Participació del CRAI Biblioteca de Reserva a la “II Jornada de Bones Pràctiques” del CRAI

Publicat el 10 Mai 2016 per blogdefonsantic

El passat 26 d’abril va tenir lloc a l’aula magna de la Universitat la II Jornada de Bones Pràctiques del CRAI centrades en aquesta ocasió al voltant del Suport a la Recerca.

pel bloc

El CRAI Biblioteca de Reserva va oferir la presentació La Catalogació de llibre antic: un valor afegit. La xerrada va tenir com a punt d’inici les particularitats en la catalogació dels llibres antics, per tal de poder aprofundir en els tres productes de valor afegit que deriven d’aquesta tasca: la Base de dades de Marques d’Impressors, la Base de dades d’Antics Posseïdors i el Bloc de Reserva.

El nostre objectiu era mostrar com aquests recursos pretenen fomentar la recerca, ja que estan plenament en la línia de la nova tipologia de demandes que ens arriben per part dels investigadors. Més enllà de les obres en sí, alguns dels estudiosos que consulten el nostre fons comencen a centrar el seu interès en aspectes com la decoració dels exemplars o les diferents procedències de la nostra col·lecció.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Conferències, cursos i jornades, Marques d'impressors | 1 comentari

Facsímil del Blaquerna del CRAI Biblioteca de Reserva

Publicat el 6 Mai 2016 per blogdefonsantic

164-6-15

Edicions de la UB ha publicat recentment un facsímil de l’edició de Blaquerna de Ramon Llull, impresa per Joan Bonllavi al 1521, exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Aquesta publicació apareix amb motiu de la celebració de l’any Llull, que commemora el setè centenari de la seva mort, i presenta un pròleg de Joan Santanach, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB, especialista en Ramon Llull.

Podeu veure un comentari extens de l’obra i del facsímil a la noticia de la UB.

Creiem interessant fer un incís sobre el títol del facsímil, Blaquerna i no Blanquerna tal com apareix en la majoria d’obres de referència. Després de fer una consulta a Albert Soler, professor de la casa i membre del Centre de Documentació Ramon Llull, la seva explicació ha estat clara:

“No hi ha cap dubte que la forma original és Blaquerna. Els manuscrits més antics (alguns dels quals van pertànyer a Llull) són unànimes. La ena es va afegir a mitjan segle XIV (només en àmbit català, perquè la novel·la té tradició llatina i francesa) per raons d’eufonia (recorda ‘blanc’ i això concorda amb la puresa del personatge).”

Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem parlar una mica de l’exemplar de 1521 que conservem, del qual se n’ha publicat el facsímil, i que podeu consultar la versió digital al portal BiPaDi. El volum presenta una enquadernació de pell amb daurats del segle XX, i curiosament dues marques de propietat de dos convents, la qual cosa ens fa reflexionar sobre aquesta aparent incongruència. Un ex-libris manuscrit de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona a portada i els segells del convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona dels mínims, als full II i CXXXIX verso.

Si ens hi fixem bé, els fulls I i II i CXXXIV, precisament on es troba el segell de Charitas dels mínims, són un centímetre més curts que la resta dels fulls. Això ens dóna una possible  explicació a la presència de dues pertinences conventuals en un sol exemplar. Els fulls més curts es van agafar de l’exemplar dels mínims, que es van enquadernar amb la resta de l’exemplar de la Biblioteca Mariana, possiblement perquè en aquesta còpia aquests hi mancaven. Així, es van enquadernar els dos exemplars per tal de poder oferir una còpia més completa, encara que segueix mancant el quadern T corresponent a la segona obra. Malauradament no hem trobat en l’índex de la biblioteca del convent de Sant Francesc de Paula la menció de Blanquerna, cosa que ens hauria fet presentar un cas ben arrodonit. De tota manera, el fet de no trobar-lo no ha de rebatre la nostra teoria ja que aquests repertoris són proves infal·libles en quant als llibres repertoriats, però no pels no repertoriats. Les biblioteques conventuals tenien nombrosos catàlegs manuscrits, que s’anaven ampliant amb noves versions i que possiblement no es conserven totes.

