Dos nous i atractius candidats per ser apadrinats: Il gazzettiere americano i l’Isolario de Vincenzo Coronelli

La col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva continua oferint sorpreses tan agradables com la descoberta d’una còpia de Il gazzettiere americano entre el fons del segle XVIII encara per catalogar. Es tracta de la traducció italiana de The American gazetteer, publicada a Londres per A. Millar i J. & R. Tonson el 1762. La versió original, també en 3 volums, va aparèixer in-12, mentre que la italiana, impresa a Livorno per Marco Coltellini el 1763 es presenta en format in–4 gran i a més, respecte a l’anglesa, conté un nombre molt superior de mapes i gravats.

IMG_0001

Portada, v. 1

L’objectiu de l’edició es revela de forma diàfana a la dedicatòria al lector. Els ha impulsat a publicar el text, diuen els autors, la necessitat d’un llibre sobre l’Amèrica present, no pas sobre la història del seu descobriment o conquesta, àmbits ja treballats en una nodrida col·lecció de títols. Però el que resulta més interessant és l’especificació del tipus de lector a qui va adreçat, el públic que, interessat pels esdeveniments de la recentment finalitzada guerra dels Set Anys, vol tenir notícia dels territoris que s’han disputat les potències europees al continent americà per poder, d’aquesta manera, entendre millor el que els “pubblici fogli” quotidianament refereixen.

La dedicatòria insisteix igualment en l’actualitat de la informació continguda, així com en la seva utilitat, i no deixa d’oferir algunes reflexions sobre les fonts utilitzades i les solucions lingüístiques adoptades. Així, cita l’obra d’Emmanuel Bowen A complete system of geography com la principal referència, i defensa la no traducció d’alguns termes tècnics o bé noms propis per ser universalment coneguts en la llengua original. En el cas dels topònims, només s’italianitzen els que per tradició ja ho estan. També defensa la presentació per ordre alfabètic dels continguts, per considerar-la més còmoda i útil respecte a altres mètodes “più sublimi”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’interès de Il gazzettiere no es limita al contingut textual, sinó que els seus gravats calcogràfics són una autèntica delícia per als ulls. Es tracta de mapes del continent, de països i regions, plànols de ciutats i imatges explicatives de diverses manufactures, de sucre, cotó, indi i tabac; s’hi troben també representacions de personatges, escenes o indrets pintorescos, així com de diversos animals exòtics. Finalment, el grup de gravats de caire purament decoratiu, en especial el que il·lustra les portades i algunes de les vinyetes que tanquen els blocs alfabètics, destaca per la seva delicadesa.

IMG_0003

Vinyeta, p. 150

 

Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), el catàleg col·lectiu de la xarxa Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), a part d’una còpia conservada al CSIC, a l’estat només existeix la nostra, procedent del col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Tot i que, d’un total d’aproximadament vuitanta gravats, es troba mancada de vuit, el valor textual i visual de l’edició, així com la seva raresa en el conjunt de les biblioteques espanyoles, en fan una aspirant òptima per al projecte “Apadrina un document”.

IMG_0011

Portadella gravada

La segona edició que presentem és l’Isolario, obra de Vincenzo Coronelli, imprès a Venècia a expenses del propi autor entre el 1696 i el 1697. Coronelli, framenor venecià, va dedicar la seva vida a la publicació d’obres de caràcter eminentment geogràfic, tot i que va ser la construcció de globus l’activitat que més celebritat li va donar. La seva passió erudita va començar des de molt jove, als setze anys, quan va publicar un Calendario perpetuo sacro profano de què es van fer nombroses edicions. Ben aviat, la seva fama el va portar a París, on va construir un globus celeste i un de terraqüi per al rei Lluís XIV. Més endavant, el 1684, va fundar l’Accademia cosmografica degli Argonauti, la primera societat geogràfica europea, a la qual es van unir personalitats i biblioteques italianes i d’arreu d’Europa, i un any després, el 1685, la seva carrera es va veure culminada pel nomenament de cosmògraf públic de la república de Venècia.

