Publicada la versió impresa de part del projecte BITECA, corresponent a les còpies manuscrites i impreses conservades a biblioteques i arxius valencians

philobiblonLa base de dades BITECA (Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears), codirigida per les professores del Departament de Romàniques de la UB Gemma Avenoza i Lourdes Soriano i pel professor Vicenç Beltran, de la Università La Sapienza de Roma, és una de les quatre branques que integren el projecte PhiloBiblon, creat per Charles B. Faulhaber a l’empara de la University of California, a Berkeley.

Philobiblon acull també les bases de dades bibliogràfiques BETA (Bibliografía Española de Textos Antiguos), BIPA (Bibliografía de la Poesía Áurea) y BITAGAP (Bibliografia de Textos Antigos Galegos e Portugueses).

L’aparició de BITECA, Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears : biblioteques i arxius valencians és fruit de l’acord entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de València. L’edició, a càrrec de Publicacions de la Universitat de València, ha estat patrocinada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

P-1-6-26L’objectiu principal de BITECA és l’aplegament d’informació sobre els manuscrits i els impresos que contenen textos de caràcter literari en llengua catalana produïts no més enllà del 1516. Tanmateix, BITECA descriu, igualment, els textos de caire jurídic, administratiu, científic o popular, així com les traduccions que, bé han estat objecte tradicionalment d’estudis filològics, bé es considera que van servir d’inspiració als escriptors medievals per a la redacció de les seves obres.

La major part de les descripcions, que neixen amb la vocació de ser acurades i completes, s’ha efectuat amb l’exemplar a la mà, i actualment són poques les biblioteques que resten per visitar.

Més enllà de ser una simple bibliografia, BITECA estimula la creació d’un conjunt de projectes en l’àmbit de la codicologia i de la bibliologia en general, afavorint que al seu voltant treballin investigadors procedents de diversos camps de la filologia i fins i tot de la biblioteconomia.

La col·lecció de manuscrits, incunables i impresos del segle XVI del CRAI Biblioteca de Reserva és present a BITECA. Vegeu, a tall d’exemple, la descripció de la còpia manuscrita escrita a Ripoll el 1475 de la Regla de Sant Benet (Ms. 1420) i la descripció de l’edició incunable del Llibre dels àngels, de Francesc Eiximenis, impresa a Barcelona per Joan Rosembach el 1494 (Inc 486).

Els manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis conservats a biblioteques públiques, objecte d’un catàleg

P-1-5-21L’equip d’investigadors redactors del catàleg, al capdavant del qual es troba Jaume de Puig i Oliver, director del projecte, ha identificat i descrit 191 testimonis manuscrits reals i existents de l’escriptor català, repartits entre obres originals, textos atribuïts, fragments, traduccions i un manuscrit cremat el 1936 de què es conserven els fotogrames.

El 2009, any del centenari de l’aparició del clàssic treball de Jaume Massó i Torrents Les Obres de Fra Franchesch Eximeniç, 1340?-1409? : essaig d’una bibliografia, va marcar l’eclosió d’una colla d’activitats i estudis al voltant de l’autor gironí, una mostra de les quals és aquesta publicació, resultat de la fusió, ampliació i millora dels dos catàlegs apareguts, respectivament, el 2009 i el 2010 a ATCA (Arxiu de Textos Catalans Antics).

El catàleg permet constatar l’espectacular difusió de l’obra d’Eiximenis, tant dins dels confins de la Corona d’Aragó com fora d’aquest territori, a la vegada que demostra que va començar a ser llegida i copiada ja durant l’últim decenni de la vida de l’autor.

angels_eiximenis

El treball no es considera tancat, i la relativament recent inclusió del Tractat d’usura i de les Allegationes i els Sermones al catàleg de les obres del menoret així ho demostra. D’altra banda, és prevista la publicació dels índexs, imprescindibles per accedir a la rica informació que proporcionen les detallades descripcions dels manuscrits.

