Propostes de TFGs i TFMs a partir del nostre fons als estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Com bé sabeu, fa un parell de mesos vam endegar una iniciativa que consisteix en facilitar propostes de TFGs/TFMs basades en el nostre fons a diverses facultats de la Universitat de Barcelona. Si al mes de novembre vam fer públic un primer catàleg de propostes de TFGs per a diferents graus de la Facultat de Filologia, ara li ha tocat el torn a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, amb un nou catàleg de propostes.

captura

Continua la lectura de “Propostes de TFGs i TFMs a partir del nostre fons als estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació”

Propostes de TFGs a partir del nostre fons als estudiants de la Facultat de Filologia

Com us explicàvem a inici de curs, una de les nostres grans prioritats actuals és donar visibilitat als fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva per tal d’apropar-lo a professors, estudiants i, també, a la societat en general. En aquesta línia, i conscients de les possibilitats que aquest ofereix de cara als estudiants, hem decidit endegar una iniciativa que consisteix en facilitar propostes de TFGs/TFMs basades en el nostre fons a diverses facultats de la Universitat de Barcelona.

2018-11-16 09.48.30

Continua la lectura de “Propostes de TFGs a partir del nostre fons als estudiants de la Facultat de Filologia”

2018: Any Europeu del Patrimoni Cultural

Des del CRAI Biblioteca de Reserva, aquest any 2018 volem manifestar la nostra entusiasta adhesió a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Aquesta commemoració té per objectiu encoratjar el màxim nombre de persones a descobrir i apreciar el nostre patrimoni cultural així com reforçar el sentiment de pertinença a un espai cultural comú. El seu eslògan “El nostre patrimoni: quan el passat retroba el futur” ens toca directament, atès que vol aproximar els ciutadans al seu patrimoni i animar-los a viure’l de manera activa.

És per aquest motiu que reprenem el bloc aquest setembre, després d’unes merescudes vacances, fent una reivindicació del patrimoni cultural i bibliogràfic que custodiem i  evidenciant les accions que hem portat -i portarem- a terme al llarg d’aquest 2018.

Com sabeu, una de les nostres grans prioritats és donar visibilitat als fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva per tal d’apropar-lo a professors, estudiants i, també, a la societat en general. Així, des de principis del 2018, hem intentat donar un impuls important al suport a la docència i a la innovació docent, així com a altres accions que considerem dinamitzadores del nostre fons, com podreu comprovar tot seguit:

  • Un increment de les sessions de formació que impartim amb el nostre fons, que es poden sol·licitar a través dels formularis corresponents.

Continua la lectura de “2018: Any Europeu del Patrimoni Cultural”

El catàleg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau

Ambdós recursos, el catàleg de Fons antic de la UB i la base de dades Marques d’impressors, han estat les eines fonamentals per l’elaboració del TFG de l’estudiant Ana de la Fuente de la Facultat de Geografia i Història de la UB que porta per títol Las mujeres en la imprenta catalana de los siglos XVI al XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la recerca portada a terme amb el nostre fons, avui us oferim aquest post redactat per la mateixa autora del TFG, Ana de la Fuente, on ens parla del seu treball. Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem agrair-li la seva col·laboració i felicitar-la per la feina feta!

—————————————-

A lo largo de toda la Edad Moderna Cataluña destacó por su imparable producción de textos impresos. Tanto es así que rápidamente surgieron importantes familias de impresores y libreros como los Cormellas, los Martí o los Piferrer. Dentro de este gremio, eminentemente familiar, hay constancia de que las mujeres también participaron, de forma discreta en los siglos XVI y XVII, y de manera más activa en el siglo XVIII.

¿Cómo consiguieron hacerse un hueco en una profesión marcadamente masculina?, ¿cuáles fueron sus tareas dentro de los talleres?, ¿qué importancia tuvieron en el desarrollo de la imprenta en Cataluña?, e incluso, ¿hasta qué punto su labor contribuyó a la difusión de la cultura, los saberes y aconteceres de la época? Son las principales preguntas sobre las que se vertebra este estudio.

Antes de nada conviene advertir que descubrir a estas impresoras y acceder a sus obras supone todo un reto debido a los pocos datos conservados sobre su actividad y a la escasa consideración social que desde bien antiguo han experimentado las mujeres en diferentes ámbitos. No obstante, gracias a la base de datos Marques d’impressors, desarrollada desde 1998 por el CRAI Biblioteca de Reserva y en constante actualización, pude comprobar la existencia de las marcas utilizadas por 18 impresoras catalanas de época moderna.

Estas marcas de impresor son unas pequeñas insignias o dibujos que servían a los impresores para identificar las obras producidas por ellos, y, por tanto, constituyen una fuente primordial para este estudio, dado que evidencian la existencia y el protagonismo de las mujeres impresoras en la Cataluña de los siglos XVI al XVIII.

De entre todas ellas resaltan las marcas, colofones y pies de imprenta de María Velasco (1590-1591), viuda del tipógrafo Hubert Gotard, y de Vicenta Cendrada (1590-1609), viuda de Jaume Cendrat. Para el siglo XVII encontramos a dos representantes de la Casa Matevat -Paula (1644-1651) y Caterina Matevat (1652-1657)-, quienes ocuparon el puesto de estamperas del Consell de Cent, así como a María Dexen (1647-1649), viuda de otro impresor de la ciudad, quien imprimió, sobre todo, documentos de carácter comercial. El siglo XVIII es sin duda la época de mayor esplendor con impresoras como María Ángela Galí (1754-1770), viuda de Maur Martí, -cuya producción ronda los 160 títulos-, las viudas Teresa y Eulàlia Piferrer (1750-1793), esta última con el cargo de Impresora Real. También nos encontramos la menos conocida, María Teresa Vendrell y Teixidor (1759-1762), impresora de la Gazeta de Barcelona, y por último las Ibarra, Maria Antonia i Antonia, impresoras al frente de la Estampa de la Universidad de Cervera desde 1757 hasta 1788.

Pero la investigación pretendía ir un poco más allá, necesitaba palpar y conocer de primera mano las obras impresas por estas mujeres, y es aquí donde entra en juego el catálogo de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Reserva, el cual recoge los escritos impresos por estas mujeres, algunos digitalizados y todos ellos consultables en la misma biblioteca.

A pesar de los ejemplos tratados, es justo reconocer que el conocimiento que a día de hoy se tiene sobre las mujeres catalanas al frente de una imprenta es limitado debido a la carencia de estudios que analicen el contexto en que estas mujeres ejercieron su actividad. Igualmente, se tiene escasa información sobre el aprendizaje recibido, las funciones concretas y la posición que ocuparon en los talleres, las condiciones en las que vivieron y trabajaron, el estatus social y económico alcanzado, e incluso, las relaciones establecidas con otros impresores e impresoras.

Con la consulta de estos dos recursos, catálogo y base de datos, y el análisis de la bibliografía específica sobre el tema he podido llegar a unas conclusiones bastante esclarecedoras:

  1. Todas accedieron a este oficio por línea masculina al ser esposas, viudas, madres, hijas o hermanas de un impresor. De entre todas ellas la fórmula más común era la de “viuda de”, aunque también destacaron impresoras solteras como Caterina Matevat, María Teresa Vendrell y Antonia Ibarra.
  2. Se observa un mayor número de impresoras en el siglo XVIII que en los dos siglos anteriores, así como una mayor localización en la ciudad de Barcelona pese a que en el siglo XVII ya había impresoras en Lleida y Tarragona.
  3. Contrariamente a lo que se puede creer, la actividad de estas mujeres como impresoras, encuadernadoras o libreras era bienvenida en unos talleres donde hasta finales del siglo XVIII reinaba una crisis constante. Ellas también intervinieron activamente en los trabajos de dirección y comercialización de todo tipo de impresos, conservando y expandiendo el negocio familiar, algunas con gran éxito.
  4. Su producción fue muy diversa, -religiosa, científica, jurídica, literaria o académica-, además de publicaciones periódicas como la Gazeta de Barcelona (1719) o el Correo de Gerona (1795) y toda una serie de romances, folletos e impresos menores (bulas, albaranes, cartillas, etc.) con los que favorecieron la divulgación de la cultura y la difusión de ideas, saberes, realidades y aconteceres del momento en el que vivieron.

En definitiva, estas mujeres tuvieron una participación directa y un papel decisivo en las artes del libro en la Cataluña moderna impulsando su actividad y dando continuidad a las dinastías impresoras. De modo que, ignorar su contribución al mundo de la imprenta es ignorar la mitad de la historia de la imprenta, de la cultura y de la sociedad catalana.

Ana de la Fuente Aguilera
Periodista e historiadora
anafuente@msn.com

Amèrica a la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona: el TFM d’una becària del CRAI Reserva

Sempre és un plaer presentar un Treball Final de Màster (TFM) realitzat a partir de documentació conservada a la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió la satisfacció és doble, en ser la seva autora, actualment, becària de la biblioteca. Irene Vilaró conjuga la seva formació en història amb la biblioteconomia al TFM Anàlisi de la presència d’autors americans i obres de temàtica americanista en els inventaris de la biblioteca de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona. El treball va ser defensat al setembre del 2017, dins del marc del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que ofereix la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la nostra Universitat. En la tradició d’aquest blog, que té una predilecció especial per donar protagonisme als estudiants, ella mateixa ens el presenta:

Portada de: López de Gomara, Francisco. La historia general de las Indias. Anvers : Joannes Steels, 1554. CM-317

Continua la lectura de “Amèrica a la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona: el TFM d’una becària del CRAI Reserva”

El fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva. Estudi per al desenvolupament d’un Treball Final de Màster

Elena de la Rosa Regot

Com a centre col·laborador del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva ha acollit durant tres mesos l’alumna Elena de la Rosa per a l’elaboració del seu Treball Final de Màster. La seva tasca principal ha estat l’ordenació i l’estudi de les portades i preliminars solts que es van separar de llibres especialment malmesos per la seva mala conservació, i que malauradament es va considerar que calia llençar cap als anys 30 del segle XX. Amb la seva aportació, s’ha aconseguit finalitzar la classificació de més de 67.000 portades i preliminars, ara desades en 167 capses ordenades per ciutats d’impressió. El fet de tenir aquest fons ordenat obre la porta per futurs estudis sobre la pròpia col·lecció i sobre el llibre imprès des de molts angles diversos. És per això que valorem molt positivament la seva aportació i aprofitem el nostre bloc per felicitar-la per la seva feina i pel resultat del seu TFM que va obtenir la màxima nota.

A continuació ella mateixa ens fa una extensa presentació del seu interessant treball, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.


Els nombrosos fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona constitueixen una oportunitat única per dur a terme una gran diversitat de recerques sobre els mateixos, de vàlua reconeguda arreu per la seva quantitat i qualitat. Molts són els llibres que s’han treballat pel seu interès històric, artístic i bibliogràfic, però encara queden materials desconeguts que no han gaudit d’aquesta sort.

Un d’ells és el fons de portades soltes, de què ens ocuparem en aquest article i que s’ha treballat en el marc del Treball Final del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia: La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona), d’Elena De La Rosa Regot. El treball amb aquest fons ha vingut motivat per l’interès del professor Pedro Rueda i del personal bibliotecari del CRAI Biblioteca de Reserva, en especial de Neus Verger i Irene Ibern.

El fons de portades soltes, que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, és un fons compost per 67.871 documents. La gran majoria són portades de llibres que la biblioteca tenia sota la seva custòdia. Algunes d’aquestes, i d’altres pàgines que es conserven, van ser arrencades el 1937 per Francesc Nabot i Tomàs.

Aquestes són testimoni de les diverses vicissituds que van anar afectant la preservació dels fons conventuals durant la creació de la Biblioteca Universitària fins causar greus estralls en una bona part d’ells. Els saqueigs i els incendis dels monestirs, la fauna bibliòfaga, les pugnes entre institucions i la falta de recursos, personal i espai de la Universitat, entre altres situacions adverses, van causar una pèrdua irreparable de molts exemplars.

 

HISTÒRIA DEL FONS DE PORTADES SOLTES

La procedència del fons de portades no ve recollida de forma sumària en cap document publicat. Ha calgut revisar la documentació de l’Arxiu Històric de la Universitat per tal d’aconseguir informació sobre l’origen d’aquests documents. No és fins als anys trenta, en una nota manuscrita de Francesc Nabot i Tomàs sobre els treballs que va dur a terme quan era auxiliar de la Biblioteca Universitària a partir de 1933, que trobem una referència clara al fons de portades, ja que ell mateix en va ordenar un grup separat amb anterioritat. Aquestes portades de què parla Nabot i Tomàs són només una part de les actuals i en fa un recompte provisional de 2.280.

Diverses fonts sostenen que durant la dècada dels trenta es van arrencar més portades de llibres en mal estat per falta d’espai, però no citen la procedència de la informació. Doncs bé, l’encarregat de dur a terme aquesta tasca va ser Nabot i Tomàs i ell mateix explica amb detall la tasca que va dur a terme:

“La tarea era doble: Había libros sin signatura y otros que la tenían. De los primeros, si eran apolillados, separaba la portada. Si eran buenos, pasaban a la sala del segundo piso. Si tenían signatura, caso de estar deteriorados, ponía ésta en las portadas y luego las separaba. Si el libro estaba bien, pasaba igualmente a la sala grande del segundo piso. Respecto de los libros dados por malos, cuando había una gran cantidad de ellos se vendían para papel. Esta labor duró hasta fines de Marzo de 1937 […]. Si eran importantes, separaba además la dedicatoria, prólogo e índices.

En Abril del propio 1937, comencé a separar la portada de los libros malos, que procedentes de los sótanos de la Universidad, en locales húmedos y polvorientos, en donde habían permanecido muchos años, se habían subido durante el invierno, al local del 2º piso, que había sido aula del Instituto de Segunda Enseñanza. Emprendí la propia labor de revisión. Estos libros comprendían a los siglos XVI al XVIII. En su mayoría no tenían signatura y muchos de ellos eran duplicados. Los que estaban bien pasaban con los otros buenos. De los malos hacía las consabidas separaciones y luego se vendían. De las portadas separadas y ordenadas por tamaños, he llenado unas 250 cajas archivadoras.

De algunos libros españoles y extranjeros apolillados, recorté diversas series de letras iniciales, viñetas, grabados, dibujos y filigranas, para formar abecedarios tipográficos y álbumes ornamentales, como recuerdo de las obras destruidas, teniendo cada unidad libraria, en respectiva carpeta, con la indicación del autor, materia, pie de imprenta y año respectivo. Esta labor se prolongó hasta fines de 1937.” (Llibre…, 1902-1962)

 

Malgrat tota la informació que facilita sobre el procés, no parla en cap moment de les raons que els van portar a fer aquesta separació ni del criteri que va seguir per determinar què considerava “bo” i “dolent”. Molt probablement els mancava espai o van veure molt difícil i costós salvar els documents.

L’any 2007 es van començar les tasques d’ordenació del fons, que es trobava emmagatzemat en diverses caixes de cartró, i es van perllongar fins al 2015, passant per mans de 3 bibliotecaris. Entre desembre de 2015 i febrer de 2016, es van ordenar les 70 caixes restants mitjançant un conveni de 150 hores de pràctiques no curriculars amb el CRAI Biblioteca de Reserva. En total, el fons presenta 246 llocs d’impressió diferents dividits entre 19 països (la distribució geogràfica es pot consultar al mapa interactiu). Durant la seva ordenació s’han obtingut 162 caixes i 37 carpetes. El número aproximat de documents és de 67.870.

Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d'una de les caixes per països
Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d’una de les caixes per països

Les portades conservades pertanyen a impresos compresos entre els segles XVI i XIX, però també trobem índexs, fulls de guarda, números solts de revistes, reculls diversos de sermonaris, estampes, elements retallats dels llibres, elements manuscrits, documents de gran format i diversos materials efímers (bitllets de rifa, retallables de paper, goigs, ex libris, naips, etc.).

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL FONS

L’estat de conservació general del fons es pot classificar de dolent, fet que fa que el seu tractament tingui un caràcter urgent. Aquest estat es deu, principalment, a les degradacions del suport que posen en perill els diferents elements que sustenta. El fràgil estat que aquest presenta fa molt difícil la manipulació dels documents i provoca la pèrdua de petits fragments de material. És per aquesta raó que abans de dur a terme qualsevol altra acció cal plantejar la restauració de la documentació.

Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició
Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició

El suport

El material principal que conforma els suports del fons és el paper i la seva bona conservació és fonamental per poder preservar l’objecte, ja que en ell se sustenta la informació.

La mala manipulació i l’emmagatzematge inadequat, juntament amb la fragilitat que presentaven les portades per l’atac d’insectes bibliòfags i microorganismes, han provocat deformacions, plecs, pèrdues i estrips, entre d’altres. Aquelles derivades de l’ambient tenen la seva causa principal en la humitat i la temperatura, com la pèrdua de flexibilitat. Alguns documents es van veure afectats pel foc i presenten diferents graus de calcinació.

També trobem tot tipus de taques i brutícia sobre el suport i entre les seves fibres: pols acumulada, ceres de segells, coles de l’enquadernació, esquitxos de tinta, etc. Alguns documents presenten taques per humitat i d’altres tenen origen biològic. Les alteracions químiques que presenten són les habituals en aquest tipus de materials: principalment acidesa (pH<7) i oxidació.

Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l'absorció d'aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes
Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l’absorció d’aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes

Els microorganismes (bacteris i fongs) són l’alteració biològica amb menor incidència al fons de portades, però aquelles afectades presenten un aspecte cotonós i molt fràgil, a més de diverses coloracions irreversibles. Alguns documents s’han vist afectats per foxing. Pel que fa als insectes, pràcticament la totalitat del fons de portades s’ha vist afectada per diverses espècies que han causat la pèrdua del suport en forma de galeries i que han adherit alguns documents.

Tot i les greus degradacions que han causat els microorganismes i els insectes al fons, l’acció biològica més greu ve de la mà de l’home i aquesta sí que afecta a la totalitat del fons. La mutilació que ha patit li dóna unitat als materials com a fons.

Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions
Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions

Elements sustentats

Els elements sustentats són aquells materials que configuren la informació que dóna sentit al document. Les principals tècniques trobades al fons són les tintes d’impressió, tintes cal·ligràfiques (de carbó i metal·loàcides), llapis (grafit i de color), segells (de tinta, lacre o gofrats) i guaix.

En general, els elements sustentats presenten un bon estat de conservació, exceptuant la corrosió de les tintes metal·loàcides, que ha perforat alguns documents; la mala polimerització d’algunes tintes, que ha creat aureoles al voltant de la tipografia dificultant la seva lectura; i l’esvaïment de la tinta d’alguns segells.

 

Arquitectura del llibre

S’han trobat diversos elements de l’enquadernació dels llibres barrejats amb les portades. Els materials més abundants són el pergamí i les pells usats, juntament amb el cartró, per a les cobertes dels llibres. No obstant, s’han trobat altres materials com fils de les relligadures, capçades, fulls de guarda, nervis, etc. En general no presenten degradacions pròpies de la seva naturalesa sinó que més aviat han patit les conseqüències de compartir espai amb els papers i cartrons.

 

PROJECTE DE TRACTAMENT

Restauració i conservació → CRAI Taller de restauració

Catalogació → CRAI Biblioteca de Reserva

Digitalització → Centre de Digitalització (CEDI)

Difusió web → Bases de dades i plataformes web

 

El projecte presentat (restauració, conservació i difusió) intenta adaptar-se a la realitat de la Universitat de Barcelona i utilitzar-ne els seus recursos. S’ha buscat no excedir-se en les necessitats reals del fons per no dur a terme un treball innecessari o excessiu que no estigui justificat. El projecte que s’ha proposat engloba només el material amb suport paper del fons que constitueix la part considerada com a “portada”, és a dir, 57.654 documents.

 

Proposta de restauració i conservació

Qualsevol manipulació del fons resulta en la pèrdua de fragments de suport, per tant, abans de dur a terme cap altre projecte cal restaurar el fons. Donada la gran quantitat de documents que conformen el fons, és imprescindible una bona organització del treball. El tractament de restauració proposat té en compte les diverses casuístiques del fons:

Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons
Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons

El dipòsit on es troba actualment el fons es coneix com a Autoclau, per l’antiga màquina que s’hi va instal·lar, o Compactus de la M, i es troba situat dins les mateixes dependències del CRAI Biblioteca de Lletres. Per garantir que no s’ha de tornar a intervenir sobre aquests materials es recomana complir els següents paràmetres:

  • Temperatura: 18-22 ºC (±3).
  • Humitat relativa: 45-55% (±5%).
  • Il·luminació: 50 lux.
  • Filtres contra les radiacions ultraviolades (finestres i fluorescents).
  • Ventilació.
  • Neteja sistemàtica i organitzada.

Ara mateix el material es troba molt atapeït i amb falta de ventilació, les caixes col·locades en vertical poden deformar el material que contenen i les que en sobresurten, poden provocar que els treballadors rebin cops. L’emmagatzemament actual és provisional i caldrà que es portin a terme les accions de conservació proposades per poder garantir una bona conservació del fons.

Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes
Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes

Un cop restaurats els documents es recomanen dos nivells de protecció: la protecció col·lectiva (caixes de cartró de conservació) permet la separació entre els documents i l’exterior i la protecció individual (camises de paper de conservació) aïlla els documents dels altres materials del fons. A més, en faciliten la identificació i organització.
Proposta de difusió

La posada en valor del fons i l’augment de la seva demanda passen per la seva difusió, que és la que justifica en última instància la seva restauració i conservació. El mètode per catalogar les portades s’ha d’establir des del CRAI Biblioteca de Reserva i està en procés de definició. Malgrat això, s’han establert els camps que es considera essencial omplir, entre d’altres: títol, lloc i data d’impressió, impressor, imatge digitalitzada i enllaç als documents complets (de Reserva o d’altres biblioteques).

El principal avantatge que presenta la digitalització és la millora en el seu accés i difusió com a material d’estudi tant per a investigadors com per a alumnes interessats en la història del llibre, la procedència dels materials que formen el fons i els seus posseïdors, entre altres temes relacionats amb el món del llibre antic. Això permet posar en valor un fons desconegut, diferent i molt ric a nivell nacional i internacional.

Per a tal fi, aquesta digitalització ha d’anar acompanyada d’una bona difusió. El fons pot contribuir a ampliar les bases de dades ja existents al CRAI de marques d’impressors i antics posseïdors. A més, també amplien la informació sobre els fons del CRAI Biblioteca de Reserva pertanyents als diversos convents desamortitzats.

Finalment, amb el material digitalitzat es poden confeccionar col·leccions virtuals al BiPaDi, present al portal Europeana, i a d’altres portals on el CRAI també col·labora, com la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. S’espera que aquesta difusió ajudi a conscienciar la població perquè reflexioni sobre el seu patrimoni i sigui conscient dels errors que s’han comès i d’aquelles iniciatives que s’enceten per pal·liar els seus efectes.

 

Elena De La Rosa Regot
Conservadora i restauradora de béns culturals
elenadelarosaregot@gmail.com

Una galería virtual para redescubrir el universo del papel decorado

coberta
Fig. 1. Cubierta posterior del nº B-46-5-20

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona presenta una galería virtual con ejemplares de papel decorado conservados en sus fondos de los siglos XVII-XIX. La galería está alojada en la red social Pinterest, en la que los usuarios registrados pueden consultar, guardar y compartir las imágenes, así como participar en la circulación de esta curiosa colección del patrimonio bibliográfico. Se exhiben alrededor de setenta ejemplares clasificados según las cuatro técnicas históricas principales de decoración de papel. Los ejemplares forman parte de las encuadernaciones –como cubiertas y guardas– de diferentes documentos de la Biblioteca. Se prevé actualizar la galería de forma periódica y ampliarla en el futuro con piezas de papel decorado aún no documentadas.

Una parte de esta colección digital tuvo su precedente en 2011. Con ocasión del congreso internacional Drammi giocosi, dedicado a la ópera italiana con libretos de Carlo Goldoni y organizado por TeatreSit, la Biblioteca de Reserva presentó la exposición virtual L’òpera a Barcelona a mitjan segle XVIII, una colección de ediciones bilingües de libretos de ópera italiana. Esta exposición contaba con varias vitrinas especialmente dedicadas al papel decorado, que estaba presente en casi todos los ejemplares de la colección. Esta sección incluía descripciones de cada muestra y una introducción a cada técnica de decoración a cargo de M. Teresa Canals Aromí, historiadora del arte e investigadora de arte textil y papel estampado.

guardes gofrades
Fig. 2. Guardas de papel brocado del ejemplar nº B-77-4-5

En la nueva colección digital organizada por la Biblioteca, la mayoría de los ejemplares proceden de los siglos XVIII-XIX. En algunos casos, al tratarse de obras reencuadernadas, el papel empleado en las cubiertas o las guardas es más reciente que el propio documento. Un ejemplo de ello sería un ejemplar que corresponde a un libro del siglo XVII, originalmente encuadernado en pergamino y posteriormente recubierto con papel decorado que podría datar de siglo XX, a juzgar por el estampado y textura de la pintura (véase fig. 1).

coberta xilogràfica
Fig. 3. Cubierta anterior de papel xilográfico del documento nº XVIII-10471

En cuanto a las técnicas de decoración predominantes, más de la mitad de la colección está formada por muestras de papel brocado (fig. 2) y xilográfico (fig. 3). El resto contiene ejemplares de papel marmoleado (fig. 4) y al engrudo (fig. 5). Algunos papeles presentan interesantes ejemplos de técnica mixta, tal y como se muestra en la fig. 6, en la que la impresión xilográfica se combina con gofrado y dorado. Otro ejemplo de esta fusión de técnicas sería el que se recoge en la fig. 7, en la que el papel ha sido trabajado de manera diferente en cada cara: marmoleado en el anverso e impresión de plancha de un solo color en el reverso.

* * *

Entre octubre de 2015 y julio de 2016 he dedicado mi labor investigadora a la colección de libretos de ópera de la segunda mitad del siglo XVIII que se presentó parcialmente en la exposición virtual de noviembre de 2011. Estos documentos, encuadernados en su mayoría en papel decorado de diferentes tipos, ahora vuelven a estar accesibles al gran público a través de la galería virtual. Basándome en los datos obtenidos durante mi investigación, me gustaría subrayar las importancia de esta iniciativa de digitalización y difusión.

coberta
Fig. 4. Ejemplo de papel marmoleado empleado en la cubierta del documento nº XVII-10466.

El fenómeno de la decoración forma parte de la actividad humana desde tiempos prehistóricos. Sin embargo, el concepto de “decoración”, al menos en nuestra sociedad, se asocia muy a menudo al embellecimiento superficial de un objeto, por lo general una herramienta cuya función principal es esencialmente práctica. En relación a las Bellas Artes, las artes decorativas han sido históricamente relegadas a un segundo plano. Esto permite entender por qué al papel decorado, salvo unas pocas excepciones –por ejemplo, las hojas de papel marmoleado introducidas en los libros de album amicorum del siglo XVI– se le ha negado el estatuto de obra de arte autosuficiente y ha sido asociado casi siempre a un uso eminentemente práctico. Encontramos papel decorado en los dorsos de los naipes, como forro de muebles, cajas e instrumentos

coberta
Fig. 5. Papel al engrudo en la cubierta posterior del documento nº XVIII-3208.

musicales, en guardas o cubiertas de libros o como recubrimiento de paredes y otras partes del espacio doméstico. Cabe destacar también que, con el tiempo, el papel decorado, al ser un material más económico, fue reemplazando a las telas con estampado oriental, la piel y otros materiales utilizados para embellecer los objetos de uso cotidiano. En el siglo XVIII el uso del papel decorado alcanzó su apogeo, y durante el siglo XIX su fabricación adquirió un alto grado de mecanización. Por su introducción relativamente tardía en Europa a partir del Renacimiento (comparándolo con su uso en Oriente) y por estar casi siempre asociado con lo funcional, económico y, por lo tanto, efímero, el papel decorado no ha sido considerado hasta hace muy poco un objeto de valor y de interés patrimonial. Solo en el siglo XX, como resultado del giro completo de lo manual a lo industrial, los ejemplares antiguos de decoración manual poco a poco empezaron a ser percibidos como un testimonio de las prácticas artesanas del pasado.

Fig. 6. Curioso ejemplo de fusión de la impresión xilográfica y gofrado y dorado. Documento nº XVIII-5018
Fig. 6. Curioso ejemplo de fusión de la impresión xilográfica y gofrado y dorado. Documento nº XVIII-5018

No sorprende, por tanto, que los estudios sobre técnicas, soportes y materiales sustentados del papel decorado todavía estén en su primera fase, como también lo están las formas de representación de estas obras en catálogos y galerías digitales.

coberta
Fig. 7. Guardas del documento nº XIX-1388.
Decoración de dos caras de papel de guardas.
Decoración de dos caras de papel de guardas.

Desde luego, no faltan las tentativas, aunque su alcance y profundidad son todavía bastante limitados. Para entender mejor las razones de estas carencias, hay tener en cuenta que la investigación del papel decorado se caracteriza por una serie de obstáculos y lagunas que voy a resumir en las siguientes líneas.

En la mayoría de los ejemplares de papel decorado, no existe ningún tipo de  información sobre el fabricante o el lugar de fabricación. Con la excepción de los ejemplares decorados mediante técnicas de impresión que permiten incorporar información sobre fabricación en el margen de la plancha (fig. 8), una gran parte de las piezas elaboradas con otras técnicas, como el papel al engrudo o el marmoleado, no llevan ninguna inscripción. A esto habría que añadir el problema de la dispersión del material disponible. Tras su aplicación al libro impreso, el papel decorado experimentó una gran expansión junto con el mercado del libro. Otro factor decisivo para su enorme difusión fue el creciente gusto por la ornamentación durante los siglos XVII-XVIII y el uso del papel decorado como sustituto de las telas estampadas.

Fig. 8. Guarda encolada del documento nº B-57-6-35b. Obsérvense la impresión de información sobre fabricación.
Fig. 8. Guarda encolada del documento nº B-57-6-35. Obsérvense la impresión de información sobre fabricación.

Por estas razones, la identificación de distintos ejemplos de papel decorado solo es posible mediante la comparación de los elementos externos de varias muestras de papel similares: presencia de marcas de agua, tipo de pintura, colores, textura, capas y estampado. Además, la comparación debería hacerse no solo entre piezas de la misma colección o fondo de biblioteca, sino también en relación con ejemplares de otras bibliotecas del ámbito nacional e internacional, desde Italia hasta Australia, ya que probablemente en todos los lugares donde haya fondos del siglo XVIII se encontrarán muestras similares de papel decorado.

En este contexto y ante tales dificultades, se hace más evidente la utilidad de las herramientas digitales y virtuales en la investigación del papel decorado. La publicación de imágenes de alta calidad de los ejemplares disponibles en las bibliotecas facilita de manera inestimable el cotejo de obras de todo el mundo, accesibles en línea desde cualquier lugar. Esta interconexión e inmediatez de acceso ayuda a la identificación y vinculación de piezas similares en los aspectos tecnológico, cromático y/o figurativo, y permite ubicar los ejemplares estudiados en un determinado contexto.

El uso de las galerías de imágenes como herramienta principal para el estudio del papel decorado también refuerza la necesidad de una descripción rigurosa, informativa y coherente sobre cada ejemplar representado. Por su naturaleza decorativa y ornamental, las características de una muestra de papel decorado (texturas, colores y motivos) suelen ser presentadas según criterios de disfrute estético. Esa aproximación va muy a menudo en detrimento del rigor, tanto en el análisis como en el propio criterio de selección de las muestras. Así, por ejemplo, el papel brocado suele considerarse más atractivo y, por tanto, más interesante que el papel al engrudo, que muchas veces tiene un aspecto más rústico, aunque no por ello deja de ser una de las técnicas más antiguas de decoración de papel, lo que lo convierte en fundamental para comprender la evolución de las tipologías y técnicas de decoración.

Otro problema general que he constatado durante mi trabajo de investigación está relacionado con las metodologías de digitalización del patrimonio documental. Se observa una tendencia a iniciar la representación digital de un documento –un libro, por ejemplo– con la información textual expuesta en la portada, soslayando o dejando en un segundo plano elementos tales como la cubierta, los cortes decorados y/o las guardas. Pese a que se puede entender la lógica de esta representación, este modelo de digitalización presenta bastantes lagunas de información. Si uno desea consultar uno de estos elementos considerados secundarios en un catálogo común de imágenes digitales, solo podrá encontrarlos por puro azar, ya que los motores de búsqueda no disponen de la posibilidad de filtrar según materiales o técnicas de decoración, fabricación o encuadernación, a menos que se trate de una galería especializada. Estos problemas son generales y bien conocidos por los especialistas que investigan las metodologías de digitalización del patrimonio. Sin embargo, creo que la participación de los investigadores de materiales y estructuras de documentos gráficos puede aportar mucho en la mejora de estos estándares de representación digital.

En relación a estas carencias en la digitalización de los documentos del patrimonio cultural, cabe mencionar la necesidad de presentar las muestras con un mínimo de contexto visual. Es decir, para que la representación de una cubierta de papel decorado sea valiosa para una investigación, debe contener imágenes del libro a tamaño completo y, a ser posible, añadir imágenes parciales que muestren los detalles de textura y estampado. Hay casos en los que es imposible reproducir adecuadamente algunas partes importantes, bien por su posición en el documento, como ocurre con los márgenes con información de fabricación; bien por tratarse de zonas inaccesibles a la cámara o el escáner como los pliegues y cortes del libro; o bien porque presentan un alto grado de deterioro. Por ello, sería de gran utilidad incluir toda la información legible en la descripción textual del ejemplar. De hecho, la descripción de un ejemplar de papel decorado no debería limitarse a la información de carácter bibliográfico, sino que también debería incluir datos relevantes siguiendo una nomenclatura coherente sobre la técnica y subtécnica empleadas, colores, tipo de estampado y otras características significativas. Quizás esta propuesta de digitalización suene un poco utópica, pero en realidad hoy en día ya contamos con innumerables herramientas que pueden hacerla posible sin un gran despliegue de recursos.

Año tras año, surgen nuevas herramientas de identificación y clasificación del papel decorado dirigidas no solo a profesionales, sino también a aficionados y al público en general. Actualmente uno de los proyectos más ambiciosos al respecto es la iniciativa promovida por Ligatus de una base de datos sobre papel decorado. También existen galerías en línea que pueden enriquecer mucho cualquier tipo de investigación sobre este tema. Una de ellas es la galería alemana Portal: Buntpapier, un buen ejemplo de clasificación rigurosa y coherente. Además, cada vez más bibliotecas de todo el mundo apuestan por presentar sus colecciones de papeles decorados en formato digital[1].

En este panorama tecnológico favorable, los investigadores cuentan con más posibilidades de identificar ejemplares similares o asociar piezas que presentan las mismas características o la misma información del fabricante. De esta manera, es posible crear una red de conexiones que compondría un mapa de la circulación del papel decorado. Un buen ejemplo de esta tendencia de investigación colaborativa serían las bases de datos de marcas de agua como el proyecto Bernstein. The Memory of Paper.

Este es el contexto en que debe ser valorado el proyecto de galería en línea organizado por el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona. La iniciativa surgió de forma natural ante la necesidad de documentar mediante fotografía básica ejemplares de papel decorado encontrados en diversos documentos de los fondos de la biblioteca. Salvo los casos de la colección de libretos de ópera, no existía ningún proyecto sistemático de digitalización del papel decorado. La descripción detallada de cada ejemplar requiere un esfuerzo adicional que no estaba previsto al crear esta galería. Por tanto, la información descriptiva se limita a una serie de datos básicos añadidos a cada imagen: la signatura topográfica, el enlace al catálogo y, en algunos casos, indicaciones sobre la presencia de una marca del fabricante. La publicación a través de Pinterest, sencilla y gratuita, permite clasificar y asociar imágenes de forma colaborativa, dentro de la misma colección y también con ejemplares de otras galerías de papel decorado disponibles. Al mismo tiempo, se garantiza la difusión activa de las imágenes. Así, estas piezas de gran valor patrimonial salen de los archivos para ver la luz más allá del entorno estrictamente bibliófilo.

[1] Visita también la galeria  de papeles brocados de Bibliothèque et Archives du Château de Chantilly: http://www.bibliotheque-conde.fr/expositions/histoire-de-la-reliure/papiers-de-garde-dores-de-la-bibliotheque-du-chateau-de-chantilly/
También: Decorated and Decorative Paper Collection en University of Washington Libraries. Special Collections: http://content.lib.washington.edu/dpweb/index.html
Además la exposición virtual Papeles decorados: técnicas tradicionales, creación artística contemporánea: http://papelesdecoradosenmadrid.blogspot.com.es
En este mismo blog: Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades

Ieva Rusteikaitė

* * *

Ieva Rusteikaitė (Vilnius, 1985), conservadora y encuadernadora de la Biblioteca de la Universidad de Vilnius desde el año 2011. Ha estudiado Historia, Antropología Cultural y Semiótica en Vilnius y Barcelona. Recientemente, como alumna del Máster de Dirección de Proyectos de Conservación-Restauración de la Universidad de Barcelona, ha investigado las técnicas y la historia del papel decorado a partir del estudio de la colección de libretos de ópera del Teatre Principal conservados en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona. A través de su experiencia como encuadernadora, se ha familiarizado con las principales técnicas, materiales y tendencias de decoración de papel.

El CRAI Biblioteca de Reserva està d’enhorabona!

premis TFM

Aquest matí, a les 12h, ha tingut lloc l’acte d’entrega dels Premis Extraordinaris de Grau i Màster del curs 2015-2016 al Paraninf de la Universitat de Barcelona.

Precisament, aquest any és un acte ben especial per a nosaltres, ja que el nostre company Joan Miquel Oliver ha rebut un dels premis extraordinaris pel seu Treball Final de Master “De rabo de puerco, nunca buen virote”. Escrits i sàtires polítiques manuscrites a la Monarquia Hispànica: el recurs a la violència verbal i escrita, com a punta de llança de l’acció política (1591-1697). Aquest TFM va ser defensat el passat setembre dins el marc del Màster d’Estudis Històrics (menció Història Moderna) ofert per l’Àrea d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i va ser dirigit pel catedràtic Xavier Gil.

L’objectiu del treball –que properament podreu consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona- és fer una aproximació als escrits i sàtires polítiques que, al llarg del segle XVII, apareixien sovint “camuflats” en l’anonimat i aprofitant els canals de circulació dels fulls manuscrits per esquivar una possible censura. Per a realitzar aquesta investigació en Joan Miquel s’ha basat en els manuscrits del s. XVII dipositats al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, fet que ens genera una doble satisfacció.

Moltes felicitats per la feina feta Joan!

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