Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
El passat dimecres dia 2 de febrer es va inaugurar a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona l’exposició que porta per títol “El fons d’al·legacions jurídiques de la Biblioteca de l’ICAB” que es podrà visitar fins al 31 de maig.
La biblioteca de l’ICAB destaca per la riquesa del seu fons antic, que inclou unes 40.000 al·legacions, i està considerada com una de les biblioteques jurídiques més importants d’Europa.
Entre el 27 de gener i el 29 de maig tindrà lloc a la seu Bancaja de València l’exposició “Per laberints”. Aquesta exposició és la mateixa que es va presentar al CCCB de Barcelona però per motius de conservació, la Biblioteca de Reserva ha canviat els llibres que s’hi exposen.
A València es podrà veure un altre exemplar de “Boecio de consolación. Valladolid, 1604” i l’edició de “Herman Hugo. Pia desideria. Anvers, 1628“
El proper dia 2 de febrer, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona inaugurarà una nova sala de lectura.
Aquesta biblioteca va ser fundada l’any 1776 i és la biblioteca pública més antiga de la ciutat, actualment disposa d’un fons documental de més de 400.000 volums, entre els quals destaquen 900 manuscrits, 92 incunables i 2500 volums impresos del s. XVI. La biblioteca pertany a l’arxidiòcesi de Barcelona, forma part del sistema de biblioteques de la Universitat Ramon Llull i col·labora amb el Catàleg de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.
Montserrat Comas i Güell ha estat guanyadora del premi Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics del 2010 que atorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana per la seva tesi “La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat lliberal (1800-1833)“. La tesi, que va ser llegida al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigida pel Dr. Borja de Riquer, traça una perspectiva sobre la transformació de la impremta al primer terç del segle XIX.
A la primera part, l’autora analitza les conseqüències de la llibertat d’impremta en l’inici de la societat lliberal. Es tracta d’una època marcada per canvis econòmics i, alhora, pel descobriment generalitzat del poder de l’expressió escrita. És un periode en el qual neixen noves formes de publicació, que s’han de situar en un context de política repressora que porta cap al creixement de les publicacions clandestines.
La segona part de la tesi es concreta en un exhaustiu repertori dels protagonistes catalans de l’impremta d’aquest periode. Sens dubte és una valuosa eina de treball per als estudiosos del llibre.
Podeu consultar aquesta tesi al repositori cooperatiu TDX, tesis doctorals en xarxa.
Presentem aquest bonic gravat xilogràfic d’un turc a cavall localitzat en un exemplar de la Asiae Europaeque elegantissima descriptio del papa Pius II impresa a Colònia per Eucharius Cerviconus l’any 1531. Es tracta de la còpia de la nostra Biblioteca amb signatura topogràfica B-51/6/26-1 relligada amb una altra obra de caire historiogràfic, Historiarum et chronicorum mundi epitomes libellus, d’Achilles Pirmin Gasser, impresa a Venècia per Melchiorre Sessa el 1533. La Biblioteca de Reserva conserva dos exemplars més de la Descriptio, mancats però del gravat.
Les dues interrupcions en la línia del marc a la part superior del gravat indiquen que la planxa xilogràfica estava malmesa. D’altra banda, la presència de la mateixa xilografia en una edició d’una Epistola ad Morbisanum Turcarum principem, obra de Pius II impresa el 1532 per Cerviconus i igualment malmesa, demostra que es tractava d’un material del qual el taller tipogràfic de Colònia va fer un ús intensiu.
La Descriptio de Pius II, en el segle Enea Silvio Piccolomini , que forma part del corpus coneguts com a Historia rerum ubique gestarum i Cosmographia, fou força popular al llarg del segle XVI, com ho indica el discret nombre d’edicions que se n’imprimiren durant aquest període.
Podeu consultar les còpies virtuals de la Descriptio de 1531 i de la Epistola 1532 conservades a la Bayerische StaatsBibliothek.
En el procés de catalogació del fons de Reserva, hem trobat unes particel·les editades el 1695 de les Trio sonates op. 3 d’Arcangelo Corelli.