Img00007

Retrat de Vincenzo Coronelli relligat abans de la 2ª seqüència del f. A1

Dels molts projectes editorials de Coronelli, el més ambiciós va ser l’Atlante veneto, la primera obra publicada a Itàlia i d’autor italià amb “atles” al títol. És una col·lecció de tretze obres de vàlua desigual, dedicada al dux de Venècia Francesco Morosini, que constitueix una mena de versió italiana de la producció cartogràfica holandesa tan en voga durant els tres primers quarts del segle XVII. Segons Augusto De Ferrari, autor de la veu que el Dizionario Biografico degli Italiani dedica al geògraf venecià, tot i que molts dels mapes que conté són còpies de treballs ja publicats, n’hi ha nombrosos d’originals que recullen recents testimonis de viatges i que inclouen detalls sovint molt precisos. Una de les produccions de l’Atlante és aquest Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics, i concebut per a ús dels navegants. S’hi troben descrites amb particular detall les illes venecianes i Anglaterra, a la vegada que resulten especialment interessants les descripcions i els mapes d’Austràlia i de les illes del Pacífic, descobertes uns anys enrere.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva el segon volum d’aquesta important edició, de què el CCPBE recull només una altra còpia a la Real Academia de la Historia de Madrid, mentre que es troba absent del CCUC i del catàleg de REBIUN. L’exemplar, procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans, va ser adquirit per Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde des del 1725 fins a la seva mort, protector de la biblioteca barcelonina del seu convent d’origen. La nota de compra amb el seu nom, present a les portades de sis de les nou edicions de Coronelli custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva, dóna fe del crèdit que li mereixien a Ripoll les obres del framenor venecià. Tot i que el temps ha revelat el discutible rigor científic dels seus treballs, la intensa activitat del venecià, concentrada en produccions monumentals fetes sobretot per a la vista, i la seva pròpia personalitat fan que incloguem l’Isolario entre les obres proposades per al projecte “Apadrina un document”.

Publicat dins de Conservació, Difusió, Edicions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’exemplar ideal al Blog de la BC

Blog BC

Avui volem compartir una notícia del blog de la Biblioteca de Catalunya sobre l’exemplar ideal, un tema bàsic en la catalogació de fons antic. Està  redactada per la nostra col·lega Núria Fullà, responsable del Catàleg de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

Publicat dins de Edicions, Formació, Publicacions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Coneixes el Taller de Restauració del CRAI UB?

Coneixes el Taller de Restauració del CRAI UB?. Clica l’enllaç per llegir el blog del CRAI on ens presenten aquest departament.

Publicat dins de Conservació, General, Taller de Restauració | Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva dels darrers mesos:

168-5-76Gaskell, Philip. John Baskerville : a bibliography. Cambridge : At The University Press, 2010.
Una mirada al 1700 :a partir dels gravats de la col·leció Gelonch Viladegut : Barcelona, del 16 de juny al 2 de novembre del 2014 /[direcció: Josep Maria Trullén i Thoms ; textos Xevi Camprubí … [et al.]][Barcelona] :Museu Frederic Marès :Ajuntament de Barcelona, DL 2014.
Tiffany, Tanya J. Diego Velázquez’s early paintings and the culture of seventeenth-century Seville. University Park : The Pennsylvania State University Press, cop. 2012.
Exquisite & rare : bookbindings from the library of Benjamin Guinness, 3rd Earl of Iveagh / curated by Philip Maddock … [et al.]  Dublin : Hudson Killeen [2013?].
Trabajos de la Asociación Española de Bibliografía[Madrid] : Ministerio de Cultura : Biblioteca Nacional, <1993-1998>.
Imatge, devoció i identitat a l’època moderna : segles XVI-XVIII / Sílvia Canalda, Cristina Fontcuberta (eds.) Barcelona : Universitat de Barcelona ; Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, DL 2013.
Publicat dins de Bibliografia, Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Donatiu del Dr. Gaspar Coll i Rosell