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva una notable col·lecció de textos manuscrits d’obres de Francesc Eiximenis. S’hi troben el Terç del Cristià (Ms 91), el Llibre de les dones (Ms 79: text complet;  Mss 2, 80, 88 i 148: fragments), el Llibre dels àngels (Ms 86: text complet; Ms 148: fragments), la Vida de Jesucrist (Ms 1160: text gairebé complet; Mss 148 i 1925: fragments menors), la refosa Scala Dei o Tractat de contemplació (Ms 88), i el Primer del Cristià (Ms 728) traduït al llatí. Tret d’un, d’origen rossellonès, tots els exemplars de la col·lecció van ser escrits a Catalunya, entre el 1389 i el segle XVI.

La catalogació de la totalitat dels manuscrits d’obres d’Eiximenis custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva, prevista properament, serà oportunament anunciada a les pàgines d’aquest blog.

Publicació de l’edició crítica del manuscrit 6 del CRAI Biblioteca de Reserva, Rahó de l’esperit, una autobiografia femenina de principis del XVIII

La Universitat de Girona acaba de publicar una edició crítica a cura d’Anna Garcia Busquets, sobre el nostre manuscrit núm. 6, Rahó del esperit y del que ha passat en lo interior…

portada_m6

Recentment s’ha publicat l’edició crítica de Rahó de l’esperit (1709-1714) de l’olotina Teresa Mir i March (1681-1764) a càrrec d’Anna Garcia Busquets sota la direcció de Pep Valsalobre, text força singular dins la nostra tradició literària, ja que és una de les poques autobiografies espirituals femenines en català, un fenomen que va arribar a ser corrent en castellà a l’època moderna. Es tracta del relat d’un seguit d’experiències místiques d’una dona al seu confessor entre 1709 i 1714. La protagonista descriu en primera persona visions, èxtasis i desmais, però també projectes i lectures durant 289 paràgrafs numerats, al mode del Libro de la vida de Teresa d’Àvila; transcorre entre l’Empordà i la Garrotxa en paral·lel a la Guerra de Successió.

Teresa va ser l’única supervivent de set germans i, hereva de la fortuna familiar, va gaudir d’una formació difusa però superior a la comuna, que incloïa l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. A Rahó de l’esperit esmenta una sèrie d’autors i obres que li servien de fonts i models: sant Pere d’Alcàntara, sant Agustí, Tomàs de Kempis i també Juan de Palafox, sor María de Ágreda, Antonio Molina o Narciso Galindo:

A la tarda, llegint un llibre que·s diu Norte de congregantes, me vingué a la memòria lo del matí, que és del molt que jo estava obligada a ell, ab un gran desitg que jo tenia de acertar en tot en agradar-li, ab un plor y amor tan gran que·m vingué, que tota me desatinava, dexant-me de llegir.(Mir § 272)

A vegades aprofitava el poder evocador de les representacions pictòriques que tenia a l’abast per donar forma a les seves visions:

Al cap de un rato, me n’aní a la capella del gloriós sant Isidro a fer oració al gloriós sant Joseph, hahont està la sua santa imatge, y altre vegada me semblà que veya als matexos gloriosos sants y que·m dèyan que me ajudarien y que intercedirían per mi, ab gran seguretat que interiorment tenia, aparexent-me que·ls veya anar cada hu de sa manera, ço és, a Maria santíssima Adolorida traspassada en son cor de set espasas, a santa Teresa, com a monja y als demés axí com los acostúman pintar.(Mir § 3)

El  sentiment de menyspreu d’ella mateixa pot sorprendre el lector d’avui:

(…) conciderant-me que ja me veya a la sepultura, me aparexia que m’exían cuchs de la boca y del nas, de tal manera que a mi mateixa me feya fasti en tant que·m causava vòmit, tanta era la vivesa de la concideració, ab gran desitg que totas las criaturas me trapitjassen, obligant-me en lo exterior del cos fer la acció de abaixar-me de manera que una vegada o dos me fou precís posar la cara en terra, tal era lo conexament de ma vilesa, suciedat y nada. (Mir § 42)

Teresa no era una religiosa, sinó una dona casada. El seu marit, el doctor en dret Josep Mir, exercia a Castelló d’Empúries i tenien en comú un fill, Domènec. A finals de 1712, en quedar-se vídua, va retornar a Olot, interpretant la mort de Josep com un senyal per tirar endavant els seus projectes: fundar un convent femení i continuar la redacció de Mística Ciudad de Dios de María de Ágreda.

