El CRAI Biblioteca de Reserva ha catalogat un volum factici monogràfic sobre la Conspiració de l’Ascensió (1809)

XIX-1043Al CRAI Biblioteca de Reserva s’ha catalogat una nova còpia de l’obra de Raimundo Ferrer Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes… Joaquin Pou … Juan Gallifa … José Navarro … Juan Massana … Salvador Aulét … , publicada a Barcelona per Antonio Brusi el 1814. La singularitat d’aquest nou exemplar de l’obra (de la que ja disposàvem de dues còpies) és el fet que forma part d’un volum factici dedicat, de manera monogràfica, a la Conspiració de l’Ascenció

Aquest volum factici està format per 26 obres que tenen com a eix comú el complot que va tenir lloc a Barcelona –dins el marc de la Guerra del Francès- entre els dies 11 i 12 de maig de 1809 (Diada de l’Ascensió) i que tenia per objectiu derrotar els francesos que tenien la ciutat presa. La conspiració va fracassar i cinc persones – Salvador Aulet, Joan Massana, Josep Navarro i els pares Joaquim Pou i Joan Gallifa- varen ser executades pocs dies després, el 3 de juny, després d’un procés judicial que va tenir un ampli ressò popular.

Entre les obres que conté el factici destaquen els manuscrits Defensas de Dn. Juan Massana y Salvador Aulet sospechados de complicidad en la acusada conspiración contra las tropas francesas de Barcelona i l’Informe de la Diputación Provincial de Cataluña al Jefe Político de la misma.

També mereixen una menció especial alguns documents originals, com l’ofici signat per Francisco Xavier Olea y Carrasco i destinat a Raymundo Ferrer on es nomena aquest darrer comissionat de la Junta d´homenatge a les víctimes de la Conspiració (relligat a continuació del factici 3, amb signatura: 07 XIX-1043-3) o l’ofici en el que es demana assistir a les exèquies en homenatge a les víctimes de la Conspiració que s´havien de celebrar al Convent de Sant Agustí (relligat a continuació del factici 21, amb signatura: 07 XIX-1043-21).

El CRAI Biblioteca de Reserva ha catalogat un nou títol d’arquitectura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al CRAI Biblioteca de Reserva acabem de catalogar l’obra Description de ce qui a été pratiqué pour fondre en bronze d’un seul jet la figure equestre de Louis XIV, elevée par la ville de Paris dans la place de Louis le Grand, en mil six cens quatre-vingt-dix-neuf, de l’arquitecte francès Germain Boffrand.

Boffrand (1667-1754), conegut per la gran varietat, quantitat i qualitat de la seva obra, va ser el responsable d’un gran nombre de projectes a França, com la construcció de l’altar major de la catedral de Nantes, l’ampliació del Palais Bourbon, les restauracions de la Cambra del Palau de Justícia i de la capella Saint-Esprit de la Catedral de Notre-Dame, etc., així com de diverses obres fora de l’estat francès.

Al CRAI Biblioteca de Reserva, com a testimoni escrit d’aquest arquitecte trobem l’obra citada anteriorment, que descriu el procés de fabricació de l’estàtua de Lluís XIV que va erigir-se a la Place de Louis le Grand (actual Place Vendôme) el 1699. Aquesta estàtua va gaudir d’una curta existència, ja que va ser destruïda el 13 d’agost de 1789, a l’inici de la Revolució Francesa i actualment, al lloc on es trobava l’estàtua, hi podem veure la columna Vendôme, erigida uns anys més tard, el 1810, pels arquitectes Jacques Gondouin i Jean-Baptiste Lepère.

Es tracta d’una obra en gran format (43 cm), escrita a dues columnes en francès i llatí i que conté una vintena de fulls de làmines, alguns plegats, que complementen gràficament la descripció de totes les operacions que es van dur a terme en la construcció d’aquesta estàtua de bronze. Broffand destaca a l’inici de l’obra la singularitat del procés: “On n’avoit point jusqu’alors fait d’ouvrages si considerables, pour lesquels les pratiques précedentes n’auroient peut-être pas eu lemême succès”, fet que ofereix un valor especial a l’obra i a les làmines contingudes. L’obra, que presenta algunes caplletres ornades, frisos xilogràfics i vinyetes, es troba en un bon estat general, tot i que petits forats d’insectes han afectat diverses làmines. L’enquadernació és especialment remarcable, amb pell de xagrí, supralibros a coberta amb les tres corones de l’escut de Suècia, daurats al llom amb nervis naturals i orles daurades als plans, als cantells i contracantells.

Projecte de digitalització i catalogació d’incunables de la Cambridge University Library

La Cambridge University Library està duent a terme, des de finals del 2009, un  projecte de catalogació anomenat “Incunabula Cataloguing Project” per tal de poder consultar la seva col·lecció d’incunables en línia. Mitjançant diversos índex que faciliten la cerca del catàleg en línia, es pot consultar informació específica de cada exemplar sobre la decoració, les anotacions, l’enquadernació o les marques d’antics posseïdors.

La prestigiosa col·lecció d’incunables d’aquesta biblioteca, formada per 4650 llibres, conté 137 documents únics.

Paral·lelament a aquest projecte, la biblioteca duu a terme una sèrie de classes magistrals sobre incunables i manté un bloc amb articles sobre el seu fons.

La Biblioteca de Reserva ha catalogat un missal imprès en llengua armènia

El CRAI Biblioteca de Reserva ha catalogat el Missale Sacri Ordinis Praedicatorum publicat a Roma el 1728 per la Congregatio de Propaganda Fide. Es tracta d’una traducció a la llengua armènia d’un missal en llatí, feta per un abat de l’església catòlica armènia anomenat Mequitar.

Thomas Ripoll,  prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i des de 1725 Mestre General de l’orde dels dominicans, va donar ordre d’editar aquest text en armeni; el nostre exemplar conserva a la portada els segells del Convent de Santa Caterina de Barcelona i les seves marques de foc al tall superior.

Tot i l’enquadernació senzilla, en pergamí, el llom malmès i alguns forats d’insectes, el missal atreu l’atenció per la seva portada orlada a dos colors i els preliminars escrits tant en llatí com en armeni i amb caplletres historiades. Són destacables a la primera part del text els gravats xilogràfics que representen els diferents moments de la missa, i al  llarg de l’obra, els culdellàntia, les caplletres ornades i els gravats calcogràfics signats per F.T. Moncornet i Nicolò Billy.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La nostra biblioteca també disposa d’una publicació de Girolamo Mainardi  de 1726 d’aquest text en llatí:  Missale Sacri Ordinis Praedicatorvm. Curiosament, els dos missals, tot i que en llengües diferents, estan impresos igual: a dues tintes (negre i vermell), gairebé amb la mateixa distribució i les mateixes il·lustracions.

Descobriment de les homilies dels psalms d’Orígenes en la versió grega original

En les tasques de catalogació de manuscrits grecs de la Bayerische Staatsbibliothek s’ha realitzat la identificació de diversos passatges de la versió original grega de les homilies dels psalms d’Orígenes (ca. 183-ca. 253) que fins ara eren desconeguts. El manuscrit del segle XII on han estat identificats, ha estat digitalitzat i és consultable via web.

L’atribució dels textos ha estat duta a terme per Marina Molin Pradel i confirmada per l’especialista Lorenzo Perrone de la Universitat de Bolonya.

Els textos d’Orígenes, considerat el teòleg més important de la cristiandat abans de Sant Agustí, han arribat als nostres dies en versions fragmentades o en la seva traducció al llatí, i son considerats els fonaments del pensament cristià. Fins ara les homilies només es coneixien a partir de les traduccions llatines.

La Bayerische Staatsbibliothek custodia més de 650 manuscrits grecs, la col·lecció més important d’aquest tipus a Alemanya.

Un exemplar de les “Relations de divers voyages curieux” de Melchisedech Thévenot a la Biblioteca de Reserva

La biblioteca de Reserva ha catalogat un exemplar interessant. Es tracta de l’obra de Melchisedech Thévenot Relations de divers voyages curieux…, publicada a Paris en 1696 per Thomas Moette.

Els relats de viatges eren la passió de M. Thévenot. Va recopilar manuscrits de viatgers al llarg de tota la seva vida. Entre els anys 1663 i 1672 va publicar el conjunt de fullets organitzats en quatre parts sota el títol Relations de divers voyages curieux . Després de la seva mort es trobaren altres peces que apareixen a l’edició de 1696 que hem catalogat. Hi ha diverses edicions de cada volum el contingut dels quals varia degut a que certes peces s’anaven exhaurint. És difícil de trobar exemplars complets i el seu valor varia segons ho siguin més o menys.

Thévenot va fer traduir al francès els originals dels viatgers escrits en alemany, castellà, portuguès, holandès, anglès, persa, àrab…, peces separades que descriuen viatges i nous descobriments geogràfics fets entre 1449 i 1672 en diferents regions, països i continents: Rússia, Xina, Tartàia, Tartària India, Pèrsia, Aràbia, Terra Santa, Siam, Bengala, Borneu, Egipte, Filipines, Japó, Àfrica i Amèrica.

Són il·lustrats amb gravats de flora, fauna, indumentària…, amb reproduccions dels sistemes d’escriptura xinesa, mandea…, i amb mapes geogràfics que encara no havien estat publicats a Europa.

Us mostrem alguns detalls de l’obra:

Una de les primeres i més detallades representacions cartogràfiques és la del sud d’Iraq feta pel seu nebot Jean de Thévenot que va visitar la regió. Thévenot fa referència als mandeus de la regió de Bassora, una minoria religiosa de l’Orient Mitjà. Hi inclou una pàgina impresa d’un dels llibres sagrats d’aquesta secta, una de les primeres aparicions impreses de la llengua mandea a Europa.

Hi trobem també un dels primers mapes de l’Hollandia Nova (Nova Zelanda), l’arxipèlag fou descobert el 1642 pels holandesos i aquest és una còpia molt similar a la de Joan Blaeu en ‘Archipelagus Asiatico Orientalis’ publicat el 1659 en Kurfürsten Atlas.

Consulta dels darrers llibres catalogats per la Biblioteca de Reserva

Com ja hem anat informant en notícies anteriors, a la Biblioteca de Reserva estem duent a terme la catalogació del fons dels segles XVIII i XIX que no disposa de cap fitxa manual i així com la catalogació retrosprectiva d’obres fins ara només consultables en fitxes manuals o en inventaris.

Hem cregut que seria d’utlitat pels nostres usuaris poder consultar els registres que es van incorporant al catàleg. Ens referim a noves edicions catalogades, però no a exemplars incorporats en registres ja existents. Per això hem creat una eina que permeti fer aquesta cerca.

Així doncs, podeu consultar quins llibres del fons de la Biblioteca de Reserva s’han catalogat en el darrer mes de diverses maneres: hi podeu accedir des de la pestanya “llibres del fons de reserva catalogats en el darrer mes” que hi ha a la barra dreta del bloc així com a la pàgina principal de la Biblioteca de Reserva, i també us podeu subscriure a aquestes novetats via RSS.

Esperem que aquesta eina us sigui d’utilitat.

Catalogació d’una edició probablement desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda

La Biblioteca de Reserva ha catalogat recentment una edició amb tota probabilitat desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda. L’exemplar, que no constava a cap dels fitxers manuals de la col·lecció, es trobava entre un conjunt d’impresos desmembrats, donats l’escàs nombre de pàgines, la falta d’enquadernació i l’absència de portada.

Després de veure que es tractava d’una edición de l’Alivio, es va procedir a la seva identificació a diversos repertoris impresos i en línia, en especial al recent Iberian books. Va ser molt útil, igualment, la consulta del Diccionario filológico de la literatura española : siglo XVI, sota la direcció de Pablo Jauralde.

Malgrat que la cerca va ser infructuosa, es va poder comprovar l’escassedat de còpies supervivents d’aquesta obra a les biblioteques, així com la fortuna que va assolir, atès que les ciutats en què va ser impresa, entre el 1563 i el 1603, es troben escampades per tota la península, i que va sortir també dels tallers d’Antonius Tilenius, a Anvers, el 1577.

Segons Juan Montero, professor de la Universidad de Sevilla, que va prestar amablement el seu ajut per a la identificació de l’exemplar, ens trobaríem davant d’una edició impresa després del 1574 en l’àrea castellana o flamenca. Es tracta, però, d’hipòtesis, basades en la presència de contes extrets de la Floresta de Santa Cruz, publicada per primer cop el 1574, que no figuren a les edicions conegudes de l’Alivio, i a la composició de les diverses parts a l’interior de cada una d’aquestes edicions.

Finalitzada la catalogació de la part dels impresos del segle XVI descrita en els “cedularis”, un dels dos catàlegs manuals existents a la Biblioteca de Reserva

Recentment s’ha finalitzat la catalogació retrospectiva de les obres impreses durant el segle XVI recollides en el catàleg manual anomenat tradicionalment “cedulari”. Al llarg d’aquesta segona etapa (la primera es va concloure l’any 2000) s’han catalogat aproximadament 750 edicions, corresponents a 900 volums.

Les obres catalogades procedeixen de la impremta europea, donat que els impresos catalans i espanyols ja s’havien catalogat en una fase anterior.

Així i tot, encara s’ha identificat una edició més, impresa l’any 1595 a Medina del Campo per Santiago Cano. Es tracta de l’obra de Jerónimo Román y Zamora, Historia de los dos religiosos infantes de Portugal.

Alguns dels impresos destaquen per les seves il·lustracions. És el cas de l’exemplar de l’edició llatina de 1574 del conegut recull il·lustrat d’oficis existents a l’Europa del segle XVI, imprès a Frankfurt per Sigmund Feyerabend, amb la participació de Jost Amman, dibuixant i gravador, i textos de Hartmann Schopper: De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus. En aquesta obra, tots els oficis relacionats amb la producció del llibre i la seva il·lustració es troben plenament representats: adumbrator, sculptor, fusor literarius, typographus, chartarius, concinnator librorum, illuminator imaginum, membranarius.

S’han descrit alguns exemplars ben rars, de vegades únics, que no s’han trobat a cap dels repertoris i catàlegs consultats, com per exemple el Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, imprès a Gènova el 1595. En no trobar l’edició a l’Edit16, el cens italià del cinc-cents, els hem fet arribar la notícia d’aquest imprès, que en aquests moment ja es pot consultar a la seva base de dades, on figura la nostra biblioteca com a única localització.

Entre els ex-libris identificats figuren personatges rellevants com Joan Salon, astrònom valencià, amb una escollida col·lecció de llibres procedents de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, i el gramàtic Pere Torre, amb una nodrida biblioteca en què prevalen edicions dels clàssics llatins.

D’altra banda, la catalogació d’aquestes edicions ha permès enriquir la base de dades Marques d’impressors amb nombrosos registres de tipògrafs europeus del cinc-cents. Cal dir que les entrades corresponents a impressors d’aquest segle representen gairebé un terç del total de la base.

Igualment, hem pogut descobrir enquadernacions especialment boniques en una col·lecció com la de Reserva, en la qual predominen les senzilles de pergamí. És el cas de la còpia amb signatura 07 B-3/1/2 de les obres d’Orígenes impreses a París per Guillaume Chaudière entre els anys 1572 i 1574, relligada en pell amb gofrats i restes de tanques metàl·liques, amb el títol manuscrit al tall de davant.

Es tracta d’un pas endavant cap a l’objectiu, per part de Reserva, de posar a l’abast del públic investigador la seva col·lecció del cinc-cents. Queden per catalogar prop de tres-cents volums d’aquest segle presents en un fitxer format per fotografies de portades i realitzat a mitjan anys vuitanta. Es calcula que un cop enllestit aquest catàleg, el fons del segle XVI arribarà a prop d’onze mil cinc-centes edicions corresponents a uns catorze mil volums. Són xifres que ens permeten valorar la col·lecció de Reserva com a una de les més importants de l’Estat.

La Biblioteca de Reserva finalitza la catalogació dels llibres sense inventariar impresos al s. XVII

Com és sabut, la Biblioteca de Reserva disposa d’un ric fons d’impresos. Es calculen aproximadament uns 150.000 volums. És la segona biblioteca de l’Estat amb més volums impresos des del segle XVI al XVIII després de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

Més de la meitat d’aquest fons no està registrat al catàleg en línia. Tot i que existeixen fitxers manuals on es pot consultar gran part del fons no informatitzat, també hi ha un gruix important que no figura en cap catàleg manual ni inventari. Així doncs, catalogar aquesta part del fons ha esdevingut una de les prioritats de la tasca de la Biblioteca de Reserva. Darrerament s’ha finalitzat la catalogació de llibres impresos al segle XVII ubicats al primer pis del dipòsit de la biblioteca. Així, tot el fons del segle XVII de la biblioteca disposa d’algun tipus de fitxa, en línia o en els dos catàlegs manuals diponibles (cedulari i de fotografies de portades ubicats al passadís de la Biblioteca de Lletres).

El procés de catalogació d’aquesta part del fons va començar l’any 1994, i des d’aleshores s’han catalogat els prop de 8.000 documents  que conté. La feina s’ha combinat amb altres catalogacions que també es consideraven prioritàries. Es pot consultar la fitxa catalogràfica d’aquest documents a través del catàleg de la UB i la seva signatura sempre té aquesta estructura: 07 XVII-+ un número correlatiu.

Actualment, el fons que resta per catalogar que no disposa de cap tipus de fitxa és el del segle XVIII i segle XIX fins l’any 1820, ubicat al segon pis del dipòsit. Dels primers se’n comptabilitzen uns 5400 volums i dels darrers uns 300. Actualment ja s’està treballant amb aquesta catalogació per aconseguir tenir tot el fons registrat el més aviat possible.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