Donació de dues edicions de l’obra Quatre cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat

Aforismes (2)

Avui volem agraïr a la professora emèrita del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB, Maria Jesús Buxó Rey, que hagi efectuat un nou donatiu al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta de dues edicions de Quatre cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat, obra escrita a inicis del segle XVII i de la que s’han imprès nombroses edicions.

El primer exemplar donat és una edició de l’obra publicada a Girona per l’impressor Narcís Oliva. L’obra no està datada i en aquest cas concret és bastant difícil acotar la data aproximada de publicació, ja que precisament a Girona van treballar dos editors (pare i fill) que es deien Narcís Oliva. Segons ens indica Manuel Llanas a L’edició a Catalunya el segle XVIII, la dinastia dels Oliva, juntament amb els Bro, van protagonitzar gairebé en exclusiva el món del llibre gironí del set-cents. El pare, Narcís Oliva i Just, va començar a treballar el 1713 (en heretar l’obrador del seu progenitor Francesc Oliva) i va restar actiu fins el 1745. Va ser aleshores quan el seu fill, Narcís Oliva i Nadal, va fer-se càrrec de l’obrador fins el 1803. Moltes de les obres que van sorgir de la impremta dels Oliva no porten data, fet que dificulta moltíssim l’atribució de les obres al pare o al fill. A més, tant Narcís Oliva pare com fill van gaudir de l’exclusiva de vendre a Girona els llibres escolars estampats per les premses cerverines, fet que encara dificulta més l’atribució de les edicions, ja que la temàtica de les obres no ens ajuda, en no ser un tret distintiu de cap dels impressors. Davant la impossibilitat de datar l’obra amb exactitud, s’ha indicat en la catalogació que la data de publicació és entre 1713 i 1803, període en el que van treballar primer el pare i després el fill.

El segon exemplar donat per Buxó és una edició de la mateixa obra publicada a Barcelona a l’Impremta Bayer Germans, també sense any, però que Palau i Dulcet data el 1918. Cal destacar que aquesta edició inclou un interessant estudi biogràfic sobre l’autor de l’obra, Joan Carles Amat.

Quatre cents aforismes catalans va ser una obra que va gaudir d’una gran divulgació –només cal dir que el Manual del librero hispano-americano, d’Antoni Palau i Dulcet, en ressenya més d’una trentena- i va utilitzar-se com a llibre de lectura d’infants, de similar manera a com s’havia fet amb el Franselm o Llibre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda. Es tracta d’una obra de caire didàcticomoral, que a través dels 394 proverbis formats per dos versos heptasil.làbics apariats, dóna consells sobre com viure i obrar correctament. Una part d’aquests proverbis són aforismes de creació, tot i que n’hi ha un nombre considerable provinent del Franselm.

Aforismes (4)

A nivell formal cal destacar que l’edició de Narcís Oliva presenta una enquadernació força peculiar que mereix una menció especial. Les cobertes estan formades per diversos fulls enganxats junts, aconseguint així un gruix similar al del cartó. El recto de les cobertes és un full reaprofitat, amb fragments del missal romà i un pentagrama, imprès a dues tintes. A la part interior de les cobertes hi trobem un altre full reaprofitat, en aquest cas un fragment del número 53 de la Gazette de France (del 2 de juliol de 1762) que inclou, a més de la capçalera de la publicació, part de dues notícies succeïdes a Varsòvia i a Estocolm el juny d’aquell mateix any.

Si us interessa la temàtica dels refrans antroponímics, us recomanem la lectura de l’article de Maria Conca: Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros.

I recordeu…

Si gastes mes del que guanyas

vestirás de telaranyas

*******

This slideshow requires JavaScript.

M. Josefa Alfonso Pimentel, nova incorporació a la Base de Dades de Posseïdors

XVIIISelma_Da_Maria_Josefa_Pimentel__Condesa_Duquesa_de_Benavente_

Da. Maria Josefa Pimentel Condesa Duquesa de Benavente Duquesa de Bejar Gandia y Arcos casada con D. Pedro de Alcantara Giron Duque de Osuna

Actualment, dins de les diverses tasques de catalogació retrospectiva que de manera simultània s’estan portan a terme al CRAI Biblioteca de Reserva, destaca la catalogació del llegat dels Ducs d’Osuna.

