Cinc exemplars de l’edició de 1632 del Novus librorum prohibitorum & expurgatorum index amb la signatura autògrafa de l’inquisidor Sebastián de Huerta

En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 5 exemplars de l’edició espanyola de l’Índex de llibres prohibits de l’any 1632. Tots ells amb la signatura de l’inquisidor Sebastián de Huerta situada al verso de cada portada. Els diversos exemplars procedeixen de les biblioteques d’alguns dels principals convents de Barcelona: el convent de la Mercè, de Sant Francesc d’Assís, del Carme, de la Santíssima Trinitat i de Sant Agustí.

Novvus index librorum prohibitorum et expurgatorum / editus autoritate & iussu … D. Antonii Zapata. Hispali : ex typographaeo Francisci de Lyra, 1632

07 C-188/3/15

portada

signatura autògrafa

També conegut per Sebastián García de Huerta (1576-1644), aquest religiós va arribar a ocupar dos càrrecs de la màxima importància en l’àmbit de la Inquisició espanyola: el de secretari del Supremo Tribunal de la Inquisición a partir de 1616 i també el de secretari dels reis Felip III i Felip IV, en el Real Consejo Supremo de la Santa Inquisición.

Al catalogar els exemplars de l’edició de 1632 ens vam preguntar, en primer lloc, si es tractava d’una signatura autògrafa de Huerta. Una consulta a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid ens va permetre autenticar la signatura com a autògrafa.

En segon lloc, ens preguntàvem quin podia ser el motiu pel qual aquesta signatura figurava en el verso de la portada de tots els nostres exemplars de l’edició de 1632. La resposta ens la va donar Susana Cabezas Fontanilla, en el seu article “En torno a la impresión del catálogo de libros prohibidos y expurgados de 1612”. Documenta & Instrumenta, v. 3 (2005), p. 7-30. L’autora precisa, que en les edicions de 1583-84, 1632, 1640 i 1667, els secretaris del Consejo de la Suprema Inquisición van rebre el privilegi de publicació de l’Índex en reconeixement per les tasques de coordinació durant el procés d’edició. Això implicava que els secretaris podien portar a terme tots els acords relatius a l’edició, inclosa la selecció de l’impressor a qui s’encarregaria la publicació.

Per als secretaris de la Inquisició, aquest privilegi representava un esforç econòmic molt important, perquè el Sant Ofici no aportava els diners inicials que eren necessaris per costejar l’edició de l’Índex (paper i treball de l’impressor) sinó que els diners els havien de posar ells. Després, ja se’n rescabalarien amb els guanys provinents de la venda i la distribució. Per assegurar aquests beneficis, es va arribar al punt, com passa en l’edició de 1632, de reproduir-hi un text signat pel cardenal Antonio Zapata que conté la prohibició de vendre exemplars que no fossin signats pel secretari Huerta o pel pare Juan de Pineda.

A continuació reproduïm un fragment d’aquest text que es troba en el f. [creu llatina]4 de l’Índex de 1632.

Mandamos pena de excomunion mayor … y de cincuenta ducados q[ue] ninguna persona de qualquier estado o condicion que sea, use, ni embie a parte alguna de las Indias, ni a otra alguna, ninguno de los dichos Catalogos è Indices, ni los venda en estos, ni aquellos Reynos, que no esten firmados del dicho Secretario Sebastian de Huerta, o de mano del Padre Iuan de Pineda …”

f. creu llatina 4

Les edicions dels Índex de llibres prohibits (la més antiga que consta en el nostre fons és la de l’any 1583) i la literatura relacionada amb aquesta matèria, es troba àmpliament representada en el CRAI Biblioteca de Reserva. A les biblioteques dels convents, comissionats del Sant Ofici revisaven les obres, com es pot veure en la nota de censura de l’edició de 1555 de l’obra d’Andreas Vesal De humani corporis fabrica

V[idi]t et correxit, ex commisione S[ancti] Officii Inquisit[ionis] contra haereticam grauitatem, Jose[phus] Hiero[nimus] Besora S[acrae] T[heologiae] et P[hilosophae] D[octor] Canon[icus] Ilerden[sis] juxta praescriptum an[no] 1655

Vesal

L’any 2012, Carmen Garrido, cap del Gabinet de Documentació Tècnica del Museo del Prado, va autenticar, finalment, com a obra de Diego Velázquez el retrat de Sebastián Huerta que podeu veure en aquest enllaç. Es creu que va ser pintat per l’artista cap al 1629, poc abans del seu primer viatge a Itàlia.

