Una mostra del treball realitzat al CRAI Biblioteca de Reserva per una alumna en pràctiques: Manuel de Regàs: benedictí, antic posseïdor, arxiver i bibliotecari de Sant Pau del Camp

Aquest curs tenim la satisfacció de comptar amb la presència de dues estudiants del Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Dolors López estudia els catàlegs manuscrits de la biblioteca del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, mentre que Anabel de la Paz ha treballat en la redacció de registres d’autoritat d’antics posseïdors presents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, alguns dels quals formen, ara, part de la base de dades. Es tracta del Convent de Sant Josep de Girona, de l’Església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de l’eclesiàstic i erudit Jaume Caresmar, del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls i del bibliotecari benedictí Manuel de Regàs. L’especial interès de l’alumna per aquest ultim l’ha impulsat a escriure el text que us presentem a continuació.

Anabel

Remuntem-nos a la història de l’orde benedictina a Catalunya, en concret al monestir de Sant Pau del Camp que es troba actualment al cor del Raval. El cert és que no en sabem gairebé res del seu origen per manca de documentació, encara que és molt probable que el fundés el comte Guifré II entre els anys 897 i 911, car s’hi va fer enterrar (la seva tomba és en part encara conservada i es pot visitar).

Claustre de Sant Pau del Camp (abril 2015)

Vora l’any 1096 el matrimoni Geribert Guitard i Rotlenda van oferir a la població de Sant Cugat una nova comunitat monàstica. El 1117 ells mateixos l’encomanaren a la Santa Seu i n’encarregaren al bisbe de Barcelona i a un grup de prohoms de la ciutat la custòdia.

S’hi va establir una comunitat, però finalment, per causa del seu mal govern fou destituïda per part del bisbe i dels prohoms de la ciutat, un cop n’hagueren presentat queixa a l’abat de Sant Cugat. Així és com el monestir de Sant Cugat havia perdut tots els seus drets sobre Sant Pau ja a inicis del segle XIII.

Avancem ara cap el segle XVII, moment en què fou aixecat el col·legi noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense al costat del monestir de Sant Pau. En aquesta època va ser quan es va crear la biblioteca i l’arxiu.

El prior que va crear la biblioteca és el nostre protagonista: Manuel de Regàs. El Germà Regàs havia estat monjo refetorer del Monestir de Sant Cugat del Vallès abans de passar a ser monjo del Reial Monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona. Cal aquí recordar la importància per als benedictins dels estudis i la formació intel·lectual que adquirien mitjançant professors i sobretot, a partir dels llibres. La seva biblioteca va ser objecte d’especial cura i atenció.

Ens cridà l’atenció la seva idea moderna de biblioteca així com la rigorositat de la seva tasca. Com a prior, no només creà una òptima biblioteca, sinó que va anar més enllà per arribar a definir-la com a element viu, i cobrir així les necessitats dels investigadors. Va enllaçar per tant, el concepte de biblioteca i d’arxiu, amb el de servei adreçat a les persones interessades a la recerca.

El servei de préstec aleshores ja funcionava com ara l’entenem: es permetia el retorn dins dels 15 dies següents i es controlava mitjançant un rebut. Va ser ell mateix qui s’encarregà de gestionar la col·lecció, de realitzar-ne els inventaris i els índexs complets del fons. De fet, es pot dir que va dedicar tota la seva vida a la classificació, l’ordenació i el manteniment de la biblioteca d’aquest monestir.

El que el nostre personatge no sabia és que pocs anys després de la seva mort, el 1835, l’any de la desamortització, les col·leccions es dispersarien. Tots els llibres passaren a la biblioteca de la Universitat de Barcelona i els documents, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Ex-libris manuscrit de Manuel de Regàs al llibre amb signatura topogràfica 07 XVIII-220

En l’actualitat al catàleg només hem localitzat 16 títols de la biblioteca de Manuel de Regàs, identificats gràcies a l’exlibris manuscrit. Tots aquest llibres són del segle XVIII i de temàtiques molt variades des de poesia, música, teologia, oracions fúnebres i algun de dret. Crida l’atenció que molts d’ells van ser publicats a Cervera. Aquests llibres van passar a formar part de la biblioteca del monestir a la seva mort, tal com descriu ell mateix:

Quando el obtentor de esta mongia muera [és a dir, ell mateix], todos sus libros seran destinados a la Bibliotheca, conforme a lo dispuesto en N. S. constituciones y de lo liquido de su espolio se haran tres partes: una para sufragio de su alma, otra para comprar libros para la misma Librería a conocimiento del prior del Colegio y otra en aumento de la renta de dicba mongia y bonorario de sus obtentores.