Aquest llegat va incorporar-se a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona a les darreries del segle XIX, moment en el qual la Biblioteca Nacional de Madrid va donar a la nostra biblioteca un fons de llibres duplicats provinents de la Biblioteca del Duque de Osuna y del Infantado. Però, quin era l’origen d’aquest donatiu? L’any 1882 va morir Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, XII Duc d’Osuna, qui de resultes de l’elevat tren de vida que va mantenir durant anys, va arribar a dilapidar la fortuna familiar. L’Estat espanyol va adquirir, per la quantitat de nou-centes mil pessetes i gràcies a la mediació de Marcelino Menéndez Pelayo, la biblioteca de la Casa d’Osuna, que incloïa també la de l’Infantado. La Biblioteca Nacional de Madrid va conservar tots els manuscrits i també els impresos dels que no disposés de cap exemplar. La resta d’obres es van distribuir de la següent manera: les de contingut polític van passar a les biblioteques del Congrés i del Senat; la resta es van repartir entre les biblioteques públiques, entre les que en aquells moments hi havia la de la Universitat de Barcelona, que feia les funcions de pública provincial.

Tots aquells qui siguin usuaris i coneixedors de la Base de Dades d’antics Posseïdors sabran que fa temps vam incorporar la informació relativa al XIIè Duc d’Osuna, Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, amb les imatges de diversos segells i supralibros que identificaven els exemplars que havien estat de la seva propietat.

La novetat que avui desitgem destacar ha estat la detecció i identificació d’un nou supralibros estretament relacionat amb el Ducat d’Osuna: el supralibros “Pimentel”, que identifica els exemplars provinents de la biblioteca de María Josefa Alfonso Pimentel, duquesa de Benavente (1752-1834), qui va casar-se el 1771 amb Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duque de Osuna, produïnt-se així l’entroncament de les cases Pimentel (Benavente) amb els Téllez-Girón (Osuna).

pimentel

María Josefa Alfonso de Pimentel va ser una aristòcrata espanyola qui, a l’igual que el seu marit Pedro Alcántara Téllez-Girón, va destacar per posseïr unes fortes inquietuts intel·lectuals, fet que va motivar que exercís de mecenes de diversos artistes, escriptors i científics, entre els que trobem el pintor Francisco José de Goya. María Josefa Alfonso de Pimentel era, per dret propi, Comtessa-Duquessa de Benavente, Duquessa de Béjar, de Mandas, Plasencia, Arcos i Gandía, Princesa d’Anglona i d’Esquilache, Marquessa de Lombay i de Jabalquinto i Comtessa de Mayorga i, degut als seus diversos títols, va heretar diferents biblioteques amb milers d’exemplars procedents de Béjar (Salamanca), Benavente (Zamora), Gandia (València) i Madrid. A la seva passió pels llibres cal afegir la del seu espòs, qui va ser membre de la Real Academia Española i va reunir una de les biblioteques més importants del país, amb més de 25.000 volums. María Josefa Alfonso de Pimentel va mantenir també un dels salons literaris més importants de Madrid, convertint-se en la personificació dels aristòcrates il·lustrats del segle XVIII tardà, i va ser la creadora del Parc de El Capricho, situat precisament al barri madrileny de la Alameda de Osuna.

Si desitgeu més informació:

* Sobre la Biblioteca del Duc d’Osuna

Peñalver Gómez, Eduardo. Libros de la Biblioteca del Duque de Osuna

* El fons de l’antic arxiu dels Osuna es troba dipositat a l’Archivo Histórico Nacional. Sección Nobleza.

El CRAI Biblioteca de Reserva participa en l’exposició “300 onzes de setembre 1714-2014″

Diario del sitio de Barcelona, p.1

El CRAI Biblioteca de Reserva participa en l’exposició “300 onzes de setembre 1714-2014” organitzada pel Museu d’Història de Catalunya.  La mostra, que s’inicià el 14 de març i finalitza el 28 de setembre de 2014, introdueix al visitant a l’escenari del setge de 1714 i en descobreix les claus del procés històric que ha  consolidat  la data de la Diada Nacional.