El CRAI de la UB vol agrair avui al Dr. Gaspar Coll i Rosell el recent donatiu de diverses obres que s’han incorporat al seu fons. El Dr. Gaspar Coll i Rosell, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i que des de 2012 ocupa el càrrec de Delegat del Rector pel Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, ha donat a la nostra biblioteca diversos títols d’obres impreses entre els s. XVII i XIX.

M-6732bis2

Entre les obres incorporades al fons de Reserva, principalment de temàtica religiosa, destaquen diverses edicions de missals de les que no hem localitzat exemplars en cap dels repertoris consultats. Aquest seria el cas de Missale romanum: ex decreto sacrosancti Concilii Tridentini restitutum, Pii V. Pont. Max. jussu editum, et Clementis VIII. primum, nunc denuo Urbani Papae Octavi auctoritate recognitum Lugduni: apud Anisson, & Posuel, 1697 o Missae recentiores, pro celebrantium commoditate congestae. Gerundae: Ex. Typ. Narcissi Oliva, 1778.

Les obres posteriors a 1820 –dos manuals escolars i dues obres de caire religiós- datades entre 1853 i 1898, podran ser consultades al CRAI Biblioteca de Lletres.

Podeu consultar totes les obres donades pel Dr. Gaspar Coll i Rosell (en aquest donatiu i en diversos realitzats anteriorment) al catàleg del CRAI de la UB .

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Edicions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Nova col·lecció temàtica Fons bibliogràfic de La Guerra de Successió (1702-1714)

Ms 95

Arran de la commemoració del Tricentenari, el CRAI Biblioteca de Reserva ha portat a terme diferents iniciatives, ja que la col·lecció que custodia és rica en documents d’aquest període.

Prèviament, es va recuperar tot el fons relacionat amb aquest tema, manuscrit o imprès, a partir tant del catàleg manual com en línia.

En primer lloc es va publicar la presentació Commemoració del Tricentenari al CRAI de la Universitat de Barcelona, la primera part de la qual està dedicada bàsicament al fons de Reserva, però que ha estat elaborada conjuntament amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Recentment, s’ha presentat l’exposició presencial i virtual “1714: Crònica d’un llarg conflicte successori, ja anunciada a les pàgines d’aquest bloc.

Per últim volem presentar-vos una nova col·lecció temàtica, dins del marc de col·leccions especials del CRAI de la UB.

Es tracta del Fons bibliogràfic de La Guerra de Successió (1702-1714), que proposa tres eixos de consulta:

Per una banda, la consulta al catàleg en línia de tots els documents que han estat seleccionats per formar part d’aquesta col·lecció. D’altra banda, l’accés a un fitxer excel des de la pestanya de consulta de la col·lecció temàtica, on es recull exclusivament aquest fons, estructurat en diferents camps que hem considerat importants per a l’investigador: des dels habituals títol, autor, any, lloc i signatura topogràfica, fins al tipus de document, tipus de material i matèria. Remarquem especialment el tipus de document, que ens indica la seva naturalesa: des de cartes, crides, relacions de successos i pamflets, fins a sermons i composicions poètiques.

Finalment, podem enllaçar a l’exposició virtual, ampliada en documents, imatges i comentaris respecte a la versió presencial, que es pot veure a les vitrines de la sala de consulta de Reserva fins al 14 de novembre d’enguany.

Publicat dins de Bases de dades, CRAI Biblioteca de Reserva, Difusió, Exposicions, Exposicions virtuals, Recursos | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Els grans mestres de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem al CRAI Biblioteca de Reserva

CM-963

Escut de la portada de l’edició de 1556 dels estatuts l’orde.