També s’han trobat tres exemplars amb la marca manuscrita a portada del monestir de Sant Pau del Camp. No es descarta, per tant, descobrir-ne més en el futur.

Ex-libris manuscrit del Monestir de Sant Pau del Camp al llibre amb signatura topogràfica 07 XVII-6564

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La col·lecció de manuscrits àrabs del CRAI Biblioteca de Reserva

Ms 1796 (2)La col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Reserva i la Secció d’Àrab del Departament de Filologia Semítica ha permès incorporar al catàleg en línia els registres bibliogràfics actualitzats dels manuscrits en àrab i llengües orientals conservats a Reserva. L’actualització s’ha basat en la lectura i revisió dels manuscrits originals.

Fins ara, les fitxes d’aquests manuscrits s’havien de consultar a l’Inventario general de manuscritos de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona (Madrid 1958-1969) de F. Miquel Rosell, el qual les va elaborar amb l’assessorament del Dr. Joan Vernet pel que fa la llengua àrab. Una segona catalogació d’alguns d’aquests manuscrits fou publicada en el catàleg Joies escrites: els fons bibliogràfics àrabs de Catalunya (Barcelona 2002) arran de la seva exhibició en l’exposició que duia el mateix nom.

La col·lecció de manuscrits àrabs consta de 21 documents escrits en àrab més un escrit en àrab, copte i grec. No són manuscrits rics a nivell d’ornamentació. La majoria, tot i que molts no porten data, es poden situar amb molta probabilitat entre els segles XVI i XIX. Geogràficament pertanyen tant al Magrib com al Šām sirilibanès. Alguns van arribar a la UB a través de l’antiga Biblioteca Provincial de Barcelona i provenien de donacions fetes als antics convents de Santa Caterina i de Sant Josep. D’altres se’n desconeix el detall de la seva adquisició. Entre donadors i antics posseïdors podem esmentar a Joseph Grases, Carlos Desessar, Antwān Ben Shukrī, Nemesio Single, Nicola Sammane, Yūnus Gibrail Andrea, Rafael Calvo i el diplomàtic Eduard Toda.

Les descripcions catalogràfiques segueixen el format estàndard dels registres bibliogràfics dels catàlegs online, i pel que fa en concret als retalls corresponents als incipit i els explicit s’hi ofereixen transliterats, atès que el programari no permet, ara per ara, inserir de manera prou satisfactòria els paràgrafs en àrab. Quan això sigui possible, s’hauran de refer els registres bibliogràfics per tal de poder respectar d’una manera més fidel l’ortografia de l’original.

La temàtica dels manuscrits és bastant heterogènia. El gruix de manuscrits de la col·lecció són peces de caràcter religiós musulmà i cristià, com ara santorals i devocionaris de la Verge Maria.

Dels tres alcorans que integren la col·lecció dos són magribins: un complet, copiat el segle XVIII per Muhammad b. Šarīf b. Mūsà, i l’altre amb una selecció de sures per recitar en els funerals. El tercer és un alcorà mudèjar i consta de la selecció de sures que solen presentar els alcorans usats per aquesta comunitat. Alguns detalls decoratius l’apropen als alcorans de Terol (Cervera Fras, M.J.: “Descripción de los manuscritos mudéjares de Calanda (Teruel)”, Aragón en la Edad Media, 10-11 (1993), 165-88).

