Etiqueta: Impremta

El catàleg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau

Ambdós recursos, el catàleg de Fons antic de la UB i la base de dades Marques d’impressors, han estat les eines fonamentals per l’elaboració del TFG de l’estudiant Ana de la Fuente de la Facultat de Geografia i Història de la UB que porta per títol Las mujeres en la imprenta catalana de los siglos XVI al XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Continua la lectura de “El catàleg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau” →

Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades

L’estudiant Mònica Arnau Fernández, del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha triat el tema de les guardes per escriure el seu post perquè ha trobat interessant descobrir “com es van afegint elements als llibres per fer-los més atractius als lectors i possibles compradors i com es pot establir una evolució estilística d’aquests mateixos elements”. Amb aquest segon post d’una estudiant en pràctiques consolidem la nostra intenció de convertir aquests textos en una presència habitual del nostre blog.

lupa
llibres
exemplar
armari

Continua la lectura de “Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades” →

Dos nous articles de Xevi Camprubí arriben a la Biblioteca de Reserva

articlesAvui volem donar les gràcies a un dels nostres usuaris, en Xevi Camprubí, per la donació que ha fet al CRAI Biblioteca de Reserva i al CRAI Biblioteca de Lletres de les separates de dos articles que ha publicat.

Camprubí, especialista en l’estudi de la premsa i la impremta a l’època moderna, va defensar la seva tesi sobre l’impressor català Rafael Figueró el gener de 2014. Des de fa uns mesos la tesi ja es pot consultar a text complet a la base de dades TDX.

Els dos articles que ens ha facilitat porten per títol “La llei d’impremta a la Catalunya moderna (1568-1723)” i “La circulació de la informació entre Vic i Barcelona durant la Guerra de Successió” i han estat publicats al Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a la revista Ausa, respectivament.

Per a la realització dels seus estudis Camprubí ha consultat, entre d’altres, els fons del CRAI Biblioteca de Reserva, fet que podem constatar amb les seves freqüents visites i les notes a peu de pàgina que ens ofereix en els seus articles. Un bona mostra és la referència al nostre llibre Dialogi de immortalitate animae que exemplifica com, a partir de la publicació de l’Índex de llibres prohibits el 1559, a Catalunya comencen a aparèixer les primeres obres que especificaven haver rebut l’autorització per a la seva impressió.

B-59-9-21-1

Des d’aquí volem donar les gràcies al Xevi per ajudar-nos a difondre el nostre fons i animar-lo a continuar amb les seves interessants recerques.

Bibliografies de referència de llibre antic

núvol d'etiquetes

Us fem saber que ja teniu accessible a la pàgina de cerca de fons antic la pàgina de la Bibliografia de referència de llibre antic i la de Bibliografia d’impressors amb les darreres actualitzacions. S’ha portat a terme una normalització de totes les cites així com la incorporació de l’enllaç cap al registre al catàleg de cada cita.

La Bibliografia de referència de llibre antic relaciona totes les obres que podeu trobar citades al camp “Citació/Referències” del registre bibliogràfic del catàleg UB. Com veureu, en ella s’hi citen catàlegs, bibliografies, repertoris … i moltes altres obres fonamentals per a la localització i identificació dels nostres fons. En els registres de fons antic, aquest camp és essencial, ja que constata l’existència de l’edició i descarta la possible troballa d’una edició no repertoriada encara. Creiem, a més, que aquesta bibliografia també pot esdevenir una interessant i valuosa relació bibliogràfica per a tots aquells estudiosos del llibre antic.

La Bibliografia d’impressors, per la seva banda, va néixer lligada a la nostra base de dades de Marques d’impressors, un projecte iniciat l’any 1998 i que compta actualment amb 1643 registres d’impressors i 2761 marques digitalitzades. Aquesta bibliografia relaciona totes les obres que podeu trobar citades al camp “Font” de la base de dades i ha esdevingut també una bona guia per a tots aquells qui estiguin interessats en el món de la impremta.

Esperem que aquestes dues bibliografies siguin del vostre interès i utilitat.

El CERL ofereix un nou recurs sobre el nombre d’incunables publicats i els conservats en l’actualitat

cerlRecentment s’ha publicat el recurs “A census of print runs for fifteen-century books” dins el portal del Consortium of European Research Libraries (CERL). En concret, aquest recurs es pot consultar a l’apartat de Bibliographical data de la pàgina de recursos per a la història del llibre del seu portal.

L’objectiu d’aquest nou recurs és mesurar l’impacte que va tenir la revolució de la impremta al segle XV a Europa, concretament pel que fa al nombre de còpies.

El projecte està liderat per Eric White de la Bridwell Library que vol donar resposta a la pregunta de quants incunables es van publicar i quants es conserven en l’actualitat. Es pot consultar un llistat de 255 edicions en les quals consta la transcripció de la documentació contemporània.

Exposició virtual “Llibre d’oficis del segle XVI” al web de la Biblioteca de Reserva

A l’expositor virtual de la Biblioteca de Reserva es pot visitar la mostra “Llibre d’oficis del segle XVI”. La mostra gira entorn de l’obra de Hartman Schoppe. De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus, humani ingenii sagacitate atque industria iam inde ab exordio nascentis mundi vsque ad nostram aetatem adinuentis, iuculentus atque succinctus liber. Francofurti ad Moenum : apud Georgium coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent,1574.

Es tracta de la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents en les ciutats burgeses del centre d’Europa en el segle XVI. La cura i la fidelitat amb que estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que els seus gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la historia de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI.

Conferència a Roma sobre la mobilitat dels impressors entre els segles XV i XVII

Del 14 al 16 de març tindrà lloc a la Università La Sapienza de Roma la conferència internacional “Mobilità dei mestieri del libro tra Quattrocento e Seicento Roma”.

Aquesta conferència es vol centrar en l’estudi, la recerca i l’aprofundiment dels treballs que envolten la creació dels llibres (tipògrafs, impressors, editors, gravadors, fonedors de caràcters, llibreters, etc.) que han dut a terme les seves activitats com a mínim en dos llocs diferents, o que alguna vegada han participat en col·laboracions en diverses ubicacions. La recerca es basa en la documentació d’arxiu i i la consulta de repertoris especialitzats en un marc temporal que va des de l’aparició de la impremta de tipus mòbils fins al 31 de desembre del 1600.

Programa

Convegno internazionale. Mobilità dei mestieri del libro tra Quattrocento e Seicento
Roma, 14-15-16 marzo 2012

Mercoledì 14 marzo – Aula Magna, SSAB – Viale Regina Elena, 295
9,00. Saluti delle Autorità. Presiede: Paolo Di Giovine

Cosimo Palagiano (Sapienza Università di Roma)
Il flusso migratorio in Italia fra ‘400 e ‘600

Valentina Gazzaniga (Sapienza Università di Roma) – Maria Conforti
(Sapienza Università di Roma)
La mobilità dei medici: un caso italiano

Aurelio Cernigliaro (Università di Napoli “Federico II”)
La mobilità dei giuristi

Concetta Bianca (Università di Firenze)
La mobilità dei letterati

15,00. Presiede: Marco Santoro

Frédéric Barbier (École normale supérieure de Paris)
La mobilità dei mestieri del libro in Francia

Stephan Füssel (Institut für Buchwissenschaft – Mainz)
La mobilità dei mestieri del libro in Germania

Ursula Rautenberg (Universität Erlangen-Nürnberg)
Lo sviluppo del commercio librario in Germania fra ‘400 e ‘500

Lotte Hellinga (British Academy)
La mobilità dei mestieri del libro in Gran Bretagna

Manuel Pedraza (Universidad de Zaragoza)
La mobilità degli stampatori in Aragona

Fermin de Los Reyes (Universidad Complutense de Madrid)
La mobilità degli stampatori in Castiglia

Giovedì 15 marzo – Aula Magna, SSAB – Viale Regina Elena 295

9,30. Presiede: Concetta Bianca
Malcolm Walsby  (University of St Andrews)
I tipografi itineranti in Francia durante le guerre di religione

Lodovica Braida (Università di Milano)
Dalla Francia all’Italia: i librai briançonesi e la loro attività
commerciale ed editoriale

Saverio Franchi (Sapienza Università di Roma)
Per un approfondimento della mobilità dei mestieri del libro: le fonti
archivistiche

Giuseppina Zappella (Polo Museale Soprintendenza di Napoli)
Flussi di mobilità degli artisti del libro napoletano del Seicento

Maria Gioia Tavoni (Università di Bologna)
Si stampa in itinere: il torchio al seguito

Angela Nuovo (Università di Udine)
Mobilità periodica. I librai alle fiere (sec. XV-XVI)

15,30. Presiede: Marta Fattori

Lorenzo Baldacchini (Università di Bologna)
Tipografi itineranti e cantastorie

Edoardo Barbieri  (Università Cattolica di Milano)
Note sulla committenza editoriale ecclesiastica nell’Italia del
Quattro e Cinquecento

Giorgio Montecchi  (Università di Milano)
Circolazione libraria e mobilità dei primi tipografi in area medio padana

Arnaldo Ganda (Università di Parma)
Librai e stampatori del Quattrocento, attivi da Venezia a Milano e da
questa città a Venezia

Anna Giulia Cavagna (Università di Genova)
Tipologia e fortuna delle migrazioni di tipografi-editori in età
moderna: il caso pavese e ligure

Venerdì 16 marzo – Biblioteca Alessandrina – P.le A. Moro, 5
9,30. Presiede: Aurelio Cernigliaro

Marco Santoro (Sapienza Università di Roma)
La mobilità dei mestieri del libro: caratteristiche e valenze

Rosa Marisa Borraccini (Università di Macerata)
La mobilità dei mestieri del libro nello Stato pontificio

Giuseppe Lipari (Università di Messina)
La mobilità dei mestieri del libro in Sicilia

Carmela Reale (Università della Calabria)
La mobilità dei mestieri del libro nell’Italia meridionale

Giancarlo Volpato (Università di Verona)
La mobilità dei mestieri del libro nell’area veneta

Exposició a la Fundación Museo de las Ferias en motiu del V centenari de la impremta a Medina del Campo.

Fins el 8 de gener es pot visitar a la Fundación Museo de las Ferias de Medina del Campo l’exposició “Libros y Ferias, el primer comercio del libro impreso“. Aquesta exposició gira entorn de l’efemèride del cinquè centenari del primer llibre sortit de la impremta a Medina del Campo, en concret, el 10 de abril de 1511 Nicolás de Piemonte publicava la obra de Diego Rodríguez de Almela Valerio de las Historias Escolásticas que es pot consultar a la Biblioteca de Reserva.

En aquesta exposició es pot veure una important col·lecció de llibres originals dels principals centres impressors europeus dels segles XV i XVI. L’exposició està dividida en 5 seccions: Els principis del comerç del llibre imprés a Castella, l’impuls dels llibreters de Lyon, l’Europa dels llibres, el comerç del llibre a Castella i els llibres “de motlle” de Medina del Campo.

Elsevier digitalitza els seus primers llibres impresos

El grup editorial Elsevier, actualment un dels líders en edició tècnica en el camp de les ciències de la salut, té el seu orígen a finals del segle XVI. L’officina Elzeviriana o casa dels Elzevir va ser fundada el 1580 a Leiden per Lowys Elzevir per donar servei a la primera universitat holandesa establerta el 1575 en aquella mateixa ciutat. Aquesta impremta va ser succeïda per sis generacions de la família Elzivier que es van dedicar principalment a imprimir les tesis sortides de la universitat i a reimprimir els textos clàssics, i es calcula que van publicar entre 2000 i 3000 títols.

El darrer membre de la família originària Elzevir que va succeïr el negoci va morir l’any 1712. L’any 1880 es va fundar la moderna editorial Elsevier que va agafar el nom de l’original casa Elzevir fundada el 1580.

Recentment el grup editoral Elsevier ha dut a terme un projecte de digitalització del fons dels llibres impresos per l’officina Elzeviriana entre els segles XVI i XVIII que es conserven a la seva seu d’Amsterdam. El projecte, que té per títol “The Elsevier Heritage Collection Catalogue” és un catàleg viu on s’aniran incorporant les noves digitalitzacions que es vagin realitzant.

La col·lecció digital neix amb més de 2000 títols dels quals 1100 pertanyen a impresos o publicacions de la firma Elzevier, mentre que els altres són llibres de gran utilitat per a dur a terme comparacions entre ítems similars.

El catàleg inclou informació bibliogràfica així com altra informació que permet la comparació d’ítems i imatges en alta definició tant del corpus del llibre com d’elements externs com les enquadernacions.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona custodia aproximadament uns 50 llibres del segle XVII sortits de les diferents impremtes d’aquesta família d’impressors.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