció el professor esmentava la possibilitat que s’hi trobessin “préstecs no retornats”, i sol·licitava que aquests documents fossin restituïts a les entitats propietàries. És així com es van identificar, gràcies al segell de la nostra universitat, tant l’incunable feliçment retrobat com una dotzena de llibres dels anys setanta. Agraïm a la Biblioteca de Catalunya la seva consideració en advertir-nos de la troballa, un exemplar que tot i comptar amb un duplicat a la nostra col·lecció és d’allò més interessant, com tindrem ocasió de comprovar.
Abans però volem fer-vos cinc cèntims de la seva llarga absència dels prestatges del CRAI Reserva. Als documents d’arxiu de la biblioteca relatius a incunables hem pogut comprovar el zel dels bibliotecaris, que van indicar la falta de la còpia repetidament. Un document datat el 8 de juliol del 1976 que dona a conèixer l’estat dels llibres del “compactus” diu, de l’exemplar, que “ya faltaba en el recuento del año 1954 y en el del 1966”, mentre que figura en una llista de duplicats del 1946. Podem deduir, així, que el Pseudo-Llull va volar de la col·lecció entre el 1946 i el 1954, per la qual cosa encara apareix citat al catàleg de les edicions del cinc-cents de la Universitat de Barcelona publicat el 1945, amb signatura 696 (actualment Inc 952).
La qüestió de la Immaculada Concepció de Maria va ocasionar aferrissades disputes teològiques i va fer córrer rius de tinta des d’època medieval. L’obra de Ramon Llull s’adhereix clarament a les tesis immaculistes, però els seguidors de la seves doctrines van participar a les discussions amb especial dedicació, fins al punt que Fernando Domínguez Reboiras es pregunta “per què es va fer necessària una nova sèrie d’escrits que en el fons no aporten res de nou a la doctrina lul·liana sobre la Immaculada, ja que no podien dir res més del que el mateix Llull havia formulat”.
De les cinc obres pseudo-lul·lianes de tema concepcionista conegudes destaca el text de la nostra edició, que en la còpia recuperada demostra l’interès que suscitava l’assumpte entre els doctes lectors de la primera meitat del cinc-cents. Prova d’això és el nombre de còpies supervivents a l’estat – 14 -, mentre que en són 8 les conservades a l’estranger. Pel que fa al nostre exemplar, presenta nombroses notes marginals i diverses marques de lectura d’una sola mà, acompanyades per abundants correccions que es justifiquen a l’advertència manuscrita que llegim a la primera pàgina: “Liber de conceptu virginali, editus ab illuminato doctore Raymundo Lull quam (e)leguantissime, sed a corectoribus valde corruptus ac utique multipliciter”. Dissortadament, cap marca de propietat ens revela el seu convent d’origen, característica que comparteix amb l’altre exemplar d’aquesta edició conservat a Reserva, a què es va assignar la signatura topogràfica de la còpia desapareguda (Inc 696) i que, curiosament, no presenta cap signe de lectura.
L’aventura d’aquest imprès ens ha de fer reflexionar sobre el cert abús que determinats personatges del món acadèmic i intel·lectual d’un passat no tan llunyà van fer de biblioteques la vocació de les quals és servir al públic. Una realitat que no ens priva, ara, de celebrar intensament el retrobament d’aquest interessant incunable.
Agraïm a Lluís Cifuentes Comamala, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, la col·laboració en el nostre bloc per redactar aquesta notícia.
Ell mateix és el director del projecte Sciencia.cat, i per tant, el millor referent perquè ens en faci la presentació.
Hem finalitzat la catalogació de 77 obres provinents de la biblioteca Josep Balari i Jovany, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de 1881 a 1901.
Josep Balari i Jovany es va dedicar a la filologia i a la història. També exercí d’advocat i es va interessar per la taquigrafia, de la qual va ser-ne un veritable expert i alhora un fervent partidari del sistema taquigràfic Garriga.
Els fons de la nostra biblioteca són els seus grans protagonistes i és la nostra missió descriure’ls, custodiar-los i difondre’ls. Avui us presentem el nou format de les pàgines de les diferents tipologies del fons del CRAI Biblioteca de Reserva per donar més èmfasi a la seva naturalesa i rellevància. Totes elles es troben dins el primer apartat de Fons i col·leccions:
Manuscrits Incunables Impresos Gravats Pergamins
Després de fer un estudi de les necessitats i expectatives dels usuaris, hem dissenyat una estructura bàsica per totes les tipologies per tal de mantenir una coherència i major claredat.