S’hi troben, a més, un parell de manuals de dret islàmic; unes taules astronòmiques, el Tāğ al-Azyāğ; un tractat de farmacologia i d’oftalmologia; un resum de gramàtica àrab elemental; dos fragments independents de la gramàtica d’Ibn Āğurrūm, la Āğurrūmiyya; i un petit vocabulari amb frases i locucions de l’àrab llevantí per a l’ús particular del frare Jayme Prats.

Mereixen una atenció especial els tres manuscrits amb històries i faules de les Mil i una nits. Els contes d’aquesta col·lecció tradicionalment s’han transmès de dues maneres: formant part del relat emmarcat per la història de Šahrazād i Šahriyār i, també, de manera independent fora d’aquest marc. El manuscrit i els fragments conservats a la col·lecció UB corresponen a la segona tradició i, per tant, són de principal interès en la reconstrucció d’aquesta via de transmissió.

La sorpresa de la catalogació ha estat trobar encartat en un dels manuscrits un imprès incomplet, de 16 pàgines. Aquest imprès conté una notícia sobre la verola, adreçada al divan del Caire, redactada pel baró Desgenettes (transliterat en àrab Dğnṭ), metge en cap de l’exèrcit napoleònic a Egipte. Es tracta d’una segona edició impresa al Caire el 1800 amb la tipografia àrab de l’Imprimerie Nationale francesa.

Encoratgem els investigadors i lectors en general a examinar de prop aquests documents.

Teresa Palacín i Roser Puig

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Volem remarcar la rellevància de l’aportació de la professora Roser Puig, sense la qual la catalogació d’aquests manuscrits no hagués estat possible. La seva intervenció en aquesta tasca no només s’ha centrat en la transcripció i transliteració dels manuscrits, sinó en la contextualització dels mateixos, tant cronològicament com geogràfica, i en la lectura i identificació dels antics posseïdors i altres notes marginals. Gràcies Roser!!

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva, Manuscrits | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Un post ben especial, Dos manuscritos catalanes y dos Ferrer barceloneses: el caso de los MSS 541 y 543 del CRAI Biblioteca de Reserva

Les consultes a distància d’usuaris sobre determinats documents conservats al CRAI Biblioteca de Reserva de vegades porten cua i tenen un final feliç, tant per a l’investigador com per a la pròpia biblioteca. Aquest és el cas de la petició d’informació que l’especialista en literatura llatina moderna de la Universitat de Cambridge, Maya Feile Tomes, va fer-nos a propòsit del manuscrit 543.

Tot i que en un principi l’interès de la investigadora se centrava en la figura d’un dels jesuïtes biografiats recollits al text, el català Josep Manuel Peramàs, conegut com a José Manuel Peramás, l’intercanvi de missatges al llarg de diversos mesos va descobrir els autèntics autors i copista no només d’aquest manuscrit, sinó també del 541. La presència, al llom del 543, del teixell amb el títol “Ferrer. Jesuitas catalanes” i el fet que el 541 en presenti un de similar, on es llegeix “Ferrer. Himnodia sacra”, va determinar probablement l’atribució del primer al jesuïta Josep Ferrer Llopart, autor intel·lectual dels Himnodia sacra, nucli textual del 541.

Ara, la comparació de la cal·ligrafia dels dos documents amb la que mostren els manuscrits de la mà de Raimundo Ferrer conservats al CRAI Biblioteca de Reserva ha permès concloure que tots dos van ser copiats pel felipó català, autor de la crònica sobre l’ocupació napoleònica Barcelona cautiva. Si no n’hi hagués prou amb l’escriptura, bona part dels manuscrits de Raimundo Ferrer custodiats a Reserva presenta una relligadura similar, de pergamí clar sobre cartó i amb un vistós teixell vermell on s’inscriu amb lletres daurades el títol, precedit per “Ferrer”, característiques que comparteixen les enquadernacions del 541 i del 543.

