Noves incorporacions a les bases de dades i novetats en catalogació

Reprenem de nou les publicacions mensuals que informen de les noves incorporacions tant a les nostres bases de dades (Marques d’impressors i Antics posseĆÆdors), com al catĆ leg de Fons Antic. Podeu consultar el Cercabib en qualsevol moment per conĆØixer els nous registres bibliogrĆ fics catalogats els darrers dos mesos, indicant a la barra de cerca ‘fons antic novetats’.

Continua la lectura de “Noves incorporacions a les bases de dades i novetats en catalogació”

Dones al fons antic. Nou recurs amb perspectiva de gĆØnere.

La setmana passada es va publicar una nova llista vinculada al recurs Autoritats UB, Dones al Fons Antic UB, que s’ha sumat a les ja existents Professorat UB, Professores UB i Rectors UB.

Seguint la voluntat d’impulsar la perspectiva de gĆØnere dins el CRAI, la seva Unitat de ProcĆ©s TĆØcnic ha dissenyat un sistema d’extracció de dades dels registres d’autoritat pertinents al fons antic per tal de poder generar aquest nou recurs. Cada entrada de la llista enllaƧa amb el registre d’autoritat, i des d’aquest, es pot accedir als registres bibliogrĆ fics associats del Cercabib. El nou recurs s’actualitzarĆ  setmanalment.

Hi ha tres perfils que queden encabits dins el recurs, que queden indicats darrera cada entrada: dones impressores, dones antigues posseĆÆdores i dones autores.

Continua la lectura de “Dones al fons antic. Nou recurs amb perspectiva de gĆØnere.”

Ecce mulier: el paper de la Maria Magdalena en la història de genĆØre

Avui us presentem l’excelĀ·lent treball que Jordi Sancho Parra, estudiant del MĆ ster d’Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (Segles XV-XIX), va presentar per a l’assignatura ā€œFonts, paleografia i iniciació al treball de l’historiadorā€, impartida per la professora Mariela Fargas PeƱarrocha. Ens complau enormement que, grĆ cies a la complicitat de la Mariela i a la seva ferma determinació de continuar amb les sessions de formació en format virtual, estudiants com el Jordi hagin pogut prendre contacte amb el nostre fons i animar-se a portar a terme treballs de recerca tan interessants que, per la seva qualitat, trobareu penjats al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Com podreu observar, per a la realització de la seva investigació sobre Maria Magdalena, en Jordi s’ha beneficiat de la consulta virtual dels nostres fons digitalitzats, concretament de les colĀ·leccions de BiPaDi i Gravats de la Biblioteca de Reserva a la Memòria Digital de Catalunya, dos recursos que no us podeu deixar perdre.

Donem la paraula al Jordi felicitant-lo, un cop mĆ©s, per l’excelĀ·lent feina feta!


Continua la lectura de “Ecce mulier: el paper de la Maria Magdalena en la història de genĆØre”

Algunes curiositats mĆ©s sobre el món de les dones al CRAI Biblioteca de Reserva

Si fa nomĆ©s unes setmanes us vĆ rem oferir a travĆ©s de les jornades El Fons Antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gĆØnere un petit tast de les possibilitats i potencialitats que presenta el nostre fons pel que fa a la recerca i la docĆØncia, avui us volem presentar dos exemples mĆ©s del seu interĆØs dins d’aquest Ć mbit.