Arcangelo Corelli (1653-1713) va compondre l’any 1689 les dotze trio sonates o sonate di chiesa que formaven part del seu opus 3. Les sonate di chesa es feien servir per acompanyar el servei religiós, i és per això que el baix continu el realitza un orgue, enlloc del clave emprat a les sonata di camera.
Aquesta obra de Corelli sembla que va ser impresa per primera vegada l’any 1689, i es van fer dues edicions per part de dos impressors diferents, una a Roma per Giacomo Komarek Boemo i una altra a Modena per Soliani.
L’exemplar ubicat a la Biblioteca de Reserva data de 1695, i està editat a Roma per Giacomo Mascardi. Sembla ser que aquesta és la tercera edició d’aquesta obra, de la qual només tenim constància de tres còpies, una a la British Library, una altra a la Biblioteca Universitària Carl von Ossietzky d’Hamburg, i la de la Biblioteca de Reserva.
Malauradament, la còpia d’aquesta obra ubicada a la Biblioteca de Reserva està incompleta ja que falta la part del primer violí. Aquest fet acostuma a ser bastant freqüent en les particel·les, ja que estan formades per les diverses parts corresponents a cada una de les veus per tal que cada músic es pugui endur la seva per estudiar o bé per utilitzar-la en un concert.
El passat 20 de desembre es va inaugurar a la Universidad de Sevilla l’exposició virtual “América escrita: fondos americanistas en bibliotecas universitarias españolas” en la que es poden veure quatre obres provinents de la Biblioteca de Reserva:
Dues obres descriptives de missioners, com la de Louis Hennepin, que va ser un dels primers europeus en explorar la zona que ara es coneix com Minnesota:
Louis Hennepin. Nouveau voyage d’un pais plus grand que l’Europe …. A Utrecht : chez Antoine Schouten …, 1698. – [72], 389, [3] p., [4] f. làm.; 12º
I la de Josep Gumilla que va centrar la seva tasca a la conca de l’Orinoco:
Josep Gumilla. Historia natural, civil y geográfica de las naciones situadas en las riveras del Rio Orinoco. V. 1. Nueva impresion, mucho mas correcta que las anteriores y adornada con ocho láminas finas … / corregido por el P. Ignacio Obregón … Barcelona : en la imprenta de Carlos Gibert y Tutó, 1791. – XVI, 360 p., [5] f. de láms., [1] map. pleg.; 4º
Una recopilació de cartes testimoni de la primera tasca missionera dels Jesuïtes al Brasil:
Diuersi auisi particolari dall’Indie di Portogallo, riceuuti dall’anno 1551 sino al 1558 dalli reuerendi padri della Compagnia di Giesu…[Venezia : Michele Tramezzino, 1558?]. – [8], 286 [i.e. 294], [2] f.; 8º
I un poema descriptiu en llatí sobre la vida quotidiana rural a Mèxic del Jesuïta guatemalenc Rafael Landívar, que va residir-hi després de l’expulsió dels Jesuïtes de Guatemala:
Rafael Landívar. Raphaelis Landivar Rusticatio Mexicana. Bononiae : ex typographia S. Thomae Aquinatis, 1782. – XXVIII, 209, [1] p., [3] f. de làm.; 8º
La mostra commemora el Bicentenari dels Moviments Independentistes de les Repúbliques Iberoamericanes i s’hi poden veure documents impresos i manuscrits, americans i de temàtica americanista, dels segles XV al XIX, procedents de biblioteques universitàries espanyoles, fins a un total de 239 peces, incloent una sèrie significativa de dibuixos, mapes i plànols de l’Arxiu General d’Índies. Cada una de les peces inclou un comentari amb informació sobre l’obra i el seu context.
El proper 22 de desembre s’inaugurarà a la Biblioteca Nacional d’ España l’exposició “La cocina en su tinta”, a la qual entre les peces exposades es troba un manuscrit i un imprès del s. XVI del fons de la Biblioteca de Reserva:
El llibre de Sent Soví, el text català més antic conservat sobre cuina, és d’autor desconegut, però indubtablement d’origen català. Conté 220 receptes de plats que es cuinaven als Països Catalans a l’Edat Mitjana en una època d’esplendor i expansió. El seu origen és molt divers, des de l’antiga Roma fins a receptes adaptades de la cuina àrab o jueva. També s’inclouen diferents tècniques de cuina, com la cuina en xemeneia o en escabetx. El Sent Soví va ser publicat l’any 1952, però la seva edició moderna més coneguda és la de l’historiador i gastrònom Rudolf Grewe publicada l’any 1979.
Nola, Rupert de, s. XV. Libre de doctrina pera ben seruir, de tallar y del art de coch, ço es de qualseuol manera de potages y salses / compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo Senyor Don Ferrando Rey de Naples,
[Barcelona : s.n., ca. 1520]
Aquesta obra és el primer llibre imprès de cuina en català conegut, i l’exemplar provinent de la biblioteca de Reserva pertany a la seva primera edició documentada, tot i que hi ha fonts que citen una edició anterior a Toledo el 1477. L’obra tingué gran acceptació a l’època, va ser traduïda al castellà i reimpresa diverses vegades al llarg del segle XVI. Actualment es pot trobar en diverses edicions del segle XX.
L’exposició, comissariada per Ferran Adrià, Isabel Moyano i Carmen Simón, està estructurada en un recorregut expositiu com si es tractés d’un menú, començant per l’aperitiu de l’edat mitjana i acabant per les postres de l’època actual. A través d’aquest particular menú es realitza un recorregut cronològic sobre els aliments, la manera de cuinar-los i consumir-los, de promocionar-los a través de menús, cartells, fulletons, receptaris de cuina popular, de cuina de palau, etc.
En commemoració del bicentenari de la mort del Dr. Salvany, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha dut a terme l’exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola“, en la qual la Biblioteca de Reserva ha participat.
En concret, a l’exposició es poden veure imatges de deu portades de llibres de finals del segle XVIII del fons de la Biblioteca de Reserva. Aquesta selecció de llibres ens mostra diferents vessants sobre la verola. Principalment trobem obres amb els resultats dels estudis sobre la inoculació antivarilosa i més tard sobre la vacuna de la verola duts a terme per metges de l’època com Marcel Hornet i Paulo, Jaume Menós i de Llena, Llucià Puigdollens i, d’una manera destacada per Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), que centrà la seva investigació en com combatre aquesta malaltia. També trobem un llibre de Vicenç Mitjavilla i Fisonell que parla de la repercussió social que tingué l’ús d’aquesta vacuna.
La biblioteca de Reserva posseeix alguns volums de la versió castellana de l’Atlas maior del famós cartògraf holandés Joan Blaeu (1596-1673), publicada a Amsterdam entre 1659 i 1672 amb el títol Nuevo atlas, o teatro del mundo, en en [sic] qual, con gran cuydado, se proponen los mapas y descripciones de todo el Universo. Considerada l’obra mestra cartogràfica de l’època del Barroc, l’edició original en llatí va esdevenir tot un clàssic i actualment és un preuat objecte d’antiquari. A més de nombros mapes l’obra conté també gravats molt interessants d’astronomia, instruments nàutics i de construccions i edificis notables.
Al volum V, dedicat a Gran Bretanya, apareix un gravat calcogràfic colorejat a mà, de gran bellesa, de les ruïnes de Stonehenge, conjunt megalític construït a Salisbury, al sud d’Anglaterra, entre els darrers períodes del Neolític i principis de l’Edat de Bronze i un dels més extraordinaris i enigmàtics del món.
Des de l’antiguitat ha despertat l’atenció i la admiració per la seva estranya i sorprenent arquitectura de grans blocs de pedra. Durant centenars d’anys científics i investigadors han volgut trobar l’origen i el significat del monument, en especial al segle XVIII, amb la fascinació romàntica per les ruïnes i la naturalesa.
Les particularitats del conjunt han alimentat també durant segles les llegendes, com la que afirmava que era un cercle màgic de l’època del rei Artús o donat lloc a interpretacions, sovint fantasioses, com que podria ser una pista d’aterratge extraterrestre.
La finalitat que va tenir la construcció d’aquest gran monument s’ignora, però se suposa que s’utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic que servia per predir estacions.
Una cosa és ben certa: el primer dia d’estiu, el sol surt just travessant l’eix de la construcció el que fa suposar que els constructors tenien coneixements d’astronomia.
Els continguts del Blog de Fons Antic estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 