Així, Raimundo Ferrer, en el cas del 543, va copiar fragments de l’obra del jesuïta Ramon Deodat Caballero i d’Urbina, conegut com a Ramón Diosdado Caballero, Bibliothecae scriptorum Societatis Jesu supplementa, en concret les biografies de membres catalans de la Companyia expulsats a Itàlia, entre ells Ferrer Llopart. Els Himnodia sacra del 541, en canvi, és, com dèiem, obra intel·lectual d’aquest últim, tot i que copiada pel felipó i complementada per aquest amb una carta sobre l’autor i una biografia del jesuïta expulsat, justament la de Caballero i d’Urbina que podem llegir al 543.

La familiaritat de Raimundo Ferrer amb l’obra de Caballero i d’Urbina és clarament demostrada per l’exemplar del suplement de les seves Bibliothecae conservat al CRAI Biblioteca de Reserva amb signatura topogràfica B-75/5/8, a les guardes del qual es llegeix una dedicatòria del jesuïta al felipó, “vir clarissimus”.

Feile Tomes ha redactat un estudi extens sobre la qüestió, en què destaquen les interessants reflexions sobre els costums i límits lingüístics del copista Raimundo Ferrer, així com una hipòtesi sobre la seva predilecció pel jesuïta Ferrer Llopart. Podeu llegir-lo al Dipòsit digital de la UB.

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva, Manuscrits | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Dues noves col·leccions de Medicina al BiPaDi

M-R-2138

Ja fa gairebé un any que anunciàvem en aquest blog la inauguració del portal de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi). 

De les 6 col·leccions que hi havia aleshores s’ha arribat a 10, i les dues últimes en arribar, ‘Història de la Medicina‘ i ‘La lluita contra les epidèmies‘ contenen fons digitalitzats provinents del CRAI Biblioteca de Medicina i del CRAI Biblioteca de Reserva.

La d’Història de la medicina, tal com indica la introducció a la col·lecció del portal, es compon de dos tipus d’obres: d’una banda, tractats que revisen, interpreten o simplement recopilen els coneixements mèdics d’èpoques anteriors; i de l’altra, obres originals o reproduccions ulteriors de grans tractats que, avui en dia, ja són per si mateixes part de la història de la medicina.

 M-R-1921

A la col·lecció sobre ‘La lluita contra les epidèmies‘ el fons provinent del CRAI Biblioteca de Reserva és menor, ja que l’esclat d’obres amb un enfocament més científic es produeix a la fi del segle XVIII i durant el XIX arran dels inicis de l’epidemiologia, i encara més a partir de mitjan segle XIX.

Podeu consultar aquestes i les altres col·leccions del BiPaDi també des de la pestanya de Fons i col·leccions de la nostra plana web.

Publicat dins de Digitalitzacions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Una exposició pel 5è centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús

cartell de l'exposició

Dels molts actes organitzats pel 5è centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús, el CRAI Biblioteca de Reserva participa en l’exposició organitzada per les Edades del  Hombre “Teresa de Jesús, maestra de oración“. La mostra, que va començar el 23 de març, es clausurarà el mes de novembre d’aquest any 2015 i entre les obres que exposa, 3 pertanyen al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Són les següents:

Iacopo, da Varazze, ca. 1226-1298. Flos santorum : nouame[n]t fet e corregit : e afegit moltes altres vides de sancts e sanctes. Ab la passio de nostre mestre redemptor Jesus. Barcelona : per Carles Amoros …, 1524 26 febrer.
07 B-58/2/12

Juan de Jesús María, 1564-1615. Compendium vitae B.V. Teresiae a Iesu fundatricis fratrum discalceator. et monalium Bmae. Virg. M. de Monte Carmelo / per R.P. Fr. Ioannem á Iesu Maria carmelitam discalceatum Calaguritanum … Rom[ae] : apud Stephanu[m] Paulinum, 1609 (Romae : apud Stephanum Paulinum, 1609).
07 C-193/6/18

Nebrija, Antonio de, 1444-1522. A la mui alta [et] assi esclarecida princesa doña Isabel … Comiença la gramatica que nueva mente hizo el maestro Antonio de Lebrixa sobre la lengua castellana. Empresso en … Salamanca : [Impressor de la Gramática de Nebrija], 1492 a xviij de agosto.
07 Inc 534

A Barcelona se celebrarà els 500 anys de Santa Teresa amb una exposició sobre la seva biblioteca, unes jornades a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, i un recital el mateix dia de l’aniversari, el 28 de març.

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Exposicions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Bibliografies de referència de llibre antic

núvol d'etiquetes

Us fem saber que ja teniu accessible a la pàgina de cerca de fons antic la pàgina de la Bibliografia de referència de llibre antic i la de Bibliografia d’impressors amb les darreres actualitzacions. S’ha portat a terme una normalització de totes les cites així com la incorporació de l’enllaç cap al registre al catàleg de cada cita.

La Bibliografia de referència de llibre antic relaciona totes les obres que podeu trobar citades al camp “Citació/Referències” del registre bibliogràfic del catàleg UB. Com veureu, en ella s’hi citen catàlegs, bibliografies, repertoris … i moltes altres obres fonamentals per a la localització i identificació dels nostres fons. En els registres de fons antic, aquest camp és essencial, ja que constata l’existència de l’edició i descarta la possible troballa d’una edició no repertoriada encara. Creiem, a més, que aquesta bibliografia també pot esdevenir una interessant i valuosa relació bibliogràfica per a tots aquells estudiosos del llibre antic.

La Bibliografia d’impressors, per la seva banda, va néixer lligada a la nostra base de dades de Marques d’impressors, un projecte iniciat l’any 1998 i que compta actualment amb 1643 registres d’impressors i 2761 marques digitalitzades. Aquesta bibliografia relaciona totes les obres que podeu trobar citades al camp “Font” de la base de dades i ha esdevingut també una bona guia per a tots aquells qui estiguin interessats en el món de la impremta.

Esperem que aquestes dues bibliografies siguin del vostre interès i utilitat.

Publicat dins de Bases de dades, Bibliografia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Disponible a BiPaDi un document excepcional: el Lumen Domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona

El CRAI Biblioteca de Reserva anuncia amb satisfacció que els manuscrits 1005-1007, Lumen Domus o Annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, ja formen part de les col·leccions de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi).

Distribuït en tres gruixuts volums enquadernats probablement a mitjans del segle XVIII, el manuscrit constitueix una veritable mina per als investigadors, atesa l’abundància de notícies que aplega, no només relatives al convent dominic, sinó també a la història de Barcelona i fins i tot, en ocasions, a grans esdeveniments que van tenir lloc a Europa.

L’any 1743 Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde dels dominics, va ordenar a qui en aquell moment era prior del convent, Josep Mercader, la sistematització de les cròniques que fins aleshores s’havien escrit sobre Santa Caterina, i l’encarregat va ser el pare bibliotecari Pere Màrtir Anglès. En efecte, la tasca havia estat encetada molts anys enrere, el 1603, per fra Francesc Camprubí qui, per manament del prior, Rafael Rifós, va reunir i posar en ordre “lo que secretament tenia tants anys començat i treballat” i va continuar la redacció dels annals fins a l’any 1634, en què va emmalaltir. A l’Epistola que obre el primer volum Camprubí senyala l’objectiu principal de la seva obra, escrita “per a que amb facilitat, sens regirar los llibres vells plens de carcoma i polilla del nostre arxiu, pugan distinctament saber i entendre coses i successos que per lo temps en dit convent han succeït”.

La dedicatòria al lector del segon volum, signada pel nou cronista, fra Ramon Forner, inclou una deliciosa reflexió sobre l’autoritat d’allò que queda escrit i sobre l’oportunitat de continuar amb la redacció dels annals: “… atenent i considerant lo molt reverend pare mestre fra Pere Màrtir Moixet, prior que és avui del present i sobredit convent i també fill d’ell, i en particular a alguna acció que la comunitat havia feta en la qual molts dels religiosos que viuen se eren trobats presents a ella, al venir a apurar-la (com la memòria és tan fràgil), n’hi hagué pocs d’un parer. Recorregueren al dit llibre i ell fonc lo que tragué de dubtes a tots“.

Ms 1007_1

Ms 1007, p. 6

A Forner van seguir com a mínim dos redactors més, els pares Pau Vidal i Salvi Casanova, tot i que no de manera continuada, per la qual cosa una part substanciosa de la crònica va haver de ser escrita molts anys després que van ocórrer els fets. Mentre que la queixa sobre la descurança i abandó de qui els havia precedit és habitual als textos introductoris dels diferents redactors, Pere Màrtir Anglès suavitza i disculpa la falta, “pues tal vegada no tingueren la còpia d’escriptures e instruments que jo he tingut”.

Com dèiem, va ser Anglès qui va sistematitzar i completar el text, “posant i notant exactament, amb tota fidelitat, les notícies segons que les anirà adquirint, o ja sia de papers i autèntics instruments o ja sia de fide dignas persones segons que aquelles hauran vist o oït a dir a altres, a les quals se’ls puga i se’ls dega donar fe”. No només trobem fulls escrits de la seva mà relligats entre pàgines dels seus predecessors, i petits resums marginals, sinó també, al final dels volums 1 i 2, les anomenades “remissions” o ampliacions, i també diversos índexs de gran utilitat.

El volum primer recull els fets del convent des de la seva fundació, el 1219, fins al 1634, mentre que el segon arrenca l’any 1635 i arriba fins al 1700. Respecte al tercer volum, que va iniciar a escriure Pere Màrtir Anglès, comença el 1701 i acaba el 1802. El pare bibliotecari, veritable ànima de l’obra, va morir el setembre del 1754, però el text continua, de la mà d’altres autors, fins a truncar-se bruscament el gener del 1802, seguit per nombroses pàgines en blanc, i mancat d’índexs.

Ms 1005_1

Ms 1005, f. [3]

Com a crònica conventual, el Lumen Domus il·lumina la vida quotidiana del cenobi, les seves petites rutines, la seva economia, els seus conflictes, i dóna fe de l’arrelament i rellevància del convent a la ciutat de Barcelona, de fins a quin punt era present als seus carrers, amb les festes i processons, i de com mantenia contactes regulars amb les institucions de govern, tant municipals com eclesiàstiques. També ens parla de la relació que establia amb altres cases de religiosos i, molt especialment, de les disputes amb els jesuïtes. Les notícies que s’hi descriuen, narrades en moltes ocasions de manera molt viva, van des de la descripció de l’àpat ofert pel nou prior a la comunitat el dia del seu nomenament, fins al relat de la rebuda d’un rei per part dels frares. S’hi llegeixen successos d’allò més diversos, fenòmens naturals, com terratrèmols, pluges torrencials o huracans, i notícies pròpies de la crònica negra, assassinats i robatoris, o escenes colpidores, com l’acte de fe en què la Inquisició va cremar un jueu.

Hi destaca igualment la immediatesa en el relat de fets històrics com ara els últims temps de la Guerra de Successió a la ciutat, narrats en algunes ocasions gairebé a manera de dietari. És aquesta qualitat, probablement, la que ha atret l’atenció de tants investigadors i n’ha fet un dels documents més consultats del CRAI Biblioteca de Reserva. Igualment, enriqueix i singularitza el manuscrit la presència d’impresos contemporanis, fulls plegats o fullets, alguns dels quals importants per la seva raresa, que il·lustren o certifiquen els fets relatats pel cronista.

Celebrem, així, que els annals del convent de Santa Caterina de Barcelona es posin a disposició del públic, i confiem que, com deia un dels seus primers autors, el pare Ramon Forner, serveixin “de claredat i llum, en moltes ocasions, en los temps presents”.

Publicat dins de Antics posseïdors, Manuscrits | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La tesi sobre l’impressor Rafael Figueró, de Xevi Camprubí, ja disponible a text complet

Marca d'impressor de Rafael Figueró

Marca d’impressor de Rafael Figueró

Ens plau comunicar-vos que la tesi doctoral “L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps” fruit de la recerca d’un dels nostres usuaris, en Xevi Camprubí i Pla, ja es troba disponible a text complet a la base de dades TDX: Tesis Doctorals en Xarxa.

La tesi, que va ser dirigida pel professor Agustí Alcoberro i Pericay del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, va ser defensada ja fa un any, el gener de 2014, i ara ja es pot consultar en línia lliurement, fet que ens satisfà enormement.

Camprubí, seguint el fil de l’activitat de l’impressor Rafael Figueró, que va dedicar una part de la seva activitat a la publicació de fulls de notícies com a forma de diversificar el seu negoci, analitza i explora el funcionament de la indústria editorial catalana, des de les seves vessants econòmica, social i política, a la vegada que intenta explicar com s’organitzava l’estructura comunicativa que existia a Catalunya en el període comprès entre les guerres dels Segadors i de Successió. Cal destacar que, a més, la tesi és una font molt valuosa d’informació biogràfica complementària sobre els personatges que van intervenir en el negoci del llibre a Catalunya durant el període.

Marca d'impressor del gremi d'estampadors

Marca d’impressor del Gremi d’estampadors

Tal i com us comentàvem al post “Un article de Xevi Camprubí sobre llibres i lliure comerç a la Barcelona moderna”, el CRAI Biblioteca de Reserva disposa de més de 600 documents impresos per Rafael Figueró, que apareixen al catàleg sota l’entrada d’autor “Figueró, Rafael, 1642-1726 (impr.)”. També podeu obtenir informació d’aquest impressor i del Gremi d’estampadors a la Base de dades de marques d’impressors.

Aprofitem per felicitar l’autor per la feina feta!

Publicat dins de Bases de dades, Publicacions, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Les col·leccions especials i la recerca: un valor afegit a considerar

plana web col·leccions especials

.

Avui volem compartir amb vosaltres una interessant reflexió dels companys de la University of Manchester Library, que fa referència al valor de les col·leccions especials en la recerca. Tot i que us recomanem la lectura del text complet, que trobareu a How can special collections asssit you with your learning and research, a continuació us n’oferim un petit tast que esperem us animi a consultar les nostres col·leccions especials:

«Us heu parat mai a pensat quin valor afegit aporta l’ús de les col·leccions especials a les vostres recerques?

  • Les col·leccions especials constitueixen l’evidència primària i, tot i que estan subjectes al biaix i s’han de llegir amb precaució, no estan subjectes a la mediació i al biaix de les fonts secundàries. A més, les col·leccions especials us acosten més a les persones, esdeveniments i matèries que són objecte del vostre estudi.
  • La consulta de les fonts primàries i de les col·leccions especials us ajuda a millorar les habilitats de recerca i desenvolupar un enfocament crític de la investigació.
  • L’ús d’aquestes fonts permet fer aportacions originals al coneixement: podeu fer descobriments genuïns o bé reinterpretar les fonts utilitzades anteriorment.
  • I finalment, no us genera un “pessigolleig” pensar que tindreu accés a llibres i documents antics, diaris personals, cartes íntimes i relats de primera mà dels esdeveniments històrics, que potser mai ningú abans ha consultat o interpretat?»

La Universitat de Barcelona disposa de nombroses col·leccions especials que trobareu relacionades dins la nostra pàgina Patrimoni bibliogràfic de la UB.

Si voleu conèixer les relacionades amb el Fons del CRAI Biblioteca de Reserva, us recomanem que visiteu la nostra pàgina web, concretament l’apartat “Fons i col·leccions”.

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Difusió | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La biblioteca de Pedro Díaz de Valdés, un bisbe il·lustrat (Gijón 1740-Barcelona 1807)

Pedro Díaz de Valdés, il·lustrat, amic de Jovellanos, va ser canonge d’Urgell (1765), inquisidor-fiscal del tribunal de Barcelona (1779), bisbe de Barcelona entre 1798 i 1807 per recomanació de Campomanes, i membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Publicà nombrosos estudis sobre ciències naturals i les seves aplicacions. Partidari de la creació d’una càtedra de física experimental i química aplicades a les ciències i les arts, va compondre una memòria on establia com havia de ser l’ensenyament d’aquestes matèries “para que fuese igual o acaso superior a las demás de Europa“, que va remetre al conde de Floridablanca. També va defensar la idea d’un clergat “competentemente dotado y provechosamente instruido”, i va ser premiat per la Sociedad Vascongada de Amigos del País per la “Memoria sobre promover el adelanto de la agricultura y la industria por los párrocos españoles, 1774”.