El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’una col·lecció de més de 150 d’obres impreses de Ramon Llull i autors lul·lians fins el segle XVIII, amb 3 manuscrits i 7 incunables, majoritàriament provinent de convents. De l’obra Blaquerna, de la qual es presenta el facsímil, disposem d’una altra edició de 1749 impresa a Mallorca per la vídua Frau.

 

Publicat dins de Impresos, Publicacions dels nostres usuaris | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Facsímil del Blaquerna del CRAI Biblioteca de Reserva

El CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra sobre les anomenades “variants bibliogràfiques”

Publicat el 2 Mai 2016 per blogdefonsantic

 

C-244/4/12
XVII-6467

“El joc de les diferències: estats, emissions, edicions copiades línia per línia“ podrà veure’s a la sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres i a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva del 2 al 19 de maig.

Volem, així, celebrar i donar a conèixer l’aparició d’un document sobre el tractament de les anomenades “variants bibliogràfiques” en l’àmbit d’un catàleg, proposta oberta a eventuals noves qüestions, que podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB.

Els factors humans, tècnics, econòmics i cronològics que envoltaven la fabricació d’un llibre durant l’època de la premsa manual eren molt diversos i donaven lloc a productes que podien semblar iguals però que no ho eren en absolut o, viceversa, a resultats que podien semblar diferents però eren substancialment iguals.

Les biblioteques patrimonials, en especial les que, com el CRAI Biblioteca de Reserva, custodien fons procedents de convents desamortitzats, es troben amb la dificultat d’haver de descriure dos o més exemplars d’una mateixa edició que presenten diferències de diversa entitat i característiques i, en conseqüència, aventurar-se en el pantanós terreny de l’ús dels termes “edició”, “emissió”, “estat” i “còpia ideal”.

La proposta que presentem paral·lelament a la celebració de la mostra és fruit d’un període de treball dedicat a la lectura de bibliografia específica, en especial el capítol 2 de l’obra de Fredson Bowers Principles of bibliographical description, “Hand-printed books: edition, issue, and state; ideal copy”, i a l’estudi d’una sèrie de casos presents a la nostra col·lecció. El text, que estableix una classificació de problemes bibliogràfics i d’ús de termes afins en l’àmbit d’un catàleg, no pretén ser definitiu i aspira a constituir un primer pas cap a una pràctica comuna.

L’objectiu és ajudar els catalogadors a:

  • Evitar l’ús incoherent dels termes edició, emissió i estat.
  • Evitar l’ús del terme genèric “variant”.
  • Evitar la creació d’edicions “fantasma”.
  • Evitar la proliferació de registres bibliogràfics al catàleg que descriuen, bàsicament, un mateix producte i, viceversa …
  • Evitar l’ocultació d’edicions diferents (les anomenades “copiades línia per línia”), disfressades sota l’etiqueta de “variant”, “emissió” o “estat”, en diversos o fins i tot un mateix registre bibliogràfic.
C-243/2/1
C-248/2/1

La modesta exposició exemplifica alguns dels casos més freqüents o interessants, bo i posant de manifest les quatre paraules màgiques que ens han de guiar en trobar-nos davant d’un trencaclosques bibliogràfic:

Edició: conjunt d’exemplars d’una obra impresos a partir substancialment d’una mateixa composició tipogràfica, i que pot presentar diverses variants, els anomenats estats i emissions.

Estat: alteració que es produeix durant el procés d’impressió o posteriorment, generalment amb l’objectiu de construir l’exemplar ideal, però que no implica la voluntat de presentar un producte nou. Es distingeix principalment perquè no s’ha imprès una nova portada.

Emissió: alteració que es presenta com a una unitat planificada de manera intencionada per a la venda, amb una nova portada que, per exemple, pot anunciar millores reals o fictícies, alterar la composició d’un títol per fer-lo més atractiu, o mostrar un canvi de data de publicació perquè sembli més recent.

Còpia ideal: exemplars que representen la forma més perfeccionada i completa segons la voluntat de l’autor, l’editor o bé l’impressor.

El dia 20 de maig a les 11 i a les 17 h. oferirem la possibilitat d’assistir a una sessió amb els documents a la mà. Si hi esteu interessats inscriviu-vos a bib.reserva@ub.edu o al 934035313.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Exposicions, Impresos | Etiquetat com a , , | 1 comentari

40 incunables únics a Espanya incorporats al BiPaDi i recollits pel Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW)

Publicat el 6 Abril 2016 per blogdefonsantic

plana web Bipadi incunablesLa Biblioteca Patrimonial Digital UB (BiPaDi) ha incorporat recentment un grup de 40 incunables custodiats pel CRAI Biblioteca de Reserva, amb els quals sumen 89 els impresos del segle XV recollits pel recurs. La selecció forma part d’un conjunt d’un centenar d’aquests impresos que Falk Eisermann, director del Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW) (Catàleg Col·lectiu dels Incunables) amb seu a la Biblioteca Estatal de Berlín, va proposar-nos. L’objectiu era la seva digitalització per poder incloure’n l’enllaç a la base de dades del GW, en què mancava una reproducció electrònica d’aquestes edicions.

El Gesamtkatalog der Wiegendrucke és una eina imprescindible per als bibliotecaris i estudiosos que treballen amb incunables. A la versió impresa, en onze volums (des de “Abbey of the Holy Ghost” fins a “Hord, Jobst”), que va començar a publicar-se el 1925, s’uneix la base de dades. Aquesta recull, a part de les descripcions dels incunables presents a la versió en paper, les imatges de les fitxes manuscrites del catàleg col·lectiu corresponents a les lletres I-Z, així com noves edicions de les lletres A-H que han aparegut al llarg del temps. Es tracta d’un catàleg ambiciós, en constant revisió, ampliació i especialització, que durant els últims temps ha dedicat part dels seus esforços a la inclusió de còpies digitals de les edicions descrites.

Inc 381. Portada

Inc 381. Portada.

El subgrup de 40 incunables va ser escollit per tractar-se d’exemplars únics a l’estat, segons el Catálogo general de incunables en bibliotecas españolas, i d’algunes de les edicions es conserven únicament entre 2 i 5 còpies conegudes a tot el món. No hem d’oblidar que, segons les dades disponibles actualment, la nostra biblioteca custodia 93 edicions del segle XV úniques a Espanya i 5 úniques al món (segons ISTC i GW), xifres que són susceptibles de variar en el futur.

Tot i que aquesta iniciativa s’ha originat al GW, té lloc en un període en què el CRAI Biblioteca de Reserva està concedint un especial interès a la seva col·lecció d’incunables, una de les més importants de l’estat i la primera, en nombre de volums, entre les biblioteques universitàries espanyoles.

Des de fa uns anys, les descripcions bibliogràfiques i d’exemplar de cada una de les còpies s’estan revisant, corregint i ampliant lentament, al mateix temps que s’inclouen les dades específiques de procedència al projecte Material Evidence in Incunabula, de què trobareu més informació en altres posts d’aquest mateix blog.

A part d’això, s’han organitzat dues exposicions basades eminentment en la col·lecció d’incunables. Es tracta de Pere Miquel Carbonell i els llibres (col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva) i 6 enquadernacions d’incunables al CRAI Biblioteca de Reserva. A més, aviat, la pàgina de la biblioteca dedicada a aquest fons tan especial lluirà una nova presentació, articulada en diferents continguts.

Recordem, també, la presència rellevant que els impresos del segle XV del CRAI Biblioteca de Reserva tenen en la recent publicació de Rebiun Incunabula universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, que anunciàvem fa unes setmanes.

