En aquesta obra, l’escriptor, poeta i dramaturg Antonio de Solís y Rivadeneyra (1610-1686), centra la seva atenció en els episodis de la conquesta de Mèxic esdevinguts entre 1517 y 1521, en concret l’avanç cap a Tenochtitlán, l’entrada a la ciutat i la conquesta definitiva. Des del punt de vista historiogràfic l’obra es basa, entre d’altres, en els textos de López de Gómara, Antonio de Herrera, Bartolomé Leonardo de Argensola i Bernal Díaz del Castillo i els esdeveniments del relat són exposats desde la perspectiva del seu protagonista, Hernán Cortés.
Es tracta de la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents a les ciutats burgeses del centre d’Europa al segle XVI. La cura i la fidelitat amb què estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que aquests gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la història de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època, alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI. Trobareu més informació a l’exposició virtual o al Museu Virtual de la UB.
La col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva continua oferint sorpreses tan agradables com la descoberta d’una còpia de Il gazzettiere americano entre el fons del segle XVIII encara per catalogar. Es tracta de la traducció italiana de The American gazetteer, publicada a Londres per A. Millar i J. & R. Tonson el 1762. La versió original, també en 3 volums, va aparèixer in-12, mentre que la italiana, impresa a Livorno per Marco Coltellini el 1763 es presenta en format in–4 gran i a més, respecte a l’anglesa, conté un nombre molt superior de mapes i gravats.
Portada, v. 1
L’objectiu de l’edició es revela de forma diàfana a la dedicatòria al lector. Els ha impulsat a publicar el text, diuen els autors, la necessitat d’un llibre sobre l’Amèrica present, no pas sobre la història del seu descobriment o conquesta, àmbits ja treballats en una nodrida col·lecció de títols. Però el que resulta més interessant és l’especificació del tipus de lector a qui va adreçat, el públic que, interessat pels esdeveniments de la recentment finalitzada guerra dels Set Anys, vol tenir notícia dels territoris que s’han disputat les potències europees al continent americà per poder, d’aquesta manera, entendre millor el que els “pubblici fogli” quotidianament refereixen.
La dedicatòria insisteix igualment en l’actualitat de la informació continguda, així com en la seva utilitat, i no deixa d’oferir algunes reflexions sobre les fonts utilitzades i les solucions lingüístiques adoptades. Així, cita l’obra d’Emmanuel Bowen A complete system of geography com la principal referència, i defensa la no traducció d’alguns termes tècnics o bé noms propis per ser universalment coneguts en la llengua original. En el cas dels topònims, només s’italianitzen els que per tradició ja ho estan. També defensa la presentació per ordre alfabètic dels continguts, per considerar-la més còmoda i útil respecte a altres mètodes “più sublimi”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Però l’interès de Il gazzettiere no es limita al contingut textual, sinó que els seus gravats calcogràfics són una autèntica delícia per als ulls. Es tracta de mapes del continent, de països i regions, plànols de ciutats i imatges explicatives de diverses manufactures, de sucre, cotó, indi i tabac; s’hi troben també representacions de personatges, escenes o indrets pintorescos, així com de diversos animals exòtics. Finalment, el grup de gravats de caire purament decoratiu, en especial el que il·lustra les portades i algunes de les vinyetes que tanquen els blocs alfabètics, destaca per la seva delicadesa.
Vinyeta, v. 1, p. 150
Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), el catàleg col·lectiu de la xarxa Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), a part d’una còpia conservada al CSIC, a l’estat només existeix la nostra, procedent del col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Tot i que, d’un total d’aproximadament vuitanta gravats, es troba mancada de vuit, el valor textual i visual de l’edició, així com la seva raresa en el conjunt de les biblioteques espanyoles, en fan una aspirant òptima per al projecte “Apadrina un document”.
Portadella gravada
La segona edició que presentem és l’Isolario, obra de Vincenzo Coronelli, imprès a Venècia a expenses del propi autor entre el 1696 i el 1697. Coronelli, framenor venecià, va dedicar la seva vida a la publicació d’obres de caràcter eminentment geogràfic, tot i que va ser la construcció de globus l’activitat que més celebritat li va donar. La seva passió erudita va començar des de molt jove, als setze anys, quan va publicar un Calendario perpetuo sacro profano de què es van fer nombroses edicions. Ben aviat, la seva fama el va portar a París, on va construir un globus celeste i un de terraqüi per al rei Lluís XIV. Més endavant, el 1684, va fundar l’Accademia cosmografica degli Argonauti, la primera societat geogràfica europea, a la qual es van unir personalitats i biblioteques italianes i d’arreu d’Europa, i un any després, el 1685, la seva carrera es va veure culminada pel nomenament de cosmògraf públic de la república de Venècia.
Retrat de Vincenzo Coronelli relligat abans de la 2ª seqüència del f. A1
Dels molts projectes editorials de Coronelli, el més ambiciós va ser l’Atlante veneto, la primera obra publicada a Itàlia i d’autor italià amb “atles” al títol. És una col·lecció de tretze obres de vàlua desigual, dedicada al dux de Venècia Francesco Morosini, que constitueix una mena de versió italiana de la producció cartogràfica holandesa tan en voga durant els tres primers quarts del segle XVII. Segons Augusto De Ferrari, autor de la veu que el Dizionario Biografico degli Italiani dedica al geògraf venecià, tot i que molts dels mapes que conté són còpies de treballs ja publicats, n’hi ha nombrosos d’originals que recullen recents testimonis de viatges i que inclouen detalls sovint molt precisos. Una de les produccions de l’Atlante és aquest Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics, i concebut per a ús dels navegants. S’hi troben descrites amb particular detall les illes venecianes i Anglaterra, a la vegada que resulten especialment interessants les descripcions i els mapes d’Austràlia i de les illes del Pacífic, descobertes uns anys enrere.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El CRAI Biblioteca de Reserva conserva el segon volum d’aquesta important edició, de què el CCPBE recull només una altra còpia a la Real Academia de la Historia de Madrid, mentre que es troba absent del CCUC i del catàleg de REBIUN. L’exemplar, procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans, va ser adquirit per Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde des del 1725 fins a la seva mort, protector de la biblioteca barcelonina del seu convent d’origen. La nota de compra amb el seu nom, present a les portades de sis de les nou edicions de Coronelli custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva, dóna fe del crèdit que li mereixien a Ripoll les obres del framenor venecià. Tot i que el temps ha revelat el discutible rigor científic dels seus treballs, la intensa activitat del venecià, concentrada en produccions monumentals fetes sobretot per a la vista, i la seva pròpia personalitat fan que incloguem l’Isolario entre les obres proposades per al projecte “Apadrina un document”.
Nicolas de Fer (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII. Fill d’Antoine de Fer, modest editor i comerciant de gravats parisenc, que va acabar especialitzant-se en la impressió i acoloriment de mapes, la seva carrera comença com a aprenent del gravador Louis Spirinx als dotze anys; més tard, el 1687, hereta el negoci patern, que condueix amb encert, fins al punt d’obtenir, el 1690, el títol de geògraf oficial de Lluís de França, Delfí de França i fill primogènit de Lluís XIV, el Rei Sol, de qui, al seu torn, esdevé geògraf oficial el 1711.
Tot i que no hi ha dubte que als inicis va exercir com a gravador, no ens ha pervingut cap de les seves obres. És, de fet, com a editor i comerciant de mapes, que va produir en gran quantitat, sota l’ensenya “À la Sphère royale”, que és conegut. En efecte, sota l’empara reial, el seu pes com a editor es consolida i amplifica gràcies a la publicació de diversos atles, entre els quals figura el que ara presentem.
La còpia de l’Atlas curieux conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, distribuït en dos volums, consta, en total, de 395 làmines, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes, mentre que 145 corresponen a textos descriptius de la majoria dels territoris, indrets o monuments representats. La resta, quatre gravats, corresponen a la taula de contingut i a la portada de les respectives première i seconde partie. L’Atlas va ser originalment distribuït en sis lliuraments anuals, entre el 1700 i el 1705. A aquesta primera sèrie es va sumar una segona, apareguda el 1714-1716, que contenia 52 noves planxes amb el títol Suite de l’Atlas curieux. Els dos reculls es van unir per formar l’Atlas curieux tal com es mostra a la nostra còpia, amb una taula de contingut per a cada una de les parts. D’altra banda, els mapes van ser confeccionats segons les noves observacions de l’Académie des sciences, amb la conformitat d’un dels seus membres, l’important astrònom i matemàtic Philippe de La Hire.
Portada de la primera part 07 AP-2
L’obra, formada no només per mapes de territoris i plànols de grans ciutats, sinó també per vistes de grans palaus, jardins i obres d’enginyeria, constitueix una exaltació de l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol. D’altra banda, els mapes corresponents al continent americà han despertat l’interès dels estudiosos , tot i qüestionar-ne el rigor científic. Vegeu, a tall d’exemple, la Carte de Californie et du Nouveau Méxique i el Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique. Distingeix també l’obra cartogràfica de Nicolas de Fer la delicadesa i l’elegància del gravat, paleses a les portades calcogràfiques d’aquest atlas universal, a què va participar una nodrida nòmina de gravadors.
Carte de Californie et du Nouveau Méxique Làm. 123 07 AP-3Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique Làm. 125 07 AP-3
La recent recatalogació de l’atlas ha propiciat la valoració de la seva importància, a la vegada que la constatació del mal estat de conservació en què es troba, tant la relligadura com diversos gravats. L’enquadernació, per la seva part, és contemporània, en pell sobre cartó, filets gofrats a les cobertes, teixell i daurats al llom i talls jaspiats, molt semblant a la de la còpia que recull Gallica, la qual cosa ens pot fer pensar que el llibre va ser relligat al propi taller de Nicolas de Fer. Tot i que la procedència és probablement conventual, cap marca ens indica a qui va pertànyer.
Parlem d’una còpia força completa, ja que només hi manquen, al primer volum, les làmines 19 (Cinquiême plan de la ville de Paris), 35 i 38 o 39 (de la sèrie dels Invàlids de París), 40 (Plan de la grande chambre du Parlement de Paris), 44 (l’arc de triomphe), 52 (Bois de Boulogne), 105 (Gener.é de Grenoble Dauphiné). Pel que fa al segon volum, es troba mancat de les làmines 12 (Environs de Namur), 14 (Haute Gueldres) i 116 (Ierusalem), així com, curiosament, dels gravats corresponents als monestirs benedictins de Montserrat i de Monte Cassino, en concret les làmines 67 (Monserat), 102 (le Mont Cassin) i la làmina de text corresponent al cenobi italià. Cal dir que el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español només recull tres còpies d’aquesta edició. L’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva, d’altra banda, no figura a cap dels catàlegs en línea de biblioteques catalanes disponibles actualment.
Portada de la segona part 07 AP-3
En resum, com diu la nota anònima, en francès agramatical, escrita al final del segon volum en cal·ligrafia del segle XVIII, l’Atlas curieux “c’est un tres belle livre …”, candidat, pels seus mèrits, a ser restaurat en el marc del programa del CRAI Biblioteca “Apadrina un document”.
La majoria d’enquadernacions del fons del CRAI Biblioteca de Reserva és de pergamí, encara que una petita part de llibres en llueix d’artístiques, tant sobre pell com sobre pergamí. Pel que fa als incunables, dels 981 exemplars fins ara recollits, més d’una seixantena mostra relligadures artístiques i els estils més representats són el mudèjar, el gòtic i el renaixentista.
La col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva és una de les més importants de l’estat. És la primera en nombre d’edicions i d’exemplars de les universitats espanyoles i la tercera després de la Biblioteca Nacional de España i de la Biblioteca Colombina de Sevilla. Compta amb unes 800 edicions i 981 exemplars. La gran quantitat de duplicats es deu al fet que va ser a la Universitat on es van aplegar, arran de les lleis desamortitzadores del segle XIX, les nombroses biblioteques conventuals de Barcelona, que sovint custodiaven les mateixes edicions.
Dues de les enquadernacions que es presenten, corresponents als incunables 179.3 i 349, en, respectivament, estil mudèjar-renaixentista i plateresc, en molt mal estat de conservació, són candidates per ser apadrinades en el marc del projecte del CRAI “Apadrina un document”. L’objectiu de la iniciativa, endegada a finals de l’any passat, és recollir aportacions, tant particulars com institucionals, per tal de poder restaurar obres del fons antic del CRAI l’estat de conservació de les quals posa en perill la seva perdurabilitat.
07 Inc 179.3 Coberta anterior Vincent de Beauvais. Speculum historiale. Venècia : Hermann Lichtenstein, 5 setembre 1494
La mostra podrà ser visitada a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva del 28 d’abril fins al 30 de maig, de dilluns a divendres, des de les 9 h. del matí fins a les 20 h. del vespre.
L’editorial Adesiara acaba de publicar el llibre Barcelona atacada pels francesos. Aquest volum inclou l’edició actualitzada del text llatí del poema èpic “Barcino a Gallis petita et Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata” i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna, en aquest cas el català.
Segons fan notar Alejandro Coroleu i Maria Paredes –autors de la introducció i de la traducció-, només és possible localitzar dos exemplars de l’imprès original del segle XVIII: l’un a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (Gi 4º 3) i l’altre al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. L’exemplar que es troba al nostre fons forma part d’un volum factici –amb signautra B-54/1/1-, juntament amb altres documents impresos i manuscrits de l’època (del 1585 al 1744). Aquest llibre forma part de les propostes d’apadrinament del CRAI de la UB.
El poema ara traduït va ser imprès a Barcelona per Rafael Figueró al 1706, segons el peu d’impremta. Tot i la data impresa, els autors de la present edició sostenen que el text sortí a la llum el 1708. Dedueixen que la data del poema ha de ser posterior per la referència a Elisabet Cristina com a “Reina”; ja que el casament entre la princesa i Carles III no es va celebrar fins l’1 d’agost de 1708 a Barcelona. La participació de Figueró –anomenat “impressor reial” l’any 1706- en la publicació del poema i la data d’aparició del text semblen indicar, segons Coroleu i Paredes, que Barcino a Gallis petita va actuar com un instrument propagandístic i de difusió de l’austriacisme a Catalunya –i sobretot a Europa- precisament en un moment en què, després de la desfeta d’Almansa (25 d’abril del 1707), el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V.
La llegenda del Purgatori de sant Patrici, considerada una de les fonts de l’infern de Dant, va gaudir, des dels seus inicis, d’una gran popularitat. Es deu a la ploma del monjo anglès Henry of Saltrey, que al Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii, escrit pels volts del 1180, narra com Jesucrist, veient l’interès del sant per dissipar els dubtes dels incrèduls, li va mostrar una cova que conduïa a l’infern. Qui fos capaç de romandre-hi durant un dia i una nit mantenint la fe obtindria el perdó dels pecats i, perseverant en el bé, l’eterna salvació.
El polígraf Juan Pérez de Montalbán, deixeble favorit de Lope de Vega i conegut sobretot com a dramaturg, escriu el 1627 la Vida y purgatorio de San Patricio, sobre la famosa llegenda de l’apòstol i patró d’Irlanda. L’obra, que narra igualment el pelegrinatge a la cova del cavaller irlandès Ludovico Enio, assolí un èxit immediat. La professora italiana especialista en el Segle d’Or castellà Maria Grazia Profeti identifica fins a 44 edicions de l’obra, principalment en castellà i en francès, però també en italià, portuguès i holandès. En les seves paraules, són impressions que “revelen, en el format petit, el seu caràcter de llibre destinat a un ús fàcil, a un consum i una reposició demostrats, d’altra banda, pel seu ritme d’aparició, que podia arribar a dos cops a l’any”.
El CRAI Biblioteca de Reserva conserva un dels tres exemplars coneguts de la quarta edició de la Vida, impresa a Barcelona per Pere Lacavalleria el 1628. De les tres primeres, que Profeti suposa impreses a Madrid, Lisboa i Saragossa entre el 1627 i principis del 1628, no n’ha quedat rastre físic.
La còpia que presentem, de procedència desconeguda, encara que amb tota probabilitat conventual, es troba en pèssim estat de conservació i mancada de tres fulls. Com a curiositat, conté duplicat un dels seus quaderns, el signat amb la lletra D. A causa de la seva raresa i estat físic és un dels exemplars de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva candidat per ser apadrinat.
Avui dimecres, 15 de gener, a les 18 h. es donarà a conèixer públicament la iniciativa Apadrina un document del fons històric del CRAI de la UB (Vegeu notícia CRAI del 15-11-13).
Intervindran a la presentació el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez; la comissionada per a Sistemes d’Informació i Comunicació, Dra. Carina Rey, i la directora del CRAI, Sra. Adelaida Ferrer, que explicaran a bastament el projecte, que ha tingut fins ara molt bona acollida i ja ha estat reportat per alguns mitjans de comunicació (vegeu els reportatges dels diaris ‘El Periódico‘ i ‘El Mundo‘).
L’acte tindrà lloc a l’aula Ramón y Cajal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelonai estarà obert als mitjans de comunicació.
Apadrina un document. Fes-lo teu, fes-lo de tots és una iniciativa del CRAI UB (ja utilitzada amb èxit per la British Library i l’Ateneu Barcelonès, entre altres) que us permetrà convertir-vos en mecenes d’una part del patrimoni cultural català, col·laborant en el procés de restauració i digitalització del fons de Reserva de la Universitat de Barcelona, un dels millors fons patrimonials existents.
El projecte neix amb l’objectiu principal de trobar nous recursos i seguir treballant per tal d’assegurar l’òptima conservació i preservació digital d’aquesta magnífica col·lecció. Moltes de les peces del fons, de més de 2.000 manuscrits, gairebé 1.000 exemplars incunables, i més de 150.000 impresos des del segle XVI fins a inicis del XIX, són obres singulars, en alguns casos úniques i en molts d’altres de gran valor patrimonial.
D’altra banda, Apadrina un document respon també a la voluntat de difondre el nostre patrimoni a la societat i per això s’adreça a tothom que hi vulgui participar: professors, alumnes, PAS, notables i antics alumnes de la UB, i també amics individuals i corporatius de la nostra universitat.
A més de l’orgull que representa ajudar-nos a preservar el valuós fons històric de la Universitat de Barcelona, podreu obtenir avantatges adreçats al padrí o a qui aquest designi. El procediment és senzill, el padrí escull obra i fa la donació que li sembla pertinent. Pot optar per apadrinar un document sencer o bé una part amb una donació a partir de 50 euros.
La generosa aportació dels nostres padrins ens ajudarà en la tasca de fer arribar les nostres col.leccions de Reserva arreu, i preservar-les per a les noves generacions. Convertiu-vos en padrins i mecenes del patrimoni cultural de la Universitat de Barcelona!!!
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 