Portades de l'exemplar C-217/5/5

Portades de l’exemplar C-217/5/5

Pedro Díaz de Valdés era propietari d’una interessant biblioteca que va llegar al Convent de Sant Francesc de Barcelona en agraïment pels serveis que va rebre d’aquesta comunitat, especialment per la cura que va tenir d’ell un frare del convent durant una malaltia que va passar.

En una carta dirigida al bisbe Pablo de Sichar, el 1814 (localitzada dins el manuscrit Ms 1505), el Guardià del Convent de frares menors insisteix a reclamar l’entrega de la biblioteca de Díaz de Valdés, que encara es troba al Bisbat. Són moments en què la biblioteca del Convent està més necessitada que mai ”mayormente con el motivo de haber padecido mucho la Bibliotheca que tenia el Convento por haber sido entrada por el Gobierno Frances, y haber sido trasladada, á otro puesto fuera del Convento, sin orden ni miramiento alguno…

carta 1814 dins de Ms 1505

Carta de 1814 dins de Ms 1505

La biblioteca de Díaz de Valdés també era cobejada per un nebot del bisbe, que la va reclamar al convent. Això va produir un petit contenciós que es va resoldre a favor dels franciscans. En una carta datada el 1821, trobada igualment dins el mateix manuscrit, el frare Buenaventura Mestres, sotsbibliotecari del convent, explica els fets amb una certa ironia: “En el mes de Marzo del año 1821, compareció en este Convento de S[a]n Francisco de Barcelona, un sobrino del Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdés, pretendiendonos la Librería q[u]e su Il[ustrísi]mo tio nos dejó (la cual está en la Biblioteca Mariana) pues q[u]e era el heredero ab intestato de los bienes del dicho Il[ustrísi]mo. No ignoraba el Pretendiente la voluntad de su tio y q[u]e habia algunos q[u]e lo certificarian: pero mal informado de q[u]e no obstante eso tenía derecho para pretenderlo, ó imbuido de aquel Adagio: de lo perdido saca partido, solicitóla. Mas, calló luego q[u]e halló resistencia. Llevaba mucha prisa ….”

Més endavant en la mateixa carta el sotsbibliotecari ens assabenta de les condicions del llegat: “En casa del S[eñ]or Notario Miguel Prats se hallaron los procesos […] en q[u]e se manifiesta q[u]e el Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdes por los servicios q[u]e recibió de esa comunidad nos dejó su lLibreria con la condición q[u]e los superiores de ese conv[en]to no removieren á Fr. Hosef Forns, (q[u]e fue su enfermero) de esta comunidad. Y efectivamente no le han removido hasta ahora…” 

carta de 1821 dins de Ms 1505

Carta de 1821 dins de Ms 1505

Als catàlegs de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms 1505-1506) apareix el “Yndice de la Librería q[u]e nos mandó el Il[ustrísi]mo S[eño]r D[o]n Pedro Díaz Valdés / para esta Biblioteca Mariana”. És un índex ordenat alfabéticament per autors i títols d’obres anònimes d’uns 400 títols aproximadament, que reflecteix l’interès d’aquest bisbe per les ciències i les arts aplicades, juntament amb altres temes com el dret, la història o la literatura.

Primer foli de Ms 1505

Primer foli de Ms 1505

En aquest moment tenim localitzats al nostre catàleg 85 títols de la biblioteca de Valdés, identificats per l’exlibris de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc, acompanyat per la inicial “B”, marca que actualment distingeix aquesta col·lecció. Tot i que també hem trobat un parell d’obres amb la nota “de Valdes” manuscrita a portada i una tercera amb l’exlibris imprès del bisbe. No descartem descobrir-ne altres traces en el futur.

Publicat dins de Antics posseïdors, Manuscrits | Etiquetat com a , | Deixa un comentari