Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del darrer semestre:

PortadaBrown, Sylvia. Marginated : seventeenth-century printed books and the traces of their readers / Sylvia Brown & John Considine ; with the assistance of Amie Shirkie. Edmonton : University of Alberta Libraries, cop. 2010.
PortadaDe re typographica : nueve estudios en homenaje a Jaime Moll / editores: Víctor Infantes & Julián Martín Abad ; Mercedes Fernández Valladares …[et al.] Madrid : Calambur, 2012.
PortadaFrancesc del Santíssim Sagrament. Instrucció breu i útil per los cuiners principiants segons lo estil dels carmelites descalços : receptari de cuina conventual del segle XVIII / Francesc del Santíssim Sagrament ; precedit d’un estudi històric sobre cuina carmelitana ; a cura de M. Mercè Gras i Agustí Borrell. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.
PortadaFullola, Montserrat. Breu història de la Universitat de Barcelona. Barcelona : Publicaccions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014.


PortadaGrandes encuadernaciones en las bibliotecas reales, siglos XV-XXI. [Madrid] : Patrimonio Nacional : El Viso, DL 2012.



173-3-11Laurent-Vibert, R. (Robert). Les marques de libraires et d’imprimeurs en France aux dix-septième et dix-huitième siècles / par R. Laurent-Vibert el M. AudinLyon : Champion, 1925.
PortadaParshall, Peter W. Origins of European printmaking : fifteenth-century woodcuts and their public. Washington : National Gallery of Art ; New Haven : Yale University Press, 2005 


PortadaPerejaume. Mareperlers i ovaladors : Perejaume. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya : Edicions 62, 2014.


PortadaPérez, Martín. El Libro de las confesiones : una radiografía de la sociedad medieval española / edición crítica, introducción y notas por Antonio García y García, Bernardo Alonso Rodríguez, Francisco Cantelar Rodríguez. Madrid : Biblioteca de Autores Cristianos, 2002.


PortadaLa rúbrica impresa de los incunables españoles / exordio de Néstor Costa ; [cuidaron de la edición José Manuel Martín y Víctor Infantes]. [Madrid] Turpin, cop. 2014.


PortadaSilva, Innocencio Francisco da. Diccionario bibliographico portuguez [Recurs electrònic- DVD] Lisboa : Comissão Nacional para as Comemorações dos Descobrimentos Portugueses, 2001.


PortadaStáïkos, K. Printers’ & publishers’ marks in books for the greek world : 1494-1821 / Konstantinos Sp. Staikos ; translated by Tymothy Cullen. New Castle : Oak Knoll Press ; Houten : Hes & De Graaf Publishers, 2009.


PortadaTeresa de Jesus : maestra de oración / [organización: Las Edades del Hombre; dirección: Gonzalo Jiménez Sánchez; coordinación general: Esther Martín]. Ávila ; Alba de Tormes : Fundación Las Edades del Hombre, 2015.
PortadaV centenario de la Biblia Políglota Complutense : la universidad del Renacimiento, el renacimiento de la Universidad / [dirección:  José Luis Gonzalo Sánchez Melero]. Madrid : Universidad Complutense de Madrid. Servicio de Publicaciones, DL 2014.
Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Un probable livre de prix atorgat pel bisbe Émile Blanchet a la nostra col·lecció

supralibros Émile BlanchetRecentment hem localitzat en el nostre fons un exemplar bellament enquadernat que ens va cridar l’atenció. Es tracta en concret de l’obra en dos volums d’Abel François Villemain: Histoire de Cromwell : d’après les mémoires du temps et les recueils parlementaires. A Paris : Chez Maradan …, 1819, que presenta a la coberta anterior, daurat, sobre una relligadura amb gofrats, el nom d’Émile Blanchet.

Cercant informació sobre aquest personatge vam trobar indicis que apuntaven que podia tractar-se del bisbe francès Émile Blanchet (1886-1967). Davant la incertesa, vam posar-nos en contacte amb l’Institut catholique de Paris, on Blanchet havia ocupat el càrrec de rector entre 1946 i 1966, i a l’arxiu de la qual hi ha dipositat una part del seu fons personal exercint aquest càrrec.

Guillaume Boyer, Responsable de Conservació i Patrimoni de l’Institut Catholique de Paris, va oferir una interessant hipòtesis d’una pràctica que, com molts d’altres, portava a terme Émile Blanchet: per la decoració que presenta l’enquadernació i pel text que conté (un clàssic d’història del segle XIX), podria  tractar-se d’un livre de prix o livre de présent. Què eren els llibres de premi? El bisbe Blanchet va començar com a estudiant a l’Institution Saint-Joseph au Havre, on va arribar a ser professor. Aquesta còpia que tenim dipositada a la nostra biblioteca podria ser un premi atorgat per Blanchet a un dels seus estudiants, cas en què Blanchet exerciria el paper d’agonòteta, és a dir, similar al d’aquells magistrats de l’antiga Grècia encarregats de presidir les lluites, els jocs i els certàmens públics i que premiaven també els guanyadors participant-t’hi activament. Aquesta és una bona hipòtesi, malgrat que el nostre llibre no presenta cap Ex Praemio, és a dir, cap inscripció manuscrita o impresa o alguna etiqueta enganxada a l’interior del llibre, que inclogués la identitat de l’estudiant, el material pel qual va ser guardonat i el nom de la institució. La inexistència d’aquest Ex Praemio fa que haguem de contemplar aquesta hipòtesi amb cautela…

Cal destacar finalment que el llibre també presenta a la portadella el segell del filòleg i escriptor Fernando de Arteaga y Pereira, datat l’any 1882, fet que demostra que abans d’estar en possessió del bisbe Blanchet –i probablement d’algun dels seus estudiants-, ja havia tingut una vida molt intensa.

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva, Edicions | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Troballes dins dels llibres: material annex

La catalogació dels llibres de fons antic proporciona veritables sorpreses. Amb el pas dels anys hem descobert, atrapats i ben conservats entre les planes dels llibres, una sèrie de petits gravats, plantes i flors seques, esborranys de sermons, cartes, notes, operacions aritmètiques, algun petit opuscle imprès, retalls de diaris, elements decoratius, punts de llibres i fins i tot agulles de cap … En la seva major part, aquest material ha romàs en el llibre probablement durant diversos segles, fins a l’actualitat.

Material annex de l'exemplar C-

Material annex de l’exemplar C-196/8/5

Aquest volum apreciable de troballes ha sortit a la llum mentre fèiem passar les pàgines per estudiar les signatures de l’imprès, o bé n’examinàvem la completesa o el seu estat de conservació.

Tot aquest material queda descrit al catàleg, concretament en la part del registre d’exemplar, on es detallen les característiques pròpies com ara l’enquadernació, l’estat de conservació, les notes, els ex-libris presents i en aquests casos el material annex trobat.

A continuació, s’arxiva en un dossier individual, que queda ordenat per la signatura topogràfica del llibre. D’aquesta manera, es manté el vincle del material amb el llibre on ha estat trobat.

Alguna troballa ja ha merescut un comentari en aquest bloc, com per exemple:

Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill

 O també Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva

Fa poc han aparegut dos bonics treballs de puntes de paper entre les pàgines d’una edició de Lió del 1538, incompleta, del Corpus Iuris Civilis. Volumen parvum, que hem catalogat recentment.

Estarem encantats si algú de vosaltres, amables lectors, ens podeu ajudar a descriure aquest element decoratiu, ja que ens interessaria posar una data aproximada a la seva execució i potser esbrinar si tenia algun propòsit, més enllà del pur entreteniment.

B-27-1-9 B-27-1-9 (1)

Publicat dins de Antics posseïdors, Conservació, CRAI Biblioteca de Reserva | 5 comentaris

Noves col·leccions a la Biblioteca Patrimonial Digital de la UB

Originally posted on Blog de Física i Química-CRAI:

La Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi) és el portal que conté les còpies digitalitzades dels fons patrimonials, bibliogràfics i documentals, de la Universitat de Barcelona. Hi trobareu manuscrits, incunables i impresos del segle XVI fins el XIX, i altres col·leccions bibliogràfiques úniques de documents i fons d’arxiu.

Aquest mes de juny s’han incorporat a BiPaDi les col·leccions Matemàtica i Química.

Química s’inicia amb una selecció d’obres d’autors clàssics i de llibres rellevants per a l’estudi d’aquesta disciplina. Inclou documents conservats en els fons antics dels CRAI Biblioteques de Física i Química, Medicina i Reserva. Destaquen els grans tractats del principi del segle XIX de Thenard i Berzelius, els llibres de text, del segle XIX, de Mateu Orfila, Casares, Mascareñas, Luanco i Lozano i la traducció catalana, editada el 1919 per la Societat de Química de Catalunya,  de la primera part del Traité…

View original 108 more words

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Escriptures. Símbols, paraules, poders”

escriptures

Avui s’inaugura l’exposició “Escriptures. Símbols, paraules, poders“,organitzada pel Museu de Cultures del Món. Es tracta de la primera exposició temporal d’aquest nou museu localitzat al número 12 del carrer Montcada de Barcelona, que en la seva col·lecció permanent recull obres provinents del Museu Etnològic i de la cessió d’obres de la Col·lecció Folch.

La mostra durarà fins al 31 de gener de 2016 i es pot visitar juntament amb l’entrada general o per separat. A més de les obres de la col·lecció del museu, l’exposició compta amb la participació de moltes d’altres institucions que han prestat per aquest període algunes peces. El CRAI Biblioteca de Reserva hi participa amb el manuscrit 1797, que es tracta d’una miscel·lània àrab que recull fragments de les Mil i una Nits.

Ms 1797

Publicat dins de CRAI Biblioteca de Reserva, Exposicions, Manuscrits | Etiquetat com a , | 1 comentari

Tendències al món editorial al segle XVII: el cas de “Memorie recondite”, de Vittorio Siri

C-254-4-9Els bibliotecaris que treballem amb llibre antic sabem que molt sovint és complicat resseguir la història de les edicions. A més, un problema afegit sorgeix quan treballem amb obres en diversos volums, ja que l’edició d’aquests volums al llarg dels anys pot haver patit un munt de vicissituds…

És per això que avui volem parlar-vos d’un cas ben curiós –especialment pel fet de trobar-se documentat-, que il·lustra algunes de les tendències del món de la impressió al segle XVII. Es tracta de l’obra de l’eclesiàstic i historiador italià Vittorio Siri (1608-1685) Memorie recondite : dall’Anno 1601 fino al 1640, divise in otto volumi. In Lione : Apresso Anisson, e Posuel, M.DC.LXXVII.-M.DC.LXXIX [1677-1679], que fa poc vam localitzar al nostre fons.

Malgrat que Siri ha estat un historiador força oblidat, l’obra en si té un gran valor, ja que és un testimoni únic –a través de la correspondència privada que posteriorment es va perdre- dels regnats d’Enric IV i Lluís XIII, i és l’única còpia documentada que trobem al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya.

En relació al tema que ens ocupa, la història d’aquesta edició en concret, hem de destacar una singularitat important, i és que actualment es conserva el contracte per la publicació d’aquesta obra amb l’impressor de Ronco Scrivia, Bartolomeo Cotta. Es tracta d’una dada més que rellevant, ja que aquest és l’únic contracte editorial del segle XVII d’aquestes característiques que es conserva a la zona de Ligúria.

Inicialment, els dos primers volums de l’obra van ser impresos per Bartolomeo Cotta l’any 1677 a Ronco Scrivia, localitat i comuna italiana de la província de Gènova, a la regió de Ligúria; però nosaltres no disposem d’aquests dos volums. Curiosament, disposem dels volums u i dos, que tenen la mateixa composició tipogràfica que els volums de Cotta, tret del peu d’impremta variant, ja que estan impresos a Lió el 1679 per Anisson et Possuel.

Què podria haver passat?

Sembla ser que Bartolomeo Cotta havia de responsabilitzar-se de la impressió de tots els volums, tasca que va iniciar el 1677, però el tercer volum ja va ser imprès per un altre impresor a París, Sébastien Mabre-Cramoisy. Les teories de què podria haver motivat l’autor a canviar d’impressor poden ser diverses: la lentitud en la impressió dels volums en podria ser una, o que l’autor hagués considerat que l’impressor havia estat poc curós i que la quantitat d’errors de l’edició era inacceptable, en podria ser una altra…

Un altre motiu prou plausible és el fet que Vittorio Siri hagués decidit que la seva obra mereixia una difusió més amplia que la que podia oferir-li un impressor lígur, i hagués valorat que les impremtes de París i Lió podien oferir a la seva obra un circuit més internacional. Aquest podria ser el motiu pel qual el parisí Sébastien Mabre-Cramoisy va ser l’impressor dels volums 3 i 4, i com, de cara als volums posteriors, l’autor va decidir que els impressors de Lió Anisson et Possuel, posseïdors d’una bona xarxa de distribució, encara podien millorar més la circulació europea de la seva obra.

Suposem que quan Anisson et Possuel van fer-se càrrec de l’edició de l’obra, a partir dels volums 5 al 8, van rebre també els exemplars existents de les impressions dels volums 1 i 2 que no s’havien venut fins aleshores. Què va fer aquesta editorial per donar-los més sortida comercial? Doncs una pràctica habitual en aquells moments i que no contemplava la reimpressió dels volums: van agafar les còpies que havia fet Cotta i els hi van substituir la portada, creant una nova emissió dels dos primers volums. I què és una emissió? Segons Fredson Bowers, fundador de la bibliografia material, una emissió és el nombre total de còpies d’una forma d’una edició posades a la venda com una unitat intencionadament separada. Per aquest motiu trobareu a la catalogació d’aquesta obra la nota següent: “Existeix una emissió dels v. 1 i 2 amb peu d’impremta: In Ronco, 1677”.

Si voleu saber més sobre aquesta història en concret, us recomanem l’article següent, en què ens hem basat per a redactar aquest post:

Ruffini, Graziano. “”Une superchérie typographique dévoilée”. Le Memorie recondite di Vittorio Siri e la Tipografia di Ronco Scrivia”, Culture del testo 3 (settembre-dicembre 1995), p. 3-22

Publicat dins de Bibliografia, Edicions | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Una mostra del treball realitzat al CRAI Biblioteca de Reserva per una alumna en pràctiques: Manuel de Regàs: benedictí, antic posseïdor, arxiver i bibliotecari de Sant Pau del Camp

Aquest curs tenim la satisfacció de comptar amb la presència de dues estudiants del Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Dolors López estudia els catàlegs manuscrits de la biblioteca del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, mentre que Anabel de la Paz ha treballat en la redacció de registres d’autoritat d’antics posseïdors presents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, alguns dels quals formen, ara, part de la base de dades. Es tracta del Convent de Sant Josep de Girona, de l’Església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de l’eclesiàstic i erudit Jaume Caresmar, del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls i del bibliotecari benedictí Manuel de Regàs. L’especial interès de l’alumna per aquest ultim l’ha impulsat a escriure el text que us presentem a continuació.

Anabel

Remuntem-nos a la història de l’orde benedictina a Catalunya, en concret al monestir de Sant Pau del Camp que es troba actualment al cor del Raval. El cert és que no en sabem gairebé res del seu origen per manca de documentació, encara que és molt probable que el fundés el comte Guifré II entre els anys 897 i 911, car s’hi va fer enterrar (la seva tomba és en part encara conservada i es pot visitar).

Claustre de Sant Pau del Camp (abril 2015)

Vora l’any 1096 el matrimoni Geribert Guitard i Rotlenda van oferir a la població de Sant Cugat una nova comunitat monàstica. El 1117 ells mateixos l’encomanaren a la Santa Seu i n’encarregaren al bisbe de Barcelona i a un grup de prohoms de la ciutat la custòdia.

S’hi va establir una comunitat, però finalment, per causa del seu mal govern fou destituïda per part del bisbe i dels prohoms de la ciutat, un cop n’hagueren presentat queixa a l’abat de Sant Cugat. Així és com el monestir de Sant Cugat havia perdut tots els seus drets sobre Sant Pau ja a inicis del segle XIII.

Avancem ara cap el segle XVII, moment en què fou aixecat el col·legi noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense al costat del monestir de Sant Pau. En aquesta època va ser quan es va crear la biblioteca i l’arxiu.

El prior que va crear la biblioteca és el nostre protagonista: Manuel de Regàs. El Germà Regàs havia estat monjo refetorer del Monestir de Sant Cugat del Vallès abans de passar a ser monjo del Reial Monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona. Cal aquí recordar la importància per als benedictins dels estudis i la formació intel·lectual que adquirien mitjançant professors i sobretot, a partir dels llibres. La seva biblioteca va ser objecte d’especial cura i atenció.

Ens cridà l’atenció la seva idea moderna de biblioteca així com la rigorositat de la seva tasca. Com a prior, no només creà una òptima biblioteca, sinó que va anar més enllà per arribar a definir-la com a element viu, i cobrir així les necessitats dels investigadors. Va enllaçar per tant, el concepte de biblioteca i d’arxiu, amb el de servei adreçat a les persones interessades a la recerca.

El servei de préstec aleshores ja funcionava com ara l’entenem: es permetia el retorn dins dels 15 dies següents i es controlava mitjançant un rebut. Va ser ell mateix qui s’encarregà de gestionar la col·lecció, de realitzar-ne els inventaris i els índexs complets del fons. De fet, es pot dir que va dedicar tota la seva vida a la classificació, l’ordenació i el manteniment de la biblioteca d’aquest monestir.

El que el nostre personatge no sabia és que pocs anys després de la seva mort, el 1835, l’any de la desamortització, les col·leccions es dispersarien. Tots els llibres passaren a la biblioteca de la Universitat de Barcelona i els documents, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Ex-libris manuscrit de Manuel de Regàs al llibre amb signatura topogràfica 07 XVIII-220

En l’actualitat al catàleg només hem localitzat 16 títols de la biblioteca de Manuel de Regàs, identificats gràcies a l’exlibris manuscrit. Tots aquest llibres són del segle XVIII i de temàtiques molt variades des de poesia, música, teologia, oracions fúnebres i algun de dret. Crida l’atenció que molts d’ells van ser publicats a Cervera. Aquests llibres van passar a formar part de la biblioteca del monestir a la seva mort, tal com descriu ell mateix:

Quando el obtentor de esta mongia muera [és a dir, ell mateix], todos sus libros seran destinados a la Bibliotheca, conforme a lo dispuesto en N. S. constituciones y de lo liquido de su espolio se haran tres partes: una para sufragio de su alma, otra para comprar libros para la misma Librería a conocimiento del prior del Colegio y otra en aumento de la renta de dicba mongia y bonorario de sus obtentores.

També s’han trobat tres exemplars amb la marca manuscrita a portada del monestir de Sant Pau del Camp. No es descarta, per tant, descobrir-ne més en el futur.

Ex-libris manuscrit del Monestir de Sant Pau del Camp al llibre amb signatura topogràfica 07 XVII-6564

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La col·lecció de manuscrits àrabs del CRAI Biblioteca de Reserva

Ms 1796 (2)La col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Reserva i la Secció d’Àrab del Departament de Filologia Semítica ha permès incorporar al catàleg en línia els registres bibliogràfics actualitzats dels manuscrits en àrab i llengües orientals conservats a Reserva. L’actualització s’ha basat en la lectura i revisió dels manuscrits originals.

Fins ara, les fitxes d’aquests manuscrits s’havien de consultar a l’Inventario general de manuscritos de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona (Madrid 1958-1969) de F. Miquel Rosell, el qual les va elaborar amb l’assessorament del Dr. Joan Vernet pel que fa la llengua àrab. Una segona catalogació d’alguns d’aquests manuscrits fou publicada en el catàleg Joies escrites: els fons bibliogràfics àrabs de Catalunya (Barcelona 2002) arran de la seva exhibició en l’exposició que duia el mateix nom.

La col·lecció de manuscrits àrabs consta de 21 documents escrits en àrab més un escrit en àrab, copte i grec. No són manuscrits rics a nivell d’ornamentació. La majoria, tot i que molts no porten data, es poden situar amb molta probabilitat entre els segles XVI i XIX. Geogràficament pertanyen tant al Magrib com al Šām sirilibanès. Alguns van arribar a la UB a través de l’antiga Biblioteca Provincial de Barcelona i provenien de donacions fetes als antics convents de Santa Caterina i de Sant Josep. D’altres se’n desconeix el detall de la seva adquisició. Entre donadors i antics posseïdors podem esmentar a Joseph Grases, Carlos Desessar, Antwān Ben Shukrī, Nemesio Single, Nicola Sammane, Yūnus Gibrail Andrea, Rafael Calvo i el diplomàtic Eduard Toda.

Les descripcions catalogràfiques segueixen el format estàndard dels registres bibliogràfics dels catàlegs online, i pel que fa en concret als retalls corresponents als incipit i els explicit s’hi ofereixen transliterats, atès que el programari no permet, ara per ara, inserir de manera prou satisfactòria els paràgrafs en àrab. Quan això sigui possible, s’hauran de refer els registres bibliogràfics per tal de poder respectar d’una manera més fidel l’ortografia de l’original.

La temàtica dels manuscrits és bastant heterogènia. El gruix de manuscrits de la col·lecció són peces de caràcter religiós musulmà i cristià, com ara santorals i devocionaris de la Verge Maria.

Dels tres alcorans que integren la col·lecció dos són magribins: un complet, copiat el segle XVIII per Muhammad b. Šarīf b. Mūsà, i l’altre amb una selecció de sures per recitar en els funerals. El tercer és un alcorà mudèjar i consta de la selecció de sures que solen presentar els alcorans usats per aquesta comunitat. Alguns detalls decoratius l’apropen als alcorans de Terol (Cervera Fras, M.J.: “Descripción de los manuscritos mudéjares de Calanda (Teruel)”, Aragón en la Edad Media, 10-11 (1993), 165-88).

S’hi troben, a més, un parell de manuals de dret islàmic; unes taules astronòmiques, el Tāğ al-Azyāğ; un tractat de farmacologia i d’oftalmologia; un resum de gramàtica àrab elemental; dos fragments independents de la gramàtica d’Ibn Āğurrūm, la Āğurrūmiyya; i un petit vocabulari amb frases i locucions de l’àrab llevantí per a l’ús particular del frare Jayme Prats.

Mereixen una atenció especial els tres manuscrits amb històries i faules de les Mil i una nits. Els contes d’aquesta col·lecció tradicionalment s’han transmès de dues maneres: formant part del relat emmarcat per la història de Šahrazād i Šahriyār i, també, de manera independent fora d’aquest marc. El manuscrit i els fragments conservats a la col·lecció UB corresponen a la segona tradició i, per tant, són de principal interès en la reconstrucció d’aquesta via de transmissió.

La sorpresa de la catalogació ha estat trobar encartat en un dels manuscrits un imprès incomplet, de 16 pàgines. Aquest imprès conté una notícia sobre la verola, adreçada al divan del Caire, redactada pel baró Desgenettes (transliterat en àrab Dğnṭ), metge en cap de l’exèrcit napoleònic a Egipte. Es tracta d’una segona edició impresa al Caire el 1800 amb la tipografia àrab de l’Imprimerie Nationale francesa.

Encoratgem els investigadors i lectors en general a examinar de prop aquests documents.

Teresa Palacín i Roser Puig

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Volem remarcar la rellevància de l’aportació de la professora Roser Puig, sense la qual la catalogació d’aquests manuscrits no hagués estat possible. La seva intervenció en aquesta tasca no només s’ha centrat en la transcripció i transliteració dels manuscrits, sinó en la contextualització dels mateixos, tant cronològicament com geogràfica, i en la lectura i identificació dels antics posseïdors i altres notes marginals. Gràcies Roser!!

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva, Manuscrits | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Un post ben especial, Dos manuscritos catalanes y dos Ferrer barceloneses: el caso de los MSS 541 y 543 del CRAI Biblioteca de Reserva

Les consultes a distància d’usuaris sobre determinats documents conservats al CRAI Biblioteca de Reserva de vegades porten cua i tenen un final feliç, tant per a l’investigador com per a la pròpia biblioteca. Aquest és el cas de la petició d’informació que l’especialista en literatura llatina moderna de la Universitat de Cambridge, Maya Feile Tomes, va fer-nos a propòsit del manuscrit 543.

Tot i que en un principi l’interès de la investigadora se centrava en la figura d’un dels jesuïtes biografiats recollits al text, el català Josep Manuel Peramàs, conegut com a José Manuel Peramás, l’intercanvi de missatges al llarg de diversos mesos va descobrir els autèntics autors i copista no només d’aquest manuscrit, sinó també del 541. La presència, al llom del 543, del teixell amb el títol “Ferrer. Jesuitas catalanes” i el fet que el 541 en presenti un de similar, on es llegeix “Ferrer. Himnodia sacra”, va determinar probablement l’atribució del primer al jesuïta Josep Ferrer Llopart, autor intel·lectual dels Himnodia sacra, nucli textual del 541.

Ara, la comparació de la cal·ligrafia dels dos documents amb la que mostren els manuscrits de la mà de Raimundo Ferrer conservats al CRAI Biblioteca de Reserva ha permès concloure que tots dos van ser copiats pel felipó català, autor de la crònica sobre l’ocupació napoleònica Barcelona cautiva. Si no n’hi hagués prou amb l’escriptura, bona part dels manuscrits de Raimundo Ferrer custodiats a Reserva presenta una relligadura similar, de pergamí clar sobre cartó i amb un vistós teixell vermell on s’inscriu amb lletres daurades el títol, precedit per “Ferrer”, característiques que comparteixen les enquadernacions del 541 i del 543.

Així, Raimundo Ferrer, en el cas del 543, va copiar fragments de l’obra del jesuïta Ramon Deodat Caballero i d’Urbina, conegut com a Ramón Diosdado Caballero, Bibliothecae scriptorum Societatis Jesu supplementa, en concret les biografies de membres catalans de la Companyia expulsats a Itàlia, entre ells Ferrer Llopart. Els Himnodia sacra del 541, en canvi, és, com dèiem, obra intel·lectual d’aquest últim, tot i que copiada pel felipó i complementada per aquest amb una carta sobre l’autor i una biografia del jesuïta expulsat, justament la de Caballero i d’Urbina que podem llegir al 543.

La familiaritat de Raimundo Ferrer amb l’obra de Caballero i d’Urbina és clarament demostrada per l’exemplar del suplement de les seves Bibliothecae conservat al CRAI Biblioteca de Reserva amb signatura topogràfica B-75/5/8, a les guardes del qual es llegeix una dedicatòria del jesuïta al felipó, “vir clarissimus”.

Feile Tomes ha redactat un estudi extens sobre la qüestió, en què destaquen les interessants reflexions sobre els costums i límits lingüístics del copista Raimundo Ferrer, així com una hipòtesi sobre la seva predilecció pel jesuïta Ferrer Llopart. Podeu llegir-lo al Dipòsit digital de la UB.

Publicat dins de Antics posseïdors, CRAI Biblioteca de Reserva, Manuscrits | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Dues noves col·leccions de Medicina al BiPaDi

M-R-2138

Ja fa gairebé un any que anunciàvem en aquest blog la inauguració del portal de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi). 

De les 6 col·leccions que hi havia aleshores s’ha arribat a 10, i les dues últimes en arribar, ‘Història de la Medicina‘ i ‘La lluita contra les epidèmies‘ contenen fons digitalitzats provinents del CRAI Biblioteca de Medicina i del CRAI Biblioteca de Reserva.

La d’Història de la medicina, tal com indica la introducció a la col·lecció del portal, es compon de dos tipus d’obres: d’una banda, tractats que revisen, interpreten o simplement recopilen els coneixements mèdics d’èpoques anteriors; i de l’altra, obres originals o reproduccions ulteriors de grans tractats que, avui en dia, ja són per si mateixes part de la història de la medicina.

 M-R-1921

A la col·lecció sobre ‘La lluita contra les epidèmies‘ el fons provinent del CRAI Biblioteca de Reserva és menor, ja que l’esclat d’obres amb un enfocament més científic es produeix a la fi del segle XVIII i durant el XIX arran dels inicis de l’epidemiologia, i encara més a partir de mitjan segle XIX.

Podeu consultar aquestes i les altres col·leccions del BiPaDi també des de la pestanya de Fons i col·leccions de la nostra plana web.

Publicat dins de Digitalitzacions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari