Etiqueta: Impremta

Catàleg de llibres ibèrics

170/5/28

Entre les novetats bibliogràfiques adquirides per la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona el mes d’agost, volem destacar l’Iberian books : books published in Spanish or Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601.

Aquest catàleg, fruit de l’Iberian Book Project, realitzat al Centre for the History of the Media de la Universitat de Dublín, ofereix títols abreujats d’uns 20.000 llibres impresos a Espanya, Portugal i Mèxic, o impresos a qualsevol altre país en castellà o portuguès entre 1472 i 1600. També hi podem trobar un assaig introductori sobre la publicació a la Península Ibèrica a principis del Segle d’Or.

L’Iberian Book Project forma part de l’Universal Short Title Catalogue Project, promogut per la Universitat de St. Andrews d’Escòcia, que pretén reunir els diferents projectes bibliogràfics nacionals de llibre antic per formar una sola interfície de cerca de tots els llibres publicats a Europa des de la invenció de la impremta fins el 1600.

El Museu de la impremta de Lió

El Museu de la impremta de Lió va ser creat el 1964 per l’impressor Maurice Audin (1895-1975) en col·laboració amb el destacat investigador de la història del llibre i, aleshores cap de reserva de la Biblioteca municipal de Lió, Henry-Jean Martin (1924-2007).

El Museu conserva eines, objectes i material tècnic que formen part de la història de la impremta i les arts gràfiques, així com una gran col·lecció de llibres, documents antics i estampes des del segle XV al XX. La ciutat de Lió va ser un dels centres més actius d’activitat impressora a nivell europeu durant els primers segles de la impremta i el seu museu n’és un testimoni.

Un aspecte destacable són les exposicions, visites i tallers diversos que ofereix a un públic molt ampli, des de grups escolars i famílies a adults.

El museu Bodoniano de Parma

El piamontès Giambattista Bodoni (1740-1813) va treballar a Parma, al segle XVIII, quan aquesta ciutat era un dels centres impressors europeus més importants del moment. Bodoni va ser un tipògraf en el sentit més ampli de la paraula, ja que va dedicar la seva feina a dissenyar i fondre tipus amb un resultat d’una excel·lència formal exemplar.

En commemoració del 150 aniversari de la seva mort es va obrir a Parma el Museu Bodoniano, el més antic d’Itàlia dedicat a la impremta. El museu, situat al tercer pis de la Biblioteca Palatina, es va crear per custodiar i conservar els elements tipogràfics (actualment disposa de més de 12.000 tipus), així com la resta de material del taller de Bodoni, com punxons i matrius. La política del museu és valorar i donar a conèixer la figura d’aquest impressor, promovent la recerca i l’estudi en el camp de la tipografia.

Actualment la tipografia de Bodoni continua estant present i la podem trobar com a font en molts dels programes informàtics de tractament de text.

El Museum Plantin Moretus d’Anvers

La impremta de Christophe Plantin va ser una de les més importants de Flandes de la segona meitat de segle XVI i fou testimoni de l’humanisme efervescent d’aquells temps. Després de la mort de Christophe Plantin l’any 1589, la impremta va passar a mans del seu gendre Jan Moreuts i continuà activa fins el 1876, quan Edward Moretus va vendre la impremta a la ciutat d’Anvers, que a l’any següent va transformar en museu.

Gran part de la importància del Museu Plantin Moretus rau en les sales dedicades a la invenció i la propagació de la tipografia. Així mateix aquest museu ens mostra com era la vida i el treball diari en una impremta europea del segle XVI.

Aquest museu, situat en un edifici de gran vàlua arquitectònica, posseeix una excepcional col·lecció de material tipogràfic, inclou dues de les premses més antigues del món i un joc complet de punxons i matrius, els llibres de comptes de la impremta, així com la correspondència amb un gran nombre d’humanistes que ens aporten un valor testimonial de la tradició cultural.

L’any 2005 aquest museu va esdevenir Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Vídeo divulgatiu sobre Gutenberg al Youtube

Dins l’immens món del Youtube, destaquem un vídeo relacionat amb el món de la impremta, dut a terme per “historyteachers” , un grup de professors que es dediquen a realitzar vídeos didàctics versionant lletres de cançons de moda.

Es tracta d’un vídeo sobre la vida de Gutenberg , en aquest  cas a partir d’una versió del tema “Sunday Girl” de Blondie, on hi trobem nombrosos petits detalls rellevants en la creació i l’evolució de la impremta.

Una tesi sobre la impremta catalana a l’inici de la societat lliberal, guanyadora del premi Ferran Soldevila

Montserrat Comas i Güell ha estat guanyadora del premi Ferran Soldevila de biografies, memòries i estudis històrics del 2010 que atorga la Fundació Congrés de Cultura Catalana per la seva tesi “La impremta catalana i els seus protagonistes a l’inici de la societat lliberal (1800-1833)“.  La tesi, que va ser llegida  al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i dirigida pel Dr. Borja de Riquer, traça una perspectiva sobre la transformació de la impremta al primer terç del segle XIX.

A la primera part, l’autora analitza les conseqüències de la llibertat d’impremta en l’inici de la societat lliberal. Es tracta d’una època marcada per canvis econòmics i, alhora, pel descobriment generalitzat del poder de l’expressió escrita. És un  periode en el qual neixen noves formes de publicació, que s’han de situar en un context de política repressora que porta cap al creixement de les publicacions clandestines.

La segona part de la tesi es concreta en un exhaustiu repertori  dels protagonistes catalans de l’impremta d’aquest periode. Sens dubte és una valuosa eina de treball per als estudiosos del llibre.

Podeu consultar aquesta tesi al repositori cooperatiu TDX, tesis doctorals en xarxa.

El museu Gutemberg de Magúncia

El Museu Gutemberg de Magúncia va ser fundat l’any 1900, després de la celebració del cinquè centenari del seu naixement. A part de mostrar al públic l’invent de la impremta de tipus mòbils, també vol ser una mostra dels diversos tipus d’escriptura i impremta en diferents cultures. En els primers anys de la seva existència, el museu formava part de la biblioteca pública, on també es mostraven alguns dels llibres de l’inventor. Fruit de les diverses ampliacions, un important nombre d’impressors i de fabricants d’impremtes van fer donacions de material al fons del museu, fet que va contribuïr a poder crear un ric projecte museístic.

Els llocs d’impremta falsos, inventats o suposats

En el món del llibre antic, sovint trobem llibres amb un lloc d’impremta fals, inventat o suposat. El recurs d’utilitzar falsos llocs d’impremta i falsos noms d’impressors té una raó de ser en les restriccions de la llibertat d’estampa, raó també que va provocar l’ús de la tipografia falsa així com l’ús d’anònims i pseudònims. Trobem casos d’aquestes pràctiques principalment en obres de controvèrsia religiosa, en llibres de política i de literatura llicenciosa.

Marino Parenti, realitza un exhaustiu estudi de llocs falsos, inventats o suposats en obres d’autors i traductors italians a la seva obra:

Parenti, M. Dizionario dei luoghi di stampa falsi, inventati o supposti. Firenze: Le lettere, 1996.

Aquesta obra ha estat recentment adquirida per la Biblioteca de Reserva i es troba amb la signatura P-4/3/13

La capçalera del bloc de Reserva (i III)

La imatge de la dreta de la capçalera del Bloc de Reserva és un fragment de la il·lustració que representa la impremta manual a l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert. La imatge correspon al volum en el qual, entre d’altres oficis, es descriu l’art de la impremta, amb una completa descripció del procés d’impressió.

Podeu trobar més informació d’aquesta obra al museu virtual de la Universitat de Barcelona.

La dona i les arts del llibre

Amb motiu de l’exposició que va tenir lloc al Museu Diocesà de Barcelona entre els passats mesos de desembre i gener de 2010 al voltant del paper de la dona a la manufactura del llibre antic, s´ha publicat el catàleg:

Muses de la impremta : la dona i les arts del llibre : segles XVI-XIX/ Marina Garone Gravier i Albert Corbeto López, editors. Barcelona : Museu Diocesà : Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2009.

La seva lectura serveix per reivindicar el paper de la dona dins el  món de la impremta, on sovint dirigien tallers amb el nom de “vídua de” o “filla de”, no tan sols a Catalunya i l’Estat espanyol sinó també a Amèrica llatina.

El catàleg conté els treballs:

-Las musas ignoradas. Estudio de las aportaciones bibliográficas sobre el papel de la mujer en la Historia de la Imprenta
Albert Corbeto

-La mujer y la imprenta en las colonias españolas de América: México, Guatemala y Perú
Marina Garone Gravier

-Tipografia i textos en el taller de la impressora Jerònima Galés (València, segle XVI)
Rosa Mª Gregori Roig

-Doña Brígida Maldonado, la Familia Cromberger, y la imprenta sevillana
Natalia Maillard Álvarez y Clive Griffin

-Cultura escrita del derecho en las Imprentas de Viudas. Impresos jurídicos menores (Barcelona, siglos XVII-XIX)
José Calvo González

-Mujeres al borde de una imprenta: impresoras catalanas en el siglo XVIII
Aitor Quiney

-Editoras e impresoras madrileñas del siglo XVIII
Antonio Arroyo Almaraz

-La impremta del XIX. Patrimoni femení
Montserrat Comas Güell

Al final trobem la reproducció fotogràfica de la pàgina de títol de totes les obres que foren exposades.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