Són múltiples els motius pels quals resulta molt important per a l’investigador i el bibliotecari que s’enfronten amb el món dels incunables comptar amb una còpia digital. L’escassedat de còpies disponibles, l’existència de variants bibliogràfiques, l’estudi de les marques de procedència o bé la decoració en poden ser alguns. Per aquesta raó estem molt satisfets de, en posar a l’abast aquest grup d’exemplars, facilitar-los la seva tasca. La nostra intenció és que, en el futur, en una segona fase, es procedeixi a la digitalització de la resta d’edicions proposades pel director del GW.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Incunables | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a 40 incunables únics a Espanya incorporats al BiPaDi i recollits pel Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW)

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a Salamanca en un seminari REBIUN-CERL sobre l’estudi coordinat de procedències

Publicat el 30 Març 2016 per blogdefonsantic


ApqUgReBJHSH65SWIK_0Q3gfD8EGBPT81taCt-U2_GzT

El proppassat 15 de març es va celebrar a Salamanca una jornada organitzada per la xarxa de biblioteques universitàries espanyoles REBIUN i el Consortium of European Research Libraries (CERL), amb el títol A coordinated approach to recording and searching provenance records and images: moving forward. Part 2. / Investigación coordinada sobre Procedencias. Hacia el futuro. Parte 2.

L’aportació de Marina Ruiz Fargas, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Reserva, es va centrar, per una banda, en una ràpida visió sobre els orígens de la col·lecció i les característiques de la seva nòmina d’antics posseïdors i, per una altra, en una descripció del sistema de treball que, en el camp de les procedències, porta a terme la biblioteca.

Des dels inicis de la catalogació automatitzada fins a l’actualitat, el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut una cura especial envers aquest aspecte del llibre antic, actitud que culmina, el 2009, amb la decisió de redactar registres d’autoritats dels antics posseïdors i amb la inauguració de la base de dades Antics posseïdors.

Al llarg de les últimes tres dècades les procedències han anat adquirint cada cop més presència en l’àmbit dels catàlegs. Ara es tracta, però, de fer un pas més i construir entorns cooperatius en què aquestes valuoses dades es puguin compartir, difondre i explotar. Aquest ha estat el tema principal de la jornada que acaba de tenir lloc a Salamanca, segona part de la celebrada fa vora d’un any al Warburg Institute de Londres.

Conference Poster - Salamanca v7

En aquest sentit, Material Evidence in Incunabula (MEI), a l’empara del CERL, és un projecte capdavanter. Liderat per Cristina Dondi, secretària del CERL i investigadora de la University of Oxford, té com a principal objectiu la descripció i visualització del moviment dels llibres incunables des del moment i lloc en què van ser impresos fins a l’actualitat, i es basa en la inclusió d’informació de qualitat relativa a procedències per part de biblioteques europees i dels Estats Units.

De l’estat espanyol, només hi participen actualment la Real Biblioteca i el CRAI Biblioteca de Reserva. A banda d’això, la nostra biblioteca té abocats els seus registres d’autoritats d’impressors i antics posseïdors a l’important recurs CERL Thesaurus des del 2013, col·laboració que a Espanya també duen a terme les biblioteques de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universidad de Salamanca.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Reserva va suscitar l’immediat interès de molts dels assistents a la jornada, un motiu de satisfacció per als bibliotecaris que treballem en la delicada i lenta, a la vegada que fascinant, tasca de recuperació de qui en el passat va posseir els nostres llibres.

Podeu veure el text i la presentació de Los antiguos poseedores del CRAI Biblioteca de Reserva (Universidad de Barcelona) y su base de datos al Dipòsit Digital de la UB.

Així mateix, us oferim l’enllaç a totes les presentacions en Power Point dels participants a la Jornada.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Conferències, cursos i jornades | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Sobre escuts desconeguts… i més enigmes!

Publicat el 22 Març 2016 per blogdefonsantic

escut

La catalogació de llibre antic sovint va més enllà de l’objecte bibliogràfic en si: cada llibre té una història al darrera i la nostra tasca és, a part d’identificar les edicions i descriure-les amb exactitud per tal de posar-les a disposició dels estudiosos, també conèixer la història de cada un dels exemplars que tenim al davant. I el recorregut que segueixen els llibres fins que han arribat a formar part de la nostra col·lecció és, en molts casos, enigmàtic i sorprenent!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fa unes setmanes vam catalogar un volum factici amb quatre obres relligades al seu interior, totes elles de temàtica astronòmica, i de les quals no existien altres exemplars al CCUC. El factici es trobava enquadernat en pergamí, amb ornamentació daurada a les cobertes i amb un supra-libris -un escut- del qual desconeixíem l’origen. Vam posar-nos en contacte amb l’especialista en heràldica José María de Francisco Olmos, qui molt amablement ens va indicar que l’escut pertanyia a la Reina Cristina de Suècia, i que els ferros i la factura de l’enquadernació eren propis del taller romà dels germans Gregorio y Giovanni Andreoli, que van treballar per a les famílies romanes més importants de la segona meitat del segle XVII. Aquestes dues pistes ens van fer pensar inicialment que el llibre podia formar part de la biblioteca personal de Cristina de Suècia a Roma. Però, com és que Cristina de Suècia tenia una biblioteca a Roma? L’explicació és ben senzilla: quan Cristina de Suècia (1626-1689) va decidir convertir-se al catolicisme va abandonar el seu país i va traslladar-se a viure precisament a aquella ciutat, l’any 1655. Allà, la seva presència, segons indica una de les seves biògrafes, Verena von der Heyden-Rynsch, va desencadenar una gran efervescència cultural ja que “todas las casas principescas se disputaban a la polémica reina, la más famosa conversa de Europa”. Cristina de Suècia, que posseïa unes grans ànsies de saber que ja havia deixat patents al seu país natal, va instal·lar-se finalment al Palazzo Riario, on els seus visitants hi podien trobar tresors artístics de tot el món: escultures, pintures, tapissos, una gran biblioteca, etc. A més, l’afany filantròpic de la reina semblava no tenir límits: va fundar el primer teatre públic de Roma, va reunir artistes, científics i intel·lectuals a la seva residència, oferint-los cobertura i ajuda en forma d’acadèmies on podien discutir i crear, i va arribar, fins a tot, a construir un observatori al seu palau, des d’on es passava hores mirant el cel. Bona mostra de l’afany cultural de la reina ens la dóna la descripció de les col·leccions que albergava el seu palau que ens ofereix l’obra coetània Nota delli musei, librerie, galerie et ornamenti di statue e pitture ne’ palazzi, nelle cafe e ne’ giardini di Roma. In Roma: Appresso Biagio Deuersin, e Felice Cesaretti ; nella Stamperia del Falco, 1664 (col. 52 i 53):

“Nel palazzo regio alla longara magnifisentissimo di apparati di statue, & di mármi; e trà le merauilgliose pitture, la fauola di Led a, de Correggio, & altri della medesima mano. Vna Madonna con Giesù, e San Giouanni fanciullo di Rafaelle, altre opere di Titiano, & diuersi concetti morali dipinti da Paolo Veronese, la Danae di Annibale Carracci, & numerose pitture de’ più famosi Artesici. La Bibliotheca insigne, cosi per la copia, e scelta de’ libri impressi in ogni dottrina, come per li manoscriti; trà quali piu volumi grandi originali scritti & delineati d’inscrittioni, & figure delle antichità di Pirro Ligorio lo Stefano de Vrbibus tutto annotato di medaglie da Luca Holstenio, con libri di disegni, di Rafaelle, Giulio, Polidoro, & di altri primi maestri: di questa è Regio Bibliothecario il Sig. Benedetto Mellinim, foggetto versatissimo nell’eruditioni, & antichità sacre, & profane; perfettionandone la grand’ opera sua di Roma antica, & moderna diuisa in Regioni”.