El primer fa referĆØncia al tema de l’afait o afeiteĀ en castellĆ , entĆØs com a sinònim de maquillatge o ornamentació femenina, que va ser tractat per Cristina BeltrĆ”n en la seva ponĆØncia La construcció del cos ideològic femenĆ­ a l’ĆØpoca moderna i el segon al paper dels confessors del qual se’n van ocupar Joan Miquel Oliver a Les autobiografies femenines al CRAI Biblioteca de Reserva i Rosa Maria AlabrĆŗs a Raons i emocions de religioses catalanes en el Barroc.Ā 

Continua la lectura de “Algunes curiositats mĆ©s sobre el món de les dones al CRAI Biblioteca de Reserva”

Exposició i jornades ā€œEl fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gĆØnereā€

Ens complau anunciar-vos que els propers dies 27 i 28 d’octubre tindrĆ  lloc El fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gĆØnere: jornades i exposició, una iniciativa fruit de la colĀ·laboració del CRAI Biblioteca de Reserva amb la professora Mariela Fargas, de l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Aquesta doble iniciativa virtual -que uneix jornades i exposició- significa un avenƧ en les investigacions sobre el fons de Reserva de la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de desvetllar les possibilitats d’estudis històrics que donin visibilitat a les dones, projectar un pla didĆ ctic que fomenti una memòria igualitĆ ria i difondre el fons des de la perspectiva de gĆØnere.

Continua la lectura de “Exposició i jornades ā€œEl fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gĆØnereā€”

L’Ć lbum personal de Pepita Texidor a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i Reserva

El colĀ·leccionisme d’autògrafs fou una prĆ ctica forƧa comuna entre les dones durant el segle XIX i XX, en molts casos un sĆ­mbol de prestigi social. Són documents que ens permeten entendre millor el personatge que els recopila, aixĆ­ com l’elit a la qual pertany. En ser un document de carĆ cter privat, són pocs els exemplars que es troben en biblioteques.

Al CRAI Biblioteca de Reserva conservem el Manuscrit 2129, l’àlbum particular de la pintora barcelonina Pepita Texidor, especialitzada en la pintura de flors, activa a finals del segle XIX i principis del XX, on es recullen 68 lĆ mines de diferents personatges de la RenaixenƧa.

Continua la lectura de “L’Ć lbum personal de Pepita Texidor a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i Reserva”

L’autobiografia d’Anna Domenge i la mĆ­stica femenina al CRAI Biblioteca de Reserva

La fortuna ha volgut que la publicació d’aquesta entrada coincidĆ­s en el temps amb la celebració del 8 de MarƧ (Dia Internacional de les dones), i per això Ć©s un motiu d’especial satisfacció comunicar-vos que ja teniu catalogat i digitalitzat en accĆ©s lliure a BiPaDi el manuscrit 1038 corresponent a l’autobiografia d’Anna Domenge, procedent del Convent de Santa Caterina, tal i com consta al catĆ leg de llibres prohibits d’aquesta biblioteca conventual. Al primer full del llibre hi trobem una nota manuscrita de Pere MĆ rtir AnglĆØs (1681?-1754), gramĆ tic, historiador i bibliotecari de l’esmentat convent.

Ms. 1038
[Autobiografia de sor Anna Domenge]
f. 1r

Continua la lectura de “L’autobiografia d’Anna Domenge i la mĆ­stica femenina al CRAI Biblioteca de Reserva”

El catĆ leg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau

Ambdós recursos, el catĆ leg de Fons antic de la UB i la base de dades Marques d’impressors, han estat les eines fonamentals per l’elaboració del TFG de l’estudiant Ana de la Fuente de la Facultat de Geografia i Història de la UB que porta per tĆ­tol Las mujeres en la imprenta catalana de los siglos XVI al XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la recerca portada a terme amb el nostre fons, avui us oferim aquest post redactat per la mateixa autora del TFG, Ana de la Fuente, on ens parla del seu treball. Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem agrair-li la seva col·laboració i felicitar-la per la feina feta!

—————————————-

A lo largo de toda la Edad Moderna Cataluña destacó por su imparable producción de textos impresos. Tanto es así que rÔpidamente surgieron importantes familias de impresores y libreros como los Cormellas, los Martí o los Piferrer. Dentro de este gremio, eminentemente familiar, hay constancia de que las mujeres también participaron, de forma discreta en los siglos XVI y XVII, y de manera mÔs activa en el siglo XVIII.

¿Cómo consiguieron hacerse un hueco en una profesión marcadamente masculina?, ¿cuÔles fueron sus tareas dentro de los talleres?, ¿qué importancia tuvieron en el desarrollo de la imprenta en Cataluña?, e incluso, ¿hasta qué punto su labor contribuyó a la difusión de la cultura, los saberes y aconteceres de la época? Son las principales preguntas sobre las que se vertebra este estudio.

Antes de nada conviene advertir que descubrir a estas impresoras y acceder a sus obras supone todo un reto debido a los pocos datos conservados sobre su actividad y a la escasa consideración social que desde bien antiguo han experimentado las mujeres en diferentes Ć”mbitos. No obstante, gracias a la base de datos Marques d’impressors, desarrollada desde 1998 por el CRAI Biblioteca de Reserva y en constante actualización,Ā pude comprobar la existencia de las marcas utilizadas por 18 impresoras catalanas de Ć©poca moderna.

Estas marcas de impresor son unas pequeƱas insignias o dibujos que servƭan a los impresores para identificar las obras producidas por ellos, y, por tanto, constituyen una fuente primordial para este estudio, dado que evidencian la existencia y el protagonismo de las mujeres impresoras en la CataluƱa de los siglos XVI al XVIII.

De entre todas ellas resaltan las marcas, colofones y pies de imprenta de María Velasco (1590-1591), viuda del tipógrafo Hubert Gotard, y de Vicenta Cendrada (1590-1609), viuda de Jaume Cendrat. Para el siglo XVII encontramos a dos representantes de la Casa Matevat -Paula (1644-1651) y Caterina Matevat (1652-1657)-, quienes ocuparon el puesto de estamperas del Consell de Cent, así como a María Dexen (1647-1649), viuda de otro impresor de la ciudad, quien imprimió, sobre todo, documentos de carÔcter comercial. El siglo XVIII es sin duda la época de mayor esplendor con impresoras como María Ángela Galí (1754-1770), viuda de Maur Martí, -cuya producción ronda los 160 títulos-, las viudas Teresa y Eulàlia Piferrer (1750-1793), esta última con el cargo de Impresora Real. También nos encontramos la menos conocida, María Teresa Vendrell y Teixidor (1759-1762), impresora de la Gazeta de Barcelona, y por último las Ibarra, Maria Antonia i Antonia, impresoras al frente de la Estampa de la Universidad de Cervera desde 1757 hasta 1788.

Pero la investigación pretendía ir un poco mÔs allÔ, necesitaba palpar y conocer de primera mano las obras impresas por estas mujeres, y es aquí donde entra en juego el catÔlogo de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Reserva, el cual recoge los escritos impresos por estas mujeres, algunos digitalizados y todos ellos consultables en la misma biblioteca.

A pesar de los ejemplos tratados, es justo reconocer que el conocimiento que a día de hoy se tiene sobre las mujeres catalanas al frente de una imprenta es limitado debido a la carencia de estudios que analicen el contexto en que estas mujeres ejercieron su actividad. Igualmente, se tiene escasa información sobre el aprendizaje recibido, las funciones concretas y la posición que ocuparon en los talleres, las condiciones en las que vivieron y trabajaron, el estatus social y económico alcanzado, e incluso, las relaciones establecidas con otros impresores e impresoras.

Con la consulta de estos dos recursos, catƔlogo y base de datos, y el anƔlisis de la bibliografƭa especƭfica sobre el tema he podido llegar a unas conclusiones bastante esclarecedoras:

  1. Todas accedieron a este oficio por lĆ­nea masculina al ser esposas, viudas, madres, hijas o hermanas de un impresor. De entre todas ellas la fórmula mĆ”s comĆŗn era la de ā€œviuda deā€, aunque tambiĆ©n destacaron impresoras solteras como Caterina Matevat, MarĆ­a Teresa Vendrell y Antonia Ibarra.
  2. Se observa un mayor número de impresoras en el siglo XVIII que en los dos siglos anteriores, así como una mayor localización en la ciudad de Barcelona pese a que en el siglo XVII ya había impresoras en Lleida y Tarragona.
  3. Contrariamente a lo que se puede creer, la actividad de estas mujeres como impresoras, encuadernadoras o libreras era bienvenida en unos talleres donde hasta finales del siglo XVIII reinaba una crisis constante. Ellas también intervinieron activamente en los trabajos de dirección y comercialización de todo tipo de impresos, conservando y expandiendo el negocio familiar, algunas con gran éxito.
  4. Su producción fue muy diversa, -religiosa, científica, jurídica, literaria o académica-, ademÔs de publicaciones periódicas como la Gazeta de Barcelona (1719) o el Correo de Gerona (1795) y toda una serie de romances, folletos e impresos menores (bulas, albaranes, cartillas, etc.) con los que favorecieron la divulgación de la cultura y la difusión de ideas, saberes, realidades y aconteceres del momento en el que vivieron.

En definitiva, estas mujeres tuvieron una participación directa y un papel decisivo en las artes del libro en la Cataluña moderna impulsando su actividad y dando continuidad a las dinastías impresoras. De modo que, ignorar su contribución al mundo de la imprenta es ignorar la mitad de la historia de la imprenta, de la cultura y de la sociedad catalana.

Ana de la Fuente Aguilera
Periodista e historiadora
anafuente@msn.com

Publicació de l’edició crĆ­tica del manuscrit 6 del CRAI Biblioteca de Reserva, Rahó de l’esperit, una autobiografia femenina de principis del XVIII

La Universitat de Girona acaba de publicar una edició crĆ­tica a cura d’Anna Garcia Busquets, sobre el nostre manuscrit nĆŗm. 6, Rahó del esperit y del que ha passat en lo interior…

portada_m6

Recentment s’ha publicat l’edició crĆ­tica de Rahó de l’esperit (1709-1714) de l’olotina Teresa Mir i March (1681-1764) a cĆ rrec d’Anna Garcia Busquets sota la direcció de Pep Valsalobre, text forƧa singular dins la nostra tradició literĆ ria, ja que Ć©s una de les poques autobiografies espirituals femenines en catalĆ , un fenomen que va arribar a ser corrent en castellĆ  a l’època moderna. Es tracta del relat d’un seguit d’experiĆØncies mĆ­stiques d’una dona al seu confessor entre 1709 i 1714. La protagonista descriu en primera persona visions, ĆØxtasis i desmais, però tambĆ© projectes i lectures durant 289 parĆ grafs numerats, al mode del Libro de la vida de Teresa d’Àvila; transcorre entre l’EmpordĆ  i la Garrotxa en paralĀ·lel a la Guerra de Successió.

Teresa va ser l’única supervivent de set germans i, hereva de la fortuna familiar, va gaudir d’una formació difusa però superior a la comuna, que incloĆÆa l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. A Rahó de l’esperit esmenta una sĆØrie d’autors i obres que li servien de fonts i models: sant Pere d’AlcĆ ntara, sant AgustĆ­, TomĆ s de Kempis i tambĆ© Juan de Palafox, sor MarĆ­a de Ɓgreda, Antonio Molina o Narciso Galindo:

A la tarda, llegint un llibre que·s diu Norte de congregantes, me vingué a la memòria lo del matí, que és del molt que jo estava obligada a ell, ab un gran desitg que jo tenia de acertar en tot en agradar-li, ab un plor y amor tan gran que·m vingué, que tota me desatinava, dexant-me de llegir.(Mir § 272)

A vegades aprofitava el poder evocador de les representacions pictòriques que tenia a l’abast per donar forma a les seves visions:

Al cap de un rato, me n’anĆ­ a la capella del gloriós sant Isidro a fer oració al gloriós sant Joseph, hahont estĆ  la sua santa imatge, y altre vegada me semblĆ  que veya als matexos gloriosos sants y queĀ·m dĆØyan que me ajudarien y que intercedirĆ­an per mi, ab gran seguretat que interiorment tenia, aparexent-me queĀ·ls veya anar cada hu de sa manera, Ƨo Ć©s, a Maria santĆ­ssima Adolorida traspassada en son cor de set espasas, a santa Teresa, com a monja y als demĆ©s axĆ­ com los acostĆŗman pintar.(Mir § 3)

El Ā sentiment de menyspreu d’ella mateixa pot sorprendre el lector d’avui:

(…) conciderant-me que ja me veya a la sepultura, me aparexia que m’exĆ­an cuchs de la boca y del nas, de tal manera que a mi mateixa me feya fasti en tant queĀ·m causava vòmit, tanta era la vivesa de la concideració, ab gran desitg que totas las criaturas me trapitjassen, obligant-me en lo exterior del cos fer la acció de abaixar-me de manera que una vegada o dos me fou precĆ­s posar la cara en terra, tal era lo conexament de ma vilesa, suciedat y nada. (Mir § 42)

Teresa no era una religiosa, sinó una dona casada. El seu marit, el doctor en dret Josep Mir, exercia a Castelló d’EmpĆŗries i tenien en comĆŗ un fill, DomĆØnec. A finals de 1712, en quedar-se vĆ­dua, va retornar a Olot, interpretant la mort de Josep com un senyal per tirar endavant els seus projectes: fundar un convent femenĆ­ i continuar la redacció de MĆ­stica Ciudad de Dios de MarĆ­a de Ɓgreda.

Y de aquell die ensà, me apar que algú me està dient lo que tinch de escríurer y confirmant lo que tinch comprès, y se me ha dit temps ha que la mort de mon marit tenia algun significat, y sempre tinch uns grans desitgs de què la voluntat de Déu se cumple en mi y que lo Señor nos envie una feliz pau. (Mir § 271)

L’establiment del text s’ha basat en l’únic testimoni conegut, el manuscrit nĆŗm. 6, Rahó del esperit… del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. El còdex inclou una Relació ā€˜hagiogrĆ fica’ d’Esteve Gay, prevere de Castelló i pare espiritual de Teresa, encapƧalada per la bella portada del cor amb les virtuts de la beata que podeu veure a l’inici del post.

Podeu accedir al text que acaba de publicar el Servei de Publicacions UdG en format electrònic. Conté una breu aproximació a la biografia de Teresa Mir documentada als arxius sagramentals i notarials.

Una nota de compra emmascarada de Juliana Morell al CRAI Biblioteca de Reserva

ElĀ CRAI Biblioteca de ReservaĀ ha identificat fins al present quatre edicions amb marques de propietat de la barcelonina Juliana Morell. La interessant figura d’aquesta dona, nascuda el 1594, que demostrĆ  des de ben petita unes elevadĆ­ssimes dots intelĀ·lectuals, sembla revelar-se en la menuda i calĀ·ligrĆ fica escriptura humanĆ­stica que distingeix les seves notes i ex-libris.

Juliana MorellLa nota de compra recentment identificada presenta la particularitat de l’emmascarament del nom de la propietĆ ria. Segons la inscripció manuscrita, el llibre, una defensa de l’ortodòxia cristiana, va ser adquirit a Lió a principis de gener del 1608, quan Juliana tenia nomĆ©s catorze anys, edat a la qual, d’altra banda, va obtenir el grau de doctora en lleis. MĆ©s tard va ingressar al convent de les dominiques de Santa PrĆ xedes, a Avinyó, on va viure fins a la seva mort, el 1653. Podeu veure la nota a l’entrada que la base de dades Antics PosseĆÆdors de la Biblioteca de Reserva dedica a la humanista catalana.

Trobareu informació sobre Juliana Morell a la pàgina escrita per Laia de Ahumada al web del Duoda.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