Y de aquell die ensà, me apar que algú me està dient lo que tinch de escríurer y confirmant lo que tinch comprès, y se me ha dit temps ha que la mort de mon marit tenia algun significat, y sempre tinch uns grans desitgs de què la voluntat de Déu se cumple en mi y que lo Señor nos envie una feliz pau. (Mir § 271)

L’establiment del text s’ha basat en l’únic testimoni conegut, el manuscrit núm. 6, Rahó del esperit… del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. El còdex inclou una Relació ‘hagiogràfica’ d’Esteve Gay, prevere de Castelló i pare espiritual de Teresa, encapçalada per la bella portada del cor amb les virtuts de la beata que podeu veure a l’inici del post.

Podeu accedir al text que acaba de publicar el Servei de Publicacions UdG en format electrònic. Conté una breu aproximació a la biografia de Teresa Mir documentada als arxius sagramentals i notarials.

El manuscrit 18 del CRAI Biblioteca de Reserva, un volum miscel·lani d’exercicis acadèmics a l’entorn de textos de Ciceró, objecte d’estudi d’un article d’Alejandro Coroleu

Ms. 8A la Catalunya del Renaixement dels segles XV i XVI els textos de Ciceró van assolir una notable popularitat. Mostra d’això són tant el nombre de manuscrits en llatí i en traduccions al català d’aquest autor clàssic escrits durant l’esmentat període, com, amb l’arribada de la impremta, el volum d’edicions publicades, algunes de les quals van servir, a la Universitat, per a l’ensenyament de la gramàtica i de la retòrica.

L’ús del corpus ciceronià va ser intensiu per a aquests propòsits. N’és prova el manuscrit 18, conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta d’un volum miscel·lani que conté diversos textos de l’autor clàssic, en llatí, o bé en traduccions al català i al castellà, datat, per l’any que figura en diverses de les seves parts, al voltant del 1572.

Alejandro Coroleu, professor-investigador ICREA del Department de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat recentment un treball sobre aquest manuscrit (COROLEU, Alejandro. Translating Cicero in Renaissance Catalunya. Renaissance Studies. 2013, vol. 27, núm. 3, p. 341-355), centrat en dos dels textos supervivents, atès que el còdex és incomplet. Es tracta d’exercicis acadèmics escrits pel metge Joan Rafael Moix en qualitat d’alumne de Francesc o Francisco Garcia, probablement professor de retòrica a una de les universitats de l’àrea catalana la segona meitat del cinc-cents.

Coroleu examina en primer lloc el grup de cinquanta-tres cartes del llibre XIII de les Ad familiares de Ciceró, copiades o bé també traduïdes per Moix, a què segueix l’anàlisi del mestre Garcia Ratio scribendi epistolas com[m]endatitias. A continuació, estudia la còpia en llatí i dues traduccions catalanes de la mà de Moix del discurs Pro lege Manilia, un text ciceronià que, com les Epístoles, va circular àmpliament durant els segle XV i XVI pel territori català. Igualment, analitza la utilització per part de Moix, d’aquest discurs per a l’escriptura de la Ratio imitandi orationem  legis Maniliae, interessant text en català en què s’estableix un paral·lelisme entre el contingut del discurs ciceronià i la biografia del propi autor.

Els textos recollits al manuscrit, tot i que modestos, són, en paraules de l’autor, “an example of the influence of Cicero on academic oratory in Barcelona in the last three decades of the sixteenth century”, a la vegada que  “they provide a concrete example of the cultural interaction between classical antiquity and Renaissance Catalunya, and can shed light on the relationship between Latin and the vernacular at the time.”

L’apèndix a l’article és una versió preliminar d’un recull de textos clàssics, en llengua original o bé traduïts, produïts a Catalunya entre els anys 1473 i 1600, tant impresos com manuscrits.

El manuscrit 18, procedent del convent de Sant Josep de Barcelona, es troba actualment en procés de restauració a causa, fonamentalment, del mal estat de la seva enquadernació.

Pràctiques dels alumnes de paleografia i diplomàtica de la UB al CRAI Biblioteca de Reserva

 

Fotografia de la Sala de manuscrits

Entre els serveis que ofereix el CRAI Biblioteca de Reserva hi ha la possibilitat de realitzar-hi classes amb documentació pròpia de la biblioteca.

Avui han dut a terme unes pràctiques els alumnes de Paleografia i Diplomàtica de la facultat d’Història de la Universitat de Barcelona, que han treballat amb manuscrits i pergamins representatius del fons.

Per tal de poder treballar amb el material, s’han organitzat al llarg del dia 9 sessions d’una hora.

Un itinerari de “Barcelona Lectora” visitarà el CRAI Biblioteca de Reserva

les revolucions del llibreEls propers dies 12 i 18 d’abril a les 18 h. tindrà lloc al CRAI Biblioteca de Reserva una de les visites de l’itinerari literari “Barcelona lectora” organitzat pel CCCB i Biblioteques de Barcelona, en concret el que porta per títol “Les revolucions del llibre” al qual us podeu inscriure a través del següent enllaç.

Els participants podran veure una quinzena de documents custodiats pel CRAI Biblioteca de Reserva que inclouen manuscrits, amb exemples de lletra carolina, lletra gòtica textual i lletra humanística, així com incunables i alguns dels primers llibres impresos.

Aquest itinerari estarà guiat per Albert Soler Llopart, Professor del Departament de filologia catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, i tal i com s’explica en el seu programa:

Les revolucions del llibre, la tercera sessió de Barcelona lectora, aborda el procés de la lectura a partir dels canvis en l’estructura i forma dels textos al llarg del temps.

A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona veiem com la consolidació dels grans centres universitaris al segle XIII exigiren gestionar un creixent volum d’informació escrita i com d’aquesta necessitat van sorgir recursos visuals que modificaven l’organització del text: puntuació, títols, notes marginals, divisions i subdivisions del text, índexs de capítols, de matèries, esquemes o sumaris que trenquen amb la linealitat i possibiliten la fragmentació i jerarquització del text. Fins al segle XX, amb el naixement d’Internet, no tornarem a veure una revolució similar a l’anterior. I és que, a més, l’estructura del llibre universitari del segle XIII -amb els enllaços entre diferents parts dels textos i les referències a altres obres– és, de fet, un antecedent llunyà de l’hipertext”

 

El Departament de Filologia Semítica entrega un manuscrit àrab al CRAI Biblioteca de Reserva

A continuació podeu consultar la nota del professor Dr. Julio Samsó Moya, del Departament de Fiologia Semítica, sobre el manuscrit àrab (Ms 2178) entregat per aquest departament al CRAI Biblioteca de Reserva.

Sobre el manuscrito árabe entregado recientemente por el Departamento de Filología Semítica a la Biblioteca de la Universidad de Barcelona:
Se trata de un manuscrito encontrado en la biblioteca particular del Dr Josep María Millàs Vallicrosa, que fue catedrático de la Universidad de Barcelona. Su hijo, Eduardo Millàs Vendrell, me lo entregó y se conservó en la biblioteca del área de Árabe durante unos cuantos años, mientras lo estudiábamos. Mercè Comes identificó autor y obra:
Este manuscrito contiene la colección de tablas astronómicas tituladas Tāŷ al-azyāǧ wa gunyat al-muḥtāŷ del astrónomo Yaḥyà ibn Muḥammad ibn Abī l- Šukr al-Magribī al-Andalusī, llamado también Muḥyī al-Dīn al-Magribī (m. 1283). El Tāŷ fue compilado en Damasco en 1258 y se conserva en el manuscrito de la UB y en otros dos manuscritos: Escorial árabe 932 y Dublín Chester Beatty Ár. 4129. La obra ha sido estudiada en la publicación siguiente (de la que tomo buena parte de los datos que siguen):
Carlos Dorce, El Tāŷ al-azyāŷ de Muḥyī al-Dīn al-Magribī. Anuari de Filologia (Universitat de Barcelona) XXIV-XXV (2002-03) B5 e Instituto “Millás Vallicrosa” de Historia de la Ciencia Árabe”. Barcelona 2002-03. 312 pp.
La mencionada publicación contiene un amplio resumen del contenido de los cánones
(instrucciones de uso de las tablas) y una edición de las tablas numéricas. En la pág. 20 se
describe el manuscrito de Barcelona:
El manuscrito no está fechado aunque sí aparece el nombre del copista: “Abd Allāh al- Ṣanhāŷī al-Dādisī, “el personaje más sobresaliente en la ciencia del ‘mīqāt’ [astronomía aplicada a los problemas del culto islámico] de Marrakesh”. Consta de 111 folios de los que los cánones ocupan los folios 1r-42v y las tablas numéricas los fols. 43v-119v. Cada folio mide 170 x 240 mm. En los cánones cada folio contiene 23 o 24 líneas. La escritura es magribí (aparentemente la copia se hizo en Marrakesh) pero, curiosamente, el ab ŷad (notación alfanumérica) es oriental.
El manuscrito parece haber sido utilizado en la ciudad de Tremecén alrededor del año 1550, ya que las notas que acompañan a las tablas de movimientos medios de cada planeta
añaden posiciones rádix para el año 948H/1541-42 y para el meridiano de esta ciudad. El
manuscrito contiene asimismo una nota en la que se da la posición del apogeo solar para el año 1281H/1864 (fol. 50r), lo que indica que el manuscrito estaba todavía en uso en el siglo XIX.
Este manuscrito ha sido utilizado también en otros trabajos de investigación:
Comes, Mercè, « Les localités du Maghreb et le Méridien d’eau dans le ‘Tāj al-Azyāj’ d’Ibn Abī al-Shukr al-Maghribī». Actes du 7eme Colloque Maghrébin sur l’Histoire des Mathématiques Arabes. Marrakech, 2005, pp. 81-95.
Samsó, Julio “An Outline of the History of Maghrib Zijes from the End of the Thirteenth Century. Journal for the History of Astronomy 29 (1998), 93-102 (cf. págs. 95-97).
Reimpresión en J. Samsó, Astronomy and Astrology in al-Andalus and the Maghrib. Ashgate Variorum. Aldershot, 2007, nº XI..

Dr. Julio Samsó Moya

Projecte de digitalització de la Biblioteca Vaticana

Biblioteca Apostolica VaticanaLa Biblioteca Apostolica Vaticana està duent a terme un projecte de digitalització del seu fons.

Un reportatge produït per la multinacional EMCmostra els detalls d’aquest projecte i permet sentir, de la mà de diferents responsables, l’explicació dels detalls tècnics necessaris per digitalitzar els 82.000 manuscrits custodiats per aquesta biblioteca. També podem veure les mesures de conservació digital que es pendran i el tipus de cerca que es podrà fer un cop digitalitzats, com la identificació caligràfica.

A la pàgina web de la Biblioteca Apostolica Vaticana es poden consultar els primers manuscrits digitalitzats dins d’aquest projecte.

Article sobre l’obra de Marcià Fèlix Capel·la a Espanya: manuscrits i edicions humanístiques

RELATL’autor de l’article, Manuel Ayuso, fa un recompte de totes les obres de Marcià Fèlix Capel·la De nuptiis Philologiae et Mercurii fins el segle XVIII conservades a les biblioteques espanyoles.

Al CRAI Biblioteca de Reserva, es conserven 6 obres de 4 edicions diferents, entre elles un incunable. Totes queden referenciades a l’article, que ha estat publicat a l’últim número de la Revista de Estudios Latinos (RELat).

El fragment d’un Sacramental entre el fons personal de Miquel Porter i Moix

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Entre el fons documental cedit pels hereus de Miquel Porter i Moix, professor d’història de la cinematografia i catedràtic de la Universitat de Barcelona, a aquesta institució, es troba el fragment d’un còdex.

La professora Gemma Avenoza, del Departament de Filologia Romànica de la UB, l’ha identificat i descrit. Es tracta d’un únic foli de pergamí fi i clar, amb escriptura gòtica librària que, per comparació amb altres fragments, data del segle XV. L’estudi del text, que inclou notació musical quadrada, indica que correspon a un Sacramental, en concret a l’ofici per a la Dominica XVI post octavas Pentecostes.

Pels senyals de plecs que presenta, es dedueix que va ser emprat com a coberta d’un llibre. La seva condició ha estat millorada gràcies a la restauració duta a terme al CRAI Taller de Restauració, consistent en una neteja en sec, hidratació, aplanat de plecs i reintegració de zones perdudes.

Actualment es conserva al CRAI Biblioteca de Reserva amb signatura topogràfica Pergamí-1.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