Publicat dins de Antics posseïdors, Edicions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Exposició 1714: Crònica d’un llarg conflicte successori. Una mostra del fons documental del CRAI Biblioteca de Reserva

Ms 95

Arran de la tasca de recopilació d’obres del fons del CRAI Biblioteca de Reserva relacionades amb el 1714, en una col·lecció temàtica nova, presentem l’exposició 1714: Crònica d’un llarg conflicte successori. Una mostra del fons documental del CRAI Biblioteca de Reserva.

Es tracta d’una selecció de documents que il·lustren les diferents fases del conflicte provocat per la mort sense descendència de Carles II, que desembocà en la derrota de l’onze de setembre de 1714. Això és, els inicis, el desenvolupament de la guerra i per últim, la derrota austriacista i les seves conseqüències.

La mostra tindrà lloc entre el 27 d’octubre i el 14 de novembre a les vitrines de la sala de consulta de Reserva i amb les següents visites comentades.

Dimecres 29 d’octubre a les 12 h.

Dimarts 4 de novembre a les 10 h.

Dijous 13 de novembre a les 14 h.

També s’ha elaborat la versió virtual de l’exposició ampliada amb documents i comentaris.

Publicat dins de Bases de dades, CRAI Biblioteca de Reserva, Difusió, Exposicions, Exposicions virtuals | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Localitzada una marca de foc fins ara desconeguda

UB-12102 mf

La marca es va descobrir al tall superior de l’exemplar amb topogràfic 07 M-4300bis1, durant la seva descripció. Es tracta d’una edició de les Quatro quaresmas continuas reducidas a una, del carmelità descalç José de Jesús, impresa a Barcelona per Rafael Figueró el 1706.

És formada per les inicials “S” i “F”, que indiquen, amb tota probabilitat, “San Francisco”. En efecte, la pertinença del volum a un convent dels framenors es veu reforçada per la presència, a la portada, de la nota d’ús manuscrita “Ad simplicem usum fr[atr]is Andreae Montserrat Ord[ini]s Minorum de Observ[anti]a”, i de l’exlibris “De la libreria de S[an] Francisco de Assis”. Tot i això, no s’ha pogut determinar el nom del convent d’origen. No sembla probable, però, que la còpia hagués pertangut a la biblioteca dels franciscans barcelonins, atès que la consulta dels catàlegs manuscrits de la seva biblioteca no ha estat concloent.

La marca es troba descrita amb detall i il·lustrada amb imatges a la base de dades mexicana Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego, que considera la hipòtesi d’un origen italià.

Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego

El projecte va néixer de la col·laboració entre la Biblioteca Franciscana de la Universidad de las Américas Puebla y de la Provincia Franciscana del Santo Evangelio de México i la Biblioteca Histórica José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, i actualment 17 institucions hi participen, entre les quals el CRAI Biblioteca de Reserva. Considerada una eina de primera mà per a l’estudi de les marques de foc, des del 2011 forma part de la llista de recursos sobre procedències compilada pel CERL i, el juny del 2014 comptava amb unes significatives 353 entrades.

Les marques de foc van constituir una forma singular d’identificació de les col·leccions pertanyents a biblioteques religioses  i d’alguns particulars a la Nova Espanya. La pràctica, adoptada el segle XVII, i en ús fins a la primera meitat del segle XIX, consisteix en l’aplicació d’un ferro roent al tall dels llibres, que deixa un senyal carbonitzat d’una determinada forma, ja sigui epigràfica o figurativa.

Fora d’Amèrica, a Europa n’existeixen testimonis a Sardenya i a Barcelona, concretament a la biblioteca del convent de Santa Caterina, dels dominicans, els llibres de la qual custodia el CRAI Biblioteca de Reserva i mostren, en la seva pràctica totalitat, una marca de foc al tall inferior i, en ocasions, també al superior. Les dues tipologies de la marca, la roda de coltells, instrument de martiri de Santa Caterina d’Alexandria, i una combinació d’aquesta amb l’escut dels dominicans, són descrites igualment al Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades, CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Exposició “Pius Font i Quer : un nou paradigma de la botànica catalana”

fontiquer

En commemoració del cinquantè aniversari de la mort del reconegut botànic català Pius Font i Quer (1888-1964), la Universitat de Barcelona presenta una exposició entre les nombroses activitats programades per aquest esdeveniment.

El doctor Font i Quer dominà el panorama de la botànica catalana —i dels països de la Mediterrània occidental— durant les primeres dècades del segle xx (1916-1939). Després, desposseït per sempre de tots els seus càrrecs i empresonat quatre anys pel règim franquista, continuà fent alguns treballs, tot i que menys intensament.

La seva activitat científica, docent i organitzadora deixà una fonda empremta i un llegat científic i material que ha arribat fins als nostres dies.

L’exposició tindrà lloc al vestíbul principal de l’edifici històric entre els dies 15 d’octubre i 5 de novembre d’aquest any.

El llibre que el CRAI Biblioteca de Reserva ofereix per a la mostra és el següent:

Dioscòrides Pedani. Pedacio Dioscorides Anazarbeo Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos / traduzido de llengua griega en la vulgar castellana & illustrado con claras y substanciales annotationes y con las figures de innumeras plantas exquisitas y raras por el doctor Angres de Laguna …. En Salamanca : por Mathias Gast, 1570.

GW-6

GW-6

Publicat dins de Conferències, Congressos i Jornades | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cinc-cents aniversari del naixement d’Andreas Vesalius

A finals d’aquest 2014, concretament el dia 31 de desembre, tindrà lloc una efemèride ben especial: es commemoraran el cinc-cents anys del naixement del metge flamenc Andreas Vesal. Vesal, més conegut pel nom llatinitzat Vesalius, és considerat el pare de l’anatomia moderna i la seva aportació en aquest camp ha merescut el reconeixement mundial, com bé posa de manifest que el proper dia 18 d’octubre la New York Academy of Medicine celebri el seu segon Annual Festival for Medical History and the Arts precisament sota el títol “Art, Anatomy, and the Body: Vesalius 500″.

Vesal (1)

Andreas Vesal va néixer a Brussel·les el 31 de desembre de 1514 i, continuant la tradició familiar dins l’àmbit de la medicina, estudià a la Universitat de París on aviat es desvetllà el seu interès per l’anatomia. Va ser participant en expedicions als cementiris on els estudiants recollien material (ossos i parts de cossos) per a l’estudi, on va constatar amb estupor que una bona part dels coneixements anatòmics que s’aprenien a la facultat de medicina eren erronis.

Amb la intenció de donar a conèixer els seus descobriments, va demanar i obtenir l’autorització dels seus mestres per poder fer una dissecció davant d’ells i dels alumnes, la qual cosa va esdevenir un autèntic acte revolucionari, no únicament pel fet de ser un estudiant, sinó bàsicament perquè fins aleshores els professors d’anatomia, fidels a la pràctica medieval, es limitaven a exposar les teories de Galè mentre un cirurgià barber feia la dissecció d’algun animal sota la seva direcció. Vesal, en canvi, creia fermament que l’observació directe de l’objecte d’estudi, el cos humà, era l’única font fiable de coneixement.

Continuà estudis a Lovaina i finalment, després d’un breu parèntesi a Venècia, es doctorà a la Universitat de Pàdua amb la qualificació magna cum laude. Atesa la seva brillant trajectòria i el prestigi que havia assolit, va ser nomenat l’endemà mateix explicator chirurgiae, que seria l’equivalent a una càtedra de cirurgia i anatomia. Tenia només 23 anys.

Vesal és autor del text clau del Renaixement, l’innovador De humani corporis fabrica libri septem publicat originàriament a Basilea el 1543. De humani corporis fabrica libri septem (Sobre l’estructura del cos humà), constitueix el primer tractat d’anatomia moderna. És una obra escrita amb una gran claredat i rigor expositiu on Vesal  dóna a conèixer els seus descobriments anatòmics, alhora que corregeix els errors descriptius de Galè. Els set llibres que la componen es dediquen a l’estudi i a la il·lustració dels sistemes constructius de l’organisme (ossos i cartílags, lligaments i músculs), conjuntius (venes, artèries i nervis) i a la descripció morfològica dels òrgans humans. En l’obra destaquen els gravats, magnífics per la seva qualitat, l’exactitud anatòmica i la seva extraordinària bellesa. Sabem que Andreas Vesal i Johan Stefan van Kalkar participaren en els dibuixos de les il·lustracions. Tanmateix, es creu que hi col·laboraren altres artistes, probablement propers al cercle de Ticià. Cal destacar que la major part dels gravats s’utilitzaren també en la segona edició de 1555, per a la que d’altres il·lustracions es referen i algunes foren incloses per primera vegada.

Al CRAI Biblioteca de Reserva comptem amb la primera i la segona edició d’aquesta obra, tot i que a l’exemplar de la primera edició de 1543 li manquen la portada i també una bona part de les làmines anatòmiques.

Us oferim unes imatges de l’edició de 1555, sobre la que trobareu més informació, si ho desitgeu, al Museu Virtual de la UB i us recordem que al CRAI Biblioteca de Reserva disposem de més obres d’Andreas Vesal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Conferències, Congressos i Jornades, Difusió, Edicions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva participa en dues exposicions al MNAC

expos MNAC

S’inaugura avui l’exposició “Maniobra de Perejaume”, que proposa una mirada transversal sobre la creació artística catalana i la idea d’un possible fil conductor invisible que la faci recognoscible al llarg dels segles. Una obra del CRAI Biblioteca de Reserva serà exhibida amb aquest motiu. Es tracta de:

Juan Caramuel. Architectura civil recta y oblicua. En Vegeven [Vigevano] : en la Emprenta Obispal por Camillo Corrado, 1678. (07 XVII-5814)
La mostra es podrà visitar a la sala d’exposicions temporals del MNAC entre el 9 d’octubre de 2014 i l’11 de gener de 2015.

Una altra obra del CRAI Biblioteca de Reserva que serà exposada  és:
Académie Royale des Médailles & des Inscriptions. Medailles sur les principaux evenements du regne de Louis le Grand. A Paris : de l’Imprimerie Royale, 1702. (07 XVIII-9586).

Es podrà veure a l’exposició “Històries metàl·liques. Art i poder a la medalla europea” on es farà palesa la intensa activitat medallística a Europa durant els segles XVII al XIX. Ubicada a la sala 83 del MNAC i comissionada per Albert Estrada i Rius, la mostra s’inaugurarà el 16 d’octubre del 2014 i durarà tot un any, fins el 18 d’octubre del 2015.

Publicat dins de Exposicions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Presentació del llibre Imatge, devoció i identitat a l’època moderna.

168-4-3

Ens plau anunciar-vos que ja teniu a la vostra disposició un exemplar del llibre Imatge, devoció i identitat a l’època moderna, un estudi de la influència de les reformes religioses en les arts visuals entre els segles XVI i XVIII, basat especialment al territori català i de la corona hispànica, però que centra l’atenció també a les antigues terres de la Corona d’Aragó, Nàpols i Sardenya. Cal destacar que les dues editores de l’obra són professores d’Història de l’Art de la nostra universitat -Sílvia Canalda i Cristina Fontcuberta-, i que aquesta ha estat publicada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, de manera conjunta amb el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El llibre sorgeix arran del seminari del mateix nom que va tenir lloc el novembre del 2012 a la Universitat de Barcelona i en el que el CRAI Biblioteca de Reserva va participar activament a través d’una mostra del fons a les seves vitrines i de l’exposició virtual Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (SS.XVI-XVIII) que encara avui podeu visitar a la nostra web.

Esperem que aquesta novetat bibliogràfica, així com l’exposició virtual del nostre fons, siguin del vostre interès!

Publicat dins de Bibliografia, CRAI Biblioteca de Reserva, Edicions, Publicacions, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’Atlas curieux, de Nicolas de Fer

Nicolas de Fer (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII. Fill d’Antoine de Fer, modest editor i comerciant de gravats parisenc, que va acabar especialitzant-se  en la impressió i acoloriment de mapes,  la seva carrera comença com a aprenent del gravador Louis Spirinx als dotze anys; més tard, el 1687, hereta el negoci patern, que condueix amb encert, fins al punt d’obtenir, el 1690, el títol de geògraf oficial de Lluís de França, Delfí de França i fill primogènit de Lluís XIV, el Rei Sol, de qui, al seu torn, esdevé geògraf oficial el 1711.

Tot i que no hi ha dubte que als inicis va exercir com a gravador, no ens ha pervingut cap de les seves obres. És, de fet, com a editor i comerciant de mapes, que va produir en gran quantitat, sota l’ensenya “À la Sphère royale”, que és conegut.  En efecte, sota l’empara reial, el seu pes com a editor es consolida i amplifica gràcies a la publicació de diversos atles, entre els quals figura el que ara presentem.

La còpia de l’Atlas curieux conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, distribuït en dos volums, consta, en total, de 395 làmines, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes, mentre que 145 corresponen a textos descriptius de la majoria dels territoris, indrets o monuments representats. La resta, quatre gravats, corresponen a la taula de contingut i a la portada de les respectives première i seconde partie. L’Atlas va ser originalment distribuït en sis lliuraments anuals, entre el 1700 i el 1705. A aquesta primera sèrie es va sumar una segona, apareguda el 1714-1716, que contenia  52 noves planxes amb el títol Suite de l’Atlas curieux. Els dos reculls es van unir per formar l’Atlas curieux tal com es mostra a la nostra còpia, amb una taula de contingut per a cada una de les parts. D’altra banda, els mapes van ser confeccionats segons les noves observacions de l’Académie des sciences, amb la conformitat d’un dels seus membres, l’important astrònom i matemàtic Philippe de La Hire.

AP-2_Fer_1

Portada de la primera part
07 AP-2

L’obra, formada no només per mapes de territoris i plànols de grans ciutats, sinó també per vistes de grans palaus, jardins i obres d’enginyeria, constitueix una exaltació de l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol. D’altra banda, els mapes corresponents al continent americà han despertat l’interès dels estudiosos , tot i qüestionar-ne el rigor científic. Vegeu, a tall d’exemple, la Carte de Californie et du Nouveau Méxique i el Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique. Distingeix també l’obra cartogràfica de Nicolas de Fer la delicadesa i l’elegància del gravat, paleses a les portades calcogràfiques d’aquest atlas universal, a què va participar una nodrida nòmina de gravadors.

AP-3_Fer_3

Carte de Californie et du Nouveau Méxique
Làm. 123
07 AP-3

AP-3_Fer-1

Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique
Làm. 125
07 AP-3

La recent recatalogació de l’atlas ha propiciat la valoració de la seva importància, a la vegada que la constatació del mal estat de conservació en què es troba, tant la relligadura com diversos gravats. L’enquadernació, per la seva part, és contemporània, en  pell sobre cartó, filets gofrats a les cobertes, teixell i daurats al llom i talls jaspiats, molt semblant a la de la còpia que recull Gallica, la qual cosa ens pot fer pensar que el llibre va ser relligat al propi taller de Nicolas de Fer. Tot i que la procedència és probablement conventual, cap marca ens indica a qui va pertànyer.

Parlem d’una còpia força completa, ja que només hi manquen, al primer volum, les làmines 19 (Cinquiême plan de la ville de Paris), 35 i 38 o 39 (de la sèrie dels Invàlids de París), 40 (Plan de la grande chambre du Parlement de Paris), 44 (l’arc de triomphe), 52 (Bois de Boulogne), 105 (Gener.é de Grenoble Dauphiné). Pel que fa al segon volum, es troba mancat de les làmines 12 (Environs de Namur), 14 (Haute Gueldres) i 116 (Ierusalem), així com, curiosament, dels gravats corresponents als monestirs benedictins de Montserrat i de Monte Cassino, en concret les làmines 67 (Monserat), 102 (le Mont Cassin) i la làmina de text corresponent al cenobi italià. Cal dir que el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español només recull tres còpies d’aquesta edició. L’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva, d’altra banda, no figura a cap dels catàlegs en línea de biblioteques catalanes disponibles actualment.

AP-3_Fer_2

Portada de la segona part
07 AP-3

En resum, com diu la nota anònima, en francès agramatical, escrita al final del segon volum en cal·ligrafia del segle XVIII, l’Atlas curieux “c’est un tres belle livre …”, candidat, pels seus mèrits, a ser restaurat en el marc del programa del CRAI Biblioteca “Apadrina un document”.

 

 

 

 

Publicat dins de Edicions, Gravat | Deixa un comentari

Última setmana de vacances d’estiu

Dilluns que ve, 25 d’agost, el CRAI Biblioteca de Reserva obre de nou les seves portes amb l’horari d’estiu de 8.30 a 15h que durarà fins l’1 de setembre, que tornarem al nostre horari habitual. Mentre passen aquests set dies podem revisar el nou format d’exposicions virtuals que ha implementat el CRAI.

Destaquem avui la mostra Llibre d’oficis del segle XVI basada en  l’exemplar De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus… de l’autor HartmannSchopper, imprès a Frankfurt el 1574. Es tracta d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents en les ciutats burgeses del centre d’Europa en el segle XVI.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Difusió, Exposicions virtuals | Deixa un comentari

Segona setmana de vacances d’estiu

Imatge devocio i identitatA l’equinocci del tancament d’estiu del CRAI Biblioteca de Reserva us proposem una revisió d’una mostra virtual que es va publicar el novembre de 2012, juntament amb l’exposició física i la celebració del seminari de recerca internacional titulat Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (SS.XVI-XVIII). El nou format d’exposicions virtuals que ha comportat el canvi de web del CRAI ens permet abocar-nos de nou a la mirada, a través dels conceptes de devoció i identitat, sobre alguns testimonis gràfics i bibliogràfics custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Difusió, Exposicions virtuals | Deixa un comentari