L’aportació del CRAI es materialitza en un manuscrit i 3 impresos:
Llibre d’òbits de religiosos, o dietari dels caputxins / del frare Manel Soler. (Ms 386)

Diario del sitio de Barcelona. Girona, 1714. (C-240/6/14-7)

Despertador de Cathalunya : per desterro de la ignorancia, antidoto contra la malicia, foment a la paciencia y remey a la pusillanimitat : en publich manifest de las lleys y privilegis de Cathalunya… Barcelona, edició facsímil de la de 1713. (R-10031)

Lealtad cathalana purificada de invidiosas calumnias entre llamas de sufrimientos, en el crisol de la constancia : esmaltada con lo heroyco de la resolucion de defenderse Cathaluña por el Rey y por la Patria. Villafranca, 1714.  ( B-57/5/2-1)

“BARCINO A GALLIS PETITA”: un poema èpic sobre el setge del 1706

Img00001

L’editorial Adesiara acaba de publicar el llibre Barcelona atacada pels francesos. Aquest volum inclou l’edició actualitzada del text llatí del poema èpic “Barcino a Gallis petita et Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata” i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna, en aquest cas el català.

Img00002

Segons fan notar Alejandro Coroleu i Maria Paredes –autors de la introducció i de la traducció-, només és possible localitzar dos exemplars de l’imprès original del segle XVIII: l’un a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (Gi 4º 3) i l’altre al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. L’exemplar que es troba al nostre fons forma part d’un volum factici –amb signautra B-54/1/1-, juntament amb altres documents impresos i manuscrits de l’època (del 1585 al 1744). Aquest llibre forma part de les propostes d’apadrinament del CRAI de la UB .

Img00003

El poema ara traduït va ser imprès a Barcelona per Rafael Figueró al 1706, segons el peu d’impremta. Tot i la data impresa, els autors de la present edició sostenen que el text sortí a la llum el 1708. Dedueixen que la data del poema ha de ser posterior per la referència a Elisabet Cristina com a “Reina”;  ja que el casament entre la princesa i Carles III no es va celebrar fins l’1 d’agost de 1708 a Barcelona. La participació de Figueró –anomenat “impressor reial” l’any 1706- en la publicació del poema i la data d’aparició del text semblen indicar, segons Coroleu i Paredes, que Barcino a Gallis petita va actuar com un instrument propagandístic i de difusió de l’austriacisme a Catalunya –i sobretot a Europa- precisament en un moment en què, després de la desfeta d’Almansa (25 d’abril del 1707), el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V.

Img00004

Els capons del Nadal del 1833 a Barcelona

M-170 (1)Tot sovint, els llibres que cataloguem al CRAI Biblioteca de Reserva contenen notes manuscrites d’una tipologia ben diversa: textos humorístics, notes relatives a l’autoria i/o contingut de l’obra, apunts de caràcter històric, comentaris diversos …

Ara, en època de quaresma, que la tradició recomana contenció en els aliments càrnics, una nota manuscrita sobre els excesos de l’època nadalenca, ens ha cridat l’atenció. Ben acompanyada per un dibuix que sembla un formós gall d’indi, es troba en el full de guarda anterior del volum XIV dedicat a Barcelona, de l’obra d’Antonio Ponz Viage de España.M-170 (2)

La nota descriu en detall i amb una gran precisió numèrica, el consum d’algunes viandes en el Nadal de la Barcelona de 1833. A continuació, en transcrivim el text:

Se ha hecho tan populosa la ciudad de Barcelona que para las fiestas de Navidad del año 1833 entraron en esta, segun consta del registro de puertas, 2944 capones, 482 patos, 10.584 gallinas, 5320 pollas, 9082 pollos, 6004 pabos, 3694 pabas y 54. 553 dozenas de huevos, 30 capones estrangeros, 15.944 gallinas id[e]m. Y en todo el año se consumieron 769.110 carneros, 6792 machos cabrios, 3206 bueyes, 1791 vacas, 592 terneras

Desconeixem qui pot ser l’autor d’aquesta nota, però amb ella ens ha fet arribar un inventari força eloqüent del consum d’aus de corral, en una festivitat tant senyalada com la de Nadal, a la societat barcelonina del primer quart del segle XIX.

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Mediterrani: del mite a la raó”

Mediterrani

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Mediterrani: del mite a la raó” que tindrà lloc al Caixa Fòrum de Barcelona entre el 28 de febrer i el 15 de juny de 2014.

L’exposició està comissariada pel doctor i professor de la UB Pedro Azara, que proposa una reflexió sobre alguns dels valors generadors en la Mediterrània Antiga que van donar lloc a un nou esperit ideològic més proper a l’home i la raó.

Les peces prestades són les següents:

- Ovidi Nasó, Publi. Taula dels quinze libres d[e] transformacions del poeta Ouidi : partida per libres e capitols com se segueix. Barcelona : Pere Miquel, 24 abril, 1494.  07 Inc 515

- Ovidi Nasó, Publi. Metamorphoses / cum commentario Raphaelis Regii. Venetiis : [Bartholomaeus de Zanis] : impens. Octaviani Scoti, 27 febrer, 1492-1493. 07 Inc 330

- Junius, Hadrianus. Hadriani IvniiEmblemata … ; eivsdem Aenigmatvm libellvs Antverpiae : ex officina Christophori Plantini, 1565. 07 CM-4145

- Aristòtil. Politicorum Aristotelis libri octo et Aeconomicarum libri duo, Leonardo Aretino interprete [Manuscrit]. [Entre 1450 i 1470]. 07 Ms 752

- Aristòtil. Politica / Leonardo Aretino interprete. [Barcinone : Nicolaus Spindeler, ca 1481] 07 Inc 644

- Plató. Opera / Marsilio Ficino interprete. Florentiae : Laurentius [Francisci de Alopa] Venetus, [1484, ca. maig-1485, abril]. 07 Inc 650

Entre aquesta llista es troba la primera traducció al català de l’obra d’Ovidi,  la primera traducció del grec al llatí de les obres de Plató i l’obra de Junius que conté un dels primers emblemes renaixentistes de l’elecció d’Hèrcules. Tots ells són una mostra de la transmissió de la cultura grecollatina a l’edat mitjana.

Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill

El mes de març del 2011 presentàvem en aquest bloc la troballa d’un punt de cursor de cordill en una còpia conservada pel CRAI Biblioteca de Reserva.

Recentment hem trobat un altre punt en un exemplar de l’obra de Diego José de Cádiz El hermitaño perfecto, impresa a Sevilla el 1795, i amb signatura topogràfica 07 C-190/5/28.

C-190-5-28 (1)

El punt de cursor té un mecanisme alhora senzill i enginyós que permet recuperar la lectura no tan sols per la pàgina sinó també per la línia. Consta de cordill i una petita peça de pergamí

Es tracta d’una peça rodona de pergamí doblegada i cosida al cordill de manera que pugui lliscar per ell. La peça incorpora una petita fletxa o cursor cosit pel mig. A les dues cares de la rodona figura “1″ a la part superior i “2″ a la inferior.

La nostra interpretació és que situant el cursor al “1″ o al “2″ s’indicava el verso o el recto de les pàgines entre les quals es trobava el punt. Desprès, fent lliscar la peça fins a l’alçada que interessava s’aconseguia el punt exacte on s’havia deixat la lectura.

Els punts de cursor de cordill eren d’ús comú a les biblioteques medievals i donada la seva fragilitat n’han sobreviscut molt pocs.

El fet d’haver-lo trobat en un llibre de finals del XVIII, juntament amb la cal·ligrafia que presenten els números fa que dubtem d’una procedència medieval.

Dues rares edicions, amb accés lliure des de l’OPAC

L’abril del 2012 anunciàvem en aquest bloc la identificació d’una edició probablement desconeguda de l’Alivio de caminantes, de Joan Timoneda. El proppassat gener revelàvem, també en el bloc, que una nova edició incunable, De proprietate monachorum, de Johannes Trithemius (París, ca. 1500), de què només es coneix un altre exemplar a la Beinecke Library de la Yale University, se sumava a la col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva.