Hi trobareu tres blocs diferenciats: el primer inclou els manuscrits, incunables i impresos i presenta una estructura força similar. Els dos últims blocs, gravats i pergamins, en ser uns fons menys estudiats, ofereixen un contingut més esquemàtic.
Així, en primer lloc, es dóna una petita explicació sobre la naturalesa de la col·lecció, com ara el seu volum, el perfil geogràfic i cronològic, les peces més rellevants i altres trets que poden definir-la.
En segon lloc hi ha un apartat dedicat als catàlegs, tant els que són en línia, com els manuals, ja sigui impresos o manuscrits.
En el cas dels manuscrits, després dels catàlegs, se’n presenten quatre grups. Els hem definit com a Manuscrits de temàtiques especials i pensem que mereixen ser destacats separadament. De moment hi ha aquestes subcol·leccions: Manuscrits sobre la Guerra de Successió, Manuscrits en àrab i llengües orientals, Catàlegs manuscrits de biblioteques de convents i Manuscrits hebreus i llengua hebrea. La intenció és anar presentant altres conjunts a mesura que es prossegueixi amb la catalogació de manuscrits.
Un altre apartat recull els repertoris i bibliografia de cada tipus de material citats al catàleg. En el cas dels impresos és un enllaç a tota la bibliografia de fons antic elaborada durant la tasca de catalogació.
Aquestes noves pàgines volen donar un relleu especial als recursos que donen vida i difusió a les col·leccions des de diferents angles.
Així, en el primer bloc, es presenten les dues bases de dades creades i mantingudes al CRAI Biblioteca de Reserva, Marques d’impressors i Antics posseïdors. Aquesta darrera la trobem en les tres col·leccions, ja que totes tres la nodreixen, i la de Marques d’impressors, a les pàgines d’incunables i impresos ja que la seva naturalesa és exclusiva del material imprès.
Seguint amb aquest bloc, es presenta l’enllaç al BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona), que conté la versió digital dels documents a text complet de les col·leccions de les tres tipologies, manuscrits, incunables i impresos. Les dues primeres amb una col·lecció pròpia i pel que fa als impresos, hi ha nombroses col·leccions temàtiques que els representen.
També s’esmenten les col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya. Pel que fa als impresos, la del Fons Grewe de gastronomia i alimentació i la del Material Cartogràfic antic i pel que fa als gravats la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona).
Segueixen les exposicions virtuals de cada tipologia i l’enllaç a les entrades del bloc de Reserva que en tracten.
Finalment es fa referència al Projecte Apadrina un document i per últim, en el cas dels incunables i impresos, a la participació en projectes externs.
El sumari al principi de cada pàgina ajuda a fer-se una idea del contingut de cadascuna d’elles i a la seva navegació.
Totes les pàgines queden traduïdes al castellà i a l’anglès.
Esperem que us siguin útils i com sabeu, si teniu comentaris per millorar la nostra tasca, no dubteu en expressar-los!
La setmana passada es va lliurar al CRAI Biblioteca de Reserva un nou incunable donat per Alexandra von Arx Ortínez. Es tracta de la Geographia d’Estrabó impresa a Venècia per Johannes Rubeus Vercellensis el 24 d’abril de 1494, tal com ho indica el seu colofó. D’aquest incunable se’n conserven nombroses còpies arreu del món, que queden recollides en el Incunabula Short Title Catalogue (ISTC).
La primera edició de l’obra va sortir de les premses dels impressors alemanys Conradus Sweynheym i Arnoldus Pannartz a Roma el 1469 i encara se’n van imprimir 3 edicions més abans de l’edició que nosaltres presentem, del 1494. Això ens indica el gran èxit que va tenir des del primer moment. Va ser traduïda al llatí cap al 1454 per encàrrec del Papa Nicolau V. Foren els seus traductors el veronès Guarino Guarini i el promotor de l’ensenyament del grec a París, Gergorio Tifernate.
Estrabó fou un geògraf, historiador i escriptor grec que va viure fins a l’any 20 dC aproximadament. La Geographia és la seva obra més important i fou escrita durant un llarg període de la seva vida. La integren 17 llibres, dels quals se’n conserven la seva major part. En ells es descriuen les diverses parts del món conegut: l’Europa, l’Àsia menor, l’Orient, i l’Àfrica (Líbia i Egipte), descripcions a les quals s’afegeixen també observacions de caire històric i filosòfic. El llibre III està dedicat a la geografia de la península Ibèrica. L’obra d’Estrabó és una de les fonts clàssiques amb més informació sobre els Països Catalans a l’època antiga.
Creiem interessant destacar la influència de l’obra d’Estrabó en la del bisbe i humanista Joan Margarit i de Pau (1422-1484), autor de Paralipomenon Hispaniae libri decem on es cita i reprodueix la Geographia molt sovint. Margarit, posseïdor d’una magnífica biblioteca, és considerat com el primer autor de la península en utilitzar la Geographia amb finalitats erudites. En el CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 3 manuscrits que havien pertangut a Joan Margarit.
Amb aquest donatiu, el nombre d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva arriba a 773 edicions i 976 exemplars. Per conèixer millor aquesta col·lecció, podeu llegir aquest article.
La Biblioteca Patrimonial Digital UB (BiPaDi) ha incorporat recentment un grup de 40 incunables custodiats pel CRAI Biblioteca de Reserva, amb els quals sumen 89 els impresos del segle XV recollits pel recurs. La selecció forma part d’un conjunt d’un centenar d’aquests impresos que Falk Eisermann, director del Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW) (Catàleg Col·lectiu dels Incunables) amb seu a la Biblioteca Estatal de Berlín, va proposar-nos. L’objectiu era la seva digitalització per poder incloure’n l’enllaç a la base de dades del GW, en què mancava una reproducció electrònica d’aquestes edicions.
El Gesamtkatalog der Wiegendrucke és una eina imprescindible per als bibliotecaris i estudiosos que treballen amb incunables. A la versió impresa, en onze volums (des de “Abbey of the Holy Ghost” fins a “Hord, Jobst”), que va començar a publicar-se el 1925, s’uneix la base de dades. Aquesta recull, a part de les descripcions dels incunables presents a la versió en paper, les imatges de les fitxes manuscrites del catàleg col·lectiu corresponents a les lletres I-Z, així com noves edicions de les lletres A-H que han aparegut al llarg del temps. Es tracta d’un catàleg ambiciós, en constant revisió, ampliació i especialització, que durant els últims temps ha dedicat part dels seus esforços a la inclusió de còpies digitals de les edicions descrites.
El subgrup de 40 incunables va ser escollit per tractar-se d’exemplars únics a l’estat, segons el Catálogo general de incunables en bibliotecas españolas, i d’algunes de les edicions es conserven únicament entre 2 i 5 còpies conegudes a tot el món. No hem d’oblidar que, segons les dades disponibles actualment, la nostra biblioteca custodia 93 edicions del segle XV úniques a Espanya i 5 úniques al món (segons ISTC i GW), xifres que són susceptibles de variar en el futur.
Tot i que aquesta iniciativa s’ha originat al GW, té lloc en un període en què el CRAI Biblioteca de Reserva està concedint un especial interès a la seva col·lecció d’incunables, una de les més importants de l’estat i la primera, en nombre de volums, entre les biblioteques universitàries espanyoles.
Des de fa uns anys, les descripcions bibliogràfiques i d’exemplar de cada una de les còpies s’estan revisant, corregint i ampliant lentament, al mateix temps que s’inclouen les dades específiques de procedència al projecte Material Evidence in Incunabula, de què trobareu més informació en altres posts d’aquest mateix blog.
A part d’això, s’han organitzat dues exposicions basades eminentment en la col·lecció d’incunables. Es tracta de Pere Miquel Carbonell i els llibres (col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva) i 6 enquadernacions d’incunables al CRAI Biblioteca de Reserva. A més, aviat, la pàgina de la biblioteca dedicada a aquest fons tan especial lluirà una nova presentació, articulada en diferents continguts.
Recordem, també, la presència rellevant que els impresos del segle XV del CRAI Biblioteca de Reserva tenen en la recent publicació de Rebiun Incunabula universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, que anunciàvem fa unes setmanes.
Són múltiples els motius pels quals resulta molt important per a l’investigador i el bibliotecari que s’enfronten amb el món dels incunables comptar amb una còpia digital. L’escassedat de còpies disponibles, l’existència de variants bibliogràfiques, l’estudi de les marques de procedència o bé la decoració en poden ser alguns. Per aquesta raó estem molt satisfets de, en posar a l’abast aquest grup d’exemplars, facilitar-los la seva tasca. La nostra intenció és que, en el futur, en una segona fase, es procedeixi a la digitalització de la resta d’edicions proposades pel director del GW.
Incunabula Universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, és un estudi portat a terme pel Grup de Treball de Patrimoni Bibliogràfic de REBIUN, format per totes les biblioteques universitàries de l’estat que custodien fons antic. L’edició ha estat a càrrec del servei de publicacions de la Universitat d’Oviedo.
La voluntat del grup fou la de presentar una anàlisi de les col·leccions d’incunables a les universitats del nostre país sota diferents perspectives. Així, el llibre es distribueix en 6 capítols treballats per membres diferents del grup de REBIUN, partint d’una enquesta inicial elaborada conjuntament, per tal de fer la recollida de dades.
Els capítols que es presenten són els següents:
1-Los incunables en las bibliotecas universitarias y científicas españolas
2-El control bibliográfico de los incunables de nuestras bibliotecas universitarias
3- Los incunables ilustrados
4- Las encuadernaciones
5- Ejemplares únicos, raros y destacados en las col·lecciones universitarias de incunables
6- Los antiguos possedores de los incunables.
Al final de cada capítol s’adjunten les dades de l’enquesta pertinents en forma de gràfics i per acabar l’estudi, hi ha un apartat sobre la metodologia de treball.
El capítol 6 dedicat als antics posseïdors ha estat redactat per dues bibliotecàries del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, Marina Ruiz i Neus Verger. Aquesta biblioteca ha estat una de les pioneres en treballar en profunditat el tema dels antics posseïdors a nivell estatal, tant en el seu catàleg com en la creació i manteniment de la base de dades Antics posseïdors. A part de fer una anàlisi de la tipologia, època i lloc dels antics posseïdors, així com de l’ús dels diferents tipus de marques de propietat dels incunables de les col·leccions universitàries, la part introductòria posa en relleu l’estat de la qüestió de l’estudi de les procedències dels incunables en l’àmbit de les biblioteques.
La Universitat de Barcelona és la que posseeix un nombre més elevat d’incunables, tant d’edicions com d’exemplars, 781 i 981 respectivament, seguida de la Universitat Complutense de Madrid, amb 666 i 741, d’un total de 19 universitats espanyoles. Comptem amb 5 exemplars únics al món i 86 exemplars únics a l’estat. Destaquem que aquest darrer valor també ocupa el primer lloc de la llista d’universitats espanyoles.
La publicació pot adquirir-se a través del Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo.
L’exposició és el resultat d’un projecte de col·laboració amb la Xarxa de Museus d’Art Medieval d’Europa, integrada pel Musée de Cluny, Musée National du Moyen Âge de París, el Museo Nazionale del Bargello de Florència, el Museum Schnïtgen de Colònia i el Museu Episcopal de Vic.
En la mostra s’encaren les diferents perspectives vitals i socials del viatge en aquesta època. Els diferents mitjans terrestres o marítims i les diverses intencionalitats i expectatives hi són abordades. Entre els perfils dels viatges a l’Edat Mitjana ens trobem la figura del pelegrí en la recerca dels beneficis espirituals, el comerciant interessat en rèdits més materials, els cavallers, soldats, pagesos i els exploradors, sense oblidar els desplaçaments arran de les aliances matrimonials,
El tema està tractat des de la perspectiva de la història de l’art i la materialitat dels objectes i és en aquest sentit que el CRAI Biblioteca de Reserva participa amb dues peces de la seva col·lecció.
Es tracta d’un manual de mercaderia on s’aborden els principals elements que participaven en aquesta activitat: moneda, pesos i mesures i duanes, entre altres.
En aquesta cèlebre obra, l’autor fa un relat de la peregrinació que va portar a terme des de Venècia fins a Terra Santa entre la primavera de l’any 1483 i principis de l’any vinent. Des d’un primer moment, l’autor ja tenia clara la intenció de registrar tota l’experiència viscuda durant la travessia, en un llibre que es publicaria a la tornada.
El propòsit de Breydenbach era que la guia fos il·lustrada, i amb aquesta intenció es va afegir a l’expedició Erhard Reuwich, un pintor originari d’Utrecht, l’encarregat de fer els dibuixos que es convertirien en els gravats xilogràfics que il·lustrarien la Peregrinatio.
Es pot consultar la versió digital completa dels dos llibres al portal BiPaDi de la Universitat de Barcelona.
L’exposició té lloc al Museu Episcopal de Vic, entre el 24 d’octubre de 2015 i el 14 de febrer del 2016.
Els continguts del Blog de Fons Antic estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
