M. Josefa Alfonso Pimentel, nova incorporació a la Base de Dades de Posseïdors

XVIIISelma_Da_Maria_Josefa_Pimentel__Condesa_Duquesa_de_Benavente_ — Da. Maria Josefa Pimentel Condesa Duquesa de Benavente Duquesa de Bejar Gandia y Arcos casada con D. Pedro de Alcantara Giron Duque de Osuna

Actualment, dins de les diverses tasques de catalogació retrospectiva que de manera simultània s’estan portan a terme al CRAI Biblioteca de Reserva, destaca la catalogació del llegat dels Ducs d’Osuna.

Aquest llegat va incorporar-se a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona a les darreries del segle XIX, moment en el qual la Biblioteca Nacional de Madrid va donar a la nostra biblioteca un fons de llibres duplicats provinents de la Biblioteca del Duque de Osuna y del Infantado. Però, quin era l’origen d’aquest donatiu? L’any 1882 va morir Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, XII Duc d’Osuna, qui de resultes de l’elevat tren de vida que va mantenir durant anys, va arribar a dilapidar la fortuna familiar. L’Estat espanyol va adquirir, per la quantitat de nou-centes mil pessetes i gràcies a la mediació de Marcelino Menéndez Pelayo, la biblioteca de la Casa d’Osuna, que incloïa també la de l’Infantado. La Biblioteca Nacional de Madrid va conservar tots els manuscrits i també els impresos dels que no disposés de cap exemplar. La resta d’obres es van distribuir de la següent manera: les de contingut polític van passar a les biblioteques del Congrés i del Senat; la resta es van repartir entre les biblioteques públiques, entre les que en aquells moments hi havia la de la Universitat de Barcelona, que feia les funcions de pública provincial.

Tots aquells qui siguin usuaris i coneixedors de la Base de Dades d’antics Posseïdors sabran que fa temps vam incorporar la informació relativa al XIIè Duc d’Osuna, Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, amb les imatges de diversos segells i supralibros que identificaven els exemplars que havien estat de la seva propietat.

La novetat que avui desitgem destacar ha estat la detecció i identificació d’un nou supralibros estretament relacionat amb el Ducat d’Osuna: el supralibros “Pimentel”, que identifica els exemplars provinents de la biblioteca de María Josefa Alfonso Pimentel, duquesa de Benavente (1752-1834), qui va casar-se el 1771 amb Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duque de Osuna, produïnt-se així l’entroncament de les cases Pimentel (Benavente) amb els Téllez-Girón (Osuna).

María Josefa Alfonso de Pimentel va ser una aristòcrata espanyola qui, a l’igual que el seu marit Pedro Alcántara Téllez-Girón, va destacar per posseïr unes fortes inquietuts intel·lectuals, fet que va motivar que exercís de mecenes de diversos artistes, escriptors i científics, entre els que trobem el pintor Francisco José de Goya. María Josefa Alfonso de Pimentel era, per dret propi, Comtessa-Duquessa de Benavente, Duquessa de Béjar, de Mandas, Plasencia, Arcos i Gandía, Princesa d’Anglona i d’Esquilache, Marquessa de Lombay i de Jabalquinto i Comtessa de Mayorga i, degut als seus diversos títols, va heretar diferents biblioteques amb milers d’exemplars procedents de Béjar (Salamanca), Benavente (Zamora), Gandia (València) i Madrid. A la seva passió pels llibres cal afegir la del seu espòs, qui va ser membre de la Real Academia Española i va reunir una de les biblioteques més importants del país, amb més de 25.000 volums. María Josefa Alfonso de Pimentel va mantenir també un dels salons literaris més importants de Madrid, convertint-se en la personificació dels aristòcrates il·lustrats del segle XVIII tardà, i va ser la creadora del Parc de El Capricho, situat precisament al barri madrileny de la Alameda de Osuna.

Si desitgeu més informació:

* Sobre la Biblioteca del Duc d’Osuna

Peñalver Gómez, Eduardo. Libros de la Biblioteca del Duque de Osuna

* El fons de l’antic arxiu dels Osuna es troba dipositat a l’Archivo Histórico Nacional. Sección Nobleza.

2 Abril 2014

Els capons del Nadal del 1833 a Barcelona

Tot sovint, els llibres que cataloguem al CRAI Biblioteca de Reserva contenen notes manuscrites d’una tipologia ben diversa: textos humorístics, notes relatives a l’autoria i/o contingut de l’obra, apunts de caràcter històric, comentaris diversos …

Ara, en època de quaresma, que la tradició recomana contenció en els aliments càrnics, una nota manuscrita sobre els excesos de l’època nadalenca, ens ha cridat l’atenció. Ben acompanyada per un dibuix que sembla un formós gall d’indi, es troba en el full de guarda anterior del volum XIV dedicat a Barcelona, de l’obra d’Antonio Ponz Viage de España.

La nota descriu en detall i amb una gran precisió numèrica, el consum d’algunes viandes en el Nadal de la Barcelona de 1833. A continuació, en transcrivim el text:

“Se ha hecho tan populosa la ciudad de Barcelona que para las fiestas de Navidad del año 1833 entraron en esta, segun consta del registro de puertas, 2944 capones, 482 patos, 10.584 gallinas, 5320 pollas, 9082 pollos, 6004 pabos, 3694 pabas y 54. 553 dozenas de huevos, 30 capones estrangeros, 15.944 gallinas id[e]m. Y en todo el año se consumieron 769.110 carneros, 6792 machos cabrios, 3206 bueyes, 1791 vacas, 592 terneras“

Desconeixem qui pot ser l’autor d’aquesta nota, però amb ella ens ha fet arribar un inventari força eloqüent del consum d’aus de corral, en una festivitat tant senyalada com la de Nadal, a la societat barcelonina del primer quart del segle XIX.

12 Març 2014

Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill

El mes de març del 2011 presentàvem en aquest bloc la troballa d’un punt de cursor de cordill en una còpia conservada pel CRAI Biblioteca de Reserva.

Recentment hem trobat un altre punt en un exemplar de l’obra de Diego José de Cádiz El hermitaño perfecto, impresa a Sevilla el 1795, i amb signatura topogràfica 07 C-190/5/28.

El punt de cursor té un mecanisme alhora senzill i enginyós que permet recuperar la lectura no tan sols per la pàgina sinó també per la línia. Consta de cordill i una petita peça de pergamí

Es tracta d’una peça rodona de pergamí doblegada i cosida al cordill de manera que pugui lliscar per ell. La peça incorpora una petita fletxa o cursor cosit pel mig. A les dues cares de la rodona figura “1” a la part superior i “2” a la inferior.

La nostra interpretació és que situant el cursor al “1” o al “2” s’indicava el verso o el recto de les pàgines entre les quals es trobava el punt. Desprès, fent lliscar la peça fins a l’alçada que interessava s’aconseguia el punt exacte on s’havia deixat la lectura.

Els punts de cursor de cordill eren d’ús comú a les biblioteques medievals i donada la seva fragilitat n’han sobreviscut molt pocs.

El fet d’haver-lo trobat en un llibre de finals del XVIII, juntament amb la cal·ligrafia que presenten els números fa que dubtem d’una procedència medieval.

26 febrer 2014

Els registres d’autoritat d’antics posseïdors del CRAI Biblioteca de Reserva al Thesaurus del CERL

cerl

El mes de gener d’aquest any anunciàvem a les pàgines d’aquest bloc la integració de 2239 registres d’autoritat d’impressors del CRAI Biblioteca de Reserva al CERL Thesaurus (CT), i acabàvem dient que el febrer es procediria a l’abocament de 577 registres d’autoritat d’antics posseïdors redactats per la mateixa biblioteca.

Després d’un retard de vuit mesos causat per tasques tècniques dutes a terme a la base de dades HPB (Heritage of the Printed Book in Europe), els registres de posseïdors poden finalment visualitzar-se en aquest important recurs. Es tracta tant dels que formen part de la base de dades Antics posseïdors com dels que es troben, a l’índex d’autors i amb l’identificador “ant. poss.”, únicament a l’OPAC. A començaments del 2014 es procedirà a una actualització de les dades, tant dels antics posseïdors com dels impressors.

El CRAI Biblioteca de Reserva, juntament amb la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid i la Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca són les tres úniques institucions de l’estat que posen a l’abast del públic en aquest projecte les dades sobre procedència dels fons antics que custodien.

Ex-libris decorat del carmelità descalç barceloní Joaquín de San Alberto

Ja fa temps que el CERL, acollint l’interès creixent dels investigadors pels estudis de procedència, va crear, en el seu web, una secció especialment dedicada a aquest camp, “Provenance information”. Més endavant, a la pàgina de cerca del CERL Thesaurus, en va introduir una per als noms d’antics posseïdors.

Vegeu, a tall d’exemple, el registre al CT del gramàtic català del segle XVII Pere Torre.

4 Desembre 2013

Inauguració de la mostra “Pere Miquel Carbonell i els llibres (col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva)”

Imatge portada carbonell — Inc 738, detall del colofó (f. F8 verso)

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva una nodrida col·lecció de llibres procedents de la biblioteca de Pere Miquel Carbonell que, amb motiu de la celebració de la jornada de recerca “Pere Miquel Carbonell i el seu temps (1434-1517)”, organitzada pel Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona, vol mostrar al públic.

La formen un total de vint-i-dues obres: divuit incunables, tres manuscrits i un imprès del 1503. El CRAI Biblioteca de Reserva és la institució que conserva un nombre major de llibres pertanyents a qui va ser arxiver dels reis Joan II i Ferran II de Catalunya i Aragó, cal·lígraf, notari, humanista i autor de les Cròniques d’Espanya, també presents a l’exposició.

Entre els volums impresos el segle XV destaquen tres edicions prínceps, les comèdies de Plaute sortides de les premses de Joan de Colònia i Wendelí d’Espira, a Venècia, el 1472, les Històries d’Heròdot en una impressió també veneciana a càrrec de Jacques Le Rouge i les obres de Sèneca impreses per Mattia Moravo a Nàpols el 1475. Totes les còpies presenten, en graus diversos de densitat, notes de la mà de Carbonell, en una escriptura humanística cal·ligràfica i polida: manícules, calderons, signes de lectura, postil·les i les característiques notes de compra amb indicació de la data en què va ser adquirit el llibre. La majoria mostra inicials epigràfiques en blau i vermell escrites per Carbonell.

Entre els manuscrits es troba un autògraf, el Manuscrit 123, sens dubte l’exemplar més interessant de tota la col·lecció, una miscel·lània de textos diversos. Es tracta d’una col·lecció de sentències i autoritats que retrobem en altres volums de Carbonell, textos breus, generalment de caràcter moralitzant, extrets de les seves lectures d’autors clàssics, medievals i moderns, alguns anònims i ordenats per temes.

La mostra a les vitrines col·locades a la Sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva, on seran exposats sis llibres, pot visitar-se des de dimecres 20 de novembre fins al divendres 29 del mateix mes, de dilluns a divendres, de 9.30 a 20h.

La mostra virtual presenta la integritat de la col·lecció Carbonell, amb descripcions bibliogràfiques i d’exemplar redactades pel personal del CRAI Biblioteca de Reserva, i la particularitat de comptar amb comentaris i un pòrtic a càrrec de Maria Toldrà, especialista en la figura de Carbonell.

S’ha previst l’organització de dues visites comentades de caire divulgatiu, en què s’ofereix l’oportunitat de veure algunes de les còpies presents únicament a la mostra virtual. Es faran el dilluns 25 de novembre de 16 a 16.30h. i el dimecres 27 de novembre d’11 a 11.30h.

20 Novembre 2013

El CRAI Biblioteca de Reserva identifica una enquadernació procedent del Col·legi de Sant Guillem, centre educatiu dels agustins a Barcelona

Recentment, hem afegit una altra enquadernació a les nostres marques de procedència: la del Col·legi de Sant Guillem dels agustins de Barcelona.

El Col·legi de Sant Guillem es va fundar l’any 1587, durant el provincialat de Gaspar de Saona, un reformador agustí que va posar gran interès en la formació intel·lectual i espiritual dels religiosos. Va néixer amb les característiques pròpies d’un seminari d’agustins a imatge del Colegio de San Guillermo de Salamanca.

La descripció detallada de la marca és:

llom Sant Guillem

Llom amb signatura topogràfica, a la part superior lletra majúscula, i xifra aràbiga a la part del mig. Lletra majúscula al pla anterior.

XVII-5796 (1)

El procés d’identificació s’ha vist reforçat amb la localització d’una obra, que té aquestes característiques, en el catàleg manuscrit de la Biblioteca del Col·legi de Sant Guillem de Barcelona (Ms 1493).

L’obra és:

Velazquez, Juan Antonio. In epistolam B. Pauli apostoli ad Philippenses commentariorum & annotationum … Lugduni : sumptibus Gabrielis Boissat, 1636.

Col·legi Sant Guillem

Full del catàleg del Col·legi de Sant Guillem de Barcelona amb la notícia d’aquest imprès.

XVII-5796 (2)

A la seva portada, hi trobem més informació sobre antics posseïdors: la nota d’ús manuscrita de Miguel Momboló, fill del convent de Sant Agustí de Barcelona, on fou nomenat prior el 1669. Autor de diversos llibres sobre teologia i història, també ocupà la càtedra de filosofia de la Universitat de Tarragona.

Actualment, hi ha comptabilitzats en el catàleg 45 llibres procedents de la biblioteca d’aquest Col·legi, nombre que podria augmentar gràcies a la identificació de procedència a partir de les signatures topogràfiques presents en les seves enquadernacions.

5 Juny 2013

Link a MEI (Material Evidence in Incunabula) als registres bibliogràfics d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva

Com ja es va anunciar en aquest mateix blog, el CRAI Biblioteca de Reserva participa des del mes d’octubre del 2012 al projecte MEI (Material Evidence in Incunabula). La intenció del projecte, dèiem, és oferir informació detallada relativa a la procedència de cada una de les còpies d’edicions incunables presents a les biblioteques que hi participen.

Amb l’objectiu de difondre aquesta interessant iniciativa i de fer més visibles des de l’OPAC les informacions relatives a les còpies incunables del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, s’ha decidit incloure el link a MEI als registres bibliogràfics de les edicions del quatre-cents.

Tot i que l’OPAC compta ja amb un camp públic en què es visualitzen les dades específiques d’exemplar, com ara l’enquadernació, l’estat físic, les marques de propietat etc., MEI permet detallar i ordenar aquesta mena d’informacions de forma estratigràfica, des del testimoni més antic fins al més modern. La indicació del lloc a què les diverses marques es poden adscriure, la classificació de l’antic posseïdor com a entitat o individu, religiós o laic etc., o bé la versatilitat de la cerca són algunes de les característiques i funcions del projecte.

15 Mai 2013

Una còpia amb l’escut de Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, entre la col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva

El CRAI Biblioteca de Reserva ha recatalogat recentment els incunables 209-1 i 209-2 , relligats en un factici que inclou dues edicions romanes del 1471 i 1473 de, respectivament, les obres De sanguine Christi i De potentia Dei, i De futuris contingentibus, del papa Sixt IV.

La còpia es caracteritza per haver pertangut al cèlebre condottiero i mecenes Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, l’escut del qual, bellament il·luminat al f. [a]3 de la primera obra, ha estat identificat amablement per Paz Fernández Rodríguez, bibliotecària de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Posteriorment, Tomàs Ripoll, mestre general dels dominicans entre el 1725 i el 1747 i benefactor de la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona, va adquirir el llibre per a la biblioteca del convent barceloní de què va ser fill i prior, com ho demostra la nota manuscrita i els segells presents al f. [a]1 de la primera obra.

Distingeix igualment l’exemplar l’enquadernació gofrada d’estil renaixentista, en pell de vedell sobre fusta. D’altra banda, la pràctica absència de notes de lectura, la blancor del paper i el fet d’haver estat restaurat, li donen un aspecte inusualment flamant.

20 Març 2013

Una nota de compra emmascarada de Juliana Morell al CRAI Biblioteca de Reserva

El CRAI Biblioteca de Reserva ha identificat fins al present quatre edicions amb marques de propietat de la barcelonina Juliana Morell. La interessant figura d’aquesta dona, nascuda el 1594, que demostrà des de ben petita unes elevadíssimes dots intel·lectuals, sembla revelar-se en la menuda i cal·ligràfica escriptura humanística que distingeix les seves notes i ex-libris.

La nota de compra recentment identificada presenta la particularitat de l’emmascarament del nom de la propietària. Segons la inscripció manuscrita, el llibre, una defensa de l’ortodòxia cristiana, va ser adquirit a Lió a principis de gener del 1608, quan Juliana tenia només catorze anys, edat a la qual, d’altra banda, va obtenir el grau de doctora en lleis. Més tard va ingressar al convent de les dominiques de Santa Pràxedes, a Avinyó, on va viure fins a la seva mort, el 1653. Podeu veure la nota a l’entrada que la base de dades Antics Posseïdors de la Biblioteca de Reserva dedica a la humanista catalana.

Trobareu informació sobre Juliana Morell a la pàgina escrita per Laia de Ahumada al web del Duoda.

11 febrer 2013

El CRAI Biblioteca de Reserva ha identificat un nou llom conventual

El CRAI Biblioteca de Reserva ha identificat un nou llom conventual. Es tracta del llom de Nostra Senyora del Bonsuccés de Barcelona. Actualment, existeixen al catàleg 239 registres bibliogràfics amb una entrada com a antic posseïdor per a aquest convent de servites de la nostra ciutat.

La disposició de la signatura topogràfica, formada per una lletra majúscula a la part superior i una xifra aràbiga a la inferior, en dos fragments de paper enganxat, sense cap altre element organitzatiu o decoratiu, s’apropa al llom del convent de la Santíssima Trinitat de Barcelona. Malgrat això, el llom del Bonsuccés pot ser reconegut perquè la signatura topogràfica és sempre manuscrita i per la major distància existent entre els dos elements.

La identificació dels lloms permet establir amb relativa seguretat la procedència dels volums mancats de marques de propietat explícites, com ara ex-libris o segells. Esdevé, així, una eina fonamental per a la reconstrucció dels fons bibliogràfics de les cases de religiosos de Barcelona.

Podeu veure’n una descripció i una imatge a la Base Antics Posseïdors, on trobareu nou registres corresponents a lloms d’antigues biblioteques conventuals barcelonines.

24 gener 2013