Recentment s’ha finalitzat la catalogació retrospectiva de les obres impreses durant el segle XVI recollides en el catàleg manual anomenat tradicionalment “cedulari”. Al llarg d’aquesta segona etapa (la primera es va concloure l’any 2000) s’han catalogat aproximadament 750 edicions, corresponents a 900 volums.

Les obres catalogades procedeixen de la impremta europea, donat que els impresos catalans i espanyols ja s’havien catalogat en una fase anterior.

Així i tot, encara s’ha identificat una edició més, impresa l’any 1595 a Medina del Campo per Santiago Cano. Es tracta de l’obra de Jerónimo Román y Zamora, Historia de los dos religiosos infantes de Portugal.

Alguns dels impresos destaquen per les seves il·lustracions. És el cas de l’exemplar de l’edició llatina de 1574 del conegut recull il·lustrat d’oficis existents a l’Europa del segle XVI, imprès a Frankfurt per Sigmund Feyerabend, amb la participació de Jost Amman, dibuixant i gravador, i textos de Hartmann Schopper: De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus. En aquesta obra, tots els oficis relacionats amb la producció del llibre i la seva il·lustració es troben plenament representats: adumbrator, sculptor, fusor literarius, typographus, chartarius, concinnator librorum, illuminator imaginum, membranarius.

S’han descrit alguns exemplars ben rars, de vegades únics, que no s’han trobat a cap dels repertoris i catàlegs consultats, com per exemple el Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, imprès a Gènova el 1595. En no trobar l’edició a l’Edit16, el cens italià del cinc-cents, els hem fet arribar la notícia d’aquest imprès, que en aquests moment ja es pot consultar a la seva base de dades, on figura la nostra biblioteca com a única localització.

Entre els ex-libris identificats figuren personatges rellevants com Joan Salon, astrònom valencià, amb una escollida col·lecció de llibres procedents de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, i el gramàtic Pere Torre, amb una nodrida biblioteca en què prevalen edicions dels clàssics llatins.

D’altra banda, la catalogació d’aquestes edicions ha permès enriquir la base de dades Marques d’impressors amb nombrosos registres de tipògrafs europeus del cinc-cents. Cal dir que les entrades corresponents a impressors d’aquest segle representen gairebé un terç del total de la base.

Igualment, hem pogut descobrir enquadernacions especialment boniques en una col·lecció com la de Reserva, en la qual predominen les senzilles de pergamí. És el cas de la còpia amb signatura 07 B-3/1/2 de les obres d’Orígenes impreses a París per Guillaume Chaudière entre els anys 1572 i 1574, relligada en pell amb gofrats i restes de tanques metàl·liques, amb el títol manuscrit al tall de davant.

Es tracta d’un pas endavant cap a l’objectiu, per part de Reserva, de posar a l’abast del públic investigador la seva col·lecció del cinc-cents. Queden per catalogar prop de tres-cents volums d’aquest segle presents en un fitxer format per fotografies de portades i realitzat a mitjan anys vuitanta. Es calcula que un cop enllestit aquest catàleg, el fons del segle XVI arribarà a prop d’onze mil cinc-centes edicions corresponents a uns catorze mil volums. Són xifres que ens permeten valorar la col·lecció de Reserva com a una de les més importants de l’Estat.