Ara, per tal de difondre les dues edicions i facilitar-ne la identificació, des de l’OPAC del CRAI es pot accedir lliurement a les còpies digitalitzades.

CM_4202

07 CM-4202
Timoneda, Joan. Alivio de caminantes. Post. a 1574
F. A3

07 Inc 950-2
Trithemius, Johannes. De proprietate monachorum. París : Pierre Le Dru, ca. 1500
F. a1 recto

Una de les primeres edicions de la popular Vida y purgatorio de san Patricio, de Juan Pérez de Montalbán

La llegenda del Purgatori de sant Patrici, considerada una de les fonts de l’infern de Dant, va gaudir, des dels seus inicis, d’una gran popularitat. Es deu a la ploma del monjo anglès Henry of Saltrey, que al Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii, escrit pels volts del 1180, narra com Jesucrist, veient l’interès del sant per dissipar els dubtes dels incrèduls, li va mostrar una cova que conduïa a l’infern. Qui fos capaç de romandre-hi durant un dia i una nit mantenint la fe obtindria el perdó dels pecats i, perseverant en el bé, l’eterna salvació.

El polígraf Juan Pérez de Montalbán, deixeble favorit de Lope de Vega i conegut sobretot com a dramaturg, escriu el 1627 la Vida y purgatorio de San Patricio, sobre la famosa llegenda de l’apòstol i patró d’Irlanda. L’obra, que narra igualment el pelegrinatge a la cova del cavaller irlandès Ludovico Enio, assolí un èxit immediat. La professora italiana especialista en el Segle d’Or castellà Maria Grazia Profeti identifica fins a 44 edicions de l’obra, principalment en castellà i en francès, però també en italià, portuguès i holandès. En les seves paraules, són impressions que “revelen, en el format petit, el seu caràcter de llibre destinat a un ús fàcil, a un consum i una reposició demostrats, d’altra banda, pel seu ritme d’aparició, que podia arribar a dos cops a l’any”.

B-64-8-15 (2)

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva un dels tres exemplars coneguts de la quarta edició de la Vida, impresa a Barcelona per Pere Lacavalleria el 1628. De les tres primeres, que Profeti suposa impreses a Madrid, Lisboa i Saragossa entre el 1627 i principis del 1628, no n’ha quedat rastre físic.

La còpia que presentem, de procedència desconeguda, encara que amb tota probabilitat conventual, es troba en pèssim estat de conservació i mancada de tres fulls. Com a curiositat, conté duplicat un dels seus quaderns, el signat amb la lletra D. A causa de la seva raresa i estat físic és un dels exemplars de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva candidat per ser apadrinat.

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Imatges Vives”

Astronomicum

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Imatges Vives”, emmarcada dins els actes de commemoració dels 20 anys de la Xarxa Vives d’Universitats. L’exposició vol ser una mostra del patrimoni artístic, científic i documental de les universitats, comissariada per Lourdes Cirlot, vicerectora de Relacions Internacionals i Cultura de la Universitat de Barcelona. L’exposició es presenta en el Museu de la Universitat d’Alacant des del 24 de gener fins el  5 d’abril.
La peça exposada del CRAI Biblioteca de Reserva és l’Astronomicum Caesareum de Pere Apià, imprès per ell mateix a Ingolstad el 1540.

Hi ha la versió digital a la BVMC i una fitxa descriptiva al Museu Virtual UB.

Més informació aquí.




Bloc de Reserva

Calendari

abril 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mar    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

Entra la teva adreça de correu electrònic per subscriure’t al blog i rebre notificacions dels posts per correu electrònic.

(function(i,s,o,g,r,a,m){i['GoogleAnalyticsObject']=r;i[r]=i[r]||function(){ (i[r].q=i[r].q||[]).push(arguments)},i[r].l=1*new Date();a=s.createElement(o), m=s.getElementsByTagName(o)[0];a.async=1;a.src=g;m.parentNode.insertBefore(a,m) })(window,document,'script','//www.google-analytics.com/analytics.js','ga'); ga('create', 'UA-41189260-1', 'ub.edu'); ga('send', 'pageview');

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 225 other followers

%d bloggers like this: