Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Ja es pot trobar a l’OPAC el títol El Libro de Duarte Barbosa, el Ms 835 de la nostra col·lecció de manuscrits. Es tracta d’una descripció geogràfica i humana de tota la costa africana i asiàtica de l’Oceà Índic, recollida en els quinze anys següents a l’arribada dels portuguesos a l’Índia. Miquel Rosell, al seu inventari, li dóna un títol més il·lustratiu Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar.

Duarte Barbosa (Lisboa ca. 1480- Filipines 1521) va ser un comerciant i explorador portuguès que entre 1503 i 1516/17 va exercir d’oficial de l’Índia portuguesa a Cannanore, actualment Kannur, al sud de l’Índia. El seu llibre és un dels primers exemples de literatura de viatges portuguesa, fruit d’aquests anys en aquest país on també aprèn la llengua local, el malai i fa d’intèrpret i d’escrivà. Torna a Portugal en algun moment després de 1515, on finalitza el seu llibre. En 1519 s’uneix a l’expedició de Fernando de Magallanes, que per primer cop dóna la volta al món.

L’obra conté una àmplia informació geogràfica i comercial de les terres que bordegen l’Oceà Índic, recollida per l’autor en els seus llargs viatges: “Pasado el cabo de Buena Esperanza por nordeste en el cabo de San Sabastian son ttherras muy fermosas de montañas y canpos y valles en que ay…”. Al final del text, quatre fulls detallen on es troben les pedres precioses: robins, diamants, safirs, topazis, turqueses, esmaragdes… “donde nacen y de la divirsidad de ellos” i també espècies com clau, canyella, gingebre… “do naçe y lo que vale”, “… toda la especieria y drogas y qualquier cosa que venga de la Yndia se vende en Portogal al peso viejo y todo lo … se vende al peso nuevo”. Els darrers dos fulls del manuscrit narren el viatge de Juan Serrano, navegant portuguès que també formava part la primera circumnavegació del món amb Magallanes, quan fuig de Malaca, al sud de l’Índia, amb altres cinc mariners en una caravel·la robada.

En el procés de recerca d’informació relativa a l’obra que portem a terme cada cop que efectuem la recatalogació d’un manuscrit, s’ha posat en evidència que aquesta obra en concret ha estat motiu de divergències entre diversos estudiosos. És dubtosa la seva autoria, donat que alguns autors l’atribueixen a Fernando de Magallanes, i també es dubta de l’any de composició, 1516 per uns, 1518 per altres.

No se’n conserva l’original, i tot i la importància que va tenir en aquell moment, no va ser imprès fins 1550 amb el títol: “Libro di Odoardo Barbosa Portoghese” dins l’obra de Giovanni Battista Ramusio Delle navigationi et viaggi, publicada a Venècia pels hereus de Lucantonio Giunti. Entre els anys de la seva composició i aquesta seva primera impressió en italià, van circular nombroses còpies manuscrites en diferents llengües, i aviat es va convertir en una guia important per als navegants d’aquelles dècades del segle XVI que es dirigien a l’Índia.

Escrit originalment en portuguès, la nostra còpia és una traducció al castellà de 1524 feta per Martín Cinturión, tal com trobem al verso del full 80 del nostre manuscrit:

imatge ms

Acabose de trasladar este libro de su original en lengua portoguesa, traduzida en lengua castellana en Vitoria estando ende el enperador y Rey d[e] espana primero dia de marco ano de mil et quinientos et veynte et quatro anos por m[artí]n cinturion, enbaxador dela comunidad de genova con ynterpretacion de diego Ribero, portugues cosmografo de su mag[estad] y m[aest]ro de cartas de navegar

Miquel Rosell empra l’any de 1524 que apareix al text per datar el manuscrit, però pensem que aquest any es refereix a la data de la traducció del portuguès al castellà, i no necessàriament a la d’escriptura del nostre document. Per tant, la data podria ser aquest 1524 o algun any posterior, si es tracta d’una còpia d’un altre manuscrit castellà que ja incloïa aquest fragment. Existeix una altra còpia castellana a la BNE (ms. Res. 47) datada també al segle XVI, que no porta aquest paràgraf que us hem transcrit.

El volum està enquadernat en un pergamí que procedeix d’un altre document, ja que es veuen les marques d’antics plecs de l’anterior volum. Pel que fa a la conservació del text manuscrit, resulta dificultosa la lectura d’alguns fragments per la tinta ferrogàl·lica amb què es va escriure, i alguns fulls han estat guillotinats per la part superior afectant el text de les primeres línies. No porta marques de procedència i no podem establir el recorregut que va fer fins arribar a la nostra biblioteca.

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Manuscrits | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Un reforç de quadern, testimoni de la difusió de l’obra de sant Bonaventura a la península durant la baixa edat mitjana

Els trossos de pergamí i de paper, manuscrits i impresos, emprats per reforçar els quaderns o el llom són elements habituals a les relligadures dels llibres antics. En una cultura en què res no es llençava si podia ser utilitzat per a un determinat propòsit, els documents que, per algun motiu, es destruïen, podien acabar complint la funció de protegir un text que gaudia de més fortuna.

Aquest va ser el destí d’uns Comentaris de sant Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard, un fragment dels quals ha estat identificat per l’investigador Daniel Gullo en un exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, en concret un volum factici que conté diversos tractats de Pere Alfons de Burgos impresos a Barcelona el 1562.

Al llom del volum in-octavo, a la vista per trobar-se solta la senzilla enquadernació de pergamí a la romana, Gullo, responsable del Malta Study Center (Hill Museum & Manuscript Library, Saint John’s University, Collegeville, Mn.), va descobrir aquest fragment fins ara desconegut. El document demostra, en les seves paraules, “no només que la circulació dels Commentaria a la Península Ibèrica es va produir de manera molt lenta a través de còpies manuscrites parcials o incompletes en una àmplia àrea externa a les comunitats franciscanes, sinó que les poques còpies manuscrites existents a la península van ser ràpidament substituïdes per les primeres còpies impreses, a causa de la canonització de sant Bonaventura per Sixt IV a finals del segle XV.”

L’historiador, a Reflections on the transmission of Bonaventure’s Commentary on he Sentences: a fourteenth-century fragment in the Biblioteca de la Universitat de Barcelona, article publicat al volum 72 (2014) de la revista Franciscan studies, conclou que per l’anàlisi paleogràfica el fragment pot ser datat a la meitat o segona meitat del segle XIV, i que molt probablement va ser produït a Catalunya. Destaca, també, les bones condicions en què ens ha pervingut i la seva llegibilitat.

167-5-26

Una part rellevant del seu treball és dedicada a Josep Jeroni Besora, antic posseïdor de l’exemplar on es troba el fragment, en la seva faceta de bibliòfil i donant de la seva col·lecció a la biblioteca del convent de Sant Josep de Barcelona, amb la condició que fos pública.

Documents d’aquestes característiques, reforços de quadern, reforços de llom i pergamins emprats com a cobertes, mereixen un tractament específic que requereix una expertesa considerable. El CRAI Biblioteca de Reserva està estudiant la manera de fer visibles al públic investigador uns testimonis que, nascuts com a objectes eminentment textuals, van acabar esdevenint purament materials.

Publicat dins de Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del darrer semestre:

163-2-42

Biblioteca apostolica vaticana. Catalogo dei codici miniati della Biblioteca vaticana. 1, I Manoscritti Rossiani / a cura di Silvia Maddalo ; con la collaborazione di Eva Ponzi ; e il contributo di Michela Torquati. Città del Vaticano : Biblioteca apostolica vaticana, 2014.


169-6-15Biblioteca y gabinete de curiosidades : una relación zoológica 
: Biblioteca Marqués de Valdecilla, Universidad Complutense de Madrid ,junio-septiembre 2015 / proyecto y comisariado, Manuel Barbero Richart. Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 2015.

Reserva Caixa F-7Camprubí, Xevi. La llei d’impremta a la Catalunya moderna : 1568-1723. Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2014.


168-7-13Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del Renaixement / edició a cura d’Alejandro Coroleu. [S. l.] : Punctum, cop. 2015.


167-5-26Franciscan studies. St. Bonaventure : The Franciscan Institute, 1924- nº 72 del 2014.


P-4-4-13 al 15Huisstede, Peter van. Dutch printer’s devices : 15th-17th century : a catalogue with CD-ROM. Nieuwkoop : De Graaf, 1999.

164-4-17Jornades llibre antic (2015, 8-16 abril : Reus, Catalunya) Llibre antic : memòria del passat / Reus : Edicions del Centre de Lectura de Reus : Arola, 2015.

164-4-19Petrucci, Armando. Una lliçó de paleografia. València : Universitat de València, cop. 2008.


166-5-57Titivillus : revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books. Zaragoza : PUZ, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015-




167-5-27-Worlds of learning : the library and world chronicle of the Nuremberg physician Hartmann Schedel (1440-1514)
 / edited by the Bayerische Staatsbibliothek ; [exhibition and catalogue: Bettina Wagner ; translations: Diane Booton and Bettina Wagner]. Munich : Allitera Verlag : BSB, Bayerische Staatsbibliothek, 2015.


Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Bones festes

nadala-2015-ab2S’acosten les festes i amb aquest apunt ens volem afegir a les felicitacions de nadal del CRAI.

Entre llibres i documents de caire més seriós, de vegades surten a la llum petits tresors curiosos que romanien amagats entre els fulls. És el cas de les mostres de paper calat que vam trobar fa uns mesos, tal com vam explicar aquí. Aquest llibre del segle XVI, prou gros per a conservar-les sense que s’arruguessin, les va allotjar fins que van ser descobertes en catalogar-lo, no sabem des de quan, ni qui va decidir deixar-les allà. Tampoc sabem quina utilitat tenien, tot i que les imaginem decorant la finestra per aquesta època.

A contrallum és com s’aprecia millor aquesta fulla d’arbre (un trèmol potser?) que vam localitzar ja fa anys entre les pàgines de l’exemplar B-69/4/32. Van ser els companys del bloc de lletres qui van anunciar la troballa, doncs encara no existia el bloc de Reserva. Un amable usuari va anotar ens els comentaris la semblança de tècnica amb aquesta altra fulla de l’islam. Una fulla seca qualsevol a primera vista, esdevé una filigrana si la mirem amb llum darrera. Recuperem doncs la imatge, del paisatge bucòlic pastoral que pot encaixar perfectament amb la temàtica pessebrista d’aquesta temporada.

No només és el material annex als llibres el que ens porta sorpreses, també els fulls de guarda o els marges dels impresos s’usen com a glosses o suport per a notes i dibuixos.  En aquest bloc havíem vist caplletres decorades i també els capons de nadal tan adients per recordar en les dates de les festes.

m-170-1

Per seguir amb la temàtica ornitològica, mostrarem la imatge d’un exemplar localitzat fa poc en digitalitzar-se el document. Només passant pàgina per pàgina es podria descobrir aquest ocellet ben amagat.

M-R-1643-1

Hem parlat de decoració, d’aspectes gastronòmics i també afegirem el dels presents, ja que com cada any, està disponible el calendari i els productes del CRAI.

cartell foto

Només manca recordar-vos que la biblioteca tancarà del 24 de desembre al 3 de gener. El 4 i el 5 de gener obrirem de 8.30 a 15h (accés per la porta de matemàtiques de l’edifici antic) i retornarem al nostre horari habitual a partir del 7 de gener. Us desitgem que passeu molt bones festes.

Publicat dins de Difusió | Deixa un comentari

Nova publicació: Jornades Llibre antic. Llibre antic: memòria del passat

portadaEl Centre de Lectura de Reus acaba de publicar les ponències que es van presentar a les “Jornades Llibre antic. El llibre antic: memòria del passat” que es van celebrar al mateix centre entre el 8 i 16 d’abril del 2015.

Les Jornades foren coordinades pel professors Josep Fàbregas de la Universitat Rovira i Virgili i per Montserrat Anciola, cap del Centre de lectura de Reus.

Tal com diu a la presentació Montserrat Anciola, els objectius de les jornades anaven dirigits a conèixer l’evolució del llibre antic al llarg de l’època moderna; destacar la importància d’aquests com a font d’informació historiogràfica, identificar els principals centres d’estampació arreu del continent, valorar la influència del llibre en l’evolució del pensament i de l’educació de cada època, analitzar el contingut d’algunes de les publicacions més emblemàtiques i conèixer els antecedents de la literatura infantil i la seva aplicació al món dels infants.

Les 8 ponències incloses a la publicació són les següents:

  • La impremta a l’inici del segle XIX. Canvi de règim, canvi de registre. Montserrat Comas i Güell.
  • La gestió del llibre antic a la Biblioteca de Catalunya. Núria Altarriba Vigatà
  • La base de dades de marques d’impressors del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Neus Verger
  • Els primers llibres infantils a Catalunya. Cristina Garreta Girona.
  • El llibre de les Consitutcions y altres drets de Catalunya… (Barcelona, 1704). Antoni Jordà Fernàndez
  • Incunables: art, tècnica i cultura. Catalunya. M. Rosa Molas Capdevila
  • Novel·la cavalleresca i historiografia clàssica del Renaixement. Alejandro Coroleu i Lletget
  • El libre antic com a font historiogràfica. Josep Fàbregas Roig.

Destaquem aquesta publicació ja que la tercera ponència presentada ve de la mà de Neus Verger, del CRAI Biblioteca de Reserva. La temàtica presentada fou la base de dades de Marques d’impressors de la mateixa biblioteca, creada al 1998 i mantinguda i augmentada ininterrompudament des de llavors, a partir dels llibres impresos que es cataloguen. Com sabeu la base de dades enllaça directament amb el catàleg en línia de la UB, essent possible recuperar totes les obres d’un impressor determinat. La base de dades ofereix una cerca molt més acurada que el catàleg, ja que, apart de poder cercar a partir del nom d’impressor, podem fer altres cerques a partir de les ciutats, els països i els termes descriptius de les marques utilitzades pels impressors. De cada registre d’impressor, se’n presenten les dades biogràfiques així com una descripció i una imatge de les marques utilitzades.

Donat l’ampli marc cronològic i geogràfic de la base de dades i la inclusió de l’estudi de les marques dels impressors, aquesta s’ha convertit en un referent molt rellevant en el camp de llibre antic. En aquest sentit, tots els registres d’impressors han estat incorporats al Thesaurus del CERL amb la visualització de les imatges i enllaç directe cap a la base de dades.

Publicat dins de Congressos i Jornades, CRAI Biblioteca de Reserva, Publicacions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva al DDUB

Logotip del butlletí de Fent Història

Ja es pot consultar al Dipòsit digital de la UB l’article Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. En aquest mateix bloc havíem anunciat la seva publicació en la revista Fent Història de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics, i ara s’ha afegit als documents del repositori UB.

Inclòs dins d’un monogràfic sobre arxius i biblioteques, l’article recollia les motivacions per crear el Bloc de Reserva, que en aquell moment tenia 3 anys de trajectòria, així com els procediments emprats i algunes claus del seu funcionament. La redacció coincidia també amb la creació del perfil de Reserva al facebook, així que també s’esmenten els canvis soferts en les diferents xarxes de difusió.

Podeu accedir a l’article des de l’identificador http://hdl.handle.net/2445/67892.

Publicat dins de Publicacions, Repositoris | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva present a l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana”

cartell de l'exposició

L’exposició és el resultat d’un projecte de col·laboració amb la Xarxa de Museus d’Art Medieval d’Europa, integrada pel Musée de Cluny, Musée National du Moyen Âge de París, el Museo Nazionale del Bargello de Florència, el Museum Schnïtgen de Colònia i el Museu Episcopal de Vic.

En la mostra s’encaren les diferents perspectives vitals i socials del viatge en aquesta època. Els diferents mitjans terrestres o marítims i les diverses intencionalitats i expectatives hi són abordades. Entre els perfils dels viatges a l’Edat Mitjana ens trobem la figura del pelegrí en la recerca dels beneficis espirituals, el comerciant interessat en rèdits més materials, els cavallers, soldats, pagesos i els exploradors, sense oblidar els desplaçaments arran de les aliances matrimonials,

El tema està tractat des de la perspectiva de la història de l’art i la materialitat dels objectes i és en aquest sentit que el CRAI Biblioteca de Reserva participa amb dues peces de la seva col·lecció.

  • Manuscrit 4, Tractat de mercaderia. Libre de conexenses de spicies e de drogues e de avissaments de pessos canes e massures de diverses terres ha viij de setembre del any M.CCCC.L.V. [Manuscrit]. [1385]

Es tracta d’un manual de mercaderia on s’aborden els principals elements que participaven en aquesta activitat: moneda, pesos i mesures i duanes, entre altres.

  • Incunable 175 de Bernhard von Breydenbach. Peregrinatio in terram sanctam. [Spirae] : per Petrum Drach … impressum, 1490 die xxix Julij.

En aquesta cèlebre obra, l’autor fa un relat de la peregrinació que va portar a terme des de Venècia fins a Terra Santa entre la primavera de l’any 1483 i principis de l’any vinent. Des d’un primer moment, l’autor ja tenia clara la intenció de registrar tota l’experiència viscuda durant la travessia, en un llibre que es publicaria a la tornada.

El propòsit de Breydenbach era que la guia fos il·lustrada, i amb aquesta intenció es va afegir a l’expedició Erhard Reuwich, un pintor originari d’Utrecht, l’encarregat de fer els dibuixos que es convertirien en els gravats xilogràfics que il·lustrarien la Peregrinatio.

Es pot consultar la versió digital completa dels dos llibres al portal BiPaDi de la Universitat de Barcelona.

L’exposició té lloc al Museu Episcopal de Vic, entre el 24 d’octubre de 2015 i el 14 de febrer del 2016.

Publicat dins de Exposicions, Incunables, Manuscrits | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Tres nous candidats per ser apadrinats

Avui us proposem dues obres obres cartogràfiques i una musical, que recentment han passat a format part de la iniciativa Apadrina un document. Potser algun amant de la cartografia o melòman s’anima a apadrinar-les…

Renard, Louis. Atlas de la navigation et du commerce qui se fait dans toutes les parties du monde : expliquant par des cartes & par des descriptions particulieres de toutes les côtes & ports de mer de l’univers, la nature, les productions & les ouvrages ou manufactures de chaque pais en particulier, la religion, le gouvernement & les manieres de vivre des peuples, les marchandises que l’on porte d’un pais à un autre … : le tout dressé sur les mémoires les plus récens, revû & corrigé sur les nouvelles observations. A Amsterdam : chez Louis Renard …, 1715.

En primer lloc, un preciós atles en format foli –54 x 35 cm- que presenta una portada a dues tintes amb escut calcogràfic. Abans s’hi troba el frontispici, que ens ofereix un gravat calcogràfic de la figura d’Atles sostenint sobre les seves espatlles un gran planisferi terrestre. L’atles, que té una extensió de 98 pàgines i està decorat amb alguns frisos i algunes caplletres ornades amb gran detall, presenta també 28 mapes calcogràfics a doble pàgina, de molt bona qualitat i amb cartel·les historiades. Presenta un full de mapa plegat amb unes dimensions sense plegar de 78 x 78 cm, i dos fulls de làmina plegats amb plànols sobre fortificacions.

L’obra va ser editada per Louis Renard (1678?-1746), membre d’una família d’hugonots que va traslladar-se de França als Països Baixos a conseqüència de la revocació de l’Edicte de Nantes. Renard va acabar convertint-se en un autor, editor i mercader de llibres a Amsterdam l’any 1701, activitat que va portar a terme fins al 1745. L’obra, que va tenir un èxit rellevant, va ser reeditada anys després per altres impressors, tant en francès com en holandès, així com alguns dels seus mapes, que van ser reeditats separadament. L’obra s’emmarca dins la important tasca portada a terme en l’àmbit de la cartografia per nombrosos impressors holandesos als segles XVII i XVIII.

L’enquardernació en pell es troba molt malmesa a les cobertes, igual que el llom, i el relligat interior presenta algunes pàgines soltes.

 

Levanto, Francesco Maria. Prima parte dello Specchio del mare : nel qvale si descrivono tutti li porti, spiaggie, baye, isole, scogli e seccagni del Mediterraneo : con le dimostrationi de terreni, cambiamenti di corse e distanze & il facilissimo modo d’adoprare il Balestriglio & Astrolabio : non mai più così ampiamente descritto & arrichito di carte maritime nuovamente costrutte. In Genova : per Gerolamo Marino & Benedetto Celle, 1664.

Us presentem en segon lloc l’única còpia localitzada actualment a Catalunya, d’aquesta primera edició de l’obra del capità de vaixell i cartògraf Francesco Maria Levanto Prima parte dello Specchio del mare… Es tracta d’una edició in folio, impresa a Gènova el 1664, amb una preciosa portada gravada calcogràfica. L’obra té una extensió de 152 p., i presenta el text a dues columnes, amb caplletres ornades, frisos i postil·les. Al llarg del text trobem gràfics i nombroses reproduccions de perfils de la costa. A més, inclou 25 fulls de mapes (24 d’ells a doble pàgina) amb una bona qualitat d’impressió i que reprodueixen la costa mediterrània i presenten els títols dins de cartel·les.

En trobem davant una obra especialment bella i singular, ja que Prima parte dello Specchio del mare… –cal destacar que no es va publicar cap altra part, tot i la intencionalitat que mostra el títol- és un dels primers atles nàutics italians impresos. Sembla ser que les planxes d’aquesta edició van ser utilitzades en la següent edició, la de 1696 a Venècia, de la que no se’n conserva cap còpia documentada a l’Estat espanyol.

Lamentablement, l’obra presenta moltes taques d’humitat i nombrosos forats d’insectes amb zones de text i mapes afectats.

 

Ballard, Christophe. Brunetes ou petits airs tendres, avec les doubles et la basse-continue meslées de chansons a danser. Paris : Ruë S. Jean de Beauvais, au Mont-Parnasse, 1703-1711.

Finalment us presentem un deliciós imprès musical, una important antologia de la cançó popular francesa dels segles XVII i de principis del XVIII. Recopilada i impresa a París entre el 1703 i el 1711 per Christophe Ballard, que es podia vantar dels títols de “seul imprimeur de musique du roi” i “noteur de la chapelle du roi”.

Ballard actua també com a arranjador, i adapta les cançons, simples i atractives, als gustos de la seva època, fins al punt que al llarg del segle XVIII van esdevenir molt conegudes i profusament utilitzades com a repertori per a l’ensenyament del cant i dels instruments musicals en general.

Com el propi Ballard indica a l’Avertissement, el nom Brunetes que aplega la col·lecció d’àries s’inspira en la primera, que comença amb els mots Le beaux berger Tircis i acaba Ah petite Brunete, Ah! Tu me fais mourir!

Enceta el llibre la dedicatòria a la famosa i bella Marianna de Borbó, filla natural de Lluís XIV i  Louise de la Vallière, i princesa douairière de Conti, on el recopilador afirma que el seu recull contient ce qu’il ya d’airs françois les plus parfaits dans le caractere tendre & naturel. La galanteria que impregna la música i les lletres troba, igualment, un correlat en el bonic gravat calcogràfic que precedeix la portada, obra de Jacques Audran segons dibuix d’Antoine Dieu.

Actualment, només es coneix l’existència, a l’estat, d’aquest volum primer conservat al CRAI Biblioteca de Reserva i del volum segon de la Biblioteca Nacional de Madrid. L’exemplar que presentem procedeix de la selecta col·lecció del frare de l’orde de sant Agustí Josep Capellà, com ens indica l’ex-libris imprès de la portada.

Publicat dins de Conservació, Difusió, Restauracions | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Monogrames entremaliats

Ja fa anys que el CRAI Biblioteca de Reserva té un interès especial per les marques d’impressors, com bé ho demostra la creació i manteniment de la nostra base de dades de Marques d’impressors, iniciada l’any 1998.

Qui s’hagi entretingut una mica consultant la base de dades haurà pogut observar com les imatges representades a les marques són ben diverses, moltes d’elles de tipus al·legòric. Però una altra tipologia de marca molt recurrent i que crida força l’atenció són els monogrames. Sabeu què són? El TERMCAT els defineix com una “signatura abreujada composta de la lletra inicial o de la reunió de diverses lletres d’un nom, entrellaçades en un sol caràcter”. Alguns d’aquests monogrames són senzills i fàcils d’interpretar, com el de l’associació d’impressors francesos Ménard et Desenne, fils. D’altres, com el de l’italià Niccolò Pagliarini, són molt més complexos i presenten una ornamentació addicional que els fa més vistosos.

Habitualment, les marques d’impressors posseeixen un important valor decoratiu, ja que a les portades sovint trobem ja identificat l’impressor al peu d’impremta. En aquests casos, les marques decoren la portada i identifiquen (i ratifiquen) l’impressor. D’altres vegades però, les marques tenen una funció identificadora especialment transcendental, ja que les trobem en obres sense peu d’impremta o on aquest és incomplet.

En els casos en el que el nom de l’impressor no consta al document, però sí la seva marca, part de la nostra tasca és intentar esbrinar el responsable de l’edició consultant la base de dades de Marques d’impressors, o d’altres similars, com MAR.T.E.: Marche Tipografiche Editoriali, Edit16. Censimento delle edizione italiane del XVI secolo o algunes de les obres que podreu localitzar a la nostra Bibliografia de Marques d’Impressors.

Però no sempre les marques ens posen les coses fàcils i ens ajuden a identificar un impressor. Fa uns dies, un monograma “entremaliat” ens va posar les coses difícils… Tot i que el peu d’impremta de l’obra de Giuseppe Sanfelice Riflessioni morali, e teologiche sopra l’istoria civile del Regno di Napoli estava incomplet “In Colonia, MDCCXXVIII”, ens vam sentir afortunats ja que a la portada dels dos volums hi havia el monograma de l’impressor. Vam intentar identificar-lo sense èxit fins que, una mirada atenta a la portada del volum segon ens va fer adonar que l’enrevessat monograma del primer volum estava capgirat, és a dir, que la persona que va compondre la portada del primer volum del llibre es va equivocar i va inserir el motlle del revés. Aquest error es va solucionar en el segon volum, on el motlle de la marca es va posar en la posició correcta. Us oferim una imatge de les dues portades per tal que pugeu contrastar-les.

comparació dos edicions

Amb el primer volum a la mà podíem pensar que es tractava d’una obra publicada a Alemanya –a Colònia, concretament- per un impressor el nom del qual començava per la lletra W (que és la que es podria intuir observant el monograma). Res més lluny de la realitat! En el cas concret d’aquesta obra,  el lloc d’impressió “Colonia” era fals, així que intentar esbrinar un impressor amb un lloc d’impressió equivocat i una marca tipogràfica capgirada podria haver estat una empresa impossible… Però ens en vam sortir: l’obra havia estat impresa a Roma per Girolamo Mainardi. I quin havia estat el motiu pel qual aquest conegut impressor, membre d’una família amb tradició editora, hagués obviat el seu nom al peu d’impremta i, a més, hagués indicat un lloc d’impressió fals? La resposta és ben senzilla: es tractava d’una obra controvertida que presentava la polèmica contra Pietro Giannone, el jurista i historiador italià, que s’havia vist  obligat a exiliar-se després de la publicació de la seva famosa Istoria del Regno di Napoli (1723), on denunciava durament com l’Església havia exercit, al llarg dels segles, un domini absolut sobre l’estat. Tot i que al CRAI Biblioteca de Reserva no disposem de cap exemplar de la primera edició de l’obra de Giannone, us convidem a consultar la traducció francesa publicada a l’Haya el 1742.

 

Publicat dins de Bases de dades | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Gravats? Xilogràfics o calcogràfics?

Fa uns dies comentàvem, a través del post El valor afegit d’un fons com el del CRAI Biblioteca de Reserva, el valor afegit que comporta tenir un fons tan ric com el del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un fons molt valuós, no només per la quantitat de títols que el conformen, sinó també perquè el fet de comptar amb diverses còpies d’una mateixa obra ens ofereix la possibilitat de comparar-les i comprovar variacions que, amb un únic exemplar, seria molt difícil detectar.

Aquest seria el cas de l’obra de Mario Lupi De notis chronologicis anni mortis, et nativitatis domini nostri Jesu Christi dissertationes duae. Recentment, en el moment que vam procedir a la seva catalogació i vam tenir al davant els dos exemplars, vam adonar-nos que, tot i que a primera vista la seva descripció podia semblar idèntica –mateixa empremta, paginació, signatures, etc.- hi havia una petita diferència que ens va cridar l’atenció: els gravats.

Les portades d’ambdós exemplars eren idèntiques i només canviava l’escut del Papa Benet XIV que s’hi trobava gravat. L’escut presentava dos dissenys diferents que, a més, havien estat estampats amb dues tècniques diferenciades: un era un escut xilogràfic i a l’altre era calcogràfic. No és infreqüent que es produeixin variacions en les petites ornamentacions que apareixen a les portades d’una mateixa edició d’una obra, però el que ens va cridar l’atenció va ser que aquesta diferència en la tècnica emprada per l’ornamentació de l’obra (xilografia “versus” calcografia) s’extengués al llarg de tot el text, és a dir, trobem dos estats de l’edició amb la mateixa composició tipogràfica però una d’elles està ornamentada amb la tècnica xilogràfica i l’altra amb la calcogràfica.

Per qui no les conegui, les característiques de les dues tècniques són les següents:

Xilografia: Tècnica de gravat consistent a rebaixar i entallar les parts de la superfície d’una matriu de fusta que han de quedar blanques al gravat i a deixar en relleu la superfície llisa per a ser tintada i estampada sobre el paper.

Calcografia: Tècnica de gravat caracteritzada per la utilització de planxes metàl·liques gravades en profunditat.

Com indica Rosa Vives referint-se als gravats xilogràfics aquests, exceptuant determinades obres magistrals “no presentan el refinamiento buril calcográfico”. Atès que la tècnica calcogràfica acostuma a ser més vistosa i acurada, els gravats revesteixen l’obra de més valor. És per aquest motiu que l’exemplar descrit a la nostra catalogació, el que hem considerat “còpia ideal”, ha estat el que conté els gravats calcogràfics. L’exemplar amb els gravats xilogràfics ha estat tractat com un “estat” especial, tal i com s’explica en una de les notes del registre bibliogràfic.

Diuen que una imatge val més que mil paraules: us oferim un petit tast amb diverses fotografies dels dos exemplars, per tal que vosaltres també pugueu apreciar les diferències.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Edicions, Gravat | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari