M. Josefa Alfonso Pimentel, nova incorporació a la Base de Dades de Posseïdors

XVIIISelma_Da_Maria_Josefa_Pimentel__Condesa_Duquesa_de_Benavente_
Da. Maria Josefa Pimentel Condesa Duquesa de Benavente Duquesa de Bejar Gandia y Arcos casada con D. Pedro de Alcantara Giron Duque de Osuna

Actualment, dins de les diverses tasques de catalogació retrospectiva que de manera simultània s’estan portan a terme al CRAI Biblioteca de Reserva, destaca la catalogació del llegat dels Ducs d’Osuna.

Aquest llegat va incorporar-se a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona a les darreries del segle XIX, moment en el qual la Biblioteca Nacional de Madrid va donar a la nostra biblioteca un fons de llibres duplicats provinents de la Biblioteca del Duque de Osuna y del Infantado. Però, quin era l’origen d’aquest donatiu? L’any 1882 va morir Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, XII Duc d’Osuna, qui de resultes de l’elevat tren de vida que va mantenir durant anys, va arribar a dilapidar la fortuna familiar. L’Estat espanyol va adquirir, per la quantitat de nou-centes mil pessetes i gràcies a la mediació de Marcelino Menéndez Pelayo, la biblioteca de la Casa d’Osuna, que incloïa també la de l’Infantado. La Biblioteca Nacional de Madrid va conservar tots els manuscrits i també els impresos dels que no disposés de cap exemplar. La resta d’obres es van distribuir de la següent manera: les de contingut polític van passar a les biblioteques del Congrés i del Senat; la resta es van repartir entre les biblioteques públiques, entre les que en aquells moments hi havia la de la Universitat de Barcelona, que feia les funcions de pública provincial.

Tots aquells qui siguin usuaris i coneixedors de la Base de Dades d’antics Posseïdors sabran que fa temps vam incorporar la informació relativa al XIIè Duc d’Osuna, Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, amb les imatges de diversos segells i supralibros que identificaven els exemplars que havien estat de la seva propietat.

La novetat que avui desitgem destacar ha estat la detecció i identificació d’un nou supralibros estretament relacionat amb el Ducat d’Osuna: el supralibros “Pimentel”, que identifica els exemplars provinents de la biblioteca de María Josefa Alfonso Pimentel, duquesa de Benavente (1752-1834), qui va casar-se el 1771 amb Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duque de Osuna, produïnt-se així l’entroncament de les cases Pimentel (Benavente) amb els Téllez-Girón (Osuna).

pimentel

María Josefa Alfonso de Pimentel va ser una aristòcrata espanyola qui, a l’igual que el seu marit Pedro Alcántara Téllez-Girón, va destacar per posseïr unes fortes inquietuts intel·lectuals, fet que va motivar que exercís de mecenes de diversos artistes, escriptors i científics, entre els que trobem el pintor Francisco José de Goya. María Josefa Alfonso de Pimentel era, per dret propi, Comtessa-Duquessa de Benavente, Duquessa de Béjar, de Mandas, Plasencia, Arcos i Gandía, Princesa d’Anglona i d’Esquilache, Marquessa de Lombay i de Jabalquinto i Comtessa de Mayorga i, degut als seus diversos títols, va heretar diferents biblioteques amb milers d’exemplars procedents de Béjar (Salamanca), Benavente (Zamora), Gandia (València) i Madrid. A la seva passió pels llibres cal afegir la del seu espòs, qui va ser membre de la Real Academia Española i va reunir una de les biblioteques més importants del país, amb més de 25.000 volums. María Josefa Alfonso de Pimentel va mantenir també un dels salons literaris més importants de Madrid, convertint-se en la personificació dels aristòcrates il·lustrats del segle XVIII tardà, i va ser la creadora del Parc de El Capricho, situat precisament al barri madrileny de la Alameda de Osuna.

Si desitgeu més informació:

* Sobre la Biblioteca del Duc d’Osuna

Peñalver Gómez, Eduardo. Libros de la Biblioteca del Duque de Osuna

* El fons de l’antic arxiu dels Osuna es troba dipositat a l’Archivo Histórico Nacional. Sección Nobleza.

Els capons del Nadal del 1833 a Barcelona

M-170 (1)Tot sovint, els llibres que cataloguem al CRAI Biblioteca de Reserva contenen notes manuscrites d’una tipologia ben diversa: textos humorístics, notes relatives a l’autoria i/o contingut de l’obra, apunts de caràcter històric, comentaris diversos …

Ara, en època de quaresma, que la tradició recomana contenció en els aliments càrnics, una nota manuscrita sobre els excesos de l’època nadalenca, ens ha cridat l’atenció. Ben acompanyada per un dibuix que sembla un formós gall d’indi, es troba en el full de guarda anterior del volum XIV dedicat a Barcelona, de l’obra d’Antonio Ponz Viage de España.M-170 (2)

La nota descriu en detall i amb una gran precisió numèrica, el consum d’algunes viandes en el Nadal de la Barcelona de 1833. A continuació, en transcrivim el text:

Se ha hecho tan populosa la ciudad de Barcelona que para las fiestas de Navidad del año 1833 entraron en esta, segun consta del registro de puertas, 2944 capones, 482 patos, 10.584 gallinas, 5320 pollas, 9082 pollos, 6004 pabos, 3694 pabas y 54. 553 dozenas de huevos, 30 capones estrangeros, 15.944 gallinas id[e]m. Y en todo el año se consumieron 769.110 carneros, 6792 machos cabrios, 3206 bueyes, 1791 vacas, 592 terneras

Desconeixem qui pot ser l’autor d’aquesta nota, però amb ella ens ha fet arribar un inventari força eloqüent del consum d’aus de corral, en una festivitat tant senyalada com la de Nadal, a la societat barcelonina del primer quart del segle XIX.

Dues rares edicions, amb accés lliure des de l’OPAC

L’abril del 2012 anunciàvem en aquest bloc la identificació d’una edició probablement desconeguda de l’Alivio de caminantes, de Joan Timoneda. El proppassat gener revelàvem, també en el bloc, que una nova edició incunable, De proprietate monachorum, de Johannes Trithemius (París, ca. 1500), de què només es coneix un altre exemplar a la Beinecke Library de la Yale University, se sumava a la col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva.

Ara, per tal de difondre les dues edicions i facilitar-ne la identificació, des de l’OPAC del CRAI es pot accedir lliurement a les còpies digitalitzades.

CM_4202
07 CM-4202
Timoneda, Joan. Alivio de caminantes. Post. a 1574
F. A3

07 Inc 950-2
Trithemius, Johannes. De proprietate monachorum. París : Pierre Le Dru, ca. 1500
F. a1 recto

Una nova edició incunable se suma a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva

La còpia, que havia estat catalogada com a postincunable, correspon a l’opuscle de l’abat alemany Johannes Trithemius De proprietate monachorum, imprès a París per Pierre Le Dru pels volts del 1500. L’ISTC i el GW en recollien únicament un exemplar, custodiat a la Beinecke Library de la Yale University. Les imatges proporcionades per aquesta institució han permès determinar que ambdues còpies són idèntiques.

De proprietate monachorum va gaudir de certa popularitat, ateses les tres edicions incunables conegudes, a les quals cal afegir dues impreses entre el 1503 i el 1505. L’escassetat de còpies supervivents podria ser conseqüència de la fortuna del text, un al·legat contra la possessió de béns materials per part dels frares.

F. a1 recto
F. a1 recto

Amb signatura topogràfica 07 Inc 950-2, es troba en un volum factici, relligat amb una altra edició de la mateixa obra, impresa a París per Geoffroy De Marnef entre el 1503 i el 1505, i De lamiis et phitonicis mulieribus, impresa també a París per Georg Mittelhus entre el 1494 i el 1500. Procedeix sens dubte dels convents desamortitzats de la província de Barcelona, però l’absència tant de marques de propietat com de senyals identificadors a l’enquadernació impedeixen determinar la seva procedència amb més detall.

També podeu veure la descripció de l’exemplar a Material Evidence in Incunabula (MEI).

Acabada la catalogació dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva

El passat mes de juliol ressenyàvem a les pàgines d’aquest mateix bloc el Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques, sota la direcció de Jaume de Puig i Oliver.

L’aparició d’aquesta valuosa obra de referència ens va impulsar a catalogar els manuscrits del menoret conservats al CRAI Biblioteca de Reserva que encara no es trobaven descrits a l’OPAC. Són el Terç del Cristià (Ms 91), el Llibre de les dones (Ms 79), la Vida de Jesucrist (Ms 1160: text gairebé complet; Ms 1925: fragments menors), i el Primer del Cristià (Ms 728) traduït al llatí.

Img00022
Ms 91, f. 1

Tots ells, llevat d’un, el 91, que exhibeix l’escut raspat de la família Oliver, procedeixen del convent de Santa Caterina de Barcelona. D’altra banda, es dóna la possibilitat, des dels registres, d’accedir a la descripció del manuscrit a la base de dades BITECA (Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears).

Img00023
Ms 1160, f. 19

Indiquem, igualment, les còpies de la col·lecció de manuscrits d’obres de Francesc Eiximenis a la nostra biblioteca que ja eren presents en el catàleg en línia: el Llibre de les dones (Mss 2, 80, 88 i 148: fragments), el Llibre dels àngels (Ms 86: text complet; Ms 148: fragments), la Vida de Jesucrist (Mss 148: fragments menors), i la refosa Scala Dei o Tractat de contemplació (Ms 88).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis conservats a biblioteques públiques, objecte d’un catàleg

P-1-5-21L’equip d’investigadors redactors del catàleg, al capdavant del qual es troba Jaume de Puig i Oliver, director del projecte, ha identificat i descrit 191 testimonis manuscrits reals i existents de l’escriptor català, repartits entre obres originals, textos atribuïts, fragments, traduccions i un manuscrit cremat el 1936 de què es conserven els fotogrames.

El 2009, any del centenari de l’aparició del clàssic treball de Jaume Massó i Torrents Les Obres de Fra Franchesch Eximeniç, 1340?-1409? : essaig d’una bibliografia, va marcar l’eclosió d’una colla d’activitats i estudis al voltant de l’autor gironí, una mostra de les quals és aquesta publicació, resultat de la fusió, ampliació i millora dels dos catàlegs apareguts, respectivament, el 2009 i el 2010 a ATCA (Arxiu de Textos Catalans Antics).

El catàleg permet constatar l’espectacular difusió de l’obra d’Eiximenis, tant dins dels confins de la Corona d’Aragó com fora d’aquest territori, a la vegada que demostra que va començar a ser llegida i copiada ja durant l’últim decenni de la vida de l’autor.

angels_eiximenis

El treball no es considera tancat, i la relativament recent inclusió del Tractat d’usura i de les Allegationes i els Sermones al catàleg de les obres del menoret així ho demostra. D’altra banda, és prevista la publicació dels índexs, imprescindibles per accedir a la rica informació que proporcionen les detallades descripcions dels manuscrits.

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva una notable col·lecció de textos manuscrits d’obres de Francesc Eiximenis. S’hi troben el Terç del Cristià (Ms 91), el Llibre de les dones (Ms 79: text complet;  Mss 2, 80, 88 i 148: fragments), el Llibre dels àngels (Ms 86: text complet; Ms 148: fragments), la Vida de Jesucrist (Ms 1160: text gairebé complet; Mss 148 i 1925: fragments menors), la refosa Scala Dei o Tractat de contemplació (Ms 88), i el Primer del Cristià (Ms 728) traduït al llatí. Tret d’un, d’origen rossellonès, tots els exemplars de la col·lecció van ser escrits a Catalunya, entre el 1389 i el segle XVI.

La catalogació de la totalitat dels manuscrits d’obres d’Eiximenis custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva, prevista properament, serà oportunament anunciada a les pàgines d’aquest blog.

Una rara còpia parisenca datada entre el 1494 i el 1499, nou incunable a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva

passio_1L’edició, sense peu d’impremta, havia estat erròniament catalogada com a postincunable. Les acurades descripcions bibliogràfiques que des de fa uns anys el Gesamtkatalog der Wiegendrucke posa a disposición del públic han permès la seva identificació.

Es tracta de la Passio secundum legem debet mori, un sermó anònim del segle XV que, segons Lynette R. Muir a The biblical drama of medieval Europe, va tenir una àmplia difusió en llatí i en llengua vernacle tant en forma manuscrita com impresa. La popularitat de la Passio explica, molt probablement, el reduït nombre de còpies supervivents, tant d’aquesta com de la resta d’edicions incunables.

L’ISTC (Incunabula Short Title Catalogue) recull només cinc exemplars de la recentment identificada edició, impresa a París per Georg Mittelhus entre el 1494 i el 1499. D’altra banda, la còpia del CRAI Biblioteca de Reserva, amb signatura topogràfica Inc 728-4, és l’única a les biblioteques espanyoles.

L’incunable mostra algunes postil·les manuscrites d’una mà del segle XVI i es troba relligat, amb tres obres més, en un volum factici, que va ser enquadernat de nou entre els anys 60 i 70 del segle XX. Desconeixem, així, si la relligadura i les guardes originals presentaven alguna indicació que ens hagués permès la seva adscripció a un dels convents barcelonins.

També podeu veure la descripció de la còpia a la base de dades MEI (Material Evidence in Incunabula).

Marques catalanes i espanyoles amb imatge nova a la Base de dades de “Marques d’impressors”

marques impressors

El CRAI Biblioteca de Reserva ha finalitzat la renovació de les imatges de les marques d’impressors catalans i espanyols a la seva base de dades. Aquestes noves imatges que substitueixen les antigues, són en color, de més qualitat, i presenten un regle al costat dret de la marca per saber-ne el seu tamany real.

Així mateix s’ha incorporat un epígraf “RB millennium” que permet l’enllaç al registre d’exemplar del catàleg al que pertany la imatge de la marca.

Aquesta millora afecta de moment gairebé uns 260 impressors amb més de 300 imatges de marques.

Més endavant està previst portar a terme aquesta tasca d’incorporar una imatge amb més resolució, el regle al costat i l’enllaç al registre exemplar als impressors de les ciutats estrangeres.

marca d'impressor de Rafael Figueró

Recordeu que les marques d’impressors catalans també són consultables a través de la MDC.

Una còpia amb l’escut de Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, entre la col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva

Federico de MontefeltroEl CRAI Biblioteca de Reserva ha recatalogat recentment els incunables 209-1 i 209-2, relligats en un factici que inclou dues edicions romanes del 1471 i 1473 de, respectivament, les obres De sanguine Christi i De potentia Dei, i De futuris contingentibus, del papa Sixt IV.

La còpia es caracteritza per haver pertangut al cèlebre condottiero i mecenes Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, l’escut del qual, bellament il·luminat al f. [a]3 de la primera obra, ha estat identificat amablement per Paz Fernández Rodríguez, bibliotecària de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Posteriorment, Tomàs Ripoll, mestre general dels dominicans entre el 1725 i el 1747 i benefactor de la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona, va adquirir el llibre per a la biblioteca del convent barceloní de què va ser fill i prior, com ho demostra la nota manuscrita i els segells presents al f. [a]1 de la primera obra.

Inc 209

Distingeix igualment l’exemplar l’enquadernació gofrada d’estil renaixentista, en pell de vedell sobre fusta. D’altra banda, la pràctica absència de notes de lectura, la blancor del paper i el fet d’haver estat restaurat, li donen un aspecte inusualment flamant.

Finalitzada la catalogació dels llibres del segle XVI del CRAI Biblioteca de Reserva


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la catalogació de les edicions del XVI presents en l’antic catàleg en fitxes, anomenat popularment “cedulari”, que es va finalitzar el febrer del 2012, quedava per descriure la segona fase dels impresos d’aquest segle del fitxer format per fotografies de portades. La finalització d’aquesta tasca, consistent en la catalogació de 350 còpies, ens permet, finalment, posar a l’abast del públic aquesta important col·lecció i poder-la valorar adequadament.

La xifra total d’edicions del cinc-cents puja a 11.077, de les quals 1.201 corresponen a postincunables (llibres impresos entre el 1501 i el 1520), i la d’exemplars a 16.850. Segons les dades amb què actualment comptem, el CRAI Biblioteca de Reserva és la biblioteca de l’Estat que custodia més edicions i còpies d’aquest segle.

Segons l’àrea geogràfica, una primera anàlisi mostra la preponderància de la impremta francesa, amb 3.950 edicions, i italiana, amb 3.289 edicions, mentre que l’espanyola en suma 1.608 i la catalana 476.

Continuant amb la impremta europea, segueixen l’alemanya, amb 589 edicions, la suïssa, amb 495, i la belga, amb 439. Altres països també hi són presents, encara que amb proporcions molt més reduïdes. És el cas dels Països Baixos, Polònia, Àustria i Anglaterra.

Quant a les ciutats, és protagonista absoluta Lió, amb 2.322 edicions, seguida de Venècia, amb 1.882. 1.486 edicions converteixen París en el tercer centre dominant a la col·lecció. La resta es reparteix entre Basilea (449), Anvers (398), Colònia (365), una multitud de ciutats italianes, i altres ciutats europees com ara Frankfurt, Lovaina, Estrasburg, Ginebra, Tolosa, Rouen, Augsburg, Leiden, Nuremberg, Leipzig, Amsterdam i Londres.

Menció a part mereix, en la impremta peninsular, la portuguesa, amb 63 edicions, 40 de les quals lisboetes.

A l’Estat destaquen Salamanca, 364 edicions, Alcalá de Henares, 243, València, 207, Madrid, 180, i Saragossa, 176. En l’àmbit català la preeminència de Barcelona és aclaparadora, amb 430 edicions respecte a les 23 de Tarragona i a les 16 de Lleida.

Malgrat que actualment és impossible oferir xifres fiables sobre la composició per matèries del fons del XVI, resulta clar el predomini del llibre de temàtica religiosa (teologia, sermons, controvèrsies religioses, comentaris a la Bíblia, meditacions, etc.) i jurídica. Pel que fa a la resta de disciplines, el catàleg ofereix xifres generoses per a llibres de filologia, filosofia, història i ciència. A tall d’exemple, hi figuren 167 gramàtiques, 185 diccionaris,  534 llibres d’història, 113 edicions d’astronomia i 110 de física. Són escasses, en canvi, les obres literàries, mentre que de bíblies se’n conserven 151.

Les llengües també caracteritzen la col·lecció del cinc-cents. No sorprenen les 8.949 edicions en llatí ni les 1.170 en castellà. L’italià és el tercer idioma present en el catàleg, amb 693 edicions, seguit pel grec (79), el català (74), el francès (71) i l’hebreu (26).

Una altra de les variants importants per valorar el fons és el format dels llibres. Resulta interessant constatar el predomini dels llibres de tamany petit, els en vuitè, amb 3.998 edicions, a què segueixen els en foli, amb 3.709, i els en quart, amb 2.834. Altres formats de mida petita, com ara els en dotzè i en setzè són, respecte als ja mencionats, minoritaris.

Si volguéssim resumir en algunes línies una col·lecció tan rica no podríem deixar de citar, com a llibres científics, l’Astronomicum Caesareum, de Pere Apià (Ingolstadt, 1540), i l’herbari De historia stirpium commentarii insignes, de Leonhart Fuchs (Basilea, 1542), ambdós amb gravats xilogràfics acolorits a mà. Entre els llibres de medicina comptem amb la primera i la segona edició de l’obra cabdal d’anatomia De humani corporis fabrica libri septem, d’Andreas Vesalius (Basilea, 1543 i 1555). La còpia de l’edició prínceps de I quattro libri dell’architettura, d’Andrea Palladio (Venècia, 1570), té la particularitat de contenir l’ex-libris i algunes postil·les de l’arquitecte espanyol Juan de Herrera.

La col·lecció compta amb dues bíblies fonamentals: les políglotes d’Anvers, impresa per Christophe Plantin, a cura de Benito Arias Montano (Anvers, 1571-1573), i d’Alcalá de Henares, impresa per iniciativa del cardenal Cisneros entre el 1514 i el 1520.

Entre els llibres religiosos destaquen igualment dues rares i belles edicions: un Martirologi dominicà sortit del taller sevillà d’Antonio Alvarez el 1550, amb magnífics gravats xilogràfics,  i un Llibre d’hores imprès sobre vitel·la per Thielman Kerver a París el 1503, mancat malhauradament de diversos fulls. A la col·lecció també es troba la primera edició de l’obra Evangelicae historiae imagines (Anvers, 1593), del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal, profusament il·lustrada amb estampes de gravadors flamencs segons dibuixos majoritàriament de Bernardino Passeri.

Si haguéssim de citar alguna de les nombroses edicions dels clàssics grecs i llatins parlaríem de les Obres d’Aristòtil, en grec, a cura d’Erasme (Basilea, 1531), l’Odissea d’Homer, traduïda al llatí, en una preuada edició en setzè (Ginebra, 1567), l’edició en vuitè d’Aldo Manuzio dels Poemes d’Horaci (Venècia, 1509), i, del mateix impressor i any, la primera edició de les Moralia de Plutarc, ambdós en llatí. De Plató es conserva la rara edició del Timeu en la traducció llatina de Marsilio Ficino, impresa a València per Joan Mei el 1547, i destaquem, de les diverses Opera de Virgili il·lustrades, la impresa a Lió el 1517 per Jacques Sacon. Citarem igualment un dels pocs exemplars supervivents de l’edició en castellà de les epístoles Ad familiares de Ciceró impreses a Barcelona per Jaume Cendrat el 1592.

El Segle d’Or espanyol hi és present en un dels pocs exemplars de La Celestina impresos a Alcalá de Henares per Juan Íñiguez de Lequerica el 1575, la rara edició de Barcelona del Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, impresa el 1599, i una edició desconeguda de l’obra de Joan Timoneda Alivio de caminantes.

El poeta Ausiàs Marc, amb l’edició en vuitè de Claudi Bornat del 1560 de les seves Obres, i el cronista Ramon Muntaner, amb la segona edició de la Crònica (Barcelona : Jaume Cortey, 1562) també formen part de la col·lecció, com la primera edició del Blanquerna de Ramon Llull, impresa a València per Joan Jofré el 1521 i les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, de Jaume Ferrer de Blanes (Barcelona, 1545).

Pel que fa als clàssics moderns italians, hi trobem la primera edició de la Commedia de Dante amb format en vuitè, impresa per Aldo Manuzio el 1502, entre altres textos del poeta, i diverses edicions d’obres de Petrarca i de Boccaccio. També destaca una rara edició de l’Orlando furioso d’Ariosto (Venècia, 1544).

Enriqueix la col·lecció el fons d’obres geogràfiques i històriques. S’hi troben diverses edicions de la Geografia de Ptolemeu, una de les quals a cura de Miquel Servet (Lió, 1535), el tercer volum de Delle navigationi et viaggi, de Giovanni Battista Ramusio (Venècia, 1556), el monumental atles de vistes de ciutats Civitates orbis terrarum, de Georg Braun (Colònia, 1588), la descripció d’Olaus Magnus dels països del nord d’Europa, en la primera edició de la Historia de gentibus septentrionalibus (Roma, 1555) i la descripció de Fernao Lopes de Castanheda de les colònies portugueses a Àsia Historia dell’Indie orientali (Venècia, 1578).

Com a mostra de rares edicions de filologia de presència molt escassa a les biblioteques europees i absents de les espanyoles, podem citar la gramàtica grega i llatina escrita per Aldo el Vell impresa a París cap al 1512, i el recull d’opuscles de gramàtica grega de Constantino Lascaris imprès a Ferrara el 1510.

El grup d’obres jurídiques és, com dèiem, molt nombrós. S’hi troben diverses edicions legislatives locals i nacionals, en especial catalanes, així com del Corpus Iuris Canonici i del Corpus Iuris Civilis, de què destaquem l’edició de Florència del 1553 del Digest.

La llista d’edicions importants impreses al llarg del segle XVI conservades al CRAI Biblioteca de Reserva no s’esgota en aquestes línies. Per aquest motiu, tenim la intenció de continuar aprofundint en el coneixement d’aquesta important col·lecció, i de difondre-la en forma d’exposicions, reals i virtuals, i de publicacions que en detallin i estudiïn el contingut.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