XVIICampion_Christine_Reyne_de_Svede_des_goths_et_vandales

Amb el bagatge intel·lectual de Cristina de Suècia no ens hauria d’estranyar que el volum hagués pertangut a la seva biblioteca particular… però sembla ser que no va ser exactament així. Més probable que el fet que un llibre de la seva biblioteca personal hagués acabat al nostre fons seria pensar que el volum que tenim a les mans és un exemple d’una de les pràctiques habituals dels mecenes culturals. Aquesta pràctica consistia en enquadernar les obres que els protectors finançaven, o de les quals eren dedicataris, amb algun signe distintiu que les identifiqués i els hi oferís prestigi. Aquest podria ser el cas del volum que tenim a les mans, ja que dues de les obres relligades es troben precisament dedicades a Cristina de Suècia i, una tercera, al Cardenal Decio Azzolino, amb qui ella va mantenir una estreta relació (fou ell el seu hereu universal i qui va heretar la seva biblioteca). Així que és possible que la relació de la reina amb algunes de les obres relligades en aquest volum anés més enllà del simple interès per part seva, sinó que hi hagués algun tipus de relació econòmica o de finançament al darrera. Verena von der Heyden-Rynsch assenyala a Cristina de Suecia: la reina enigmàtica que més enllà d’interessar-se únicament pels temes literaris i filosòfics, Cristina va mantenir una activa correspondència amb científics de renom, als quals sovint va donar l’oportunitat de publicar els seus escrits. En aquest sentit, precisament hem trobat documentat que la reina va ajudar a la publicació de l’obra de Giovanni Borelli De motu animalium, de gran importància en el desenvolupament de la fisiologia. I, curiosament, aquesta obra va publicar-se en dates similars i pel mateix impressor –Angelo Bernabó- que el volum que ens ocupa.

Els indicis semblen assenyalar, doncs, que la reina Cristina de Suècia no va ser posseïdora d’aquesta obra, sinó que possiblement va finançar la seva publicació, tot i que ens basem, com estem exposant, en hipòtesis… El que sí sembla evident és que l’any 1700 el llibre era propietat de l’historiador Domenico Barnaba Mattei, com ens indica l’ex-libris que trobem al full de guarda anterior, i que posteriorment va ser comprat pel dominic Tomàs Ripoll –mestre general de l’ordre-, per acabar-se incorporant al fons del convent de santa Caterina.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Incorporació del fons antic de Botànica al catàleg

Publicat el 16 Març 2016 per blogdefonsantic

Recentment s’ha procedit a catalogar el fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, que ha quedat incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Es tracta de 40 obres amb dates de publicació entre el segle XVI i 1820, així com un manuscrit. Tot i que d’algunes de les obres ja n’existien altres exemplars al fons del CRAI Biblioteca de Reserva, ha estat una sorpresa molt agradable poder comprovar que la majoria de les obres catalogades eren incorporades com a novetats al catàleg del CRAI de la UB, i en molts casos també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. Són edicions majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, tot i que també n’hi ha de Lisboa i de Ginebra, i moltes d’elles destaquen per estar profusament il·lustrades.

Lamarck

Entre les obres incorporades a catàleg ens agradaria destacar la primera edició de Flore françoise, ou Description succincte de toutes les plantes qui croissent naturellement en France, disposée selon une nouvelle méthode d’analyse, et à laquelle on a joint la citation de leurs vertus les moins équivoques en médecine, et de leur utilité dans les arts del naturalista francés Jean-Baptiste Lamarck, publicada el 1778 per l’Imprimerie Royale francesa. Aquesta primera edició, en tres volums, és actualment l’única còpia documentada a l’Estat espanyol. D’aquest mateix autor destaquem també els tres volums sobre botànica de l’obra més extensa Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature … : Botanique, publicats a París entre 1791 i 1823. Dins l’àmbit francès també val al pena citar l’obra del farmacèutic parisenc Pierre Pomet Histoire generale des drogues traitant les plantes, des animaux & des mineraux, publicada el 1694 i il·lustrada amb més de 400 imatges.

Una menció especial mereix l’obra del botànic italià i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum disposita quibus plantae MDCCCC recensentur…, publicada a Florència el 1729. Es tracta d’una obra de 234 pàgines il·lustrada amb 108 fulls de làmines de gravats on dóna la descripció de 1900 plantes, 1400 per primera vegada, i que va suposar un gran pas endavant especialment en el coneixement dels fongs.

Dins l’àmbit germànic destaquem la presència, entre els títols catalogats, de diversos volums d’obres de l’erudit Alexander von Humboldt com per exemple De distributione geographica plantarum : secundum coeli temperiem et altitudinem montium, prolegomena.

Ja a nivell peninsular, s’han incorporat dues obres del botànic portugués Félix de Avellar Brotero, així com l’obra en tres volums del botànic i farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones plantarum peruvianarum, et chilensium, secundum systema linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis, obra profusament il·lustrada -compta amb 325 fulls de làmines amb gravats calcogràfics- i en la que van participar una trentena de gravadors espanyols.

Finalment, volem posar en relleu el manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, que consta de 3 volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: “Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”.

Campillo

Relacionat amb aquest darrer punt, ja coneixeu l’interès que ens susciten al CRAI Biblioteca de Reserva les obres on apareixen identificacions dels antics posseïdors. En aquest sentit, l’obra incorporada de Carl von Linné Fundamentos botánicos de Cárlos Linneo, que en forma de aforismos exponen la teoría de la ciencia botánica –la consulta en línia d’un exemplar de la mateixa edició es pot fer a través del catàleg – havia pertangut al farmacèutic català José Oriol Ronquillo, fet pel qual ha estat incorporat a la nostra base de dades d’antics posseïdors.

Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al catàleg presenten a la portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual moltes de les obres dipositades al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB també tenen aquest segell, que forma part de la nostra Base de dades de Posseïdors.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Incorporació del fons antic de Botànica al catàleg

Per on anava?

Publicat el 3 Març 2016 per blogdefonsantic

punt de llibreTradicionalment, i fins a la irrupció dels lectors de llibres digitals o e-readers, els punts de llibre han estat companys inseparables de les nostres lectures. Bé, no només de les nostres, ja que els lectors que ens han precedit al llargs dels segles també n’ha fet ús, com bé us hem mostrat en un  parell de posts publicats anteriorment: Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva i Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill.

El punt de llibre que hem localitzat darrerament a l’interior de l’obra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo : vidas de los santos de Nvestra Señora del Carmen que reza su religion, assi en comun como en particulares conventos… té quelcom especial, i és que l’obra es troba maquetada en columnes -2 per pàgina- cosa que impedeix que els punts de llibre tradicionals siguin del tot pràctics… “Per quina columna anava?” es podia preguntar l’abnegat lector cada cop que obria el llibre. I per solucionar aquest dilema constant va decidir emprar aquest tipus de punt de llibre que nosaltres no hem trobat documentat enlloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un marcador de pergamí que porta penjant un cordill. Fins aquí, res especial… La curiositat és que aquest marcador de pergamí és dinàmic, té dues peces mòbils també de pergamí, que permeten indicar per quina columna anem (1, 2, 3 o 4) i per quina part de la columna (“P” principi, “M” mig, “F” final). Si més no, aquesta és la interpretació que n’hem fet nosaltres, ja que els dos nusos que trobem al final i al mig del fil que fa de punt ens impedeixen pensar en la funcionalitat de punt de pergamí amb mobilitat vertical al llarg de la pàgina.

De totes maneres, i tenint en compte que estem llançant a l’aire suposicions sobre l’ús d’aquest punt de llibre tan especial, qualsevol explicació d’algun expert en la matèria serà benvinguda!

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Sobre rifes i bales de canó

Publicat el 26 febrer 2016 per blogdefonsantic

bitllet rifaFa uns mesos vam dedicar un apunt als diversos tipus de materials que anàvem trobant dins dels llibres quan procedíem a catalogar-los: plantes i flors seques, petits gravats, cartes, etc. Les descobertes continuen, i avui us volem parlar d’una de ben curiosa que hem localitzat entre les pàgines del llibre Angleterre ancienne, ou, Tableau des mœurs, usages, armes, habillemens, &c. des anciens habitans de l’Angleterre; : c’est-à-dire, des anciens bretons, des anglo-Saxons, des eanois & des normands i que ens ha cridat força l’atenció: el número d’una rifa de l’any 1859. Es tracta del número 129147 –d’un total de 300.000 bitllets- d’una rifa que tindria lloc el mes de desembre de 1859 a favor del Ejército Expedicionario de África. Cada participació costava 4 reales de vellón.

Si tenim en compte les dates, no ens ha de sobtar que la rifa fos a favor del Ejército Expedicionario de África, ja que precisament a finals de 1859 s’havia iniciat un enfrontament armat entre Espanya i el Marroc després d’un llarg període de tensió a la zona: les ciutat espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins de la regió del Rif i les tropes destinades a la zona, per la seva banda, eren assetjades constantment. La declaració de guerra va tenir lloc el 22 d’octubre de 1859, després de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions a la zona de Ceuta, i aquest seria el punt de partida d’un enfrontament que passaria a ser conegut com a Primera Guerra d’Àfrica. La resposta per part de l’Estat espanyol va ser immediata: s’organitzà un exèrcit expedicionari format per uns 40.000 homes i dirigit pel general O’Donnell.

Suposem que el número de la rifa que hem localitzat entre les pàgines del primer volum d’Angleterre ancienne… tenia l’objectiu de sufragar, si més no, en part, la important despesa que suposaria a l’Estat espanyol l’inici d’un nou enfrontament armat, en aquest cas a l’Àfrica. No sabem si es van aconseguir vendre els 300.000 bitllets, ni si la rifa va ser un èxit, però el que està clar és que la iniciativa intentava aprofitar l’ambient d’eufòria i patriotisme que aquest conflicte contra Marroc va generar.

I com no podia ser d’altre manera, els premis de la rifa estaven totalment vinculats a la temàtica bèl·lica. Quin era el premi pel guanyador? Una bala de canó d’or valorada en 100.000 reales de vellón!

Qui no ha utilitzat mai un número de loteria no premiat com a punt de llibre en alguna de les seves lectures? Nosaltres sí, però mai ens havíem plantejat que pogués esdevenir una curiositat més d’un segle i mig després…

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a | 3 comentaris

Nova publicació sobre els incunables de les biblioteques universitàries espanyoles

Publicat el 11 febrer 2016 per blogdefonsantic

164-3-43Incunabula Universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, és un estudi portat a terme pel Grup de Treball de Patrimoni Bibliogràfic de REBIUN, format per totes les biblioteques universitàries de l’estat que custodien fons antic. L’edició ha estat a càrrec del servei de publicacions de la Universitat d’Oviedo.

La voluntat del grup fou la de presentar una anàlisi de les col·leccions d’incunables a les universitats del nostre país sota diferents perspectives. Així, el llibre es distribueix en 6 capítols treballats per membres diferents del grup de REBIUN, partint d’una enquesta inicial elaborada conjuntament, per tal de fer la recollida de dades.

Els capítols que es presenten són els següents:

1-Los incunables en las bibliotecas universitarias y científicas españolas

2-El control bibliográfico de los incunables de nuestras bibliotecas universitarias

3- Los incunables ilustrados

4- Las encuadernaciones

5- Ejemplares únicos, raros y destacados en las col·lecciones universitarias de incunables

6- Los antiguos possedores de los incunables.

Al final de cada capítol s’adjunten les dades de l’enquesta pertinents en forma de gràfics i per acabar l’estudi, hi ha un apartat sobre la metodologia de treball.

El capítol 6 dedicat als antics posseïdors ha estat redactat per dues bibliotecàries del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, Marina Ruiz i Neus Verger. Aquesta biblioteca ha estat una de les pioneres en treballar en profunditat el tema dels antics posseïdors a nivell estatal, tant en el seu catàleg com en la creació i manteniment de la base de dades Antics posseïdors. A part de fer una anàlisi de la tipologia, època i lloc dels antics posseïdors, així com de l’ús dels diferents tipus de marques de propietat dels incunables de les col·leccions universitàries, la part introductòria posa en relleu l’estat de la qüestió de l’estudi de les procedències dels incunables en l’àmbit de les biblioteques.

La Universitat de Barcelona és la que posseeix un nombre més elevat d’incunables, tant d’edicions com d’exemplars, 781 i 981 respectivament, seguida de la Universitat Complutense de Madrid, amb 666 i 741, d’un total de 19 universitats espanyoles. Comptem amb 5 exemplars únics al món i 86 exemplars únics a l’estat. Destaquem que aquest darrer valor també ocupa el primer lloc de la llista d’universitats espanyoles.

La publicació pot adquirir-se a través del Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo.

Publicat dins de Antics posseïdors, Incunables, Novetats de fons modern | Etiquetat com a , , | 1 comentari