 

 

L’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, també coneguda amb el nom d’orde de Malta, va ser fundada el 1048 pel provençal Gerard amb l’objectiu d’atendre les necessitats dels pelegrins que arribaven als llocs sants. Gràcies a les riques donacions que reberen, l’orde estengué la seva influència per tota la cristiandat i va assolir un gran poder econòmic, militar i territorial.

Caplletres historiades de l'edició de 1556.

Caplletres historiades de l’edició de 1556.

L’orde va viure el seu moment de màxim esplendor en el segle XIV, mantenint la seva existència fins a l’actualitat. Les seves seus, on vivien els grans mestres acompanyats dels consells, foren successivament Jerusalem, després Sant Joan d’Acre, Rodes i finalment Malta, illa que van perdre el 1798 davant Napoleó.

Retrocedim uns quants anys cap a principis del segle XVIII, concretament l’any 1709. Per aquesta època li va ser encarregat a Giovanni Battista Brancadori, escriptor Sienès, que escrivís una notícia biogràfica per a cada un dels grans mestres de l’orde de Malta, des del seu fundador, Gerard, fins a Ramon de Perellós i de Rocafull (1637-1720).

Gerard      Perellós

Aquest projecte es materialitzà amb la publicació de Cronologia dei Gran-Maestri dello Spedale del Santo Sepolcro detti di Malta, on cada regest biogràfic va acompanyat d’un retrat. Segons Luigi de Angelis es van gravar 66 retrats calcogràfics, obra de Girolamo Rossi (1682-1762), si bé els dibuixos en què es basà l’artista vingueren de Malta directament.

Al CRAI Biblioteca de Reserva hem catalogat un volum que conté els retalls d’aquests retrats. Cada gravat inclou el retrat i la notícia biogràfica, però estan retallats i enganxats sobre paper. Un format originalment en foli ha quedat reduït a quart. També s’ha conservat la dedicatòria, que escriu Domenico de Rossi a Perellós. En aquesta hi figura també el peu d’impremta amb data 1709. L’impressor fou el mateix Domenico de Rossi, que aquell any va heretar el destacat taller de Giovanni Giacomo de Rossi, a la ciutat de Roma.

M-7861bis22

Aquest volum forma part dels llibres duplicats procedents de la Biblioteca del Duc d’Osuna, que foren enviats a finals del segle XIX pel govern de Madrid a la Universitat de Barcelona. Està incomplet: manquen portada, 6 gravats i preliminars i potser part del text. No hem pogut contrastar-ho amb cap altre exemplar, ja que no ha sigut possible localitzar-lo en cap altre catàleg o repertori.

A la Biblioteca Vaticana consta una edició probablement impresa el 1741, ja que conté el retrat d’un gran mestre posterior: Manuel Pinto de Fonseca (1741-1773). Graesse cita una edició de 1725 amb 68 retrats.

A continuació, podeu veure alguns dels magnífics retrats que conté.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Edicions, Gravat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Cinc exemplars de l’edició de 1632 del Novus librorum prohibitorum & expurgatorum index amb la signatura autògrafa de l’inquisidor Sebastián de Huerta

En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 5 exemplars de l’edició espanyola de l’Índex de llibres prohibits de l’any 1632. Tots ells amb la signatura de l’inquisidor Sebastián de Huerta situada al verso de cada portada. Els diversos exemplars procedeixen de les biblioteques d’alguns dels principals convents de Barcelona: el convent de la Mercè, de Sant Francesc d’Assís, del Carme, de la Santíssima Trinitat i de Sant Agustí.

Novvus index librorum prohibitorum et expurgatorum / editus autoritate & iussu … D. Antonii Zapata. Hispali : ex typographaeo Francisci de Lyra, 1632

07 C-188/3/15

portada

signatura autògrafa

També conegut per Sebastián García de Huerta (1576-1644), aquest religiós va arribar a ocupar dos càrrecs de la màxima importància en l’àmbit de la Inquisició espanyola: el de secretari del Supremo Tribunal de la Inquisición a partir de 1616 i també el de secretari dels reis Felip III i Felip IV, en el Real Consejo Supremo de la Santa Inquisición.

Al catalogar els exemplars de l’edició de 1632 ens vam preguntar, en primer lloc, si es tractava d’una signatura autògrafa de Huerta. Una consulta a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid ens va permetre autenticar la signatura com a autògrafa.

En segon lloc, ens preguntàvem quin podia ser el motiu pel qual aquesta signatura figurava en el verso de la portada de tots els nostres exemplars de l’edició de 1632. La resposta ens la va donar Susana Cabezas Fontanilla, en el seu article “En torno a la impresión del catálogo de libros prohibidos y expurgados de 1612”. Documenta & Instrumenta, v. 3 (2005), p. 7-30. L’autora precisa, que en les edicions de 1583-84, 1632, 1640 i 1667, els secretaris del Consejo de la Suprema Inquisición van rebre el privilegi de publicació de l’Índex en reconeixement per les tasques de coordinació durant el procés d’edició. Això implicava que els secretaris podien portar a terme tots els acords relatius a l’edició, inclosa la selecció de l’impressor a qui s’encarregaria la publicació.

Per als secretaris de la Inquisició, aquest privilegi representava un esforç econòmic molt important, perquè el Sant Ofici no aportava els diners inicials que eren necessaris per costejar l’edició de l’Índex (paper i treball de l’impressor) sinó que els diners els havien de posar ells. Després, ja se’n rescabalarien amb els guanys provinents de la venda i la distribució. Per assegurar aquests beneficis, es va arribar al punt, com passa en l’edició de 1632, de reproduir-hi un text signat pel cardenal Antonio Zapata que conté la prohibició de vendre exemplars que no fossin signats pel secretari Huerta o pel pare Juan de Pineda.

A continuació reproduïm un fragment d’aquest text que es troba en el f. [creu llatina]4 de l’Índex de 1632.

Mandamos pena de excomunion mayor … y de cincuenta ducados q[ue] ninguna persona de qualquier estado o condicion que sea, use, ni embie a parte alguna de las Indias, ni a otra alguna, ninguno de los dichos Catalogos è Indices, ni los venda en estos, ni aquellos Reynos, que no esten firmados del dicho Secretario Sebastian de Huerta, o de mano del Padre Iuan de Pineda …”

f. creu llatina 4

Les edicions dels Índex de llibres prohibits (la més antiga que consta en el nostre fons és la de l’any 1583) i la literatura relacionada amb aquesta matèria, es troba àmpliament representada en el CRAI Biblioteca de Reserva. A les biblioteques dels convents, comissionats del Sant Ofici revisaven les obres, com es pot veure en la nota de censura de l’edició de 1555 de l’obra d’Andreas Vesal De humani corporis fabrica

V[idi]t et correxit, ex commisione S[ancti] Officii Inquisit[ionis] contra haereticam grauitatem, Jose[phus] Hiero[nimus] Besora S[acrae] T[heologiae] et P[hilosophae] D[octor] Canon[icus] Ilerden[sis] juxta praescriptum an[no] 1655

Vesal

L’any 2012, Carmen Garrido, cap del Gabinet de Documentació Tècnica del Museo del Prado, va autenticar, finalment, com a obra de Diego Velázquez el retrat de Sebastián Huerta que podeu veure en aquest enllaç. Es creu que va ser pintat per l’artista cap al 1629, poc abans del seu primer viatge a Itàlia.

Publicat dins de Antics posseïdors, Edicions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Exposició 1714: Crònica d’un llarg conflicte successori. Una mostra del fons documental del CRAI Biblioteca de Reserva

Ms 95

Arran de la tasca de recopilació d’obres del fons del CRAI Biblioteca de Reserva relacionades amb el 1714, en una col·lecció temàtica nova, presentem l’exposició 1714: Crònica d’un llarg conflicte successori. Una mostra del fons documental del CRAI Biblioteca de Reserva.

Es tracta d’una selecció de documents que il·lustren les diferents fases del conflicte provocat per la mort sense descendència de Carles II, que desembocà en la derrota de l’onze de setembre de 1714. Això és, els inicis, el desenvolupament de la guerra i per últim, la derrota austriacista i les seves conseqüències.

La mostra tindrà lloc entre el 27 d’octubre i el 14 de novembre a les vitrines de la sala de consulta de Reserva i amb les següents visites comentades.

Dimecres 29 d’octubre a les 12 h.

Dimarts 4 de novembre a les 10 h.

Dijous 13 de novembre a les 14 h.

També s’ha elaborat la versió virtual de l’exposició ampliada amb documents i comentaris.

Publicat dins de Bases de dades, CRAI Biblioteca de Reserva, Difusió, Exposicions, Exposicions virtuals | Etiquetat com a | 1 comentari

Localitzada una marca de foc fins ara desconeguda

UB-12102 mf

La marca es va descobrir al tall superior de l’exemplar amb topogràfic 07 M-4300bis1, durant la seva descripció. Es tracta d’una edició de les Quatro quaresmas continuas reducidas a una, del carmelità descalç José de Jesús, impresa a Barcelona per Rafael Figueró el 1706.

És formada per les inicials “S” i “F”, que indiquen, amb tota probabilitat, “San Francisco”. En efecte, la pertinença del volum a un convent dels framenors es veu reforçada per la presència, a la portada, de la nota d’ús manuscrita “Ad simplicem usum fr[atr]is Andreae Montserrat Ord[ini]s Minorum de Observ[anti]a”, i de l’exlibris “De la libreria de S[an] Francisco de Assis”. Tot i això, no s’ha pogut determinar el nom del convent d’origen. No sembla probable, però, que la còpia hagués pertangut a la biblioteca dels franciscans barcelonins, atès que la consulta dels catàlegs manuscrits de la seva biblioteca no ha estat concloent.

La marca es troba descrita amb detall i il·lustrada amb imatges a la base de dades mexicana Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego, que considera la hipòtesi d’un origen italià.

Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego

El projecte va néixer de la col·laboració entre la Biblioteca Franciscana de la Universidad de las Américas Puebla y de la Provincia Franciscana del Santo Evangelio de México i la Biblioteca Histórica José María Lafragua de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, i actualment 17 institucions hi participen, entre les quals el CRAI Biblioteca de Reserva. Considerada una eina de primera mà per a l’estudi de les marques de foc, des del 2011 forma part de la llista de recursos sobre procedències compilada pel CERL i, el juny del 2014 comptava amb unes significatives 353 entrades.

Les marques de foc van constituir una forma singular d’identificació de les col·leccions pertanyents a biblioteques religioses  i d’alguns particulars a la Nova Espanya. La pràctica, adoptada el segle XVII, i en ús fins a la primera meitat del segle XIX, consisteix en l’aplicació d’un ferro roent al tall dels llibres, que deixa un senyal carbonitzat d’una determinada forma, ja sigui epigràfica o figurativa.

Fora d’Amèrica, a Europa n’existeixen testimonis a Sardenya i a Barcelona, concretament a la biblioteca del convent de Santa Caterina, dels dominicans, els llibres de la qual custodia el CRAI Biblioteca de Reserva i mostren, en la seva pràctica totalitat, una marca de foc al tall inferior i, en ocasions, també al superior. Les dues tipologies de la marca, la roda de coltells, instrument de martiri de Santa Caterina d’Alexandria, i una combinació d’aquesta amb l’escut dels dominicans, són descrites igualment al Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades, CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | Deixa un comentari