El CRAI Biblioteca de Reserva anuncia amb satisfacció que els manuscrits 1005-1007, Lumen Domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, ja formen part de les col·leccions de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi).
Distribuït en tres gruixuts volums enquadernats probablement a mitjans del segle XVIII, el manuscrit constitueix una veritable mina per als investigadors, atesa l’abundància de notícies que aplega, no només relatives al convent dominic, sinó també a la història de Barcelona i fins i tot, en ocasions, a grans esdeveniments que van tenir lloc a Europa.
L’any 1743 Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde dels dominics, va ordenar a qui en aquell moment era prior del convent, Josep Mercader, la sistematització de les cròniques que fins aleshores s’havien escrit sobre Santa Caterina, i l’encarregat va ser el pare bibliotecari Pere Màrtir Anglès. En efecte, la tasca havia estat encetada molts anys enrere, el 1603, per fra Francesc Camprubí qui, per manament del prior, Rafael Rifós, va reunir i posar en ordre “lo que secretament tenia tants anys començat i treballat” i va continuar la redacció dels annals fins a l’any 1634, en què va emmalaltir. A l’Epistola que obre el primer volum Camprubí senyala l’objectiu principal de la seva obra, escrita “per a que amb facilitat, sens regirar los llibres vells plens de carcoma i polilla del nostre arxiu, pugan distinctament saber i entendre coses i successos que per lo temps en dit convent han succeït”.
La dedicatòria al lector del segon volum, signada pel nou cronista, fra Ramon Torner, inclou una deliciosa reflexió sobre l’autoritat d’allò que queda escrit i sobre l’oportunitat de continuar amb la redacció dels annals: “… atenent i considerant lo molt reverend pare mestre fra Pere Màrtir Moixet, prior que és avui del present i sobredit convent i també fill d’ell, i en particular a alguna acció que la comunitat havia feta en la qual molts dels religiosos que viuen se eren trobats presents a ella, al venir a apurar-la (com la memòria és tan fràgil), n’hi hagué pocs d’un parer. Recorregueren al dit llibre i ell fonc lo que tragué de dubtes a tots“.
A Torner van seguir com a mínim dos redactors més, els pares Pau Vidal i Salvi Casanova, tot i que no de manera continuada, per la qual cosa una part substanciosa de la crònica va haver de ser escrita molts anys després que van ocórrer els fets. Mentre que la queixa sobre la descurança i abandó de qui els havia precedit és habitual als textos introductoris dels diferents redactors, Pere Màrtir Anglès suavitza i disculpa la falta, “pues tal vegada no tingueren la còpia d’escriptures e instruments que jo he tingut”.
Com dèiem, va ser Anglès qui va sistematitzar i completar el text, “posant i notant exactament, amb tota fidelitat, les notícies segons que les anirà adquirint, o ja sia de papers i autèntics instruments o ja sia de fide dignas persones segons que aquelles hauran vist o oït a dir a altres, a les quals se’ls puga i se’ls dega donar fe”. No només trobem fulls escrits de la seva mà relligats entre pàgines dels seus predecessors, i petits resums marginals, sinó també, al final dels volums 1 i 2, les anomenades “remissions” o ampliacions, i també diversos índexs de gran utilitat.
El volum primer recull els fets del convent des de la seva fundació, el 1219, fins al 1634, mentre que el segon arrenca l’any 1635 i arriba fins al 1700. Respecte al tercer volum, que va iniciar a escriure Pere Màrtir Anglès, comença el 1701 i acaba el 1802. El pare bibliotecari, veritable ànima de l’obra, va morir el setembre del 1754, però el text continua, de la mà d’altres autors, fins a truncar-se bruscament el gener del 1802, seguit per nombroses pàgines en blanc, i mancat d’índexs.
Com a crònica conventual, el Lumen Domus il·lumina la vida quotidiana del cenobi, les seves petites rutines, la seva economia, els seus conflictes, i dóna fe de l’arrelament i rellevància del convent a la ciutat de Barcelona, de fins a quin punt era present als seus carrers, amb les festes i processons, i de com mantenia contactes regulars amb les institucions de govern, tant municipals com eclesiàstiques. També ens parla de la relació que establia amb altres cases de religiosos i, molt especialment, de les disputes amb els jesuïtes. Les notícies que s’hi descriuen, narrades en moltes ocasions de manera molt viva, van des de la descripció de l’àpat ofert pel nou prior a la comunitat el dia del seu nomenament, fins al relat de la rebuda d’un rei per part dels frares. S’hi llegeixen successos d’allò més diversos, fenòmens naturals, com terratrèmols, pluges torrencials o huracans, i notícies pròpies de la crònica negra, assassinats i robatoris, o escenes colpidores, com l’acte de fe en què la Inquisició va cremar un jueu.
Hi destaca igualment la immediatesa en el relat de fets històrics com ara els últims temps de la Guerra de Successió a la ciutat, narrats en algunes ocasions gairebé a manera de dietari. És aquesta qualitat, probablement, la que ha atret l’atenció de tants investigadors i n’ha fet un dels documents més consultats del CRAI Biblioteca de Reserva. Igualment, enriqueix i singularitza el manuscrit la presència d’impresos contemporanis, fulls plegats o fullets, alguns dels quals importants per la seva raresa, que il·lustren o certifiquen els fets relatats pel cronista.
Celebrem, així, que els annals del convent de Santa Caterina de Barcelona es posin a disposició del públic, i confiem que, com deia un dels seus primers autors, el pare Ramon Torner, serveixin “de claredat i llum, en moltes ocasions, en los temps presents”.
